no tinc clar que sapiga que sóc la mama

[peixitu]

hola, potser estic toba o tonta... tinc un bebe preciós de cinc mesos i mig. es un nen molt i molt rialler i alegre, però riu a tothom i se'n va amb tothom, he intentat donar-li pit fins ara, de fet encara li dono pero també li dono bibi i papilla fruita, esta enooorme i passava gana, bé ara esta com més satisfet. Ara ja no li agrada tant el pit. no sé.
M'agradaria veure que té preferències per mi, que sap que sóc la seva mama, i cada cop que sé que es queda amb algu, ma mare per ex o la cangur i que aconsegueixen que dormi no ho puc suportar...penso "s'ha adormit sense la mama". sense anar més lluny per un tema de salut se¡l va haver de quedar ma mare,doncs va dormir solet en una habitació de casa els meus pares les seves 7 hores de tiró, vaja no va fer cap rabacaneria ni res... diue-me egoïsta, tonta, ... però jo em sento fatal i voldria que fos diferent i que primer em volgués a mi. Ara fare una excedencia, no se si podre fer que s'emmami una mica, la veritat es que des que va néixer, jo soc la que el canvio, li dono el pit o el que calgui, l'agafo, el faig adormir..... i no sé no veig que ell m'identifiqui, és normal?????????? diuen que als sis mesos estranyen, no? pos aquest res de res....
perdó pel rotllo però necessitava explicar-ho a algu.
petons

[mireiamom]

Més endavant sabrà qui és la mama. La meva filla és molt independent i autònoma i està súper emmarada. I millor si s'adorm sol, no? I tantes hores de seguit!
Ja veuràs com sí t'identifica com a mare i única!
Ànims!

[Tara]

Peixitu,no dubtis que sap perfectament qui és la seva mama;tu mateixa ho dius,quan no hi ets dorm del tiron,precisament perquè sap que tu no hi ets per poder-lo agafar i mimar.Estigues tranquil·la,que amb el primer mal de dents només es calmarà ( una mica )amb la mama;amb la primera caiguda quan es posi dret,sols es curarà de l´ensurt amb la mama.No notes el lligam,perquè és molt petitó i li tens cobertes totes les necessitats,però a mida que es vagi fent gran veuràs que davant els petits problemes sempre recorrerà a tu.
Pensa que és una sort que el puguis deixar tranquil·lament a càrrec d´algú altre sabent que ell no pateix.

ÀNIMS!!!!

[mireiafor]

Peixitu maca, això ja ho vam comentar unes noies per aquí en algun post fa temps, vull dir que no ets la primera que ho ha pensat.

És normal que tu vulguis ser el centre de la vida de la teva filla, de la mateixa forma que ella és el centre de la teva vida, el que passa és que ara per ara és massa petita com per adonar-se gaire de funciona el món, no té por, no té l'angoixa de la separació... I a més hi ha una altra coseta: jo vaig llegir que quan més lliures i independents vols que siguin els teus fills, més amor i protecció els has de donar. La lectura inversa d'aquest concepte és que un nadó que sent estimat, cuidat, protegit, segur, etc. s'obre més al món que a un que li manquen totes aquestes coses que en aquesta edat només li pot donar una mare. Jo diria que tu estàs fent molt bé la feina de mare i tens una filleta molt feliç, per la qual cosa se sent prou segura i confiada com per sentir-se a gust amb altres persones, perquè sap que la seva mama està allà, ben aprop, que mai li fallarà.

Anima't i aprofita aquest temps, ja arribarà el moment en que no voldrà separar-se de tu ni un instant!!

[entrerius]

Hola peixitu.
Crec recordar que havies obert un altre post parlant d'aquesta inquietud teva. No et preocupis... el teu petit sap perfectament qui és la mare, i com et diuen les companyes ja ho comprovaràs més endavant sobretot en malalties, ensurts, caigudes.....

No tots els nens són iguals: n'hi ha de molt conformats, tranquils, que es fan amb tothom, que no ploren quasi mai, que se'n van amb el primer que vingui.... i d'altres que no callen, són molt inquiets, sempre necessiten contacte i sols volen la mama (o la teta... ) com és el meu cas..... i mentre et llegia pensava que jo de vegades pagaria per poder deixar-lo dormint tranquil•lament amb algú.....

Ànims.

[evawin]

Ja veuràs com això anirà canviant. Encara és petit, i d'aquí uns mesos desitjaràs que no estigui tan enmarat.

El meu no ha extranyat mai,somriu a tothom, però ara tot és la mama. Recordo que als 5 - 6 mesos encara no estava tant enmarat i que això ha arribat a partir de l'any llarg. Jo m'he de dutxar amb la mampara oberta i ell jugant amb mi, no puc ni aixecar-me per anar al lavabo per la nit, ja que si nota que me'n vaig es posa a plorar, em busca tota l'estona... és molt bonic, però a vegades és esgotador...

Tu disfruta al màxim del petit i ja veuràs que a mesura que es va fent gran, les coses aniran canviant...

[peixitu]

doncs mi m'agradaria que fos aixi. li dono el pit encara pero aixo no reforça el lligam, no se..... estic capficada amb aixo, fins i tot he pesnat: i si no estic tant per ell? a veure que pasa??? m'encantaria que nomes volgues estar als meus braços pero cada nen es com és i si ell és aixi, ho haure de respectar....
gracies boniques
el meu el dia 12 de gener fa els sis mesos.....i no estranya gens

[mireiamom]

Crec recordar que comencen a estranyar als 9 mesos, especialment si són de tarannà extrovertit.
feliç 2011!

[Lídia]

El teu bebé es sociable, i això té un costat més positiu que negatiu. Si has d'anar a treballar i et fes un número cada vegada que el deixessis amb algú altre segur que et sentiries molt pitjor. Pensa qe està ben cuida't amb altres persones, iaia, cangur...
l'edat que començen a "estranyar" i voler més la mama és a partir dels 9 mesos, però pensa que cada nen és diferent i si el teu, de ben petit està acostumat a la gent li serà més fàcil.

[martabv]

Hola mamis!!!!

El meu petit ja té 13 mesos i sempre ha tingut papitis!!! és a dir, si hi ha el papa doncs casi sempre vol estar amb ell, al principi jo ho portava bastant malament ( i encara em fa una mica de ràbia), a mi també m'agradaria que només volgués estar als meus braços, però... i a sobre, la mama sempre és la dolenta: la que li dona els medicaments que no li agraden quan està malalt, la que li diu això no és toca, això no es fa...(ja que passa més hores amb mi) i amb el papa tot son riures i alegries.

Fins i tot quan cau o es fa mal sempre busca els braços del papa! tothom em diu que algun dia cambiarà i voldrà estar només amb mi, però jo ja no ho tinc tant clar,,,

[sarabafo]

Sobretot,sobretot, sobretot no et capfiquis amb aquest tema! el nen segur que sap qui és la seva mare, no ho dubtis.
Jo vaig haver de deixar la meva filla des dels 4 mesos per anar a treballar, la deixo amb les àvies, doncs fins als 11 mesos no se'n va adonar que jo la deixava, i ella es quedava molt contenta amb les àvies.
Fins als 11 mesos no ha començat a tenir mamitis i papitis, però tot i així estic segura que des de que va néixer sap qui és la seva mama!!
ànims!