Com s'ho van prendre els germans grans??

[Dana81]

Hola Mares! Acabem de tenir un bebé, té quasi un meset i bé, quasi no dorm, és bastat ploraner, però és que és el germà petit i el pobre no té la mama al 100%... El gran que té 27 mesos com és lògic, em reclama moltíssim. La veritat és que cap el petit no té cap mala intenció ni molt menys però des de que ha nascut el bebé és un petit infern... plora per tot, monta uns números de xisclar, tirar les coses, portar la contrària. Sobretot amb mi (amb el seu pare menys), fins i tot em pega, m'estira els cabells i m'esgarrapa, a més amb una ràbia!!!! Pobret, veig que ho està patint molt i no sé que fer per ajudar-lo. Molts mimos, comprensió, però tots tenim un límit.... i la paciència hi ha dies que se m'acava (porto quasi un mes sense dormir!!!!!). Com s'ho vàren prendre els germans grans l'arribada del petit?????? Suposo que és normal una etapa complicada d'adaptació, però em sembla que s'ens en va de les mans....

[lila]

Hola, jo vaig tenir la segona quan la primera tenia 26 mesos i escaig, més o menys es porten com els teus..

En el meu cas els tres primers mesos van ser força horribles, perquè jo tenia la sensació que no arribava a tot, que no podia estar per la gran, que em passava el dia dient-li "ara no", "quan la germaneta acabi de menjar", "quan la germaneta acabi de dormir", "quan la mama acabi de preparar el menjar"... vaja, que mai no era el seu moment... i jo em sentia molt i molt culpable... jo també tenia la percepció que la gran em reclamava més l'atenció, però he arribat a la conclusió que, de fet, em reclamava l'atenció exactament igual que ho feia abans que nasqués la germaneta, però que jo ara no tenia el mateix temps i ho notava més... Jo crec que aquest canvi ella, com és evident, l'ha notat, i s'ha anat posant cada cop més irritable, i amb menys paciència... però ara que la petita ja té pràcticament 8 mesos, tot va millor, la gran ha après a esperar, a ser més autònoma amb algunes coses, i la petita també pot esperar ja més estona, o es distreu més soleta, mentres jo li dedico temps a la gran...

Aix, quin rotllo... només et volia dir el que té dit primer de tot: que els tres primers mesos ho vaig passar fatal, que entre els 3 i els 6 es va anar regulant la cosa, i que a partir dels sis ja molt millor... jo ara ja pateixo per com anirà quan la petita gategi i camini i es faci notar més...

[Ellen]

Hola Dana!

Els meus dos fills es porten 19 mesos i al principi va ser un horror. La gran només feia que reclamar i el petit només feia que menjar, però mira, ara ja ha passat el temps, el meu fill ja té 10 mesos i és una passada com interactua amb la seva germana. I ella com que el petit li fa cas, se sent molt important!!!

Penso que sí que els hi hem de donar més "mimitos", però també establir límits, per mi no és permissible que pegui o esgarrapi, per molta ràbia que tingui (la nostra mossegava), i si no era tolerable abans que nasqués el germanet, tampoc ho era després. Va estar un temps fent-ho, però poc a poc ho va anant entenen i ara és un solet!!! Sembla mentida en tant poc temps com ha canviat la cosa!!!

[MIRJAN]

Dana, jo t'entenc perfectament. Fa uns mesos estava igual qeu tu. Les meves es porten 2 anys i 7 mesos i va ser horrible. De fet ha durat força. Com tu dius, la meva gran tampoc feia res contra la seva germana però el seu comportament va empitjorar moltissim. A nosaltres no ens pegava ni esgarrapava però estava pobreta, insuportable. Plorava per tot, es com si de cop s'hagués tornat més petita. Estava super rebel! a l'escola (P3) també hohan notat molt. Ara la petita ja te 10 mesos i com et diu l'Ellen, ara es super maco veure com juguen juntes! s'estimen moltissim! es desviuen una per l'altre, les haurieu de veure con es veuen, o el primer que fa la gran pel matí quan es lleva es preguntar per la seva germana i no veu res més que a la seva germana! De totes maneres t'he de dir que la gran no es comporta igual quan està la petita, el seu comportament continua sent diferent. Suposo qeu encara cal més temps. És això, temps, molta paciècia, i molts mimos per les dues. JO també t'he de dir que vaig acabar plorant mooooolts dies de nervis! rtambé em veia superada per tot! vaig necessitar molta ajuda del papi i avis! sola amb les dues ara començo a quedar-me algun dia però és molt dur i estressant!
ànims guapa que ja veuras com poc a poc els trobarem el truquillo!!

[aral]

Hola Dana,
Els meus nens és porten 16,5mesos, i al principi va anar molt bé, però quan el nen tenia 6mesos, amb la nena va ser horrible, també només volia venir amb mi, estava super nerviosa, tot li anava malament, li vaig dir a la pediatre, i em va dir que molta paciència, perquè ells també pateixen i molt. Jo ho vaig solucionar bastant amb les flors de bach, per mi van ser oli en un llum.
Que vagi molt bé.

[Dana81]

Hola! Us he de dir que cada vegada anem a pitjor... Drama rere drama, pataletes i rebequeries contínues.
Paciència!

[nurma]

Dana, jo t'he de dir que no et desesperis, els meus es porten 20 mesos i a sobre els 2 primers mesos el gran va haver d'estar a casa dels avis (diai nit) perquè la petita va ser prematura i va estar ingressada 2 mesos a la UCI. desdel'arribada a casa va haver uns mesos molt durs però ara que la peque té quasi 20 mesos és genial, s'ho passen pipa junts, es diverteixen i riuen molt junts, també hi ha estones que es barallen però en general molt bé. Avui mateix la Laura volia suc i a ella no li quedava i el seu germà li diu: si quieres del mío a mi me queda y te doy un poco. NO ET DESESPERIS QUE TOT CANVIA A MILLOR I ÉS GENIAL VEUREL'S JUNTS! ÀNIMS!

[Dana81]

Dana, jo t'he de dir que no et desesperis, els meus es porten 20 mesos i a sobre els 2 primers mesos el gran va haver d'estar a casa dels avis (diai nit) perquè la petita va ser prematura i va estar ingressada 2 mesos a la UCI. desdel'arribada a casa va haver uns mesos molt durs però ara que la peque té quasi 20 mesos és genial, s'ho passen pipa junts, es diverteixen i riuen molt junts, també hi ha estones que es barallen però en general molt bé. Avui mateix la Laura volia suc i a ella no li quedava i el seu germà li diu: si quieres del mío a mi me queda y te doy un poco. NO ET DESESPERIS QUE TOT CANVIA A MILLOR I ÉS GENIAL VEUREL'S JUNTS! ÀNIMS!

Hola Nurma! jjajaja m'has fet riure amb lo del suc Suposo que una vegada comencen a interactuar deu ser molt graciós. El problema és que jo veig que el gran ho passa FATAL, està molt sensible. Al teu li va passar??? A mi sembla que m'hagin canviat el nen.
Gràcies per contestar (tens uns fills preciosos)! Si algún dia n'aprenc, jo també posaré una foto.

[nurma]

I tant que li va passar, va estar una bona temporada amb més "mamitis" de lo normal i una mica trisit, jo estava dels nervis de veure'l que cada cop em necessitava més i tenia més rabietes només per cridar l'atenció, tot volia que li fés la mami i rebutjava al papa, una cosa exagerada, no em deixava ni respirar. Així que em vaig posar en contacte amb una psicòloga i em va explicar que li donés temps, que acceptés algun dels seus reclams, per exemple sempre el banyava el papa i ara plorava: "que me bañe la mama, que me bañe la mama" y jo insistia en què ho fés el seu pare, amb la qual cosa la rabieta cada dia era més gran. Així que vaig fer cas a la psicòloga i el banyava jo sense problema i al cap dels dies ja no ho exigia i deixava que ho fes el seu pare, necessiten un extra de carinyo, són molt espavilats i aprenen molt ràpid que han d'acceptar lanova situació, són dies difícils però ja veuràs que aviat deixarà de patir i`tornarà a ser el de sempre.

Espero haver-te ajudat, que vagi molt bé!

[Irinna]

Hola noies!

aquest és un tema que també em preocupa a mi! en 7 setmanes tindrem l'arribada de la petita i ja he començat a notar la gelosia de la Claudia! només em vol per a ella... ploriqueja molt per tot i per tonteries, ara em demana el xumet quan abans, només el feia servir per a domir.. està rebel.. té gelos fins i tot del papa! com s'apropi una mica o li estigui ensenyant una cosa em ve i diu "nonono" i ens separa..

Vaja que em temo que tindrem una arribada de la Nerea ben mogudeta!

Suposo que és el que diueu, molta paciència,... ser conscients de que els "grans" no entenen i no saben portar bé aquest canvi.

L'altre dia vaig escriure un post preocupada i preguntant sobre els gelos que ara de cop té la meva filla.. i això que encara no tenim aquí a la petita! doncs una noia em va agradar molt una cosa que em va dir: no emprenyar-nos gaire quan en fan alguna o es mostren irritables... però quan tenen una actitud positiva i fan alguna coseta que ens agrada fer-lis notar molt!!! ah! i fer-los participar de les feines que comporta l'altre petit! jo em penso (o almenys ho intentaré) de fer-la particiar en tot el que pugui: canviar el bolquer, donar-li el bibi, passejar juntetes.. no sé.. ja us explicaré quan m'hi trobi! jaja

[llunàtica]

Hola noies!!
us segueixo d'aprop!

Tinc un post obert a "Els canvis" on pregunto més o menys el mateix. Tindré el meu segon fill en un mes i també estic "escagarrinada" amb com s'ho prendrà el meu fill gran. De moment ho portem prou bé, li vaig parlant del germanet, de l'excursió a l'hospital, de si m'ajudarà a cuidar-lo i a posar-li el xumet quan plori i ell va dient que sí. Però clar, l'altra cosa serà trobar-s'ho in situ.

Ja veig que prometen ser temps durs. Aixxxxxx...quina paciència haurem de tenir!

M'ha agradat molt el que heu dit de dedicar-los espai/temps extra als fills grans..suposo que pobrets volen més mimitos per sentir-se estimats!
bé, estem en contacte!