Com salvar un ocellet?

[Lalona]

M'acabo de trobar els meus gats jugant amb un pobre pardalet i no sé com podria salvar-lo! De moment l'he posat a un lloc on els gats no hi arriben i li he donat una mica d'aigua amb una canyeta. Què li he de donar per menjar? On el podria portar?

[kabbisa]

ni idea, lalona... a veure si algú pel sp et pot ajudar

[Ítaca]

Si no tens "alpiste", prova de donar-li molletes de pa seques o una mica mullades amb aigua... o pessiguets de madalena q també els agrada molt (bé, als canaris q jo tinc).
A veure si el pots salvar!

[entrerius]

Segur que aquí troves idees.

http://pajaros-caidos.blogspot.com/

De tota manera, crec que vaig llegir en algun lloc que no era aconsellable agafar-los ja que la seva mare segur que l'està buscant i se'n farà cura. Pot ser allunyar-lo dels gats i deixar-lo en un lloc on pugui accedir-hi la mare amb el menjà.

Deia que ells tenen els mecanismes necessaris per a la supervivència, i si els agafem el més provable és que no puguin viure.

És dur deixar-los allí, per que penses que no se'n sortirà... però sembla ser que és el millor....

[Lalona]

Gràcies noies! De moment ha begut aigua però el pa no se l'ha empassat, el deixaré tranquil una estona que igual fa massa poc que l'he trobat i està en shock..

L'he posat a un lloc alçat al balcó, igual la mare espera a que tant jo com els gats baixem la guàrdia per venir-lo a buscar!

[Lalona]

Mmmmmm... ha desaparegut el pa, espero que se l'hagi menjat el pardalet i no que n'hagi vingut un de gran i se l'hagi endut. Seguim sense notícies de la seva marona però almenys segueix viu i se'l veu més eixerit...

[nuscka]

se suposa que no s'han de tocar, i que els pares els venen a buscar...
jo peró, una vegada que em vaig trobar amb un cas com el teu, vaig acabar agafant-lo. No volava gens i estava molt apurat... em va saber greu.
El vaig criar donant-li pasta de cria cada vegada que li donava el pit al meu nen (tenia 3 mesos) o sigui que tenia dos bebes. La pasta de cria la venen a moltes botigues d'animals.
Desprès li vaig haver d'ensenyar a menjar solet, es veu que aixó de picar molletes és un compòrtament que han d'apendre. Si és un pardalet, has de pensar que també necesiten menjar proteïnes animals. Jo li donava formiquetes.
Finalment va apendre a volar i tot. I continuem així!
Viu mig a casa mig emancipat... ja fa dos estius que corre per aqui. Tinc una gabia de lloros que em vaig trobar al carrer i tan aviat hi viu, com em passo mesos que no se per on para. Normalment la tinc al pati, amb la porta oberta, i quan fa molt de fred (sóc una mica tontorrona) el tinc a casa. Els nens li fan de tot pobret, i es deixa.
Es diu Mixo, i és una monada!

[MARUXA]

hola Lalona,
Els gats... quins depredadors! nosaltres sovint ens trobàvem (i dic trobàvem per que han deixat de volar pel nostre pati) orenetes amagades darrera el sofà o enganxades a les cortines a casa!... Espero que tinguis sort i puguis recuperar el pardalet, tot i així em penso que el que poden menjar és menjar d´ocell, crec que el pa no els convé gaire, em sona haver-ho llegit, mirat aquest post: viewtopic.php?f=25&t=11446&p=573157&hilit=he+trobat+un+pardal#p573157

Que tinguis sort!

[Ítaca]

Ostres, no havia escoltat mai q les molletes de pa no els anessin bé...
Nosaltres sempre tirem les molletes de tallar el pa, al pati, i cada dia és un festival pels pardalets, coloms, garces... de fet, s'esperen al cable del poste, tots ben posadets!

[sandrajuli]

se suposa que no s'han de tocar, i que els pares els venen a buscar...
jo peró, una vegada que em vaig trobar amb un cas com el teu, vaig acabar agafant-lo. No volava gens i estava molt apurat... em va saber greu.
El vaig criar donant-li pasta de cria cada vegada que li donava el pit al meu nen (tenia 3 mesos) o sigui que tenia dos bebes. La pasta de cria la venen a moltes botigues d'animals.
Desprès li vaig haver d'ensenyar a menjar solet, es veu que aixó de picar molletes és un compòrtament que han d'apendre. Si és un pardalet, has de pensar que també necesiten menjar proteïnes animals. Jo li donava formiquetes.
Finalment va apendre a volar i tot. I continuem així!
Viu mig a casa mig emancipat... ja fa dos estius que corre per aqui. Tinc una gabia de lloros que em vaig trobar al carrer i tan aviat hi viu, com em passo mesos que no se per on para. Normalment la tinc al pati, amb la porta oberta, i quan fa molt de fred (sóc una mica tontorrona) el tinc a casa. Els nens li fan de tot pobret, i es deixa.
Es diu Mixo, i és una monada!

uala, que bó! no sabia que es podien domesticar els pardalets...
Lalona, ens has d'anar explicant com va la història del pobre pardalet!

[nuscka]

Ostres, no havia escoltat mai q les molletes de pa no els anessin bé...
Nosaltres sempre tirem les molletes de tallar el pa, al pati, i cada dia és un festival pels pardalets, coloms, garces... de fet, s'esperen al cable del poste, tots ben posadets!

de fet, les molles de pa no els hi van gaire be, peró sobretot als bebes... el que els hi va malament es la sal, i clar el pa en té. Peró als adults encara rai, i més si mengen altres coses. Peró clar, si tens un pollet i només li dones pa, segur que la palma, pobre... igual que si li dones galetes, perque els ocells tenen tendència a tenir diabetes (o aixó em van explicar) i el sucre els hi va fatal.

[MARUXA]

Ostes Itac@!, què bo! ajajjjaa! tots allà juntets esperant l ésmorzar

[Ítaca]

Ostres, doncs no sabia q podia ser tan dolent (sobretot pels bebès)

Maruxa, si si... és una passada! A veure si un dia hi penso, i els faig una foto!

[mama2010]

Ei! En aquesta web potser trobes alguna adreça que et puguin ajudar.

http://www.grefa.org/index.php?module=c ... y&ceid=103

A la meva ciutat hi ha un centre de recuperació de fauna. Portes els animalets que et trobes i ells se'n cuiden i els porten on els han de portar per estar bé. Tots els centres tenen un horari, però em van dir que al telèfon sempre contesta algú, així que hi ha servei 24h

[Lalona]

Noies fa dies que volia comentar-vos com ha acabat la història, ara m'hi has fet pensar mama2010, crec que és una informació interessant per si algú s'hi troba!

Finalment el vam portar a un centre d'acollida d'animals que hi ha a Sta. Perpètua (Torreferrussa), encara que durant els dos dies que va estar vivint amb nosaltres estava cada vegada més maco i eixerit, ens feia por que es morís o no estar-li donant el que necessitava.

En fi, el lloc aquest es diu "Parc d'Acollida i Recuperació de Fauna Autòctona, Exòtica i d'Animals de Companyia" i ara no trobo cap pàgina web però podeu trobar notícies relacionades al google, suposo que a algun lloc hi ha l'adreça.

Els meus sogres que ja hi han portat un parell d'ocellets en altres ocasions m'han dit que quan l'animal està recuperat t'envien una carta per fer-t'ho saber!!

[Lalona]

Mireu, ara m'he mirat el link de la pàgina que recomana la mama2010 i precisament el centre que us dic és el primer de la llista:

Centre de Recuperació de Fauna de Torreferrussa
(Departament de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya)
Ctra. de Santa Perpetua a Sabadell, km. 4.5
08130 Santa Perpetua de la Mogoda. Barcelona
Tel. 935617017/935600052
crf.torreferrussa@gencat.net

[nuscka]

moltes gràcies Lalona! pel proper ja ho se!

[Irina]

Ostres Nuscka! Ja recordo el teu post, que va crear bastant rebombori, per cert... fins i tot la famosa troll hi va dir la seva!!
No sabia que encara el tenieu! al menys esta viu i felic,, encara que a l'ornitologa de turno no li semblaria be...

A mi m'encanta observar ocells, per sort els meus gats nomes cassen rates i ratolins, el problema es que me'ls porten a casa...

[juliol]

Arribo tard, pero veig que ja has trobat una solució, quan era petita vam trobar un esparver, no era una cria, tenia l’ala ferida i ja s’estava podrint, pobret!, el vam portar als aiguamolls de l’Empordà i allà s’hi van fer càrrec, el van operar i uns dies desprès ens van telefonar i el vam poder anar a veure.

[Lalona]

Encara no m'han donat notícies del Twiter (sí, li havia posat nom, jejeje) però encara pensem en ell tot sovint! Ja us informaré si ens diuen alguna cosa!