Retirada de la medicació!!!

[tania_28]

Hola a totes!!!
La veritat es que estic una mica desesperada i busco ajuda per ai alguna a passat pel mateix:
Estic embarassada de 6 setmanes,la veritat varem tenir molta sort mi vaig quedar a la primera
Ara estic molt amoinada ja que abans de l'embaraç i durant almenys 5 anys a la meva vida prenia seroxat(Paroxetina) ja que tenia atacs d'ansietat, que per cert ja estaven totalment sota control.Però ara fa una setmana que em vaig adonar que estava i la meva doctora em va retirar de cop la medicació estic fatal:vertigen, nausees i em passo gairebe tot el dia estirada.La meva doctora diu que es normal que encara pot ser que estigui aixís mes dies i que es degut a la retirada brusca del medicament!! Totom creu que estic fent el correcte pq si torno a pendre el medicament els sintomes desapareixeran pero pot ser dolent pel No se la veritat es que estic amoinada pq no em moc practicament i a part del vertigen que es un rtllo em sembla que m'engreixare un munt pq tinc entes que els primers mesos hauria de fer exercici pero es imposible amb el vertigen i es clar lo primer es lo primer...
Vaja quin rotllo!!! es que necessitava desafogar-me gracies per adelantat sou un

[magrana]

Tania: jo també faig molt repòs perquè tinc moltes nàusees i fins ara també vòmits... Estic gairebé d'11 setmanes. I ja et dic que m'he mogut molt poc.
El segon trimestre acostuma a ser millor i, en el teu cas, si el problema és que el cos s'ha d'acostumar a la retirada de medicació jo suposo que mica a mica t'aniràs trobant millor.
El pes ara és secundari. Normalment t'engreixes més cap al final, però tot i així no passa res sempre i quan no sigui res desproporcionat. Els quilos ja els perdràs, si és això el que et preocupa.
Ara descansa i mou-te el que et vingui de gust i el cos et demani.

Sort

[tania_28]

gracies per la teva resposta i gracies per fer-ho tan rapid!!!
La veritat es que e decidit que em moure nomes el que el cos em permeti no penso forçar la maquinaria jeje
a mes degut a la feina que faig em fan agafar la baixa laboral desde el primer dia que se que estic embarassada ja que es una feina que comporta risc!!!la part positiva es que podre agafar-ho tot amb calma i a mes es baixa per l'empresa i cobro gairebe el 100% que volguis que no tambe es important ara que vindra
La veritat es una sensacio tota rara aquesta estic tan feliç i tan molesta que no se...Paciencia suposo...Gracies<a

[ada82]

Hola wapa,

Primer de tot molts ànims! I tranquil·la dir-te que jo els 3 primers mesos NO HE FET GENS GENS GENS d'exercici, treballar i encara perquè també vaig estar de baixa i saps què? He perdut 5kgs. Tenia tantes nausees i vòmits que no menjava res i el que menjava ho treia. Per tant, he prioritzat estar jo bé i deixar l'exercici a part, si m'havia d'estirar doncs estirada i al llit, és igual que et diguin que has de caminar.
Fa una setmana estic una mica millor però no vull forçar la màquina, ja ho veurem després!
Anims i fes el millor pel teu nen!! Els metges deuen saber el que es fan....
I enhorabona pel teu embaràs!

[Mari Loli]

Hola! Jo no estic embarassada, peró puc donar-te la meva opinió sobre el Seroxat. Vaig estar prenent-lo durant 2 anys i tot i que la introducció del medicament i la retirada va ser esglaonada, també vaig patir vertigen i marejos; per aixó suposo que sumat a l'embaras et trobes tan malament. Pel que fa a la medicació el cos s'anirà acostumant i deixaras de tenir els simptomes. Tingues present que el millor pel teu bebé és que no prenguis seroxat. Enhorabona per

[tania_28]

Gracies soletes!!! jeje
la veritat es que m'ajuda saber que no soc la unica que li toca repos obligatori i teniu rao ara els primers el cigronet (o pinyol de pressec jejeje) i jo es clar, la veritat es que angoixa tantas horas sense saber que fer però no vull ser injusta i hauria d'explicar tambe que tinc un de futur pare de la criatura i estimat meu que em compren m'escolta i a mes totes vosaltres que perdeu uns segons per escriure quatre ratlles que no sabeu el que agraeixo
Muakis

[Vampirets]

Hola!

jo et dic el mateix que tothom, no et preocupis gens ni mica pel pes!! Jo també vaig estar els tres primers mesos sense fer res d'exercici, i pràcticament un mes d'ells al llit, però entre els vòmits i que no menjava, em vaig aprimar! I igualment si t'engreixes, ja et posaràs a règim després.

La retirada dels ansiolítics és dura, i n'imagino que sumada a l'embaràs encara més, però en la teva situació s'ha de prioritzar... així que i ànims!

[Ninuka]

Jo també vaig haver de deixar la medicació i també vaig patir els ditxosos marejos, vertigen, etc. És veritat que mentre estàs passant la deshabituació sembla que mai més tornaràs a estar bé. Però al cap d'uns dies passarà. Jo ho vaig passar malament, però, et vull donar molts ànims perquè no durarà gaire. A mi fins i tot se m'havia oblidat això. I també penso que l'embaràs compensa una mica l'ànim. O sigui que segurament no trobaràs a faltar la medicació.

I del pes, no et preocupis ges ni mica: ara al principi de l'embaràs no t'engreixaràs gaire encara que hagis de fer repòs. I d'aquí uns dies t'hauràs deshabituat de la medicació, no tindràs malestar i podràs fer tot l'exercici que et vingui de gust!

Molts ànims! Val molt la pena!!!! Pels nostres cigrus!!!!!

[NXE2011]

Hola tania i enhorabona!

mira, jo desde que vaig enterarme del meu embaràs que hem vaig torna supersedentaria, casi ni a treure els gossos sortia pk estava xafadissima, amb vòmits i tot...

es cert que m'he engreixat 4 kilets pero els metges no hi han donat massa importancia, el primer ets tu i el bebe i no li convenen aquests medicaments, ja veuras com en uns dies ja estàs millor!

molts ànims!

[Marta_79]

Hola a totes!!!
La veritat es que estic una mica desesperada i busco ajuda per ai alguna a passat pel mateix:
Estic embarassada de 6 setmanes,la veritat varem tenir molta sort mi vaig quedar a la primera
Ara estic molt amoinada ja que abans de l'embaraç i durant almenys 5 anys a la meva vida prenia seroxat(Paroxetina) ja que tenia atacs d'ansietat, que per cert ja estaven totalment sota control.Però ara fa una setmana que em vaig adonar que estava i la meva doctora em va retirar de cop la medicació estic fatal:vertigen, nausees i em passo gairebe tot el dia estirada.La meva doctora diu que es normal que encara pot ser que estigui aixís mes dies i que es degut a la retirada brusca del medicament!! Totom creu que estic fent el correcte pq si torno a pendre el medicament els sintomes desapareixeran pero pot ser dolent pel No se la veritat es que estic amoinada pq no em moc practicament i a part del vertigen que es un rtllo em sembla que m'engreixare un munt pq tinc entes que els primers mesos hauria de fer exercici pero es imposible amb el vertigen i es clar lo primer es lo primer...
Vaja quin rotllo!!! es que necessitava desafogar-me gracies per adelantat sou un

Hola Tania, jo per desgràcia tb pateixo d'ansietat des de fa 11 anys. Ara estic de 7 setmanes i estic prenent una medicació que m'han dit q no és dolenta pel meu bebé però clar, sempre és millor q no en prenguis res. Però tb em van dir q no era bo passar-me tot un embaràs amb atacs de pànic o ansietat, per tant jo la segueixo prenent però sempre supervisada pels metges. Espero haver-te ajudat bonica.

[nonix1]

Marta_79, no sabia que ho havies aconseguit!!!! enhorabona per l'embaràs!!!! si te'n recordes vaig intercanviar algun post amb tu per l'ansietat també!

Que guai, ja 7 setmanetes, et desitjo lo millor, i clar que sí, al final has de fer cas als metges, en segons quins casos doncs ho treuen tot i en altres si tens ansietat molt forta i pateixes atacs doncs millor controlar-ho sota supervicio medica que avui en dia hi ha medicació que es pot pendre. Jo sóc de les que em van dir que si de moment aguanto no prengui res, pero també tinc els meus dies,entre la sensiblitat de l'embaràs i nervis pq vagi tot bé........pero bueno, ara ja m'han fet la morfologica i tot bé, i porto un Isaac que em dona anims!

Només dir-vos a totes que aixo, jo tb sé q es l'ansietat i a estones es passa molt malament, pero ara tenim la millor alegria de la nostra vida i ens hem de cuidar, si cal no fer tantes coses, passar de la gent o anar a algun lloc si alguna cosa no ens ve de gust, etc, doncs es fa! anims a totes!

[Marta_79]

Marta_79, no sabia que ho havies aconseguit!!!! enhorabona per l'embaràs!!!! si te'n recordes vaig intercanviar algun post amb tu per l'ansietat també!

Que guai, ja 7 setmanetes, et desitjo lo millor, i clar que sí, al final has de fer cas als metges, en segons quins casos doncs ho treuen tot i en altres si tens ansietat molt forta i pateixes atacs doncs millor controlar-ho sota supervicio medica que avui en dia hi ha medicació que es pot pendre. Jo sóc de les que em van dir que si de moment aguanto no prengui res, pero també tinc els meus dies,entre la sensiblitat de l'embaràs i nervis pq vagi tot bé........pero bueno, ara ja m'han fet la morfologica i tot bé, i porto un Isaac que em dona anims!

Només dir-vos a totes que aixo, jo tb sé q es l'ansietat i a estones es passa molt malament, pero ara tenim la millor alegria de la nostra vida i ens hem de cuidar, si cal no fer tantes coses, passar de la gent o anar a algun lloc si alguna cosa no ens ve de gust, etc, doncs es fa! anims a totes!

Nonix carinyo, clar q me'n recordo de tu!!!!!!!!! Doncs si, al final ho hem aconseguit però no pinta bé la cosa, ahir vaig anar a la segona eco estant de 7 setmanes i no se li sentia el cor... no saben ben bé pk, si potser pk és molt petit o q se jo.... Estic neguitosa pk a l'avort de gener em van dir la mateixa frase q ahir "está muy pekeño para estar de 7 semanas". Estic tota rayada.... :( En fin, m'han de tornar a mirar la setmana q ve i a veure qué ha passat :(
Un petonet bonica i estic molt feliç q portis el teu Isaac!!!!!!!!! MUAAAAAAK

[tania_28]

gracies a totes de nou!! ara estic un xic mes
volia contestar a Marta_79 respecte a la teva eco de 7 setmanes, ja que jo ara stic de 8 i la setmana passada vaig haver d'anar a urgencies pq tenia molt dolor al ventre! em varen mirar i estava tot be però 2 coses em varen neguitejar...Resulta que segons la gine del hopi estic d'una setmana menys i la mes important em va posar a l'informe que el fetus tenía bradicardia (que es un ritme lent del cor) de fet va posar els altaveus i no es va sentir practicament res de res.Jo em vaig agobiar una micona pero aquesta setmana ens ha fet una altre eco vaginal per asegurar que estava tot be i mira Marta el cor bategaba tant fort i rapid que el meu home no podia parar de riure, ens varen dir que es veien la resta petita del sac que s'havia despres al principi de tot pero que teniem un 99% de que tot seguis endavant, Aixís que no t'agobies massa pq ja veus en una setmana de diferencia com canvia tot a mes pensa que el nostre petigu fa la maravellosa mida:13mm aixx i de vegades no estas tant de sort i no se li pot sentir el cor si es que son molt molt xics!!!Tu anims que tot anira be okis¿?