vacances i mamitis extrema!!!

[aivlis]

Hola noies! Doncs això...hem anat de vacances a casa dels sogres 15 dies, i en baldufa que fins el moment d' emmarat res, ni apegos de l'any ni res de res (ell sempre ha anat molt a la seva) m'ha agafat una mamitis exagerada!!! Sobretot al principi! No volia saber res dels avis, fins i tot plorava si l'agafaven....i ni tan sols volia estar amb el seu pare! Tot el dia el duia enganxat ("literalment") a la cama. No em deixava anar ni al lavabo. No atenia al que l'hi deien els avis (fins i tot em vaig arribar a preguntar si és que havia deixat d'entendre les coses!)...
I clar no saviem k fer: si forçar-lo a estar amb els avis o k fer?
Al final de les vacances o vam superar una mica, s'estava amb ells si jo no hi era, però si apareixia jo....MAMA, MAMA!!
Ha estat bastant horrorós la veritat! Encara estic una mica preocupada pk després de tants dies d convivencia crec k els hauria d'haver acceptat millor i cap als últims dies encara es negava i refugiava en mi quan el volien agafar a coll per exemple....
I encara em preocupa més que l'hi faci el lleig al seu pare pk no es k no estigui amb ell sino k passen molt temps junts!!!

No se...suposo k paciència...però si l'hi ha passat a algú s'accepten consells...gràcies

[karla]

Ufff, et llegeixo i podria haver-ho escrit jo. Tal qual. I jo tinc bessons! ha estat horrible... els dos enganxats a la meva cama sense voler fer res més que estar amb mi. Ni avis, ni tiets, ni papa ni ningú. Només la mama. Ni tan sols volien banyar-se a la platja o la piscina! només a coll de la mama tot el p. dia!!! desquiciant!
O sigui que no et puc ajudar però si que m'encnatarà llegir les respostes!

[evawin]

Noies, crec que és qüestió de paciència i que passi el temps. Jo tinc un nen de més de dos anys i de sempre que vol estar tot el dia amb mi. Ara començo a poder dutxar-me tranquil.la, ja que fins ara m'havia de dutxar amb la mampara oberta i ell mirant. Com dic sempre, la mare és la mare! Quant tinguin 16 anys, no en voldran saber res de nosaltres...

[Nenufar]

Hola noies,
jo estic al 50%!! us explico!! quan anem a casa d'uns avis el meu nen és la persona més feliç del món i la mama només serveix (i algun cop ni això per fer non-non ) . La resta de dia se'l passa jugant amb els avis.
Quan anem a casa els altres avis, és un drama: la mama, la mama, la mama,.........i 1000 vegades la mama, si va al rebost a buscar una galeta, la mama hi ha d'anar, no pot fer-hi res sense mi.
Nosaltres opinem que és la diferencia de caracter dels avis, els primers són menys exigents (bé, amb lu important sí) però petites coses com si menja i s'embrut la camiseta, doncs l'àvia li canvia i renta la bruta i llestos, en canvi a casa els altres avis, si cau una engruna fora del plat ja és un drama, ja corren a netejar-ho amb escombra inclosa. Els altres són molt exigents i es creuen que el nen ha de funcionar com un adult, i ha d'entendre igual que un nen de 10 anys.
La solució: paciència... nosaltres anem fent, l'altre dia van aconseguir que s'hi quedés a dormir (bé... em sembla que ningú va dormir gaire aquella nit), però bé, s'ha d'anar deixant a estonetes i de mica en mica que si mai necessitem un cangur urgent ells són els que tenim més aprop.
No sé si us he ajudat gaire, però es la situació en què ens trobem.
Us desitjo sort i milions de dosis de paciència en la propera visita als avis!!

[eli75]

estic esperant que comencis l'escola ben aviat i anirem totes una mica més "tranquiles"!

el tema dels avis, és ben curiòs hi ha nens/es que es deleixen per estar amb els avis i altres que ho porten fatal.
A més, a casa dels avis les coses funcionen diferent i acostumen a estar sobre la criatura perque estan encantats però llavors s'acostumen i es posen una mica insuportables quan arribes a casa, llavors cal reemprendre els horaris i costums habituals (migdiada...), i sortir una estoneta cada dia o anar als gronxadors i així la criatura es desfoga uba miqueta.

sort!!

[lila]

Les meves exactament igual, especialment la petita: no hi ha manera que vulgui "anar" amb ningú!

En el fons ja m'està bé, que vulgui "la mama", ja és el que toca, no? Però de vegades (sobretot perquè no dormin massa bé, encara) és una mica esgotador...

[soclamarga]

Doncs a mi m'ha passat el mateix aquest mes d'agost! ara ell farà 15 mesos, i normalment sempre s'ho passava molt bé amb el seu pare i li reia molt, i a mi també em volia, sobretot quan tornava de la feina, però estava més repartida l'atenció d'ell cap a nosaltres dos. Però aquest agost ha sigut exagerat! Tot el dia i tots els moments vol estar amb la mama, però és que fins i tot si estic amb ell a coll i el deixo a terra perquè juguem tots dos, es posa a plorar perquè vol estar a sobre meu! He de reconèixer que m'ha agradat molt que estigués així amb mi (fa unes abraçades que fan fondre a qualsevol ) (i hem d'aprofitar, que d'aquí ben poc, com deien per aquí, no en voldran saber res de la mama!!), encara que també és veritat que cansa una miqueta no poder fer 2 passes sense sentir que plora perquè marxes del seu costat! Durant les vacances hem estat molts dies a casa els avis i tiets, i amb les meves germanes també hi volia anar molt, però en canvi amb el meu home pràcticament només hi anava "quan no tenia més remei"... Demà començo a treballar i ja veurem què passa... suposo que s'acostumarà ràpidament, suposo que plorarà quan em vegi marxar però després es quedarà amb el papa i estarà bé tot el matí fins que torni de treballar. O això espero!!

[charito]

Buf no soc l'unica!!!!!

A mi m'ha passat ben be el mateix, normalment em demana pero es que ha sigut exagerat, fins al punt d'entrar en histeria si em perd de vista, enganxat a la cama a totes hores, o si no estirant-me de la ma per anar amb mi a tot arreu.

El que no entenc es aixo, si resulta que estas mes hores amb ell que mai, com es que te aquesta necessitat de mama i la resta de l'any que esta amb el pare, avis i guarde no?

L'unica persona que va content amb ella i no em demana es la meva mare, es com la mama 2!

El que em sap pitjor es pel seu pare, pobre, el vol agafar i monta un drama, no vol anar amb ell i tot i que ho enten no ha de fer cap gràcia, a mi no me'n faria!

A veure si tornem a la rutina i es calma una mica aquesta ansietat.