Sempre està enfadat

[karla]

Hola noies,
Us poso una mica en antecedents: sóc mare de dos bessons, el Cesc i el Marc, de 21 mesos.
Doncs bé, un d'ells el Cesc, està sempre enfadat. Però sempre, sempre. No hi ha res que li vagi bé, per tot rondina, i costa molt veure-li un somriure... és que només despertar-se al matí, comença el festival! uns crits i una enfadamenta que no entenc d'on li ve, si pràcticament ni ha tingut temps de reacció!
I, clar que és esgotador per nosaltres, però a mi el que realment em preocupa és ell, que sembla que estigui rabiós amb el món!
A més, tot i que ja sé que no s'ha de fer, és inevitable comparar el seu comportament amb el del seu germà (mai dient res a ells sino comentant-ho entre nosaltres) que sempre riu, i està content! clar que també té els seus moments però no té res a veure... i a vegades, fins i tot ell s'agobia i tot i li acaba dient "callaaaaaaaaaaaaaaaaaaa"
En fi, res, que si alguna s'hi ha trobat també i si no, mira, ja m'he desfogat!!!
Gràcies!

[mamlaboni]

Hola!
Jo personalment no m'hi he trobat però justament fa dos o tres dies vaig veure un capitol de la supernanni que tractava un cas igual que el teu. Dues nenes bessones que eren el dia i la nit, una plorava tot el dia, feia rebietes per tot, portava la contra en tot i l'altre un angelet. Els pares desquiciats i esgotats ...si vols pots veure'l online peer veure quines tàctiques proposava i com ho van resoldre. A veure si t'ajuda.

[entrerius]

Hola Karla, jo no tinc bessons, però el meu fill va nàixer enfadat crec que fins als 4 mesos no va relaxar el seu "ceño fruncido"
Sempre ha estat molt exigent amb tot!!! sempre ha demanat tot amb molta insistència.... amb un caràcter molt fort. Pels pares és complicat, però per ells també

Ara té 2,5 anys i t'he de dir que he notat molta diferència. A partir dels dos anys, que ja va començar a poder-se comunicar millor, a expressar millor el que sentia, vam poder començar a "parlar" del que li passava, de perquè estava enfadat sempre, intentant buscar jo la resposta i proposant-li a ell (es clar, ell encara no n'és capaç).
Això de fer-li ser conscient del seu estat d’ànim sempre ho havia fet, però la diferència és que ell ara ja sap identificar-ho de seguida quan jo li’n parlo, ho reconeix, n’és conscient i hi podem posar remei.
Et puc dir que ara sempre està rialler, sempre content, la seva exigència ha baixat en picat...... s’ha fet una miqueta gran

El que li passa al Cesc al matí pot ser que encara tingui son, que necessiti abraçadetes, que tardi més en arrancar, que necessiti més atenció.... però com que encara no ho sap dir, doncs rondina.

Molts ànims. A veure si la nostra experiència et serveix d'alguna cosa. Amb dos ha de ser més complicat donar-li a cadascú el que necessita

[karla]

Gràcies per les aportacions, noies!
Mamalaboni, pel que fa a la supernani que dius... umf... no m'acabo de veure aplicant els seus mètodes , però vaja, que si trobo un forat igual m'ho miro per si puc agafar alguna pista...
I Entrerius, jo també li explico i li dic "ja tornes a estar a enfadat? va, que la mare espera a que se't passi i llavors juguem amb el Marc, que mira que bé que s'ho està passant" i coses d'aquest estil. Miro sempre de ser suau i no desquiciar-me (al menys no davant d'ell) però a vegades... En qualsevol cas, m'anima sentir que a mesura que es van fent grans la cosa millora. De totes maneres, ara que ho escric m'adono que amb nosaltres, de moment, és al revés... va néixer 'gruñón' i cada cop ho està més!!
En fi, això, que gràcies!!