xxx

[cabreta]

[mainadaabord]

Anna, em penso q el problema és q nosaltres sabem com ens trobem de malament, però la resta del món no se'n fa el càrrec...

Quan jo no estava embarassada, pensava q això de tenir un fill o d'estar embarassada era molt lleuger de passar... Ara q m'hi vaig trobant, veig i sento coses q mai m'havia passat pel cap q poguessin passar...

Totes tenim dret a queixar-nos... Pq no es tracta d'una queixa pq sí, sinó q patim uns canvis bestials q a vegades no són fàcils d'explicar... o de fer entendre, vaja!

Ànims, Anna!! Potser no consola molt, però al fòrum la majoria tenim el mateix problema!!

[Parvaty]

Anna, ja dorms?
Necessites dormir, eh. Per estar bé i poder afrontar els dies i la feina amb l'Amalia. Necesites dormir per fabricar llet. Necesites dormir pq sense dormir tot es veu diferent.
Dormiu bé?

[Anni]

Anna, el que et passa es del tot normal!!!!!
Abans podies anar cansada, podies no trobar-te be i sabies que et podies estirar al llit i simplement no fer res. Ara tens una personeta que depèn absolutament de tu i que et te lligada les 24 hores del dia et trobis be o malament i això costa d'assumir. Però ja veuràs que mica en mica l'amàlia es va adaptant al seu nou entorn despres de nou mesos dins teu i vosaltres us aneu adaptant a ella, l'aneu coneixent i sabent el qeu li passa. NO T'AMOÏNIS!!!!!!!!
Molts ànims i intenta DESCANSAR i com diu la Parvaty DORMIR!!!!!!! Aprofita quan ella dorm per dormir tu i ja veuràs que et trobaràs millor!!!!

[Guita]

Hola Anna,

només vas tirant perquès és una situació nova per tu. l'Amàlia només té 3 setmanes!!! no us heu acostumat encara l'una a l'altra... per molt que mengi, que no plori, que tot vagi bé... encara no us heu pogut fer a la nova situació. És tot nou. NO pateixis pel "vaig fent" és normal. Tu anima't que això ens passa a totes. Ja veuràs com de seguida et refaràs... per mi ara estàs en el "pitjor" del millor moment de la teva vida ... tot arriba.
Una abraçada

[_marta_]

Paciència i més paciència, que ja veuràs que això és temporal! És veritat, qui més qui menys passa per aquesta etapa. Ara toca aprendre l'una de l'altra. Ja veuràs d'aqui un temps, que ens diràs que tot ha passat! (i sobretot va bé poder disposar d'una miqueta de temps per a tu en exclusiva, ni que siguin 15 minuts, per poder desconectar i mimar-te).

Ptonets i anima't Anna.

[silvia]

És del tot normal. Quan estàs embarassada estàs en un núvol, cada nit somies amb lo bonic que serà tot, la carona de la teva nena, i les moneries que farà... tot s'idealitza i després et trobes amb una vida rutinaria, amb cansament, amb mooooooltissims canvis del teu cos, les hormones.... En fi, deixa que passi temps, tot canviarà, t'ho asseguro. Totes hi hem passat i mentre ho passem ens sentim fins i tot depres, però passarà.

[Liula]

Hola Anna,
no he vist el teu post fins avui i justament ahir jo en vaig obrir un per una qüestió similar... de vegades em sento incompresa i penso que moltes ens hi sentim durant l'embaràs, i després (i segur que abans també, quan busques i la gent no para d'amoinar-te...). En el nostre cas és veritat, sí que hem d'estar contentes, oi tant, jo moltes vegades també em pregunto de què em queixo, i això que encara no estic passant pel que les que acabeu de parir esteu passant... però coi, també tenim dret a tenir dies no tan bons, i a sentir-nos cansades i que ens fa mal tot...
Personalment em dóna força llegir-vos i anar-me fent a la idea que un cop neixi el Jordi no tot seran flors i violes, ja veig pel que esteu passant totes vosaltres aquets dies... i també és reconfortant com les mares que t'han respost, que ja hi han passat, estan segures que és algo molt temporal...
Ahir vaig llegir en un llibre que això de ser pares és com tenir el carnet de conduir: quan te l'estàs traient (durant l'embaràs) et sembla que no sabràs fer-ho, no entens com la gent se'n surt tant bé i com pot fer tantes coses alhora... i un cop el tens, els primers dies són complicats, sobretot si vas sola, no saps com ni on aparcar, et sembla que tothom et jutjarà... i llavors penses que qualsevol dia et treuràs la L i podràs presumir de ser una bona conductora... i sense adonar-te'n tindràs música posada al cotxe, estaràs pendent de tot, apretaràs l'embragatge, el fre, l'accelerador, canviaràs de marxa això sense ni adonar-te'n i de cop t'adonaràs que has arribat al lloc on volies i que ni tan sols saps com t'ho has fet...

És un bon símil, no? em va semblar força il·lustratiu del que ens passa...
Molts ànims i sí, suposo que hem de pensar que molta gent passa pel mateix... (el que passa és que abans la gent s'ho callava tot... i ara que nosaltres ens queixem als que s'ho van callar els fa ràbia...)

Una abraçada i un petonet a la petitona!!!