Ajuda: I ara què li passa?
- afrodita11
- :: formigueta

- Entrades: 69
- Membre des de: dg. des. 11, 2011 7:38 pm
Ajuda: I ara què li passa?
Hola!!!
Des de fa uns quinze dies al nostre fill de 13 mesos només vol estar a braços del pare o de la mare. Ell encara no camina però va de moix per tot. La qüestió és que des de fa dies s'aferra a les nostres cames demanant que l'agafis. I si no l'agafes plora, i s'aferra més. Jo l'agafo a braços una estona però ell hi voldria estar tot el temps. I tot i que li intento explicar que la mama no el pot tenir a braços tot el temps, ni cas. A l'escoleta l'educadora també em diu que també li demana braços i està nyiquet. Això abans no ho feia, o no ho feia tan exagerat (ja que sempre ha estat un belluguet molt exigent). Penso que ho fa des de que ha estat malalt o tal vegada amb l'inici de l'escoleta. A algú li ha passat???
Des de fa uns quinze dies al nostre fill de 13 mesos només vol estar a braços del pare o de la mare. Ell encara no camina però va de moix per tot. La qüestió és que des de fa dies s'aferra a les nostres cames demanant que l'agafis. I si no l'agafes plora, i s'aferra més. Jo l'agafo a braços una estona però ell hi voldria estar tot el temps. I tot i que li intento explicar que la mama no el pot tenir a braços tot el temps, ni cas. A l'escoleta l'educadora també em diu que també li demana braços i està nyiquet. Això abans no ho feia, o no ho feia tan exagerat (ja que sempre ha estat un belluguet molt exigent). Penso que ho fa des de que ha estat malalt o tal vegada amb l'inici de l'escoleta. A algú li ha passat???
Re: Ajuda: I ara què li passa?
A mi em passa caaaaaaada dia!!! Tot el mati fins que el porto a l'escoleta i tota la tarda fins el bany
jo ho veig completament normal.. Ens veiem 2 hores al matí i 2 més a la tarda.. També tinc comprobat que si haig de fer coses i no l'hi faig massa cas és pitjor, així que aprofito el temps amb ell i juguem, al menys no l'he de carregar a coll.. Tot ho demés pot esperar fins que cau rendit a les 20h!! Hem passa des de vaig a tornar a la feina i ell va començar l'escola bressol :-(
jo ho veig completament normal.. Ens veiem 2 hores al matí i 2 més a la tarda.. També tinc comprobat que si haig de fer coses i no l'hi faig massa cas és pitjor, així que aprofito el temps amb ell i juguem, al menys no l'he de carregar a coll.. Tot ho demés pot esperar fins que cau rendit a les 20h!! Hem passa des de vaig a tornar a la feina i ell va començar l'escola bressol :-(Re: Ajuda: I ara què li passa?
La meva petita, que ja té 26 mesos, també s'hi voldria passar toooooot el dia, a braços! Li encanta! De fet ja diu: "mama, a bebè" (perquè vol que l'agafi com un bebè
).
Hi ha moments que hauria d'endreçar la cuina, o estendre la roba o... i allà està, enganxada a les cames... l'agafo i ja faré la feina quan arribi el pare i pugui estar una mica per ella... o si no, la meva que ja és grandeta, la faig partícep de la feina que estic fent: agafa roba, les agulles d'estendre, l'assec al marbre de la cuina i li dono cosetes...
La gran era completament diferent, molt més independent, però entenc que la petita necessita més de mi, més contacte... i no em fa res donar-li...
).Hi ha moments que hauria d'endreçar la cuina, o estendre la roba o... i allà està, enganxada a les cames... l'agafo i ja faré la feina quan arribi el pare i pugui estar una mica per ella... o si no, la meva que ja és grandeta, la faig partícep de la feina que estic fent: agafa roba, les agulles d'estendre, l'assec al marbre de la cuina i li dono cosetes...
La gran era completament diferent, molt més independent, però entenc que la petita necessita més de mi, més contacte... i no em fa res donar-li...
Redescobrint-me a mi mateixa gràcies a les meves TRES filles!
Re: Ajuda: I ara què li passa?
El que fa la teva petita és el més normal. Ells necessiten això i encara ho necessitarà durant uns quants mesos ... el problema som nosaltres que no podem donar-los tot el temps que necessiten ni sempre que ho necessiten.
Segur que hi ha braços de recanvi per quan els de la mama no poden, o bé que d'altres facin la feina i la mama l'agafa en braços que son els que més li agraden i és el lloc més segur de tot el seu món
Hi ha moltes novetats en la seva curta vida, entre elles el CAMINAR!!!! que no és poc.... veure el món des de les alçades.... fins ara sempre anava pel terra, però segurament ja camina i si no, ho intenta... mama, ajuda'm!! em canso, tinc por....... mil sensacions que deuen tenir per la nova fita..... Fins passats els 2 anys ben bé (o els 3) no tindrà la seguretat necessària per ser autònoma per caminar. Els braços però te’ls continuarà demanant per mil coses diferents que l’amoïnen. L'escola, les dents, la malaltia, el menjar sòlid.... cada dia hi ha alguna novetat o alguna cosa que no coneixien o que canvia. Ells és desorienten amb molta facilitat i les mares, normalment, som les que les hi donem la seguretat que ells tant necessiten
Estem dissenyats per sobreviure arrapats a la mama i anar fent petites incursions en l’entorn controlat, sempre sota la seva vigilància. Però l’evolució ens ha tret la capacitat d’agafar-nos sols i trepar pel llom fins la seva esquena, i es la mama qui ens ha d’agafar.....
Un dia vaig llegir una frase que és ven certa i em va agradar molt: “un fill es porta 9 mesos dins, 3 anys en braços i tota una vida al cor”
Paciència, el temps farà que un dia ja no necessiti pujar a coll...... això té data de caducitat, aprofita-ho ara, mai més tornarà!!!
Segur que hi ha braços de recanvi per quan els de la mama no poden, o bé que d'altres facin la feina i la mama l'agafa en braços que son els que més li agraden i és el lloc més segur de tot el seu món
Hi ha moltes novetats en la seva curta vida, entre elles el CAMINAR!!!! que no és poc.... veure el món des de les alçades.... fins ara sempre anava pel terra, però segurament ja camina i si no, ho intenta... mama, ajuda'm!! em canso, tinc por....... mil sensacions que deuen tenir per la nova fita..... Fins passats els 2 anys ben bé (o els 3) no tindrà la seguretat necessària per ser autònoma per caminar. Els braços però te’ls continuarà demanant per mil coses diferents que l’amoïnen. L'escola, les dents, la malaltia, el menjar sòlid.... cada dia hi ha alguna novetat o alguna cosa que no coneixien o que canvia. Ells és desorienten amb molta facilitat i les mares, normalment, som les que les hi donem la seguretat que ells tant necessiten
Estem dissenyats per sobreviure arrapats a la mama i anar fent petites incursions en l’entorn controlat, sempre sota la seva vigilància. Però l’evolució ens ha tret la capacitat d’agafar-nos sols i trepar pel llom fins la seva esquena, i es la mama qui ens ha d’agafar.....
Un dia vaig llegir una frase que és ven certa i em va agradar molt: “un fill es porta 9 mesos dins, 3 anys en braços i tota una vida al cor”
Paciència, el temps farà que un dia ja no necessiti pujar a coll...... això té data de caducitat, aprofita-ho ara, mai més tornarà!!!
Re: Ajuda: I ara què li passa?
el meu també demana, no sempre però encara moltes vegades i tothom quan dic tothom, la meva mare, germanes...aix que esta molt emmarat i al final als hi vaig dir, oi que amb 10 anys ja no voldrà saber res de mi?? i em van contestar NO doncs no cal que em digueu que me'l tregui de sobre....perquè moltes vegades només vol els meus braços i els de ningú mes ni el seu pare....
i això que diuen ara al ser mes gran el fas participar en les coses però sempre volen braços i atenció! o sigui que paciència i la feina de casa quan dormi...etc...o quan puguis!
i això que diuen ara al ser mes gran el fas participar en les coses però sempre volen braços i atenció! o sigui que paciència i la feina de casa quan dormi...etc...o quan puguis!
Re: Ajuda: I ara què li passa?
La mama és molta mama!!! i hem d'aprofitar que ara els nostres ninus volen estar a coll nostre... d'aqui 15 anys estaran al coll d'una altre!!! i de les mames.... ai las!!
Jo ho trobo normal, els hi encanta que els mimis i cal mimar-los també.
Es una mica pal per fer les feines de casa ,però jo prefereixo tenir els vidres bruts i poder disfrutar dels meus fills que no pas tenir la casa impecable i uns nens tristos!!
Jo ho trobo normal, els hi encanta que els mimis i cal mimar-los també.
Es una mica pal per fer les feines de casa ,però jo prefereixo tenir els vidres bruts i poder disfrutar dels meus fills que no pas tenir la casa impecable i uns nens tristos!!
Re: Ajuda: I ara què li passa?
L isaac ta 18mesos i te mamitis i papitis aguda i si que es una mica pesat però s ha d aprofitar que d aqui res et dira mama deixem!!! No siguis pesada!!!! Jo el que faig es implicarlo amb el que faig li deixo que toqui el menjar o que mm ajudi a estendre la roba o el poso a la motxila d l esquena i frego amb ell a l esquena:
Torna a “El desenvolupament emocional”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 5 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |



















