19 mesos i ha agafat por a banyar-se

[GIANNA]

A veure si alguna de vosaltres s'hi ha trobat i ho ha solucionat...

La meva nena mai ha tingut por a banyar-se, sempre s'ho ha passat pipa fins fa uns 15 dies. De cop i volta ha agafat una por horrorosa a banyar-se i no ha passat res que li hagi pogut provocar aquesta por (cap caiguda, cap petita ofegada, cap mala experiència....). Crec que el pànic ve alhora d'ensabonar el cap, no suporta que mullem el cap amb aigua. es posa a plorar desconsoladament, s'aixeca, diu que vol anar a coll.... Hem intentat banyar-nos junts, canviar-li les joguines, treure-li l'aro de bany i banyar-se sense res que la subjecti, i no ens funciona res! Espero que sigui alguna cosa temporal peró de veritat que no li trobo cap explicació ni cap solució.

[jllt]

Hola Gianna,

Si et serveix de consol, els meus dos fills, tant el nen com la nena, han passat per la mateixa fase de por al bany, i sobretot a rentar-se el cap, i pràcticament en la mateixa edat que comentes de la teva. Sense saber per què ni trobar-hi cap explicació, de cop els moments de banyera es van convertir en un martiri. I com que no sabia a què era degut, no se'm va acudir res més que anar una mica de pressa, no tindre'ls gaire estona a la banyera i així passar el més ràpid possible aquesta etapa, que per sort no va ser excessivament llarga ni en l'un ni en l'altra, i això vol dir que potser vam passar un o dos mesos amb aquesta rutina desagradable, però després, un bon dia, es van tornar a divertir a la banyera. Realment, és en tantes coses quotidianes que passen fases de canvis difícilment explicables per nosaltres, que he arribat a la conclusió que cal prendre-s'ho amb calma i paciència i pensar que arribarà tard o d'hora el dia del canvi.

[charito]

El Quim s'hi ha passat un mes aixi, de passar-s'ho pipa a la banyera a posar-se rigid com un taulo i entrar en histeria. Tambe semblava que era al mullar-li el cap. Vaig comprar-li dos sabons diferents per si li picaven els ulls. Fa umna setmaneta de cop un dia va posar el peuet al xorro, li va fer gracia i ja torna a banyar-se tot content.... En fi paciencia....

[Befana]

Gianna, a la Udane li va passar el mateix. No volia ni sentir parlar de la paraula "bany". Però als quinze dies més o menys se li va passar.
Ja sé que es passa malament, nosaltres cada dia li deiem per emplenar la banyera amb ella, triar alguna joguina que no fos del bany però que a ella li fes il·lusió banyar-se amb ella i ... molta paciència.
Parlant amb altres mamis, moltes diuen que a elles també els hi ha passat. així que deu ser una etapa.
Molta sort i paciència.

[lila]

Les meves dues també hi han passat... jo pensava que la petita, que és més atrevida, no li passaria i també!
De cop i volta plors i més plors, no banyera-no banyera.... i tot pel tema de mullar el cap.

Paciència, molt de joc, jo els deixava agafar la dutxa... i passa...

[tolinso]

a nosaltres tambe ens ha passat, i tambe cap a l'any i mig.... i va durar temps, molt temps.... ben be un any! ara la banyera esta solucionada pero la platja i la piscina encara no... suposo que es questio de temps i que vegi que no passa res... pero es fa feixuc...

anims!!

[bertian]

Mira, a la Berta, que ara té 15 mesos, també li agrada el bany. El què he observat és que no li agrada gaire la part final, quan esclarim el cap amb el telèfon de la dutxa.
Hi va haver uns dies que de seguida que veia que posava l'aigua pel telèfon de la dutxa ja es començava a aixecar i volia sortir de la banyera. Llavors el què vaig fer va ser enlloc de tirar-li l'aigua directament al cap i acabar ràpid, li vaig tirar per la panxa i el culet, i com que fa com pessigolles li va fer riure molt, així que ja va estar. Ara sempre que li haig d'esclarir el cap primer li faig la brometa de ruixar-li la panxa, els peus etc... i quan ja la tinc contenta llavors li esclareixo el cap i ho vaig combinant amb el cos.
Ja veus, cada cas és un món, a mi així m'ha funcionat...

[mdemare]

M'encanta aquest forum per coses com aquestes. Quan tens un dubte sempre hi ha algú que et diu que ja ho ha passat. Buscant informació sobre la por sobtada i inexplicable a banyar-se m'he trobat aquest fil. Moltes gracies a totes per compartir les vostres experiencies!

[tolinso]

la Júlia, que ara té 4 anys i mig, encara té molta por a l'aigua. Aquest any ens hem decidit a apuntar-l a un casal d'estiu on fan natació cada dia. Vaig parlar amb el monitor i he de dir que està fent un treball magnífic. Em va dir que fins l'any o els 14 mesos, els nadons no tenen consciència de determinades sensacions, com pot ser l'enyorament o la por, i que molts molts nens passen per aquesta fase de por a l'aigua, quan abans els hi havia agradat molt!
Total, que a la llarga, tot passa, i ara la Júlia fins i tot es tira a la piscina i va perdent la por! però he de dir que he tingut sort perquè m'he topat amb un magnífic professional

[Tutty29]

A mi em va passar el mateix, vaig escriure tambe un post.
El meu nen li encantava el bany i un dia per l'altre elposava a la banyera i plorava, tenia 16 mesos. Va durar unes quantes semanes, li feia una dutxa rapida i un dia per l'altre ja va deixar de tenir por.

[toska]

LA meva te 2 anys i estem amb el mateix problema, però jo diria que ja porta molts mesos (ja ni recordo des de quan), quan es banya molt be però quan arriba l'hora de rentar el cap, no hi ha manera.....

[kabbisa]

M'apunto al pànic sobtat a l'aigua!!
Ni dutxa, ni banyera,... També, de cop i volta i cap als 20 mesos. Potser portem ja mes i mig dos mesos amb el tema.
Fins ara haviem intentat que em veiés banyar-me, i aconseguir que posés les mans per jugar amb l'aigua; dutxar-lo ràpid; banyar-lo amb mi; ... Ultimament ja tiràvem de tovallola molla fins al dia que haviem de rentar el cabell. Un drama!!!

Dissabte vam anar a la piscina. Va entrar al recinte plorant i a les dues hores (després d'una aproximació molt gradual), va posar el peu -sabata inclosa- dintre de l'aigua. I poc a poc, va anar jugant a ficar-s'hi... Fins al culet!! Tothom aplaudint-lo jejjejee

A veure si això es tradueix a casa amb la banyera...