Nerviosisme al mamar

[Rebenaque]

El meu fill té un mes i una setmana i es diu Alex. Des del començament li va costar molt agafar-se al pit i vaig haver de fer servir mugroneres durant dues setmanes, aproximadament. A conseqüència de no mamar bé, tinc mastitis, el pit esquerre em va molt mal, però de totes maneres seguim amb l'alletament matern a demanda. Cada cop triga entre una hora i dues hores en mamar, es sol adormir entre mig i quan acaba s'adorm.Crec que es massa temps, peró pel que he llegit la lacatancia a demanda no té horari.
Ara, peró, quan l'estic amamantant a la tarda vespre, després del bany, sigui amb el pit que sigui, plora, es deixa anar del pit, el torna a agafar molt nerviós i inquiet. Es mou com si tingués colics: es posa vermell, apreta i es queixa. En aquest moment li canvio el panyal, per si de cas estigués incomode. Pero no hi ha maneres. Al final estem entre tres i quatre hores fins que es dorm. Aproximadament sol ser des de les vuit del vespre fins la una de la matinada. A vegades aquest comportament també el té durant el dia: des del matí fins a la nit, el tinc enganxat i dorm en períodes de mitja hora només.
Ho he consultat amb el pediatra i em va recomenar que només fes 20 minuts per pit i si encara tenia gana li fes un biberó. Ho vaig fer durant dues o tres setmanes, peró al final acabava volent pit. No sé si em fa servir de xumet.
Resumint, els dubtes que tinc són:
- La lacatancia a demanda no té horari, peró és normal fer tomes tant llargues?
- Pot ser que el fet que estigui neguitós i incomode sigui una "crisi de creixement"?
A veure que n'opineu, donat que tot això fa que tingui molt dolor i no acabo de fer net.
Gràcies a totes.

[Niu]

Li has mirat que no tingui el frenillo de la llengua curt i no pugui succionar?

[Ponioleta]

Hola
felicitats per la teva recent maternitat!

En principi no és normal que faci les tomes tant llargues. No estaria de més que et passessis per un grup de lactància perquè comprovessis que tot és correcte (també per la mastitis etc)
El fet que estigui neguitós pot ser una crisis de creixement (entre els 10-15 dies de vida n'hi sol haver) però el fet que sigui cada dia al vespre, em fa pensar més aviat en això: http://criatures.ara.cat/somlallet/2010 ... ra-bruixa/
És normal, cal paciència, i a vegades intentant evitar masses estímuls durant el dia millora.


Molta sort.

[Tatti]

Moltes felicitats pel teu petit!!
Si que recordo q tant petit el meu tambe feia tomes llarguissimes i tambe de tant en tant tenia dies mes neguitosos. El que per nosaltres va ser una millora important va ser banyarlo al mati, si, si! No sabem el pq pero al nostre patufo no li barrufa el bany a la tarda/vespre.
Molts ànims!

[flordeagua]

la meva també feia les tomas molt llargas, porque es cansava de mamar, sempre a anat guanyant pes així que esta bé alimentada

[MARUXA]

Hola Rebenaque,
L´enllaç que t´ha passat la Ponioleta és força ilustratiu. A mí em passava igual, el meu petit feia preses llarguíiissimes, i sí, cap al vespre arribava aquells moments que el nen plorava sense consol, es posava vermell, no volia pit, no volia braços, no volia amaca, no volia bressol... Força desesperant... i així varem estar 4 mesos.
Varem portar el petit a urgències al CAP a l´hospital... recordo una vegada que a St. joan de Deu, el pediatra que ens va atendre va mirar l´ordinador, la fitxa del nen i ens va aconsellar un suplement... i no l´havia ni pesat!!! estava més que sobrat de pes, agafava pes com una bèstia el nostre petitó, estava been rodanxó.
Sort de les classes post part, la llevadora em va dir, "escolta, que plora, tú dona-li teta, teta sempre que vulgui i l´estyona que vulgui". També vaig haver de sentir comentaris de "tu leche no es buena" "no debes tener leche si tanto rato está enganchado" "Pero cuanto rato le piensas dar la teta?".
Bah, ni cas. Espero que trobis un grup de lactància i que t´assessorin i t´ajudin!!!!, sobretot el tema mastitis vigilatel.
Molta sort i espero que puguis gaudir molt de la lactància, nosaltres varem fer teta fins que en roger va fer 2 anys i 9 mesos, i puc dir que ha estat preciós.
Molts ànims i molta sort!!!

[MARUXA]

Per cert!, una cosa més que se m´oblidava, que al final el que la gent anomena còlics, jo crec que és una mena de protesta per haver-se d´adaptar al món.
Bé és una teoria que tinc, pot ser unamica poca solta, però vaja, la veig factible. És a dir, que el petit està en un medi líquid, calentó, totes els necessitats satisfetes instantàneament i de cop i volta, passen pel trauma del part, noten el fred, la llum, els sons, la fam (imaginat!!), la sensació de defecar, la gravetat... No sé penso que deu ser bestial no tot això?

[Rebenaque]

Hola a totes,
Acabo de llegir els vostres comentaris. Moltíssimes gràcies pel suport.
Avui us puc dir que el meu petit ha crescut molt en vint dies i ha guanyat pes. La pediatra m'ha comentat que està molt bé, i per les tomes llargues que estigui tranquila, que els adults també triguem diferent al menjar. Això també m'ho varen dir al grup de lactancia que vaig consultar. Per l'hora bruixa que té al vespre m'ha comentat que poden ser colics .M'ha aconsellat que canviï l'hora del bany al matí, com m'havieu comentat, i li faci massatge. A més de molta paciència.
Per la mastitis, massatge, probiotics, panys d'aigua calenta i donar molt el pit.
Avui estic més tranquila i amb ganes de seguir alimentant el meu petit.
Altra cop gràcies.

[shyla]

Bon dia Rebenaque, et llegeixo i penso que podria haver-ho escrit jo això. T'explico una mica la nostra experiència. El meu fill des que vam arribar a casa de l'hospital feia això que expliques, ell mamava mamava i mamava, es desenganxava i al cap d'un moment, potser 5 o 10 minuts tornava a buscar, es tornava a enganxar i així ens hi podiem passar els dies, sobretot a les tardes, podiem començar a fer pit a la 1 del migdia i que se'ns fessin les 11 de la nit amb aquesta dinàmica. Era totalment esgotador. Vaig anar a la pediatra del CAP i estava perfecte, li van mirar lo del tel, perquè a l'hospital li van tallar i vam pensar que potser no estigués massa bé del tot, però sí, estava bé, i que bé, era molt petit i ja agafaria el ritme. Com que continuava igual vam anar al pediatra per privat, i sense quasi mirar-lo em va dir que li havia de deixar de donar el pit i fer lactància artificial, que no tenia prou llet, que no era bona...vaig sortir d'allà plorant i dient al meu home que no hi pensava tornar. Així que vam decidir que encara que fos mooooooolt cansat, si ell volia fer allò doncs era el que li havia de donar, almenys mentre pogués disposar de les 24 h del dia per estar amb ell, i així ho vam fer. Mica en mica va anar fent tomes més curtes, però no ens enganyem, a dia d'avui amb 10 mesos i mig, encara a vegades ens hi podem passar 2 hores enganxat, i és que és un nen que li encanta estar al pit de la mama, i encara que no estigui prenent llet ell hi està molt bé allà enganxadet! O sigui que només et puc dir que molta paciència, i que si tu ho vols podràs continuar alletant al teu fill, ànims!!

[carbasseta]

Ostres shyla! Lo del pediatre privat es de jutjat de guardia! Igual q no tots mengem al mateix ritme, Els bebes no mamen igual, a part de com tu be dius, a vegades nomes volen el contacte i enganxadets a la teta se l'asseguren.
Anims berenaque, que Els dos primers mesos son Els mes durs, jo crec q Per. Les espectatives q tenim o ens posen.

[Tatti]

Molt be Rebenaque!! Molts ànims, q bé llegir.te q tot rutlla!