Després d'un òvul anembriòtic... Quan heu tornat a buscar?

[Cuca84]

Hola reina,

Sento molt el que t'ha passat, em sap molt de greu.

Jo no et puc ajudar, ja que tot i que un dels dos ens van dir que semblava un huevo huero (perquè tampoc hi havia embrió però tampoc va creixer el sac) jo he tingut que passar per un legrat, així que jo mínim dos mesos d'espera.

Jo crec que si en teniu ganes i us dónen llum verda després d'aquesta regla, no cal que espereu si us hi voleu posar.

És una decisió complicada, però al final heu de fer el que us dicti el cor.

Moltísima sort guapa!

[SOLEX76]

Bon dia Crisgf1980,

Ahir a la nit ho vaig veure a mamis setembre perque de tant en tant vaig mirant la Soraya i la Numa1982 i em va saber molt greu.

Lo meu va ser diferent, però desprès del part induït i comprovar que l'úter i tot estava al seu lloc em van donar llum verda desprès de la primera regla. Està molt bé que et demanis això, perquè pel que he vist per aquí no hi ha normes fixes en això i és normal que vulguis "fer-ho bé" per por que torni a passar i assegurar-te al màxim. Però si el gine t'ha dit que una regla, doncs serà així.

Jo em vaig esperar més però per altres qüestions (molt relacionades amb la por i voler preparar-me físicament i d'altres personals) però moltes noies en la teva situació el metge els ha dit el mateix, la Sym crec que li va passar fa un mes.

Com et trobes avui dematí?. Espero que passi el més aviat i millor possible aquest procés i una bona recuperació. Si necessites parlar o expresar i ha unes noies ben maques a aquest raconet del SP.

Molts ànims

.

[SOLEX76]

Hola guapíssima!!. Abans t'he llegit i tot seguit he escrit a l'altre post (ja veus que al de setembre no sé què ha passat, ja ho sento, ja) i ara he tornat a veure't i t'he de dir que estic totalment d'acord amb el que expliques. Em semblen els raonaments adequats, vamos, que jo ho veig igual. I tal i com acabo de dir, crec que quan es va afluixant la barrera que possam al començament (mirant de veure lo possitiu de tot plegat, "aguantant el tipo" amb diagnòstics, proves i metges, ...) és quan hi ha un moment de baixòn i d'acceptar el nou escenari.

Expresa tot el que calgui i ja veuràs com t'aniràs trobant millor, i quan notis que ovules i que el teu cos torna a funcionar segur que agafes confiança. El que jo si que recordo que em va al.lucinar era l'influència de les hormones en l'estat d'ànim. En funció del moment del cicle ho veia tot o negre, negre o amb més color.

Una abraçadota, i recolzat molt en el teu marit i menjant-te en Marc!. I ja saps que aquí sempre ets sentiràs entesa i orientada.

.

[Nake]

Hola!!

Primer de tot dir-te q em sap greu pl que estàs passant...

A mi també em va passar, un "huevo huero", no em varen haver de fer cap raspat perquè amb les pastilles que em vaig posar vaginalment n'hi va haver prou per expulsar-lo.
La gine em va dir que al no haver-hi raspat ho podiem tornar a intentar després de només una regla i així va ser. ( tot i que aquesta primera regla em va durar 10 dies i vaig ovular més tard).
M'hi vaig quedar a la primera, ara estic de quasi 20 setmanes

Moooolts ànims!!

[SOLEX76]

Bon dia Crisfg1980, com et trobes?

Ara t'he entés, no saps si esperar-te la 1ª regla de cicle nomal o desprès d'aquesta forçada per les pastilles, clar. Ja has tingut/tens sagnat?. T'han fet efecte els òvuls?. Si és així, jo ho veig com tu, potser millor esperar la primera regla. Però el problema és que desprès de la pèrdua, independentment de l'estat anímic, crec que alhora es te una necessitat molt forta de tornar-hi a estar embarassada, és instinctiu, una necessitat, i el període d'espera es pot fer durillo. Per això, mira, si veus que podeu esperar un mes més, doncs bé, però si d'aquí quinze dies et trobes bé i notes que estàs ovulant i et fa cosa desaprofitar-ho, doncs almenys ja saps que comptes amb l'ok del metge. Això ho aniràs veient, fes el que et dicti el cor.

Nake, enhorabona!!. Que tinguis un bon embaràs, maca.

Una abraçada!.

.

[SOLEX76]

Molt bé, guapa, jo ho veig així també (des del meu prisma) i mira, si no sempre pots demanar l'hora de la revisió i eco vaginal per d'aquí dues stm, quan ovulis, i si veus que amb els dies i, ojo, el reajust hormonal, teniu moltes ganes, doncs endevant!. Amb la eco vaginal podrà veure si n'hi ha folicle amb òvul a punt i tot això.

Molts ànims i bona recuperació, bonica

.

[Nake]

Moltes gràcies Solex bonica!!!

Cris jo em referia a que em vaig esperar a una regla normal. No després del sagnat de les
Pastilles, no sé si m'explico!

Molta soort i
Molts ànims!!

[SOLEX76]

Ostres! Cris!. Em sap greu que tinguis aquests dolors -()-). Això que demanes, crec que a la RAM li va passar algo semblant i ella també te un altre fill. El gine li va dir que era normal que són contraccions, que es diuen "torçons" o algo així, perquè l'úter es contreu. Fes una ullada si de cas al "avortament: millor amb legrat o sense" allà ho explica. Ella estava al llit sense poder moure-se'n.

Però està clar, si tu trobes que és molt fort, cap al metge. Aixx, a veure si tot això ja s'acaba i pots començar de nou ben aviat, guapa.

.

[virolai]

Crisgf, l'altre dia vaig escriure però es va tallar la connexió i ho vaig deixar córrer.

Jo he tingut dos ous buits seguits i els dos me'ls han tret amb legrat (per tant, vaig haver d'esperar els dos cicles naturals de rigor), però prèviament vaig tenir un avortament espontani que per acabar-lo de treure em van donar les pastilles vaginals. Em van dir que m'esperés igualment dos cicles (sense comptar el sagnat provocat). De tota manera, he sentit dir que en realitat la matriu està físicament preparada de seguida, i que normalment els metges et diuen dos o fins i tot tres cicles perquè estiguem més recuperades anímicament. Com dius, jo també m'esperaria al primer cicle natural. De fet, a mi em van dir que no podia tenir relacions fins a la primera regla meva, no després del sagnat provocat.

Això que dius dels dolors, segur que en haver provocat que el cos expulsi l'ou buit, la matriu ha continuat aquesta dinàmica i fa contraccions per acabar de fer net. Ara que ho has passat puc dir-te que a mi les pastilles aquestes vaginals em van provocar unes contraccions tan doloroses (vull dir quan me les vaig posar, no cal cap de 48 hores) que és el mal més bèstia que he tingut mai, a més de mareig i vomitera. Per això en els dos ous buits vaig demanar legrat. No podia ni imaginar-me tornar a passar per aquell calvari. Després he sabut que l'analgèsia que em van donar va ser lleu en comparació amb amigues que també hi han passat i amb la que donen metges amb qui ho he comentat. Jo vaig quedar traumatitzada, i em fa ràbia perquè si m'haguessin donat un nolotil o alguna cosa forta m'hauria estalviat una bona part del patiment.

Bé, això no és el que demanaves, perdona. Tornant al teu dubte, el que et deia, segur que és normal perquè l'úter encara potser ha d'expulsar coses, o tornar a la seva posició normal. Jo vaig tenir dolors però més lleus, però clar, vaig estar ingressada unes hores amb una medicació intravenosa perquè encara no havia fet net amb les pastilles i vaig dir que no en volia una segona dosi, així que m'ho van posar intravenós amb, ara sí, un calmant fort. Era una medicació per fer que la matriu acabés d'expulsar, així que potser el que estàs passant tu jo ho vaig passar més ràpid a l'hospital, però segur que forma part del procés.

Espero que et recuperis aviat. Molts ànims!

[Cuca84]

Cris reina, t'entenc perfectament! jo també tinc la mateixa por, de que torni a passa el mateix si ho tornem a aconseguir.. perqueè clar, nosaltres al no tenir més opció que la RA.. es tot una carrera d'obstacles.. primer que dijous la gine em digui que he quedat bé i que més endavant ho podré tornar a intentar (com no sigui així, no sé com reaccionaré..), després que els congelats descongelin bé i que algún es vulgui quedar amb nosaltres (és a dir, almenys veure el TE positiu) i després veure si es queda definitivament.. i a partir d'aquí ja com totes suposo, que estigui sa..

Jo crec que poc a poc aquesta por que téns anirà disminuint, aviat arribarà el bon temps i acompanyarà més tot plegat. Pensa en que tot està bé i que quan us veieu amb forces ho podreu tornar a intentar i no té perquè sortir malament! jo he après que per molt que em capfiqui, serà el que tingui que ser, jo només demano tenir l'oportunitat de poder-ho tornar a intentar..

Molts ànims reina!!!! molta força i dona't una mica més de temps, una setmana encara és molt recent.

Un petonàs ben gros!

[SOLEX76]

Bon dia, Crisgf!, veus?, sempre cal que passin un poc els dies, per processar el que ha passat, i primer és el disgust/decepció/estafa de la notícia, desprès amb l'adrenalina del moment prendre decissions sobre què fer, desprès molta por per la pròpia salut i que no es compliqui més la cosa, i desprès un bon 'bajón' hormonal i emocional, molta tristor. Però a mida que passen els dies, ens adaptem al nou escenari.

Ajuda moltíssim llegir casos semblants o l'expressió de sentiments d'altres dones que passen pel mateix, cadascú amb les seves circumstàncies envolvents. Crec que és la millor teràpia quan es viu un fet així. Passa't quan vulguis per l'altre fil, tot i que ara potser no tindràs massa temps, jejeje... trasllat.... ufff... però què bé, no?. Noves il.lusions per encetar la nova etapa. Tu tranquila i confia . Per cert, el teu petit tendrà mamitis pero tu... segur que més!!!!. Fijo que te'l menjes ñam ñam a la mínima!!. Ja se que no és el mateix, però nosaltres ens vàrem volcar en la gosseta, tot el xip que portàvem de paternitat l'està gaudint ella... ho passarà fataal quan no sigui el centre!

Una abraçada enooorme, Cris, ja ens diràs

(una cosa, tothom t'ha llegit segur i t'entenen perfectament i et donen el seu suport, però a aquest racó del "quan les coses..." normalment es participa al "les que hem patit... i ho volem tornar a intentar", i es fa un 'mix' d'experiències, per això tampoc no ha hagut més entrades aquí )

.