faixeta per dissimular panxolina!

[julieta12]

Hola! Soc mare desde fa 4 mesos i mig i m'ha quedat una panxa que deu ni do!! Començo a treballar en dos setmanes i la roba que feia servir per anar a treballar (vestits i faldilletes ajustadetes) ara em marquen a sac tota la panxa!
No puc permetre'm renovar l'armari! Hi ha alguna faixa, leggins o algo que ho dissimuli?
Gracies!!

[Xaina]

Hola,

Venen unes calcetes faixa que a mi em van anar super bé. Les pots trobar a les botigues de roba interior, no se si a les cadenes rollo intimissim tb... . Son com calcetes sense costures pero que pujen com una faixa fins a sota el pits i comprimeixen la panxa i fan forma a la cintura.

A mi em van anar genial després de tenir al peque.....

Sort!!

[Ponioleta]

julieta, com diu la Xaina, existeixen calcetes faixa, i diria que també mitges.

Però crec que el més important és pensar que quan acabem de parir tenim panxa. I jo encara en tinc i ja fa dos anys i mig! Que el nostre cos és així, que tenim panxeta perquè hem fet una de les coses més meravelloses del món: gestar un nadó dins el nostre cos.
I que qui no sàpiga veure la bellesa d'això, que s'hi posi fulles.

Entenc com et sents, en ple puerperi, a més has de començar a treballar, la roba no et queda bé... potser et pots comprar alguna part de dalt ampleta o provar això de les calcetes que et diu la Xaina. Però segur que estàs preciosa. Creu-t'ho!

[Xaina]

Ei Ponioleta !!! ets una crack!!!

Teniu rao.... i us admiro per aquest convenciment.
Jo malhauradamnet no aconsegueixo ser lliure, tot i que ho intento, de debò encara no he aconseguit alliberar-me de la pressió, i no m'agraden els kilos de mes, ni la panxeta, ni els meus pits caiguts després d'haver alletat feliçment al meu fill..... i el que em queda que torno a estar embarassada .

Bé que lo de les calcetes està guay, disimulen un monton ja ja ja....

Pero tenen rao les companyes ...ens hem d'aprendre a estimar i a acceptar el nostre bonic cos femení....igual podriem obrir un fil d'aquest tema :)

Un petonot gros

[Ponioleta]

Hola
jo dic això però he tingut les meves crisis. A la Julieta li cap la roba però li marca panxeta. A mi directament no m'entraven els pantalons, vaig estar uns quants mesos amb els texans d'embarassada, un cop havia parit
I ara, dos anys i mig després, segueixo tenint la panxeta. Molta gent m'ha felicitat per un segon embaràs que no existeix I no empre m'ho prenc bé, eh? Però fa ràbia que se'ns imposin uns cànons estètics que van contra la naturalesa. Quan ens quedem embarassades el més normal és que ens engreixem, i sobretot que ens canvïi el cos. Les dones que han sigut mares tenen la panxa diferent que les que no. I no entenc perquè una cosa ha de ser menys bonica que l'altre.

Us deixo una entrada del meu blog per si us ve de gust llegir-la
http://fentpensantdient.wordpress.com/2 ... timar-nos/

[jllt]

Estic molt d'acord amb la Ponioleta. A la majoria de dones, després de parir ens queda un cos que a vegades ens costa reconèixer com a nostre. Jo també he passat (i passo) per fases de 'baixón' en aquest tema: després del primer part també vaig portar durant un temps els pantalons d'embarassada, i em vaig tornar a quedar en estat als vuit mesos d'haver parit per primer cop, quan encara portava al damunt set o vuit quilos de més. I amb el segon embaràs em vaig arrodonir la mar!! Total, que a l'acabar els dos embarassos i tindre ja les dos criatures, em trobava que havia de perdre 15 quilos per tornar al meu estat anterior. Cinc quilos els vaig baixar relativament ràpid. La resta... aquí s'han quedat, i això que al juny ja farà tres anys de l'últim part... I sobretot m'han quedat molles, que no en tenia ni una. I els texans 'de soltera', no puc ni imaginar-me quan me'ls podré tornar a posar.

Però va passant el temps i cada vegada em mentalitzo més de la realitat: he tingut dos criatures bastant seguides i el meu cos necessàriament ha patit un canvi gros, i ho he d'assumir intentant no guanyar més quilos però sense martiritzar-me ni angoixar-me per perdre'n deu perquè potser el meu cos es queda ja així, i val més que ho accepti i intenti sentir-m'hi a gust, que de mica en mica ho vaig aconseguint! De roba me n'ha quedat moltíssima que no sé si em podré tornar a posar mai més, i a poc a poc he anat adaptant l'armari a la nova realitat. Clar que no m'emociona tindre deu quilos més a sobre, però no ho sé, em sento relativament bé amb mi mateixa i sé que aquests quilos de més es deuen al fet d'haver portat al món dos criatures meravelloses que em fan sentir més feliç que mai a nivell personal. Mireu, fa poc em vaig assabentar que una parella que conec, casats de ja fa molts anys, ella va dir que no volia tindre fills perquè li havia costat molt arribar a tindre la figura que sí, ara que voreja els 40 encara conserva, i està molt esvelta i guapa i tot el que vulgueu. És una posició respectable, és clar, però penso que en el fons és també ben trista.

Ui, perdoneu pel rotllo... Potser m'he desviat del tema, però els missatges de la Ponioleta m'han fet pensar. Només que, Julieta12, si dius que després de quatre mesos d'haver sigut mare, entres en aquests vestits i faldilles que dius, encara que et marquin, ja ha de ser per tu un bon motiu d'alegria.

[Tutty29]

Jo fa 13 mesos que vaig parir i els primers mesos em sentia malament perque tenia panxa, ara em sento be i quan miro el meu petito la mare mes feliç del mon.
Jo tambe conec dones que decideixen no tenir fills per no perdre la figura.

[Xaina]

Hola,

Molt xulo el bloc Ponioleta!!! em copio unes quantes receptes, mmmmmmm quina pinta!!!!

Eo obrim un post d'aquest tema? no se es podría dir: acceptació del nostre cos o alguna cosa així ....trobo que es prou interessant per a que hi pugui participar mes gent .

Què us sembla?

Mua

[Ponioleta]

Gràcies Xaina.

Sí, obre'l si vols. Jo crec que és interessant.

Només que, Julieta12, si dius que després de quatre mesos d'haver sigut mare, entres en aquests vestits i faldilles que dius, encara que et marquin, ja ha de ser per tu un bon motiu d'alegria.

Jo vaig pensar el mateix!!!

[jllt]

Xaina, em sembla bona idea!

[Laia29]

m'encanta el teu comentari Ponioleta

Ànims julieta12, estic igual que tu... m'ho prenc amb resignació

[julieta12]

Hola!! la veritat és que no estic pas deprimida per això! vull dir que si que penso de vegades quan em miro al mirall, caram tu quin canvi, sempre he sigut primeta, plana com un full de panxa, unes cames fortes, i ara noi tot ben pensit!! però bé tal i com dieu moltes, a fer punyetes!! tinc la meva filla que és lo més marevellós del món, i la meva conclusió, a qui no li agradi que no miri, començant per mi mateixa, només toca cuidar-se una micona, i el temps dirà.
Lo de la faixa és simplement un petit remei perque m'entri la roba!! jijiji
Apa ànims a totes que som les millors!