Rabietes, com gestionar-les?

[montsecm]

Hola a totes,
des de fa 4 dies han aparegut les famoses rabietes. El meu nen té 29 mesos i ja porta temps dient que no al papa i a la mama pero mai s'havia posat fet una fera per alguna cosa, que no saps ben bé què és. El cas es que estem tota la tarda fent coses i quan arribem a casa vinga, festival. Es tira per terra plorant plorant com un histèric. Jo el deixo una estona, esperant que li passi i intento fer alguna altra cosa, al cap d'una estona s'acosta amb la cara com si et demanes alguna cosa mig plorant (evidentment no entens res del que intenta dir..) però quan tu pronuncies alguna paraula, apa, de nou a plorar com un desesperat. Ahir vam estar uns 45 minuts. I al final ni vam poder banyar ni sopar. Suposo que al final devia estar esgotat.
Sé que això es una etapa, i que cal molta paciencia, però realment aquesta lluita, perquè és com una lluita, et deixa molt cansada i alhora decebuda, perquè tens la sensació que no has fet bé alguna cosa.
Ai no sé, com ho heu encarat les que us hi heu trobat?

Moltes gràcies!

[bertian]

La veritat és que per ara la Berta que té 20 mesos es porta força bé i no és massa de rabietes, tot i que sé que en qualsevol la cosa pot donar el tomb.
La infermera de pediatria ens va dir que de fet les rabietes comencen a partir dels 18 mesos i cap als 2 anys van baixant d'intensitat... jo em pensava que era al revés, que a partir dels 2 anys anaven in crescendo... no sé...

Quan la Berta fa alguna rabieta, coses que jo faig (depèn del moment, del lloc i del meu estat d'ànim!): - distreure-la amb una altra cosa que crec que li pugui agradar
- fer-la riure, sol funcionar molt bé imitar-la (faig veure que jo també em poso a fer una rabieta i mira, li fa gràcia i sol acabar rient)
- dir-li que ja sé que està enfadada o trista o decebuda (el què sigui) per la circunstància que sigui... però que per exemple per sortir al carrer hem de posar la jaqueta (encara que fagi mandra...bla bla bla). Tot dit de forma tranquila, sense cridar ni posar-me nerviosa.
- posar música. A ella li agrada molt i a vegades funciona.
- posar en Mic (que és una fan) i alguna vegada m'ha salvat d'alguna rebequeria...

No sé... són cosetes que a funcionen, però en qualsevol moment em puc trobar que es giri la truita.... Pel carrer quan per exemple em vol deixar la mà i vol anar sola en una zona on hi ha cotxes sí que li dic amb veu "ferma" que m'ha de donar la mà i tot i que torna a intentar un parell de vegades deixar-se a la tercera sol fer cas... (ah! i intento distreure-la dient que anirem a les escales o a la sorrera etc.. etc..)

No sé si t'ajudo gaire, ja veus que vareta màgica no en tinc! jajajaja MOLTA PACIÈNCIA!!!

[charito]

Buf doncs com tot depen del nen.... el consell mes popular es que l'ignoris. Jo ho he provat i no em funciona gaire perque necessita que l'acompanyi. Aixi que al final el que faig es mes o menys el seguent:
Ku
1 posarme al seu nivell i ferli veure que l'he entes que esta enfadat si carinyo ja se que vols una galeta oi que t'agraden molt les galetes? Dira que si i li contestes amb l'explicacio a mi tambe m'agraden pero com ara soparem ens esperarem una miqueta vale? Aqui molts.cops ja es talla el tema potser s'enfada pero no entra en modus rabieta q no escolten.

2 si no escolta i perd el control doncs res esperar a que passi, en el meu cas em busca perque l'abraci perque ho passa malament. Doncs res l'abraco una estoneta i aguantar.

3 quan es calma el felicito perque s'ha tranquilitzat i fora ja no tornem sobre el tema.

I mooooooolta paciencia....

[neuetes]

A nosaltres ignorar-la mai ens ha funcionat, al contrari, la rabieta empitjorava. Hi ha pares que recurreixen al xantatge o a la amenaça del càstig, però no ho trobo lògic perquè és una fase que han de passar si o si i per molt que els castiguem ho continuaràn fent. Per cert, jo no sé d'on ho ha tret aquesta infermera que als dos anys desminueixen les rabietes... la meva té 5 anys i encara en tenim alguna molt de tant en tant, però no amb la mateixa intensitat que als dos anys i no dura tant perquè ja pots raonar amb ella amb tota normalitat.

A nosaltres el que ens funciona és:

1. canviar d'ambient. Si som a un lloc tancat, sortir a fora; si som a una botiga comprant, pagar i marxar; etc...
2. redirigir l'atenció a una altra cosa més interessant per ella o que sabem que li agrada.
3. quan s'ha calmat, parlar amb ella.

Però el consell que et dono és que mai dels mais et rendeixis i li compris allò que vol (que ha causat la rabieta) per fer-la callar. Perquè a la llarga serà molt pitjor.

No obstant, dedueixo pel que expliques, que el teu nen estava cansat i necessita "desfogar-se".

[entrerius]

molta paciència, intentar sempre explicar / posar-li nom al que sent en aquell moment, explicar el perquè, donar opcions, estar al seu costat quan necessiti sortir de l'estat emocional en que es troba..... ignorar-lo molts cops encara agreuja la rabieta perquè arriba un moment en que ell mateix no sap que li passa i necessita ajuda per sortir-ne.

N'hi ha que es deixen ajudar abans i d'altres que son més caparruts i triguen més.... i s'ha d'anar fent una mica al seu ritme. Jo sempre li demanava si volia la maneta (l’única cosa que acceptava abans de l'abraçada final...) i fins que ell no acceptava l'apropament, la rabieta no parava. Un cop acceptava la maneta estava disposat a sortir de l'estat i es deixava abraçar per calmar-se.

[almon]

Ui que difícil!!!!
El nostre fa unes rabietes de campió!!!! A mi no em funciona res...nomès deixar-les passar. Ell perd el Nord i plora, crida, et vol esgarrapar...Tot un festival... Alguns cops no saps d'on han sortit ( coincideix que té són o no està gaire fi) i encara és pitjor perquè no hi ha diàleg possible...
No se si és la solució, però jo per no perdre els nervis, prefereixo deixar que s'esbravi i quew ell mateix es tranquilitzi quan està més calmat ja parlarem.
I com t'han dit abans, que no aconsegueixi el que vol per molt que cridi.
El que trobo més complicat és quan hi ha més família al mig, tothom diu la seva, tots volen ajudar i al final és molt pitjor...agafo el nen i canviem d'escenari.

[montsecm]

Moltes gràcies per totes les vostres aportacions i vivències! El forum és un pou de saviesa i experiències!
Està clar que cada nen ho encara d'una manera diferent. Sí sí, clarísim que no s'ha de cedir mai, que a la llarga és pitjor. De fet fins ara entenia prou bé el missatge, pero de cop es veu que es vol reafermar en el que ell vol. També pot ser que estigui relacionat amb el seu cansament perquè varis dies coincideix amb l'estona del vespre, pero fins ara anar a sopar sempre era una gresca.
Veurem aquesta tarda i els propers dies com va avançant el tema. Ja m'estic mentalitzant que aixo pot durar uns dies, i temo els dies de setmana santa que estarem fora amb familia quan tothom vulgui opinar com deieu vosaltres...
Gràcies noies!!! M'ajudeu a agafar la força que realment cal per encarar aquesta etapa tan dificil...

[Isy]

El meu nen te just 18 mesos i fa un parell que ens fa rabietes... jo tampoc se com gestionarles, al principi el deixava i no li feia res, i de vegades funcionava i de vegades no... Ara la profe de la llar m'ha dit que ella l'agafa I li explica que encara que estigui enfadar no s'ha de posar aixi i jo a casa ho faig també i com lo álter, de vegades funciona i de vegades no... Aix... No se...

A mi també m'amoina que no se com fer-li entendre que hi ha coses que no por fer, com donar-li cops a la tele, li dic que no i s'ho pren a joc i no vull castigar-lo perquè no m'agrada pero crec que encara es petit per entender'm... Com ho heu fer vosaltres?