Diagnosticat Aspectre de trasntorn autiste

[ceuimomogi]

Tenim un fill de 21 mesos (1 any i nou mesos) i als 14 mesos després d’una escapedeta amb uns amics amb fills de la mateixa edat, com els pares tenim la mania de comparar sempre els nostres fills, vam veure que el nostre era “diferent” i ens vam començar a espantar una mica. Ell no jugava amb els altres nens, podia passar una bona estona jugant amb un fil o donant voltes a un cotxe, no parlava, no caminava, tenia la mirada perduda, passava de nosaltres, no senyalava, no li agradava que li agaféssim a braços, etc. Ens vam espantar molt i vam anar al pediatra que ens va derivar a un CDIAP.
Una vegada al CDIAP, li va visitar una neuropediatra, un psicòleg i al principi vam dir que tenia un retràs psicomotriu de 4-5 mesos i que faríem estimulació a nivell general.
Per motius personals, no vam poder començar l’estimulació en aquest CDIAP i vam tenir que anar a un altre i nosaltres pensàvem que seria simplement un trasllat de expedient però no va ser així, vam tenir que començar de zero un altre vegada.
En el nou CDIAP ens va visitar només una psicòloga i una fisio i va començar anant dos cops a la setmana. Quan va començar a caminar ja li van donar d’alta a fisio i des de aleshores hem notat un canvi bastant gran, al caminar ha guanyat confiança i si le veu molt feliç. Encara no parla res entendible, però parla el seu idioma i l’entenem si té gana, si vol que li llegim un conte, etc, juga amb les seves joguines sempre amb nosaltres, entén tot el que li diem, ha aprés cada una de les parts del seu cos, ens mira als ulls, no juga encara amb els altres nens, però li fa gracia els nens més grans riu quan corren, no li agrada que li agafin a braços només nosaltres, la seva educadora i el seu avi, ens busca quan està fent algo que li agrada com buscant la nostre aprovació, etc.
El cas és que aquest dilluns ens vam reunir amb la seva psicòloga que li visita des del gener, una vegada a la setmana, 45 minuts i després de les seves avaluacions i després de parlar amb la seva educadora (per telèfon, una trucada de 5 minuts) ens va dir que el nostre nen és o té ( no sé bé, be com dir) Espectre de trastorn autista. No ens va sorprendre ja que anàvem preparats perquè la estimulació que rebia era segons nosaltres “rara” i vam començar a fer recerques de que es tractava i tot era per diagnosticar aquest tipus de trastorn. Al mateix temps, vam està parlant amb la seva educadora i no li va fer preguntes genèriques sinó que sempre anava direccionada al mateix tema.
La seva guarderia és petita, familiar i tenim molt bona relació amb la directora i vam anar parlar amb ella després del diagnòstic i per la nostre sorpresa ella va dir el mateix que pensem nosaltres: El nen té un retràs general, no parla, la seva motricitat no és molt fina, no es relaciona amb els altres nens, però que primer de tot és massa petit per que facin un diagnòstic d’aquest tipus i a més ens va dir que això ha de dictaminar un neuropediatra i no una psicòloga.
El proper dimecres tenim hora amb la neuro del CDIAP, però ja sabem que ens dirà perquè en aquests centres treballen en equip i segurament farà el seu diagnòstic basant-se amb l’informe de la psicòloga. Així que volem demanar hora a un neuro del Sant Joan de Deu per tenir una segona opinió.
Ens estem tornant una mica bojos, cada vegada que el nen fa algo ens mirem com dient “això és normal”? En fi, m’agradaria saber si hi ha algú amb el mateix tema que jo o semblant i si ens pot donar una mica de llum i si ens recomena algun neuro del hospital.
Salutacions!!!
correspond en aquest apartat i us explico des del començant.

[dolçeta85]

Hola ceuimomogi! He llegit el post que has escrit i el primer que et volia que dir és enviar-te un missatge tranquil·litat, a veure el aspectre de trastorn autista engloba molts tipus de patologies i en veritat és posar-li l'etiqueta al nen, el que propose és que mireu al vostre nen tal i com és, i mireu-lo amb totes les seues potencialitats i no desde els aspectes que encara no ha pogut assolir. Jo em dedique al món de l'educació i he fet els meus passets amb infants amb diversitat funcional, està més que bé mirar altres opinions i el Hospital San Joan de Déu, és molt bó!
ànims i gaudiu del vostre nen!

[SOLEX76]

Hola Ceuimomogi!

Llegin-te m'has recordat mooolt el cas que explicava la Raquelsabadell fa uns mesos, molt. Et deixo l'enllaç, tot i que imagin que ja l'hauràs vist aquest tema "no parla amb dos anys" viewtopic.php?f=22&t=33744
No sóc especialista en aquests temes però si que, per qüestions personals, empatitzo amb la vostra preocupació i angoixa davant el desenvolupament del vostre fill i les avaluacions que han anant fent. Pel que fa al llenguatge, penso que potser és moooolt prest per a que se l'entengui amb claretat, crec, però si teniu oportunitat que el vegi un neuropediatra estaria molt bé i St. Joan de Déu és de lo millor en això. Lo únic que si et recomenaria és que no us quedèssiu amb una sola opinió, un equilibri entre no atabalar-se amb opinios diverses (fent periples que es prestin a confusions) però si tenir-ne una doble avaluació per especialistes.

Sobretot, molts molts ànims i que l'evolució aquests mesos vinents sigui positiva i pugueu estar més tranquils i gaudir plenament juntament amb el vostre tresoret.

Ptons!

[entrerius]

.....
Ens estem tornant una mica bojos, cada vegada que el nen fa algo ens mirem com dient “això és normal”?

hola ceuimomogi

lo normal és lo habitual........no puc dir-te massa més que el que fa el teu fill és totalment normal. És ell, únic i irrepetible és quan els volem comparar que ens entren tots els dubtes i angoixes....... deixeu l'angoixa de banda (ja sé que és difícil) i mireu-lo a ell, la resta no importa.
Endavant i espero que tot us vagi molt bé. Estic segura que us sorprendrà molt gratament.