"El papa no" diu!

[bertian]

Hola noies!! ja sé que normalment tot són fases i més durant les vacances quan els nens porten un desgavell mental que no saben ni a quina hora ni a quin dia viuen, però resulta que la meva filla cada cop amb més freqüència té aquesta frase a la boca "el papa no!".

Amb això vull dir que tot ho ha de fer la mama, si anem pel carrer només li puc donar la mà jo, no vol anar amb el seu pare. Si està cansada i vol anar a coll, només la puc portar jo, perquè sinó monta uns pollos importants que fan girar tothom del carrer (que això és el de menys...). Només aconseguim que l'agafi el papa sense plors si la puja a les espatlles, però se'n cansa de seguida...
La qüestió és que no sabem què fer, si fer-la anar acostumant a què vagi una estona amb la mama i una estona amb el papa, encara que es queixi al principi, o millor deixar-la anar amb la mama i d'aquí a un temps tornar a provar si li hi ha passat...

A mi em sap greu perquè veig que al meu company li sap greu tot i que entén que és una nena i no ho fa amb mala fe... ell la fa riure molt i tenen moments tots dos que s'ho passen la mar de bé, però quan hi ha la mama, tot ha de ser amb la mama!!

A algú li ha passat??? consells???

[rvizcaino]

El meu fill te dos anys i mig i fa igual!! Tot la mama, però tot ès tot, no sé donar-te cap consell, dosis de paciència, també és cert que en el nostre cas normament sempre està amb el pare mentre jo treballo, així que suposo que és normal i tot i que a vegades m'agobia una miqueta, en el fons m'encantaaaaa, i el pare s'ho pren amb filosofia!

[nienna]

bertian, la meva filla té quasi 3 i es el mateix, no vol ni que el pare li doni un got d'aigua.

Amb el primer també em va passar i em vaig angoixar molt, tant per com es sentia el pare com per tenir que fer-ho pràcticament tot i no tenir cap moment de relax en tot el dia, a més de la responsabilitat de pensar que si jo no hi era què? El no volia amb el pare ni si jo no estava, i això que sempre ha jugat molt amb ells i ha tingut una relació propera. Tampoc volia amb els avis... Després de començar el cole de grans poc a poc se li va passar, i ara amb la nena m'ho prenc amb més paciència perquè ja sé que es una etapa que passarà... Crec que es molt important mirar-ho així, com una etapa en la que et necessita molt i que passarà. Mentre tant se li ha de donar el que demana, o sigui "mama", i poc a poc anirà millorant la cosa i ella sola anirà a estones amb el pare. Jo amb el gran provava negar-li coses i dir-li que havia de fer tal o qual amb el pare, però això empitjorava molt les coses, era molt més relaxat quan simplement estava amb la mama... I així se li va passar més ràpid.

Ànims, i aprofita aquests moments també, que és quan més especials i estimades ens sentim i quan més "poder" tenim de fer-los feliços amb només la nostra presencia.

[FloR]

Doncs el meu fill és igual però "la mama no!" Així que feu el favor d'aprofitar-vos per mi!

[Laia]

Hola,
et puc dir com les altres, que és una etapa que de repent s'acaba igual que comença.
naltres vam passar-la just quan va néixer el 2on i pensava que era per això, que els gelos que podia tenir per un nou membre, enlloc d'enfocar-los a la germana els va dirigir al papa, pq jo li donés més atenció.
se supera com et diuen amb molta paciència.fent-li veure que tu no pots cada vegada, que potser et fa mal l'esquena o potser el papa es posa trist.
a mi m'ho feia per obrir-li la porta del cotxe,lligar-li la cadireta o netejar-li el cul al wc!va ser dur, pe`ro de veritat que es passatgera!
ànims!!!

[Laia80]

Uff bertian!!! Com t'entenc jo estic exactament igual i cada vegada més...a veure si les mames més experimentades ens donen o consell o ens animen amb això de que és una etapa!

[Laia80]

Uff bertian!!! Com t'entenc jo estic exactament igual i cada vegada més...a veure si les mames més experimentades ens donen o consell o ens animen amb això de que és una etapa!

[bertian]

Gràcies guapes, no sé si "mal de muchos consuelo de tontos" però el fet de veure que és molt comú el què li passa em tranquilitza!!!
Li explicaré al papa en qüestió perquè també estigui més content pobre, que a vegades dissimula però jo veig que li sap greu...

[sargantana:28]

Nosaltes encara no hem arribat a aquesta etapa, la meva té 15 mesos i potser el que ens serveix és que per horaris sempre ho podem fer tot els tres junts, quan anem al parc una vegada l'ajuda a pujar al tovogan la mama i l'atre el papa, a la piscina es tira una vegada amb la mama i l'altre amb el papa i amb tot igual perquè fins i tot ella diu mama i ve cap a mi i després papa i va cap a ell...no ho sé, potser podríeu provar així jugant. Això si, a casa està tota l'estona amb mi, si em depilo la tinc al costat, quan cuino, juntes a la cuina, per dormir, la mama...però si jo no hi sóc fa les coses amb el papa i cap problema. Segur que és una fase i com tot, passarà...de fet, quan passi, segurament pensarem que ha passat massa ràpid, com tot :)

[charito]

Abans em passava coma tu i ara toooot es adoracio paterna... vol ser com el papa, el papa es el meu amic i la mama no... fer tot amb el papa... me n'alegro per ell la veritat, que ho disfruti.

[leta]

La meva li fa això a ma mare! Sempre és "no, la iaia no!!"...

[bertian]

Uf! veig que cada nen és un món, però pel què sembla sí que és una fase!!
Leta, la Berta sent adoració per la seva iaia (ma mare), amb ella sí que encara que hi sigui jo no hi ha problema!!
Ara fa riure, perquè hi ha estones que comença a dir "el papa també", com acceptant-lo! jajaja! poc a poquet!!!

[ClaraO.]

El Quique igual, paciencia...

[entrerius]

Entenc perfectament els sentiments dels pares (mares) quan el fill diu això.... però és quelcom normal i a més a més indica que el nostre fill té capacitat d’escollir, sap el que vol i mostra la seva preferència en aquest moment en concret. Ells viuen el present i això implica que en qualsevol moment pot canviar les necessitats i preferències i arribarà un dia que dirà "la mama no!" i al papa se li caurà la bava.....

[toska]

La meva està igual amb la mama, quan jo no estic tot va molt bé, està molt be amb el papa i amb els avis, pero quan jo arribo ja no vol res de ningú, tot vol que sigui la mama i el papa i els avis és no a tot. Paciència

[laurita6]

nosaltres estem igual, si no està la mama perfecte pero si estic, només mama, ara faig que el papa la porti a dormir aixi tenen un moment per ells pero si es desperta a mitja nit es mama, mama, mama aqui el meu marit ya li va de conya jejeje. poc a poc,es una etapa més.

[bertian]

Doncs resulta que vam anar la Berta i jo a passar un parell de dies a la casa de la platja de la meva mare i allà tot era "la iaia!" i fins i tot un cop va dir "la mama no!"... vaig quedar ben parada!!! jajaja, ja va bé de tant en tant!!!!

[Mireia&Didac]

el meu petit es igual, tot la mama i el papa no.
suposo que el fet que el papa treballi fins tard, que hi hagi dies que no el veu gaire i que jo que estic a mitja jornada em passi totes les tardes amb ell, ho fomenta.
la veritat que m'agrada en part, tot i que a vegades es agobiant, ja que a mes de fer-li tot no vol que em separi d'ell. per altra banda, em sap greu pel meu marit, despres de tot un dia treballant que el teu fill no et deixi ni tocar-lo deu ser desanimant.
espero que sigui una fase, aixi que paciencia suposo.

[franz75]

Quin descans, llegir-vos! Jo sóc un pare, com veieu, i ara m'ho fa a mi de vegades... En el nostre cas, quan era molt petit passava tots els matins només amb mi, i les tardes amb la mare, però ara al matí va a l'escoleta i a la tarda treballo, i el veig poquet... Però quan es despertava a la nit, que tampoc no era gaire, hi anava jo, el tranquil·litzava, li donava aigua i ell es tornava a adormir. Però de cop, fa unes setmanes que de nit quan es desperta ha de ser la mare, sí o sí! A mi em veu i plora i es tira per terra perquè no l'agafi... I haig d'acabar despertant de vegades la mare perquè no hi ha manera. De vegades també fa el mateix quan la mare el canvia i jo hi entro... Quan el canvio jo no passa, esclar.
Jo m'ho prenc amb filosofia i em sap greu per tots, per ell perquè pateix, per la mare que s'ha de llevar... per mi també un xic, evidentment, però ja se li passarà, ja ho sé. D'altres vegades juguem molt i ens ho passem molt bé i tenim els nostres moments de riure, però és cert que quan plora perquè em veu se'm trenca una mica alguna cosa a dins, també. I res, a fer el cor fort i seguir endavant!

[Laia80]

Molts ànims Franz!! segur que passa....i als papes us estimen amb bogeria!!!!!