tercer fill despres dels 40

[annia]

Hola,

Estic feta un embolic, no paro de donar-li voltes al tema, de tant pensar-ho m’està creant angoixa. Així que de tot cor, agrairia molt algún consell, opinió, en aquesta indecisió que no em deixa estar tranquil•la. Pot semblar una decisió fácil, pero llegiu abans:
Veureu, m’estic plantejant tenir un tercer fill (ara, als 41 anys!!), tinc 2 peques de 3 i 5 anys, i uns mesos enrera ens van entrar ganes d’anar a pel tercer. Els meus 2 peques van ser al primer intent, i en aquesta ocasió hem estat 4 mesos sense prendre precaucions,i res!. A aquest punt et començes a plantejar que ets massa gran per tenir un fill (si, ja se que moltes dones els tenen als 40, 41, 42…), però realment t’ho plantejes. A veure, tinc els meus pros i els meus contres:
A favor, tinc que m’atrau la idea d’un nou embaras i un alter fill, als 2 ens agraden els nens, jo ara mateix no treballo i economicament ens ho podriem permetre, a més a la meva filla de 5 anys li faria molta il•lusió tenir un bebé (de fet ens ho demana, i hem sento presionada).
Com a contra: la edat, evidentment (ja d’entrada se que ens costarà més per l’edat i no volem passar per cap tractament), i a veure, potser m’estic muntant una pel•licula i decideixo anar a pel tercer i no vulgui venir…
Els riscos per la meva edat (se que avui dia moltes dones tenen el seu fill despres els 40, i que hi ha molt control medic), però tenir un fill més enllà dels 40, no ens enganyem, te més riscos durant l’embaras, duramt el part, i de que el bebe estigui sa. A més, tinc una hèrnia de hiato que se'n resent amb els embarassos, i problemes de taquicardies quan l'embaràs està avançat i els òrgans fan pressió.
A més, els meus 2 anteriors embarassos i parts, han sigut de pelicula, perfectes, va anar tot de maravella, sense cap inconvenient, sense patir cap dolor al part, etc…i penso que he tingut massa sort, i que ara alguna cosa aniria malament o es complicaría, o surtiría en les revisions de l’embaras alguna cosa controlar (i aquí de nou entra en joc la edat, a més edat, major control i més riscos, i quan dic riscos, em refereixo a qualsevol tontería que pugui sorgir, encara que sigui una placenta baixa que després es posi al lloc…però esque sóc molt patidora).
Més inconvenients: tot i la il•lusió que ens faria un tercer fill al meu home i a mi, ens fa una mica de mandra tornar a passar nits sense dormir, bolquers, no poder sortir, cotxet amunt i avall, tema logistic…), no tens la mateixa energía als 30 que als 40. D’altra banda, ja ens començavem a plantejar (ara que els peques ja són bastant autònoms i amb 3 i 5 anys ja pots deixar-los amb els avis, les tietes i els cosins), i fer alguna escapadeta en parella, bé sigui per sopar, o per fer una escapadeta de cap de setmana. Mireu, fa 4 setmanes, vam fer una escapadeta de cap de setmana, i tot i que vaig trobar a faltar als peques, va ser genial, vem retrobar-nos com a parella, vem gaudir molt i els meus pensaments eren: ostres! Amb lo bé que m’estic sentint…si ara tinguessim un tercer fill això s’acabaria Pensament egoísta en mode on), perque almenys fins que el nou bebe té 3 anys no em veuria amb cor de deixar-lo amb algú per fer alguna escapadeta, pero….amb qui deixes a 3 fills??, sí ja ho se, t’ho pots convinar, però allo que diuen de que de 2 a 3 no es nota, penso que no és cert: no és el mateix deixar 2 peques que deixar 3 (en tot cas els hauries de repartir, deixar 2 amb els avis i un amb els tiets, però no vull separar-los….
Ara per exemple, estàvem pensant en celebrar els 40 anys del meu home(aviat els fa) i marxar uns dies fora a algun lloc insòlit i més lluny (mode egoista super on), i aixó no ho podríem fer: no podríem deixar 3 crios i marxar uns dies lluny (2 en canvi podríem deixar-Los amb avis pero 3 són massa pels avis, i els tiets treballen). Per no dir quan has de viatjar amb peques (a l’estiu fem sempre una sortida, i ja a vegades costa trobar hotel amb habitació per tots 4, imagineu-vos per 5).
No se, potser hi a més contres que pros…Ay! Deu meu quina indecisió, quin embolic, quina angoixa, i és clar, amb la pressió afegida que no puc esperar-me (cada mes que passa és important) doncs en tinc 41, però pariría amb 42!.

Agrairia molt qualsevol opinió, ajut, consell, ho agrairia de tot cor.

[marionilla]

Hola annia!
A veure si la meva experiència t’ajuda a acabar-te de decidir: jo tenia 37 anys i dos fills de 7 i 5 anys, per tant, ja crescudets, autònoms i que ja ens deixaven fer moltes coses al meu home i a mi. Però ves per on, em a agafar molt fort el cuquet de voler tenir el tercer fill. Com tu expliques, no podia evitar pensar que em complicaria la vida, que ara ja “respiràvem” perquè teníem els fills grandets, que amb un nou bebé tornaríem a passar nits sense dormir... etc. I el gran tema: l’edat. Pensava que seria molt diferent tenir-los als 30 que tocant als 40. No parava d’analitzar pros i contres, i en molts moments els contres pesaven infinitament més. Sobretot els possibles problemes en l’embaràs i al fetus degut a l’edat. Com més llegia sobre el tema, més por em venia.

Si hagués fes cas a la raó, no l’hauria tingut. Però per molt que m’intentava autoconvèncer dels grans inconvenients, les ganes i la il.lusió eren més fortes. I van acabar triomfant! Sé per experiència que quan se’t fica aquest cuquet a dins, és pràcticament impossible que marxi. Potser ho aconsegueixes oblidar durant un temps, però sempre torna.

Així doncs ens vam llançar a la piscina! Com tu, amb els dos primers havíem fet diana a la primera, però amb el tercer va tardar una mica més. No vem fer res especial, només estar una mica més al cas de l’ovulació per “atacar” amb més insistència aquells dies. I va arribar la desitjada panxeta! L’embaràs em va anar genial, cap complicació, cap ensurt, tot correcte. I no em vaig sentir vella en cap moment, al contrari, em sentia plena de forces i rejovenida! A més, al ser ja veterana, no et deixes influir tant pels comentaris de l’altra gent, ja tens la teva pròpia experiència i coneixes molt més el teu cos. Va ser una gran experiència, t’ho recomano! Evidentment t’has de cuidar i seguir els controls i consells dels metges, però no té per què ser un embaràs dolent. Així que fora pors i a disfrutar del nou embaràs!

Ara el meu petitet ja té quasi 3 anys i realment és l’alegria de la casa. Als seus germans els cau la baba amb ell, el cuiden, li ensenyen coses, juguen amb ell... I a mi em cau la llagrimeta d’emoció en veure’ls els tres junts! No et negaré que vaig bastant cansada i que no és el mateix aguantar una nit sense dormir amb 30 anys que amb 40... Però les coses bones superen en molt a les dolentes, t’ho puc assegurar! Així que: ENDAVANT AMB EL TERCER!

I si tens alguna pregunta més o et puc ajudar en alguna cosa, aquí em trobaràs. Molta sort!

PD. Mira si m'ha agradat l'experiència, que ara mateix, amb els meus 40 tacos acabats de fer, m'estan agafant unes ganes boges d'anar a pel quart!!! Si m'acabo decidint, ja us ho faré saber!

[annia]

Moltes gràcies Marionilla,
M’ha emocionat la teva historia, i em dona molt que pensar quan dius que “quan se’t posa el cuquet a dins, és impossible que marxi”, la veritat es que porto una temporada en que m’entren ganes d’un tercer, en altres moments penso que no, en fi…aquest cuquet que dius, no acaba de marxar…i és clar he de decidir-me ja, i no esperar gaire, cada mes que passa m’apropo més als 42 i no és plan…I no voldria passar arribar als 43-44-45 i arrepentir-me de no haver buscat el tercer (perque a aquestes edats si que no hi ha practicament res a fer).
Per cert, veu tardar molt en quedar-vos?, perque és increíble,en el meu cas els 2 van ser a la primera, i ara en 3-4 mesos intentant-ho i intentant apuntar durant la ovulació, i res. Bé, el mes passat ha sigut una mica un “stand by” perque al tenir dubtes vem prendre precaucions; ara s’acosta de nou la ovulació…i vaja dilema…
Moltes gràcies de nou per explicar-me la teva experiencia.

[Laia]

Hola noies!!!
Jo,Annia t'animo totalment a pel 3er!!! Jaja
Si que hi ha pros i contres,ja els saps tu,i el més important potser si el teu cos aguantaria l.embaras per la hernia.
Jo com la Marionilla en tinc un de 7 i 5 i fa 9 mesos que estem en la búsqueda del 3er!!!
jo en tinc recen 35,no es el mateix,pero tambe ja pesen més que els 30.
Com vosaltres dues els dos altres embarassos van ser a la 1a,i ara tot i fent grafiques ens ha costat algo més.m.hi he quedat dos cops aquest any però els he perdut a la setm5,i tot i aici no petdem l'esperança de que en volem 3,i arribara ben aviat segur!!!
L.edat me'ls fa perdre? Potser si la qualitat dels òvuls no és la mateixa,i embrionariament costa més la perfecció,però es pit i tinc força amigues majors de 40 amb el 3er,i fins i tot una amb el 4rt jaen braços!!!

Tens un post de trimamis,futures o en acció,per si t.hi vols passar! Elles et dirran com la Marionilla lo meravellós que ha de ser tenir 3 nens a casa!!!(a pesar de les nits,els viatges i l.autonomia ja guanyada!)

Ja rns informaras!!!!

[marionilla]

Hola annia!
Pues pel tercer fill vem tardar 6 o 7 cicles a fer diana. Es va fer llarg, la veritat. I a sobre, quan ja rondes els 40, el temps és or i tens molta més pressió... Evidentment lo millor és anar fent sense agobiar-se, però cada vegada costa més mantenir la calma i no desplomar-se a cada nova regla. De totes maneres crec que als 40 lo millor és plantejar-s'ho des de la pitjor situació, o sigui, comptant que tardarem 1 any a aconseguir-ho. Així, si s'aconsegueix abans és un gran èxit i potser el baixón psicològic no és tan gran cada cop que et ve la regal... Buf, que fàcil dir-ho i que difícil aconseguir-ho !!!!

En resum, que si realment en tens ganes, poseu-vos ja a la feina i esperem que la natura faci el seu curs. Jo també pensava que si al final renunciava a intentar tenir el tercer me'n penediria tota la vida. Si al final no ho aconsegueixes, crec que ha de ser menys dur saber que ho has intentat i no has pogut que no pas carregar el pes d'haver-te "rajat".

Així que, endavant i a caçar l'ovulet quarentó, que no s'escapi !!!!
Molta sort i per intentar que no quedi!

[montsekit]

Annia, només escric per animar-te!
Conec un parell de casos al meu entorn, dones de 41 i 42 embarassades de seguida.
En el nostre cas jo tenia 37 i el meu home 47 i també.
Ánims!!