Tic-tac- tic-tac, els últims dies!

[mariag]

Hola noies!!

Les que esteu a punt d'arribar a la DPP, com viviu els últims dies? Nervioses? Tanquil·les? Esgotades? Amb ganes de veure ja la careta del petit/a?

Jo cada dia en tinc més ganes!! Ahir vam estrenar la setmana 38 i tot i que a casa estem força tranquils, es respira un ambient d'il·lusió i de ganes que arribi la petita que no us podeu imaginar!! (bueno, sí que us ho podeu imaginar, jejeje!)

Si voleu saber com ho estic vivint més detalladament, aquí us ho explico: http://sermare.wordpress.com/2014/03/04/quan-sacosta-la-data/

[atreya]

hola doncs jo la veritat estic molt nerviosa.....tinc una nena de tres anys que no em dona descans i aquests dies estic molt estressada. ella tambe esta nerviosa i ho patim tots pobreta nomes fa que dir quan naixera el germanet. tambe pateixo molt per la logistica quan jo sigui al hospital i per com ho portara ella, dormo malament i el meu cap no para.
per altra banda amb moltes ganes de veure li la careta!!

[mariag]

hola doncs jo la veritat estic molt nerviosa.....tinc una nena de tres anys que no em dona descans i aquests dies estic molt estressada. ella tambe esta nerviosa i ho patim tots pobreta nomes fa que dir quan naixera el germanet. tambe pateixo molt per la logistica quan jo sigui al hospital i per com ho portara ella, dormo malament i el meu cap no para.
per altra banda amb moltes ganes de veure li la careta!!

Ostres, em costa imaginar-me la situació d'un segon embaràs! Jejeje! Malgrat l'estress i els nervis segur que és una experiència genial (i ja vas sobre segur!). Molts ànims en aquests dies de recta final!!! La recompensa s'ho mereix!

[atreya]

gràcies Mariag!! per cert m'ha agradat molt el teu blog, t'anirè llegint

[mariag]

gràcies Mariag!! per cert m'ha agradat molt el teu blog, t'anirè llegint

Gràcies atreya!!! ;)

[nuriona_9]

Jo també vaig entrar a la setmana 38 ahir, i també: tinc moltes ganes que arribi el moment i molta incertesa, curiositat per com anirà tot...quins nervis!

he llegit el teu bloc i em sento molt identificada amb el teu dia a dia! jejejej

que us vagi molt bé!

[Susana82]

Hola
Per la vida d'una mare és una cosa meravellosa veure per primera vegada la cara del teu fill/a...
sembla un somni fet realitat, una cosa q mai puguis imaginar, no tinc paraules per expressar els meus sentiments quan vaig veure per primera vegada la cara del meu fill d ( ara 4 anys).

[picachu01]

Jo estic e 36 I estic dels nervis!!!

[angelet]

hola, jo sóc una marcera

Espero la meva petita Txell pel 15 de març

Avui he entrat a la setmana 39 d'embaràs i estic relativament tranquil.la i relaxada.

Vaig anar amb la llevadora la setmana passada i sembla que ja tinc les famoses contraccions de Braxton ( panxa dura) que començen a fer la seva feina. Tot i que això no significa part imminent.

Continuo fent vida normal, ahir vaig anar a la piscina a classe pre-part i com si res jeje

Dilluns tinc les primeres corretges i estare de 39+2.

Tinc la bossa de l'hospital preparada casi tota, només em falta la muda meva per sortir cap a casa dp dels 2 dies...però no ho he posat a dins la bossa encara, crec que ho deixaré per l'últim moment...

A part d'això avui sortirem a sopar com si res. No volem viure pendents de la data de part.

El meu marit la setmana que ve ha de treballar a França casi tota la setmana i a mi no hem preocupa gens. Si començo a tenir dolors de part o trenco aigues i son netes, el trucaré que vingui, em dutxaré, em relaxaré a la pilota i miraré de fer respiracions i després cap a l'hospital...més o menys tres quarts d'hora. Vull intentar estar tranquil.la però això ja se sap que és una loteria i potser estaré super nerviosa, qui sap....

bé noies aquí us he deixat un petit escrit del meu tic tac final.

Petons a totes

[kittie]

Hola noies,

Hola Angelet, que xulo el teu petit resum dels darrers dies! Jo et segueixo... amb la DPP pel 18 de març... Així que rès, em queda també menys de una setmaneta...

M'ha agradat molt el teu blog també, Mariag.

Jo no estic massa nerviosa. Estic de baixa desde principis de febrer i he tingut tant de temps per descansar, per pensar i per preparar tot, que suposo que això ha influit positivament en el meu estat d'ànim.

Sí que hi ha certs temes que m'angoixen una mica: si la nena estarà bé, com anirà el part, com em trobaré en el post-part...

I també a estones em pregunto com ens canviarà la vida, és clar... hem estat super feliços el meu marit i jo durant gairebé 9 anys de convivència, disfrutant moltíssim de la nostra vida de parella. Hem fet molts viatges, moltes activitats junts, etc. Ens agrada estar amb els amics i amb la familia, però sobretot ens agrada estar sols i fer coses junts. I ara, estem a punt de començar una nova etapa, que ens fa molta il.lusió, però alhora respecte, perque sabem que inevitablement les coses canviaran i estem segurs que serà per bé, però no deixem de preguntar-te com serà la vida a partir d'ara, amb una nova personeta amb nosaltres... I també com serem nosaltres com a pares, sabrem fer-ho bé?

I com que el "a partir d'ara" no saps si serà demà, demà passat o d'aquí a 15 dies, doncs bé ara ja una mica expectant en aquest sentit sí... Però bé, intento també no estar massa pendent del dia...

També m'angoixa (segurament és una tonteria) no enterar-me quan em possi de part... Tinc por de no saber identificar les contraccions (encara no n'he notat cap). I com que fins ara sempre m'ha semblat que cap simptoma tenia importància suficient com per a anar urgències, doncs em fa por passar-me de prudent i després no arrivar-hi a temps...

Bueno, ja us he explicat el meu "rotllo"...