Programa catalunya Radio

[lleida13]

Bona nit,
Després d' escoltar el programa de Catalunya radio de la Maria de Pau Janer. Me quedat bocabadada...La Cris a parlat molt bé un 10. Però la resta a deixat molt que desitjar.
El Psiquiatra dir que les terapies alternatives eren una mentida....que vol dir??? Acupuntura??? Reconeguda com un complement que millora les taxes embaràs http://comoquedarembarazada.es/tratamie ... ura-y-fiv/
El Psicòlegs eapecialista en fertilitat dir que ens obseaaionem...Si fas 6 tractaments d' obsessiones???? Si fossin 6 tractaments de Quimioteràpia no seria obsessió. Volem curar la nostra malaltia com qualsevol altra pwrsona malalta. La OMS reconeix la infertilitat com a malaltia. Aquests 2 si que son uns estafadors. Una persona que ens diu obsesives com ens pot ajudar??? Ja n' hi ha prou que ens vexin i ens maltractin a tots els nivells. Però a nivell proessional encara es pitjor. He posat una queixa al Facebook del programa. El meu home també està posant una queixa per escrit a la ràdio. Si esteu d' acord amb mi agradaria que poseu una queixa al Facebook.
Us deixo el link del programa.http://www.ccma.cat/catradio/les-mil-i- ... pau-janer/
Bona nit!!!! Quina mala llet que porto!!!!

[maycris]

Hola Lleida,

Sóc jo la que he parlat.
No he pogut sentir el programa per tema horari, però demà dimarts me'l baixaré.
L'Ignasi, el psico em va portar a mi, i en cap moment em va dir obsessiva, i mira q porto carrera!!
A veure q diuen, però sobretot no t'enfadis!!

[lleida13]

Bon dia,
Vaig posar 2 critiques per internet al facebook. La primera quan el meu marit la va anar a comentar a la pàgina del Facebook de les 1001 nits, no hi era. Vaig pensar joder Sara, que ruc no l' has penjat. Però la meva sorpresa va ser després quan vaig posar la segona i estava penjada ja que me vaig asegurar. Me van bloquejar i ja no m' apareix la pagina de les 1001 nits ni el comentari. Com a catalana part dels meus impostos van a pagar aquest mitja públic. Tenen que aceptar les crítiques i no bloquejar a cap persona. Això no ho deixar-re així. Ja els val!!! Ells poden dir públicament el que volen, sense mirar la integritat de les seves paraules. I els afectats a callar.
Maicris enfadada no, fins als collo....d' aguantar comentaris impertinents de família, amics, companys i ara a sobre professionals. Estic apunt d'acabar per ser terapeuta gestalt. I potser acabaré treballant algun dia d' això. I el primer que vaig aprendre es a no pre jutjar i aceptar a cada persona i els seus problemes. El que per un pot semblar una obsessió per altre es una necessitat. En el cicle de necessitats de Maslow, ja està reconeguda la reproducció com una necessitat. Prouta pena tenim els que tenim que fer aquest camí, perque ens tractin per un mitja públic com una merda.
Bon dia guapes

[angeles77]

Hola,
Acabo d'escoltar el podcast ara mateix.
Jo conec a l'Ignasi perquè m'ha tractat i la veritat és que penso que és un gran professional i al meu marit i a mi ens ha ajudat molt.
La Cris ha parlat perfectament i ha estat molt valenta.
Ara bé, penso que el programa ha estat desencertat en la manera general d'enfocar el tema. S'ha intentat "alleugerir" la importància del problema i de vegades s'ha fregat la frivolitat.
Ha quedat clar que només està capacitat per parlar del tema qui ho passa en la seva pròpia carn. Penso que hem quedat una mica com "les boges obsessives dels tractaments" comparable a les pijes obsessives de la cirurgia estètica que gasten i gasten en operacions com boges (perdoneu el símil) , però penso que la seriositat i la sensibilitat han brillat per la seva absència.
Inclús m'ha reventat un petit detall, que penso que dona que pensar que l'entrevistadora no s'escoltava massa a la Cris:
La Cris durant l'entrevista li diu que està ben farta de tòpics i preguntes de familiars que no volen ferir però que fan mal i posa alguns exemples. Als 3 minuts justs, l'entrevistadora es despedeix de la Cris diguent "bueno, no perdeu l'esperança, mai se sap"!

En resum, la idea era bona, però quan l'entrevistador no s'ha documentat bé sobre el tema i tampoc té la sensibilitat necessària per poder portar-la adequadament, doncs passa el que passa.

Crec que no és un programa que sigui massa encertat d'escoltar per algú en tractament.
Petons!

[metiarc]

Hola noies,
jo n'acabo de sentir un tros i no m'ha agradat gens! Només sentir la típica frase de la parella que es sotmet a algun tractament i després el segon fill ve sol perquè s'han relaxat o quan ja ha adoptat perquè ja no hi pensen, ja m'he posat dels nervis! Crec que és de les frases que més odio i la que no es deixa ningú de dir-te quan parles de tractaments de fertilitats. He escoltat fins que ha parlat la Cris, que ho ha fet molt bé, però després com que hem posava nerviosa l'he apagat.
Jo tampoc el recomano a les que estigueu en tractament.

Que passeu un bon dia!

[angeles77]

Ays si Metiarc, tens raó, m'ha entrat de tot quan han dit lo de que t'hi quedes quan et relaxes!!
la majoria dels que estem en RA i sobretot portem diverses FIV tenim una causa científica al darrere, més o menys greu.
Si tot s'arreglara relaxant-me ja us dic jo que els 20 i pico mil euros que portem gastats els hauria invertit molt més a gust en balnearis i viatges a Cuba i el Carib!
Petons!

[picdeladona]

No m'he pogut escoltar fins al final tot el programa però no m'ha agradat la seva línia. L'he trobat molt frívol. Cal dir que la Mª Pau Janer no m'agrada gens com a periodista...
i ho sento però les primeres paraules del tal Ignasi Puig quan ha dit que en les dones sovint existeix tal bloqueig que no et permet quedar-te embarassada, bla bla bla...Home!, ja tornem amb les històries de sempre.. que si et relaxes segur que t'hi quedes etc..
També ha parlat de l'obsessió que en tenim per ser mares.. Ho sento, però si el que t'ha d'ajudar professionalment ja diu aquestes coses malament anem. NO ÉS OBSESSIÓ, ÉS LA GRAN IL·LUSIÓ DE VOLER SER MARE I NO PODER-HO ACONSEGUIR. És la paraula FRUSTACIÓ fins a l'infinit.
Està clar que l'angoixa no ajuda a res, però jo en els meus 4 anys en processos de RA vam fer viatges, vam desconnectar, etc.. i res de res.
Entro sobretot per enviar un aplaudiment a la Cris! Has estat molt sincera i valenta d'explicar-ho.
Nosaltres després de 4 anys en processos de RA (1 IA i 5 FIVs) ja estàvem a punt de deixar-ho estar. Després d'imaginar-nos una vida sense fills i què? També es pot ser feliç. Això era el que últimament ens anàvem treballant mentalment.. perquè el nostre esgotament era total. (Si entreu al post de Llistat RA allà trobareu històries de lluita moooolt llargues).
Finalment, vam fer un últim intent i ara ja som pares.
Mai oblidarem aquells moments tant durs durant els anys inmersos en les diferents FIVS (amb els seus corresponents descansos, desconecat del temta, etc..)i la poca comprensió que vam rebre de moltíssima gent. Podria escriure pàgines i pàgines de tots els sentiments que vam haver de pair.. no tinc temps..
Ànims a totes. Som unes grans lluitadores i d'una manera o un altre sereu ben felices. Segur !

[aliganiu]

Hola

He estat escoltant el programa.

En primer lloc, Maycris, has estat molt valenta i ho has explicat molt bé ... per cert, quina veu més dolça que tens!

En quant als contertulians, he de dir que a mi l'Ignasi Puig no m'ha semblat malament, potser només el comentari de "quedar-se embarassada quan et relaxes" ... però a veure, algo de raó té, la pressió psicològica que passem no ens ajuda gens ... Jo tinc dues amigues que després de tenir un fill amb RA van aconseguir un segon embaràs de forma natural. No sé si va ser psicològic o que el sistema hormonal i reproductiu es va posar a puesto després del primer embaràs, però hi ha algo que la ciència no pot explicar.

El ginecòleg també m'ha semblat prudent i ha explicat les coses bé.

I per últim la M Pau Jané ... què vols que et digui, a mi és que aquesta dona no m'agrada, però tampoc m'ha semblat que cantés tant.

Això sí, el psiquiatre (no he sentit bé el cognom) ha fet comentaris molt impertinents, com si això de voler ser mare sigui un capritxo. Jo a la seva consulta no hi vaig ni borratxa ;)

Un petó a totes, i a escoltar només els que ens diuen coses per animar-nos, i als poca-soltes ni cas!

[Ignasipuigrodas]

Bona nit a totes,

sóc l'Ignasi, el psicòleg que va aparèixer al programa. He vist les vostres crítiques i m'he quedat astorat. Veig que no em vaig expressar gens bé i he creat molts malsentesos. Estic doncs, dolgut pel mal que us hagi pogut causar.

Per començar us voldria demanar perdó a totes, doncs en cap moment volia ofendre a ningú. Ni generalitzar, ni tractar-vos de persones carregades de "manies". Ho he hagut de fer molt malament si he generat aquesta sensació. Ho sento moltíssim. La meva intenció al proposar aquesta temàtica era donar visibilitat a un patiment que existeix i que molts cops no troba recolzament en el gruix de la població.

Quan parlava del paper de l'ansietat en contribuir a la infertilitat, no volia dir en cap cas que fos la única causa, ni que ser infèrtil no tingués cap més causa física que les "neures". Res més lluny del que volia dir. Reconec i afirmo que la infertilitat és una enfermetat, que està deguda a múltiples causes (físiques, ambientals, psíquiques...). Només volia dir que la ansietat col·labora a augmentar aquesta dificultat a quedar-se embarassada en algunes persones, no que sigui la causa única ni que amb relaxar-se n'hi hagués prou. Com també vaig voler defensar (sense massa èxit) el paper beneficiós que certes teràpies alternatives tenen en augmentar les possibilitats de quedar-se embarassada.
Els nervis de respondre ràpidament a les preguntes han fet que hagi triat frases desafortunades (així com que hagi confós el % d'èxits davant una IA pels d'una FIV, per exemple). Sé que no és excusa. Les respostes ràpides han fet que hagi generalitzat, i quan es generalitza es crea el risc de no dir les coses de forma exacta. Sobretot en un mitjà on s'ha de respondre de pressa o bé et treuen el torn de paraula.

Sigui com sigui, us voldria tornar a demanar perdó a totes les que us he ofès. I sobretot a lleida13. Em sap també greu que des de Catalunya Ràdio hagin esborrat els teus comentaris de Facebook, doncs com bé dius, és una ràdio que paguem entre tots i on tots tenim dret a expressar la nostra opinió tant si hi és a favor com en contra.

Les que em coneixeu sabeu que la imatge que vaig donar no reflecteix la meva manera de fer en consulta ni la meva sensibilitat vers la vostra situació. Per qualsevol cosa que em vulgueu comentar estaré per aquí, pel que podeu escriure'm en privat i us atendré amb molt de gust.

Atentament,



Ignasi

[aliganiu]

Hola Ignasi

Gracies per escriure. Jo crec que vas transmetre correctament el que volies transmetre. I si em quedava algun dubte (que no), ara encara ha quedat més clar.

Cordialment

[maycris]

Bona nit,

Acabo de sentir el programa i volia fer algun comentari.
Primer, Lleida, aquí són les 23h i jo acabo de veure el teu comentari sota una foto del programa, a on agraeixen l''assistència de tots.

Una part del teu comentari no m'ha agradat gens, i pot ser no t'agrada el q diré, però no pots comparar mai a la vida el problema o malaltia de ser infèrtil al càncer. M'estimo més ser infèrtil a tenir càncer.

Segon, el programa.
El senyor Psiquiàtra no mereix el més mínim comentari. El meu marit ha escoltat amb mi el programa i hem coincidit en que ha estat desagradable, groller i molt poc encertat, ell sí que mereix una queixa.
En quant a l'Ignasi.
No veig que ens hagi tractat d'obsessives, a mi m'ha agradat la seva exposició.
Hem de tenir en compte el tipus de programa que és, i el tema, el qual dóna molt de sí, i del qual podríem estar parlant hores.
no sé si la millor paraula és obsessió, però en certa manera ens hi capfiquem molt fins a límits perillosos.
En conec casos de noies que porten més de 10 tractaments, pèrdues de 5 embarassos i que segueixen..això, per mi és obsessiu i malaltís..qui posa el límit??, creieu que és bo per la salut física i emocional?, i per la parella??

No m'agradaria que això ferís cap sensibilitat ni que cap de totes les que esteu en procés us afecti de manera personal!!

Ja us dic que amb qui estic amb total desacord és amb el psiquiatra, ha desprestigiat a la Medicina Alternativa i això sí que ho trobo fora de lloc.

A mi l'Ignasi em va ajudar en el moment que el necessitava, i crec que com a professional es mereix un respecte.

De veritat noies, no us ho agafeu com un atac personal, jo ho he patit en primera persona i tot i poder haver aprofundit molt i fer mooooolts matisos, no veig que hagi estat tan greu.
I repeteixo, és la meva opinió!!

Bona nit a tothom, i fins aviat!!

Pd. Sorry si hi ha alguna falta, escric des de l'Ipad!

[meritxell1976]

Bones noies,

Us dono la meva opinió del programa. Per començar el programa es un programa de sexe i lúdic, això no treu que no s'hagi de tractar amb respecte el tema, pero ja indica quin tipus de programa es.
A mi l'Ignasi no em va semblar malament, però es clar, jo el conec com a terapeuta i ser que la percepció que algunes heu tingut aquí no s'escau amb el seu tarannà. També he de dir, com a crítica, que al començar quan la maria de la pau li diu que si es comú lo de quedar-se embarassada després d'adaptar i ell no ho corregeix es una cagada, ja que totes coneixem casos d'aquests i passen, però potser comú o habitual no seria la paraula adequada ja que a nosaltres, que estem sensibles amb el tema, ens acaba semblant que ens estan dient que no ens quedem embarassades perquè no ens sabem relaxar. Fora d'aquí la resta d'intervencions em van semblar una defensa dels sentiments dels que estem passant per això contra el psiquiatra i la presentadora que no paraven de frivolitzar. Jo em vaig posar dels nervis amb la presentadora però sobretot amb el psiquiatra, aquesta manera de menystenir tot i tothom, que es passa diu, tot es passa.... si un assassí mata a la teva dona també es passa no? però a que no es agradable? serà gilipolles Després vaig mirar el web i resulta que el presenten com el sempre polèmic psiquiatre adolf tobella, així que deu ser el que porten per donar espectacle..... En fin, que per mi el programa va estar fora de lloc però no crec que l'Ignasi mereixi les critiques tan dures que algunes heu fet. Però es clar, es la meva opinió.

Una abraçada a totes

[picdeladona]

Hola bon dia
Ignasi primer de tot moltes gràcies per entrar i voler aclarir certs aspectes de la teva intervenció al programa. Jo a la vegada et demano també disculpes si et vaig malinterpretar. Després d'haver escrit vaig estar pensant que sovint ens accelerem massa i estem molt a la defensiva i a l'atac degut als mils sentiments que tenim retinguts dins nostre (parlo per mi)
No ens adonem que de vegades potser tampoc ens volen ferir amb certs comentaris.. però ens fereixen i això dons fa mal..
Respecte al que dius Cris sobre on estàn els límits.... buufff.. és tot tant complicat.
Ja vaig anotar que no m'agrada gens que se'ns tatxin d'obsessives perquè una dona continui intentant un tractament rere un altre i no defalli.. però a la vegada estic d'acord que una ha de saber els seus propis límits i tenir clar fins on es pot arribar.
Però repeteixo.. és complicat de definir..Perque tant en el meu cas, com en d'altres noies que vaig conèixer al fòrum el fet d'haver estat mooolt perseverants ens ha donat el millor regal del món: un fill (o dos depèn del cas..jjj), així que on està límit? És la pròpia parella qui l'ha de marcar i veure i tenir clar fins on pot arribar.
Noies una abraçada ben forta a les que encara esteu en la lluita. És l'únic que us puc dir. Que sigueu fortes i que tant si aconseguiu ser mares com si no ho aconseguiu trobeu el camí per ser felices i gaudir d'aquesta vida tant maca que ens envolta.
..i reitero l'agraïment a l'Ignasi per haver entrat a aclarir-nos determinats aspectes. Diu molt de tú

[lleida13]

Hola,
Volia dir-vos que es la meva opinió. I si me fa ràbia la frivolitat amb que es parla de la infertilitat en general. Es una malaltia que es pateix en silenci, tu dius que tens Càncer, Esclerosisi Multiple, Lupus....i normalment la gent et respecta. Dius que tens infertilitat i comencen els comentaris desafortunats que t' inflen els ovaris....Perdoneu si algú li ha sapigut greu els meus comentaris, però me responsabilitzo d' ells i es el que penso.
Ignasi, gràcies per les disculpes. I per la teva explicació hi ha vegades que un assumpte set pot escapar de les mans. Veig que les companyes que et coneixen et reconeixen la teva professionalitat i el suport que els has donat. Com diu la dita catalana" una flor no fa estiu".
A nivell professional també m' han donat bones referències.
Maicris no es un atac personal a tu. La teva exposició va ser de 10. Li vaig fer escoltar el programa a tothom, els deia que la noia que parlava valia la pena. Aquí es passa moltes coses. Avui una excompanya nostra d' ovo a tingut el seu fill per mare subrogada. Quan ma passa't la foto he tingut clar que no es pot defallir. I si això es obsessió o perseverança no ho se. Però jo tinc clar que vull ser mare. I faré el que convingui. No se si es ètic per la resta, per mi es una necessitat.
Tinc una amiga que vindrà na Xile a octubre. Va viure a Xile fa 2 anys i ara ja ha tornat. Ara va d turista a veure als seus amics.
Bueno nenes bona nit.

[maycris]

Bon dia!

Només volia donar-vos les gràcies a les que vau escoltar-me al programa.
Dir-vos que podria haver dit mooooltes més coses, reflexions i opinions, però portava un guió i ja se sap que en aquests casos les exposicions són ràpides, no hi ha temps.

Aliganiu, mai m'havien dit q tinc la veu dolça!, gràcies!!

Lleida, a mi tampoc m'agrada la paraula "obsessiva", nosaltres, les q ens trobem en aquest món de la repro, les q patim x no ser mares, per haver perdut embarassos, per viure embarassos aliens, i per no saber què coi passa dins nostre, som les úniques que ens podem entendre, de vegades, ni la parella ens entén.

En el meu cas, després de tants anys de lluita, de pèrdua de diners (vaig dir 30mil, però són uns 40), i fins i tot d'il·lusió, poc em queda a fer.

Penseu que per mi és fàcil veure que en 2 mesos faré 41 anys, que visc a 12km de casa, que ara si ens hi volguéssim tornar a posar hauria de fer-ho aquí (tinc l'IVI al costat de casa), i no a una clínica de BCN, que no podem optar a adoptar un nen, precisament pq estem al cul del món...tot plegat em porta a un estat de tristesa immens ...
També ens hem plantejat la subrrogació, però el país q més garanties ens dóna és USA, i són més de 100mil€..
Lleida, no sé quina noia deu ser, però tant de bo, jo hagués pres la mateixa decisió!

En fi noies, que desitjo que més d'hora que no pas tard, totes aconseguiu el vostre desitg de ser mares, segur que sereu unes mares meravelloses!!
Una abraçada a totes, i si voleu passar uns dies a Xile, ja sabeu a on em teniu!!

[PEDRA LLUNA]

Hola noies!!! Jo vaig sentir el programa i la veritat es que em van sorprendre bastantes coses, una persona que no en te ni idea de RA, es queda igual o pitjor, van parlar de tot molt de passada i va donar la impressió que tot és molt fàcil i que en un pim pam pum, tothom es queda embarassat i a la primeyra, tret de 4 histèriques. Maycris vas parlar molt be, les paraules d'una persona que ho ha viscut, son les que saben millor el que se sent i com es viu el procès, la presentadora no en tenia ni idea, com et pot preguntar si t'afecta???? Noooooo soc de gel i no se com gastar-me els diners, he decidit punxar-me hormones 2 vegades al dia a la mateixa hora, tindre tant de mal que no podre ni caminar, passare per l'estres de comptar fol.licles, analitiques, puncio, anestesia, betaespera, i tot aixo per rebre un altre negatiu, mentre hi ha gent que es queda pegant un polvo ... Nooooo algo relaxadet... Perdoneu que m'indigne noies.
Maycris, espero que siguis feliç per Xile, tu i la teva parella us deveu estimar molt, passar pel que heu passat es una proba de foc, ha degut ser molt difícil.
Petonets!!!!!