Deixar agafar al recent nascut?

[Blan13]

Bona tarda a totes!

aquest migdia, dinant amb uns amics, estàvem parlant del tema visites, si són millors a casa o a l'hospital ... jo no sóc partidària de massa visites recent parida, encara que és normal que els familiars íntims i els amics íntims vulguin venir, però allò de tenir les 24h gent entrant i sortint com si fós un mercat, sincerament no m'agrada.

Parlant, hem anar a parar amb el tema de deixar agafar el nadó recent nascut ... jo sóc de les que no m'agrada massa que el nadó vagi passant de mans a mans i encara el que més ràbia em fa, és que l'agafin sense permís o que et preguntin: aix... el puc agafar? (però quan t'ho diuen ja el tenen a sobre) a la meva amiga diu que a ella, encara que no li encanti, que no li fa res que li agafin ...

A vosaltres us empipa que l'agafi tothom? a les que no us agrada i no el deixeu, com ho dieu pq no l'agafin? a mi amb el meu primer part, no volia i al final va passar totes les mans possibles, no sabia com dir que no ... a l'hora d'haver de dir que no em feia cosa i al final per no saber dir-ho i pq no s'enfadéssin, va passar per tantes mans que sincerament, més dún cop crec que estressàvem a la nena ...

Consells?

[Gesmil]

Nosaltres els primers dies no vam deixar que ningú l'agafés. Deiem, tal i com ens va dir la llevadora, que no regulen bé la temperatura.
Sobretot que no s'hi apropi ningú refredat!
Després d'uns dies als familiars propers ja els vam deixar. També és cert que ens ho van respectar força.

[numa1982]

A mi tampoc m'agrada: deixava que els meus pares l'agafessin, però la resta de gent no em feia gens de gràcia. Amb el gran em va costar i entre la cesàrea i el baby blues no era jo.
Amb la petita, vam pujar del paritori i vam fer més d'una hora i mitja de pell amb pell. Mons pares van venir amb el nen en aquella estona i, evidentment, no la vaig deixar. Els següents dies tampoc la vaig deixar gaire, estava molt mamífera: fins i tot van venir els sogres que viuen fora a conèixer-la i gairebé no la van agafar: si dormia, no deixava que l'agafés ningú, i si es despertava, era per mamar i la tenia jo.

[Maria V.]

Trobo que s'hauria de fer respectar l'opinió de la mare. És una cosa molt personal. Els meus fills, quan les companyes de feina em venien a veure a la clínica i m'agafaven la criatura, em feia molta ràbia, però no gosava dir que no (llevat que estiguessin refredades; aleshores no ho permetia). Els meus néts, amb tots quatre ha anat igual, jo no els vaig agafar fins que la meva nora m'ho va oferir; ja no diguem quan no es tracta d'una àvia sinó de veïns o de parents llunyans. L'excepció és el pare, que trobo que convé que agafi la criatura com més aviat millor i el senti ben seu.

[Maria V.]

Potser una solució seria, quan la visita arriba i encara no ha tingut temps de mirar el nadó, que l'agafi la mare i digui "ara convindria que se m'adormís" o "ara dorm, que no es desperti" o "li toca pit" o alguna altra excusa. De tota manera, pel que he vist els nadons són més resistents del que ens pensem i no els passa res si els agafen. Més aviat el que trobo és que la mare mereix que se li respecti el desig.

[Essuca]

Per mi el truc ha estat tenir-lo en braços jo. Llavors no gosen agafar-lo i ben pocs pregunten. Els fas com de barrera, si estan al bressol s'atreveixen més

[Anna Maria]

Bones!
Primer de tot, el més important és que facis el que pensis tu, és a dir, que si a tu no t'agrada que passi de mans en mans, doncs no passa i punt, així de radical. Ja estem prou estranyes recent parides i amb les hormones i la popa i tota la mandanga que a sobre hem de pensar com se sentiran els altres si fas una cosa o fas l'altra, ah, i pensa que facis el que facis hi haurà gent que no li sentarà bé. Respecte a les visites a l'hospital, si no tens ganes de rebre algú que a sobre no ha avisat doncs ho deixes clar, i les visites (fins i tot de padrins, tiets, avis...) que se't facin eternes perquè no marxen ni a la de tres, fora també, intentant-ho dir el millor possible i punt. Per què sóc així de radical? Mira, ma mare va estar bastant malalta quan jo era petita, i sempre m'explica que per ella els diumenges eren un suplici per les visites. Ens volia veure però quedava agotada de seguida. Amb això vull fer entendre que per més que tinguem ganes de veure gent no tenim perquè estar en les condicions per fer-ho. I després a casa, el mateix, jo aniria avisant a la gent que truquin abans de venir i que les visites siguin de l'estona que vosaltres us convingui.
Abraçades,
Anna Maria

[Blan13]

Bones,

gràcies a totes per contestar i donar la vostra opinió.
Jo, no és que no vulgui que vingui ningú o que ningú es pugui atansar a la criatura, el que em molesta moltíssim, és aquestes persones, que no s'adonen que hi ha coses que no s'haurien de fer, jo sóc la primera que poques vegades vaig a veure una criatura a les poques hores de néixer, i si ho he fet ha estat pq els pares han volgut que hi sigui i sempre avisant abans i MAI agafo ni agafaria un bebé recent nascut dels braços d'una mare o d'un bressolet si els pares no me l'ofereixen.
Es més, a vegades me l'han ofert i si veig que la criatura és més aviat justa de pes o el que sigui, prefereixo ni agafar-lo ... total no entenc aquesta falera d'agafar als recent nascuts ... entenc que és un moment d'alegria però és que penso que la gent precisament pq t'estimes a aquelles persones i a aquella personeta que acaba de néixer, el que vols és no atabalar-los massa i que visquin aquell moment amb tota la il·lusió i intimitat.
Pq clar que fa gràcia agafar una criatura tant petiteta, però és que si cada un que passa de visita l'ha d'agafar ... potser estaria més estona als braços dels estranys que de la mare i el pare que per mi és on ha d'estar.

També entenc que hi ha gent que pensa totalment diferent i ho respecto, però és que hi ha normes que no s'hauria de saltar ningú, es pensi com es pensi, jo mateixa tinc una amiga que sempre que pot agafa a les criatures recent nascudes pq diu que li fa molta il.lusió, però ostres, amb respecte, si t'ho diuen ho fas però sinó ... agafar-lo del bressol sense que t'ho diguin, o com jo que m'havia trobat de gent que me l'agafaven del pit. Em vaig trobar una visita, que a més, no és que fós precisament massa íntima i estava donant el pit i ve estira a la nena i diu: aix deixa-me-la un momentet només que vull marxar i sinó ja no la podré agafar ... evidentment aqui sí que em vaig plantar!!!

en fi noies, gràcies a totes, jo l'únic que espero és aquest cop tenir més força per saber dir que no en un moment donat si no vull, encara que després no sé pq, sóc tant tonta que l'acaba agafant tothom pq en aquell moment no sé dir NO directament.

[Gesmil]

Precisament, com hi ha gent que té poca empatia o simplement no sap que allò que fa no és adequat, som nosaltres les que hem de saber ser assertives.
Jo en el meu cas vaig pactar una paraula clau amb el meu home per quan ja estava atabalada o havia de donar pit, ell deia als visitants "baixem a fer un cafè". Ells tenen una funció molt important, tu has fet l'esforç de parir, està bé que ells hagin de dir les coses als visitants, en acord amb tu.
Molta sort ;)

[MarionCole]

Algú per aquí ho ha clavat quan ha dit que als nens no els passa res si els agafen, sino que més aviat el tema de no agafar-los és per respectar la mare. Jo ho veig així. Aneu un dia a veure una gata recent parida i intenteu agafar-li un cadellet... el mínim que us emportareu seran unes quantes bufades!!!!

[Maria V.]

Per mi el truc ha estat tenir-lo en braços jo. Llavors no gosen agafar-lo i ben pocs pregunten. Els fas com de barrera, si estan al bressol s'atreveixen més

Exacte, molt ben pensat.

[jellwill2]

Hola,

nosaltres som lleones. El jellwillo diu que els nostres nens no són un porro per anar-lo passant.Si que els vam deixar agafar a les iaies, quan va ser oportú, i alguna persona comptada.

Si tu no vols deixar-lo, o l'agages quan ve una visita o els diu q ha de descansar per què dorm, o q l'agafi el pare per qué es vagin coneixent. I lo de la paraula clau és una gran idea.

podeu començar a avisar q preferiu que avisin abans de venir per què no sabeu com estareu.

Ànims i no tingueu vergonya d'expressar el q voleu. Vosaltres sou els pares.

[Ganga]

Hola!
Doncs jo penso que hi ha gent que té falta de respecte cap als altres, o mala educació, com ho volgueu dir.
Els nens dels altres no s'agafen igual que no s'han de tocar les panxes d'embarassades ni preguntar si l'embaràs és buscat o no, si us ha costat, si... si...la gent és molt mal educada i precisament els més propers són algunes vegades els més mal educats. Jo quedo sorpresa de veritat.
I no, no és que el nen es "trenqui" si l'agafen o que et "facin mal" la panxa si et toquen amb embaràs però és que tampoc es plantegen que cada persona té una intimitat personal i familiar que s'ha de respectar...igual que jo no els toco la panxa a ells o el cul o vés a saber què, ni tafanejo si practiquen sexe i quines postures fan...si es posen protecció o no. Per mi és tot entrar en terreny personal, tant una cosa com l'altra..(perdoneu però m'he n'he anat de mare...). A mi no m'agrada... i tampoc m'agrada que recent parida els avis (tant uns com altres) el facin servir de joguina de braços en braços, es barallin per donar el biberó ni que tafanegin res de la meva vida personal i familiar...i per suposat la resta de la gent tampoc. Una altra cosa és que tu els hi diguis quan ho creguis convenient pel que sigui...(perdoneu...vaja rollo!!)

[Blan13]

Jajaja Ganga quina gràcia amb el teu text, especialment amb el de tocar el cul.
És ben veritat, simplement crec, que hi ha situacions en les q si els pares no dónen permís, la gent no ha de passar devant i prendre les seves pròpies decisions com agafar a un recent nascut sense el consentiment de la mare o fer depèn de quines preguntes ... En fi noies, està clar q cadascú té la seva opinió, però hi ha moments en que deixant apart la opinió q es pugui tenir sobre un tema, quan no et toca directament es qüestió d'educació i per mi les visites eternes, les preguntes incòmodes i l'agafar recent nascuts sense permís, és més qüestió d'educació que no pas una altra cosa.
I al fet de que no els passa res per agafar-los ... Bé, està clar q no, el problema és q hi ha gent que van constipats, perfumats i amb el fill petit q porta el nas plè de mocs a veure una criatura i que no vigilen res i això en molts casos també és així, per tant penso que el fet de que vagin passant de braç en braç potser dolent no és però bó tampoc crec q ho sigui massa.

[JuditG]

Quin bon tema...

A mi també és algo q em ratlla una mica. Sé que la meva mare, pare i germana (bueno potser ella no que li fa cosa agafar recents nascut..) l'agafaran, també sé que em respectaran si el nen dorm i li estic donant el pit. Un altre tema serà la mare del Judito, entre el perfum q porta sempre i que fuma... Aix!! Ostres, penso en aquest moment i ja m'entra ràbia...no puc evitar-ho...i em sap greu eeh... Per sort ell coneix als seus pares i els sap frenar...

Nosaltres ja tenim avisata als més propers que els avisarem quan ja hagi nascut i haguem fet el pell amb pell! a qui ni li agradi que s'hi posi fulles, és el nostre primer fill!

[victòria]

Per què dieu que als nens no els passa res si els agafen? I tant que els passa!

Els infants acabats de néixer estan programats per relaxar-se quan estan en contacte amb la mare i per a estressar-se quan estan en un ambient que ells consideren hostil (qualsevol ambient que no sigui la mare). En qualsevol cas, se'ls han d'estalviar els sorolls (veus diverses, cops, petjades, mòbils) i l'anar de mà en mà. És habitual que els bebés acabats de néixer que passen per moltes mans després per la nit estiguin molt neguitosos, perquè durant el dia han acumulat un nivell d'estrés molt elevat i quan arriba la calma treuen fora tot aquest neguit.

Les visites post-part són una cosa cultural de la societat actual, i en aquest sentit es pot decidir respectar-les, però és evident que al bebé no li van gens bé. Ell està programat més aviat pel contrari: cova, foscor, caloreta, pell i pit de la mama. Com qualsevol altre mamífer. I tot el que es surti d'aquí li crea malestar i angoixa, i per tant pot incidir negativament en l'establiment del vincle mare-fill, de la lactància, etc.

Bé, no és que sigui una experta, però això és el que he llegit sempre en els manuals de psicologia infantil i el que els meus coneguts psicòlegs diuen.

I també m'ho diu el sentit comú: nen i mare són una unitat durant les primeres setmanes/mesos de vida. I normalment tot allò que molesta la mare també molesta al fill. Tothom entén que la mare no es sent còmode quan els altres agafen al seu fill, oi? Per què doncs el nen sí que hauria d'estar-ho? Que no s'expressi com nosaltres no vol dir que no senti.

[Gesmil]

Molt d'acord, Victòria. És cert que hi ha nens més "soferts" que altres, però jo les pitjors nits que he tingut amb el petit han sigut després de dos dies de moltes visites.
Sobretot notava que molta gent parlant l'estressava.

[marietavermella]

Hola!!!!

Soc mama d'una nena de 4 anys.

Quan va néixer la mini mareta vaig demanar que el primer dia no vinguesi ningú al hospital, que volíem que fos el nostre primer dia dels tres, i va ser el millor que vam fer! !!

La meva sogra va posar el crit al cel però hem donaba igual!!!!

I després tampoc m'agradava que l'agafesin. .. aixi que en quant havia de venir algú la posaba al pit i ala! A menjar i clar com es quedaba dormida ja no la movíem. ..

Els Primers dies de vida és fa un vincle molt gran entre fill-mare i fill-pare que si bé tota la.familia i tothom vol agafar al bebé (que no es un nino) el bebé acaba estressat i qui paga el estrés son els pares que després en forma d'inquietud i no poguer dormir són ells qui aguanten tot el caos, no els Avís que venen 15 minuts a tocar la pera....

Així que al menys el primer dia que sigui només per vosaltres....

[Náyade]

Hi han situacions que costa molt d'evitar o de controlar... no tinc experiència pròpia però si amb les meves cunyades i amb les dues ens vam passar pel forro (i m'incloeixo una mica) el protocol. El primer va ser cessària, la mare avall a REA i les dues àvies donant-li bibi al petit (la mami no volia lactància), vestint-lo... una burrada! Jo era molt jove i vaig flipar, però també hi estava present. Fa 4 anys un altre cunyada, es repeteix: cessària, la nena puja a l'habitació i tothom agafant-la com si fos un trofeu!!! Cridant i amb un xivarri... erem 7 persones (avis, germà, pare i jo) i no em va agradar gens! Va parir a les 12h amb lo qual els sogres fins les 21h no van marxar!!!!!!!!!!! Visites interminables,... sempre hi havia algú!!!
Últim bebè igual... però aquest cop el pare es va impossar i no van tocar massa al petit (massa... perquè si el van agafar!).

Després les mamis em deien que els petits a la nit estàven esvalotats, no tenien ni gana ni son ni res, només nerviosisme!! I jo crec que això és que hi han massa estímuls per a ells amb unes hores de vida!!

Quan em passi a mi no sé què faré... però l'opció de no avisar no és viable si no es de nit... perquè parlem cada dia amb els sogres, i a vegades matí i nit! A més que s'enfadarien fins a límitis insospitables!!!!! Crec que la millor opció és agafar al petit o petita en braços i si t'insinuen d'agafar-lo dir-lis que no o deixar que l'agafin i als 5 minutos demanar-lo... crec que has d'afadar força i treure-la per on sigui!!! Jo m'ho he d'aplicar perquè sóc d'evitar sempre conflictes, però en aquest cas hi ha una criatura que només depèn de tu i només ets tu per defensar-la!!!

Petons

[GAIA_]

Hola!!!

Nosaltres SÍ que vam deixar agafar al recent nascut i és més, l'oferíem.
Motiu? El meu marit té 3 germans més i, cadascú amb 2 o 3 fills. Cada 15 dies ens reunim tots i és inevitable, que no hi hagi soroll. A més, venien les festes de Nadal i més de lo mateix (va néixer a inicis de desembre).
Abans que nasqués ens preguntaven: "ens a deixareu agafar oi? oi?" i jo els hi deia: "home, no sé l'instint que em sortirà, suposo que sí, però sobretot, res de passar-la de mans a mans a saco i res de fer soroll" Avisats i pacte fet.

El primer dia, vam demanar que vinguessin només avis i germans (amb les parelles i fills), van fer visita ràpida de màxim 20 minuts, tothom agafant amb silenci i lentament a la nena i apa! fotos! I realment és molt maco tenir fotos de tots amb la nena. Son fotos realment molt tendres. Evidentment, no hi havia fumadors i si hi havia algun de refredat, ja ho deien ells mateixos. Es van comportar tots.
A les 19:30-20:00, vam fer fora a un dels 2 avis i vam quedar per l'endemà (una avia pel matí, l'altra per la tarda, per si necessitava res i a l'hora de marxar, venia l'avi s'estava una estoneta, flipava amb la neta i adéu)

El segon dia, tiets i amics. Jo ja estava més descansada i només vaig oferir la nena a un o dos tiets, als que no tenien netes o anaven a ser avis aviat i veiem com es morien de ganes.

Nosaltres volíem que la nena que s'acostumés a la familia. Que no li fes vergonya estar en mans adultes. Que fos sociable, que si ha de dir que no, que sigui que no i no ha d'acabar fent algo que no vol, perquè no ha sabut dir que no. Tot son caràcters, però els nens introvertits em fan patir. La meva nena ara (19 mesos) si li diuen algo quan va amb cotxet i no li agrada la persona, els aparta. Diu: No! I mou les mans com si espantés una mosca, i realment, s'aparten i la respecten. Si algun nen més gran li fa algo, ella si torna sense vergonya, o l'aparta. No li fa cosa que sigui més gran. Està acostumada a relacionar-se amb persones més grans i de totes les edats.
Poder sí que era massa petita (tenia hores), però com que tot va ser tant a compte gotes, no em vaig agoviar i la nena no va plorar en cap moment. I la primera nit, la vaig haver de despertar per donar-li el pit. Va estar super tranquila. Tot perfecte.

Les nebodes per part del meu germà, no s'han separat mai de la meva cunyada, fins al punt de no voler estar amb el pare. Parlen a l'orella de la seva mare per demanar algo (aigua, anar al lavabo,...), no volen jugar davant de la gent per vergonya, jo a la petita (3 anys) no l'he agafat MAI encara, vaig intentar un cop el dia del seu bateig i... quin drama!!! I ara ni de conya!!! S'amaga!!! Les avies, crec que fa poc que l'han agafat per primer cop. Però jo això, teniem molt clar que no ho voliem (respectable sempre)

Tot son maneres de fer, ni unes son bones ni les altres son dolentes. I "cada maestrillo tiene su librillo". Jo aporto el meu punt de vista, que és diferent. També cal dir que ni jo ni el meu marit ens callem, si hem de fer fora a algú ho diem, i si tal persona està refredada o ha fumat: NO, i he fet rentar dents i mans, i si la nena tot i així ha plorat, mala sort, que torna amb se mare o pare. I això amb els nostres amics... infinits de cops! I sap greu perqué som els primers de la colla en ser pares, però una criatura és pura i ja tindrà temps per canviar!