DORMIR SOS
DORMIR SOS
Hola no se noies fa dies que penso que no soc una bona mare estic molt molt engoixada perque sembla que aixo de la peke es gros per mi no ho se estic tot el dia stressada i de mal humor fa un any que estic amb la meva peke no curro estic a l'atur estic tot el dia i nit penden de la nena no tinc ni temps de anar wc i no es una manera de parlar ehh es molt cert plora per tot no vol que la deixi sola ni un moment i jo no soporto sentirla plorar tinc que pasar l'aspiradora amb la nena braços he de banyarme amb la nena dins wc al cotxet no ho se plora per tot i no se si esta malcriada i consentida o es normal pels nens vaig deixar a la peke dos dies a casa meva mama perque ens vam casar era primer cop la deixaba la meva mama va dormir a la mateixa habitacio nena i ara la nena no vol dormir al seu llit ni a la seva habitacio es desperta a les 11 o 12 avui a la 1 i plora de una manera que telaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa al final acaba dormir a la nostre habitacio pero tot i amb aixo li costa dormir no se la vaig deixar plorar i no va servir de res al contrari ara encara te mes panic a dormir no se que fer de veritat tothom diu consells pero la veritat es que si la nena la deixo plorar plora hores i hores i despres esta pitjor i l'endama te molt mal humor i sembla esta rebotada amb tot no se que fer no ho se de debo ahir vaig tenir un atac angoixa tan sols de pensar que ja era de nit i tornaria a no poder dormir i que la nena ploraria i ploraria ara plora per tot per les ungles , per banyarla per cambiarla per menjar per que cau per tot no se si es normal o no pero penso soc una mala mare que no se criar a la nena i tot surt malament i aixo ja comença afectar a la parella no tinc ni valor de sortir a menajr a fora tots junts perque menja fatal plorant i tela no se no puc anar en lloc per por anar amb la nena no hem sortir amb ella tan sols anem a casa meva mama no tinc picarols de sortir amb ella plora tota l'estona i es una muntanya per mi necesito consells i ajudaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa 
Ostres MERX... buf, buf buf... respira!!
Jo encara no soc mare, aixi que no et puc donar gaire consell d'experta... Em sap greu! L'unic que et puc dir, és que aqui estem per escoltar-te i ja veuràs com les mamas del soc petit podran ajudar-te.
Jo el que et diria es que et tranquilitzis i intentis desagobiar-te, perque si la nena et veu a tu agobiada, ella tampoc es tranquilitzarà.
Molt anims, noia!
Jo encara no soc mare, aixi que no et puc donar gaire consell d'experta... Em sap greu! L'unic que et puc dir, és que aqui estem per escoltar-te i ja veuràs com les mamas del soc petit podran ajudar-te.
Jo el que et diria es que et tranquilitzis i intentis desagobiar-te, perque si la nena et veu a tu agobiada, ella tampoc es tranquilitzarà.
Molt anims, noia!
- mainadaabord
- :: dragona
- Entrades: 4479
- Membre des de: dj. gen. 04, 2007 3:35 pm
El tema nits no et puc aconsellar pq la nena em dorm a la meva habitació i de tant en tant al meu llit.
De dies tampoc la podem deixar ni un moment, pq vol COMPANYIA tota l'estona. És esgotador. Però és així.
Anar a passeig amb el cotxet hi ha dies q es converteix en: silamamanocantajoploro. Altres dies es converteix en: silamamanomagafaacollploro. O sigui, desastrós tb.
Jo només he trobat una solució: dir-li a la meva mare o al papi o a qui sigui q vingui a aguantar-me-la una estona o a entretenir-la o el q sigui. Per almenys jo poder respirar un moment.
L'ajuda externa fa q et sentis millor i agafis forces per entomar un nou dia.
NO ETS MALA MARE NI HAS FET RES MAL FET.
Simplement, hi ha nens q són així. No hi donis més voltes, però busca ajuda.
De dies tampoc la podem deixar ni un moment, pq vol COMPANYIA tota l'estona. És esgotador. Però és així.
Anar a passeig amb el cotxet hi ha dies q es converteix en: silamamanocantajoploro. Altres dies es converteix en: silamamanomagafaacollploro. O sigui, desastrós tb.
Jo només he trobat una solució: dir-li a la meva mare o al papi o a qui sigui q vingui a aguantar-me-la una estona o a entretenir-la o el q sigui. Per almenys jo poder respirar un moment.
L'ajuda externa fa q et sentis millor i agafis forces per entomar un nou dia.
NO ETS MALA MARE NI HAS FET RES MAL FET.
Simplement, hi ha nens q són així. No hi donis més voltes, però busca ajuda.
-
VisitantVi
heidi ha escrit:L'ajuda externa fa q et sentis millor i agafis forces per entomar un nou dia.
NO ETS MALA MARE NI HAS FET RES MAL FET.
Simplement, hi ha nens q són així. No hi donis més voltes, però busca ajuda.
Estic amb la Heidi: busca ajuda per tu, perquè estiguin per la nena mentres tu passes l'aspiradora o millor surts a donar un volt o el que sigui...
Hi ha nens que demanen més atenció que els altres, són així i tu no has fet res malament.
Molts ànims!!!!!
-
VisitantVi
A VEURE...NECESSITES UN PLAN ROTLLO "EQUIPO A"-
PLAN D'ATAQUE: BUSCAR ALGÚ, ENCARA que SIGUI PAGANT, PK T'AJUDI O ALGUNA ESTONA PUGUIS DESCANSAR. ANAR A FER UN VOLT. EL que SIGUI PERO NO NETEJAR. JA NETEJARAS.
PLAN CONTRAATAQUE: INTENTA que A LA NIT S'AIXEQUI EL MARIDU, ALMENYS A PARTIR DUNA CERTA HORA(LES 4-5 P. EXPL.)
PLAN DE CONTINUACIÓ:
- JO TMPOC PUC DEIXAR EN LLUC, SEMPRE MHA DE VEURE. POS UN FULARD , PENJAT , I NETEJO, FAIG DINAR..ETC. NO PLORA I LI ENCANTA PK ESTÀ EN MOVIMENT, PROP MEU, I HO VEU TOT.
PROBA-HO, ALLIBERA BASTANT, SOBRETOT KUAN "ESTIC-CANSAT-PERO-NOPROU-PER ANAR A DORMIR" I "TAMPOC-VULL-JUGAR-NO-MESTA-BE-RES"
UN PTO I MOLTS ANIMS!
PLAN D'ATAQUE: BUSCAR ALGÚ, ENCARA que SIGUI PAGANT, PK T'AJUDI O ALGUNA ESTONA PUGUIS DESCANSAR. ANAR A FER UN VOLT. EL que SIGUI PERO NO NETEJAR. JA NETEJARAS.
PLAN CONTRAATAQUE: INTENTA que A LA NIT S'AIXEQUI EL MARIDU, ALMENYS A PARTIR DUNA CERTA HORA(LES 4-5 P. EXPL.)
PLAN DE CONTINUACIÓ:
- JO TMPOC PUC DEIXAR EN LLUC, SEMPRE MHA DE VEURE. POS UN FULARD , PENJAT , I NETEJO, FAIG DINAR..ETC. NO PLORA I LI ENCANTA PK ESTÀ EN MOVIMENT, PROP MEU, I HO VEU TOT.
PROBA-HO, ALLIBERA BASTANT, SOBRETOT KUAN "ESTIC-CANSAT-PERO-NOPROU-PER ANAR A DORMIR" I "TAMPOC-VULL-JUGAR-NO-MESTA-BE-RES"
UN PTO I MOLTS ANIMS!
Hola Mrx,
Jo encara no sóc mami, però tinc un parell d'amigues q estan en la mateixa situació que tu, i aquí segur que hi ha un munt de mamis que et podran parlar sobre el tema...
Nomès et puc donar un consell: DEMANA AJUDA! No seràs pitjor mare ni res de tot això, potser t'estàs demanant molt i el teu estat de nervis encara empitjora la teva situació. Quan un necesita ajuda, la demana a qui sigui, i si no hi ha ningú q te la pugui donar, contracta algú per unes hores. El primer sou vosaltres dos.
Segur que et sentiràs millor, ja veuràs... Potser necesites temps per tu mateixa, ets mare, però també ets una persona cielo!
Anims i petonets
<img src="http://bd.lilypie.com/fpEnp1.png" alt="Lilypie Embarazada Ticker" border="0">
Jo encara no sóc mami, però tinc un parell d'amigues q estan en la mateixa situació que tu, i aquí segur que hi ha un munt de mamis que et podran parlar sobre el tema...
Nomès et puc donar un consell: DEMANA AJUDA! No seràs pitjor mare ni res de tot això, potser t'estàs demanant molt i el teu estat de nervis encara empitjora la teva situació. Quan un necesita ajuda, la demana a qui sigui, i si no hi ha ningú q te la pugui donar, contracta algú per unes hores. El primer sou vosaltres dos.
Segur que et sentiràs millor, ja veuràs... Potser necesites temps per tu mateixa, ets mare, però també ets una persona cielo!
Anims i petonets
<img src="http://bd.lilypie.com/fpEnp1.png" alt="Lilypie Embarazada Ticker" border="0">
collooons,..que dur,...
a veure si t' ajudem entre totes!!!
per mi, lo essencial es asserenar-te,..si tu estas tranquila, ella també!!!..és l' efecte placebo!!!
també es important distingir el plor,...ho has comentat al pediatre??..potser li fa mal algo,..has provat l' homeopatia, l' osteopatia infantil,..no sé, és per descartar una dolència física!
jo amb l' èric (8 mesos) sempre que plora repasso la llista,..(gana, calor, fred, set, son,..) sémpre penso que si plora és perque té una necessitat i intento cobrir-la,..i si no,..a jugar!! i ala que es distreu, li passen tots els mals!!
ànims!!!..que amb lo que estas passant segur que ets mooolt bon amare!!!
a veure si t' ajudem entre totes!!!
per mi, lo essencial es asserenar-te,..si tu estas tranquila, ella també!!!..és l' efecte placebo!!!
també es important distingir el plor,...ho has comentat al pediatre??..potser li fa mal algo,..has provat l' homeopatia, l' osteopatia infantil,..no sé, és per descartar una dolència física!
jo amb l' èric (8 mesos) sempre que plora repasso la llista,..(gana, calor, fred, set, son,..) sémpre penso que si plora és perque té una necessitat i intento cobrir-la,..i si no,..a jugar!! i ala que es distreu, li passen tots els mals!!
ànims!!!..que amb lo que estas passant segur que ets mooolt bon amare!!!
Aiii Merx quin greu, molts ànims!!!!!
Jo no et puc ajudar gaire ja que la Mireia això no li passa però penso el mateix que t'han comentat, demana ajuda, a la teva mare, parella... que estigi una estona amb la nena i així tu pots descansar. A mi la meva mare ve un parell de dies a la setmana i s'està amb la Mireia, així vulguis o no malgrat estigui jo puc descansar una micona, i això que no estic ni molt menys en la teva situació.
I ja saps que aquí estem pel que necessitis, desfoga't, crida... ja veuràs com et sentiràs millor. Ànims i amunt que ets una super mare!!!!!!!!!!!!!
Jo no et puc ajudar gaire ja que la Mireia això no li passa però penso el mateix que t'han comentat, demana ajuda, a la teva mare, parella... que estigi una estona amb la nena i així tu pots descansar. A mi la meva mare ve un parell de dies a la setmana i s'està amb la Mireia, així vulguis o no malgrat estigui jo puc descansar una micona, i això que no estic ni molt menys en la teva situació.
I ja saps que aquí estem pel que necessitis, desfoga't, crida... ja veuràs com et sentiràs millor. Ànims i amunt que ets una super mare!!!!!!!!!!!!!
Vale Merx CALMA'T, estas al forum adequat!!
Tinc una nena de 5 anys i els primers dos me'ls vaig passar a casa amb ella. Quan expliques la teva situació és com si retrocedís en el temps i em pogués veure a mi mateixa per un forat. O sigui que si em vols escoltar tu mateixa, però pensa que parlo amb coneixement de causa i he pasat per cadascuna de les situacions que expliques, OK??
1. Pensa en la següent imatge: Una dona estupenda, en una casa impecable, amb l'aparença d'haver sortit de la portada d'una revista de modes, esperant al seu marit amb un pastís de xocolata acabat de fer i explicant-li que ha passat un dia meravellós amb el seu angelet que només menja i dorm...... Si aquesta és la idea que ens han ficat al cap (o que ens fet nosaltres mateixes) de la maternitat, l'aterratge a la vida real potser com a mínim traumàtic. La maternitat NO TÉ PERQUÈ SER MERAVELLOSA PER SI MATEIXA, serà exactament el que tu vulguis que sigui.
2. Oblida tots els consells de mares, sogres, veïnes i mares (suposadament) perfectes. Tu ets una persona = UN MÓN, la teva filla és una altra persona = UN ALTRE MÓN. I sobre tot: tu no ets una mala mare, ets una mare estressada, desbordada i esgotada, però NO ETS UNA MALA MARE!!!! (Si algú et fa sentir així esborra'l una temporada de la teva agenda).
3. A partir d'aquí munta't la vida com et sorti dels pebrots. Tu manes, sigues feliç i fes feliç la teva filla.... RELAXA'T!! Cada dia que passi de la seva vida no el recuperaras, no tornarà, no hi haurà una altra oportunitat.
Sé que no et parlo de les possibles solucions als problemes diaris concrets que comentes, però és que cadascú té les seves normes bàsiques. Per posar-te un exemple "tonto": no m'importa que la meva filla mengi molt poc (menja increiblement poc!!!), però sí que insisteixo en que mengi de tot. Vull dir que només tu pots decidir quines han de ser aquestes normes bàsiques.
Per últim: l'ajuda exterior és bàsica. Tant si es diu "avis" com si es diu "cangur" com si es diu "guarderia". Et poso un exemple: quan viatges en avió et diuen que si és necessari fer servir les mascaretes d'oxígen primer te la posis a tu i després al teu fill. Perquè?? Doncs perquè si tu no te la poses primer, pots desmaiar-te i llavors no hi haurà ningú que li posi al teu fill. M'explico: mira per tu i així podras mirar per la teva filla.
Continuem en contacte Merx!!!! m'agradaria dir-te mil coses més però podem anar mica en mica, no?
Tinc una nena de 5 anys i els primers dos me'ls vaig passar a casa amb ella. Quan expliques la teva situació és com si retrocedís en el temps i em pogués veure a mi mateixa per un forat. O sigui que si em vols escoltar tu mateixa, però pensa que parlo amb coneixement de causa i he pasat per cadascuna de les situacions que expliques, OK??
1. Pensa en la següent imatge: Una dona estupenda, en una casa impecable, amb l'aparença d'haver sortit de la portada d'una revista de modes, esperant al seu marit amb un pastís de xocolata acabat de fer i explicant-li que ha passat un dia meravellós amb el seu angelet que només menja i dorm...... Si aquesta és la idea que ens han ficat al cap (o que ens fet nosaltres mateixes) de la maternitat, l'aterratge a la vida real potser com a mínim traumàtic. La maternitat NO TÉ PERQUÈ SER MERAVELLOSA PER SI MATEIXA, serà exactament el que tu vulguis que sigui.
2. Oblida tots els consells de mares, sogres, veïnes i mares (suposadament) perfectes. Tu ets una persona = UN MÓN, la teva filla és una altra persona = UN ALTRE MÓN. I sobre tot: tu no ets una mala mare, ets una mare estressada, desbordada i esgotada, però NO ETS UNA MALA MARE!!!! (Si algú et fa sentir així esborra'l una temporada de la teva agenda).
3. A partir d'aquí munta't la vida com et sorti dels pebrots. Tu manes, sigues feliç i fes feliç la teva filla.... RELAXA'T!! Cada dia que passi de la seva vida no el recuperaras, no tornarà, no hi haurà una altra oportunitat.
Sé que no et parlo de les possibles solucions als problemes diaris concrets que comentes, però és que cadascú té les seves normes bàsiques. Per posar-te un exemple "tonto": no m'importa que la meva filla mengi molt poc (menja increiblement poc!!!), però sí que insisteixo en que mengi de tot. Vull dir que només tu pots decidir quines han de ser aquestes normes bàsiques.
Per últim: l'ajuda exterior és bàsica. Tant si es diu "avis" com si es diu "cangur" com si es diu "guarderia". Et poso un exemple: quan viatges en avió et diuen que si és necessari fer servir les mascaretes d'oxígen primer te la posis a tu i després al teu fill. Perquè?? Doncs perquè si tu no te la poses primer, pots desmaiar-te i llavors no hi haurà ningú que li posi al teu fill. M'explico: mira per tu i així podras mirar per la teva filla.
Continuem en contacte Merx!!!! m'agradaria dir-te mil coses més però podem anar mica en mica, no?
Mireia me has dejado de piedra, tienes toda la razón del mundo; yo tengo tb una situación parecida con mi hijo que siempre necesita q estemos pendientes de él, por fin me he relajado un poco y creo q él está mucho mejor, pero eske cuando no duermes y encima por el día tienes q estar pendiente d ellos, llega un momento q piensas q tu vida es una mer... por ese motivo Merx yo tb te digo que siempre mires la parte positiva de esta situación, aunke sé q de momento no se ve ninguna pq es como si tuviésemos una venda, a mí lo que me dicen es q todo pasa.
Hola mamas gracies per les vostres paraules, avui la peke ha dormit fins les 6 pero jo no he pogut dormir ni una hora he estat tota l'estona miran la pantalla i escoltan si plorava 
ja no puc dormir estic histerica obsesionada diria jo i clar de mla hostia ja he discutit amb el Jordi i sempre estem igual.
Avui la he portar al parque dels columpios per primera vegada despres ha plorat perque no volia marxar, no he pogut fer res el mati a casa perque no volia fer dormideta ara al mati ja no vol dormir no se si aixo pasa i es normal o que???
dema la deixare pel migdia a casa mama i jo posare rentadores penjare roba , fregare etc... el pis sembla una pocilga i amb ella vaig el minin .
No se continuo pensant que potser jo no serveixo per ser mama, jo no veig a la gent tan nerviosa es que no se els findes son un martiri odio els caps de setmana perque estem tots 3 el Jordi no te paciencia yo intento nena no el crispi ell la deixa plorar diu que si plora no li pasa res i jo no soporto sentirla plorar estem de bronques continues i es un infern , no tinc nasos ni de sortir a fora amb la nena m'agobia pensar que plorara i com que no menja molt be anar menjar a fora es un suplici. No se aquest diumenge he reservat taula restaurant perque divendres la peke fa un anyet
pero ja tremolo que pasara .
Ahir en Jordi va dir que els de la feina li demanaven tries vakas i diu que no sap que dir perque amb la peke no podem anar en lloc i si li cambien de costum ja no vol dormir sola i tot es un drama i costa molt que torni a la normalitat a vosaltres no teniu el meteix problema??? es tan sols a mi o tambe us pasa que feu a les vacances aneu algun lloc surtiu no se tot es una muntanya ara per mi i aixo fa que em senti culpable i mala mare .
Vaig quedar amb una amiga i semblava doña perfecta ella tot li va be cap problema amb els dos nens pero despres se que no es tan com ella diu deixa nens a la seva mama cada dia ella els recull a les 5 o 6 de la tarda i els findes va dir que no els deixava papas i tambe es mentira van a menjar cada finde i surten junts amb nens be cada un fa el que vol amb la seva vida pero el que em molesta es que dona una imatge que no es i jo em vaig sentir super inutil com a mama i despres resulta que fa com tothom
ja no puc dormir estic histerica obsesionada diria jo i clar de mla hostia ja he discutit amb el Jordi i sempre estem igual.
Avui la he portar al parque dels columpios per primera vegada despres ha plorat perque no volia marxar, no he pogut fer res el mati a casa perque no volia fer dormideta ara al mati ja no vol dormir no se si aixo pasa i es normal o que???
dema la deixare pel migdia a casa mama i jo posare rentadores penjare roba , fregare etc... el pis sembla una pocilga i amb ella vaig el minin .
No se continuo pensant que potser jo no serveixo per ser mama, jo no veig a la gent tan nerviosa es que no se els findes son un martiri odio els caps de setmana perque estem tots 3 el Jordi no te paciencia yo intento nena no el crispi ell la deixa plorar diu que si plora no li pasa res i jo no soporto sentirla plorar estem de bronques continues i es un infern , no tinc nasos ni de sortir a fora amb la nena m'agobia pensar que plorara i com que no menja molt be anar menjar a fora es un suplici. No se aquest diumenge he reservat taula restaurant perque divendres la peke fa un anyet
pero ja tremolo que pasara .
Ahir en Jordi va dir que els de la feina li demanaven tries vakas i diu que no sap que dir perque amb la peke no podem anar en lloc i si li cambien de costum ja no vol dormir sola i tot es un drama i costa molt que torni a la normalitat a vosaltres no teniu el meteix problema??? es tan sols a mi o tambe us pasa que feu a les vacances aneu algun lloc surtiu no se tot es una muntanya ara per mi i aixo fa que em senti culpable i mala mare .
Vaig quedar amb una amiga i semblava doña perfecta ella tot li va be cap problema amb els dos nens
pero despres se que no es tan com ella diu deixa nens a la seva mama cada dia ella els recull a les 5 o 6 de la tarda i els findes va dir que no els deixava papas i tambe es mentira van a menjar cada finde i surten junts amb nens be cada un fa el que vol amb la seva vida pero el que em molesta es que dona una imatge que no es i jo em vaig sentir super inutil com a mama i despres resulta que fa com tothom Osti, després de llegir a la heidi anava a dir... "estic amb la Heidi", i llegeixo a sota i la Monstse diu el mateix! :P Mireiafor, molt bo... estàs al fòrum adequat! molt bona..
Jo també penso que aquests moments no els has de suportar tu sola... i que la casa estigui com estigui, no has de donar explicacions a ningú, si ve algú i no has tingut temps de fer res, ni el llit, que tinguin picarols de dir-te alguna cosa..... tens moltíssimes raons per no tenir-ho com una patena, aprofita les estones que estiguis sola no per netejar sinó per sentir-te millor amb tu mateixa.... ves a comprar-te roba, o posa't guapa!! i sobretot no et carreguis tu tota la responsabilitat, ho és, però no és tota teva....
ÀNIMS!!!!!
Jo també penso que aquests moments no els has de suportar tu sola... i que la casa estigui com estigui, no has de donar explicacions a ningú, si ve algú i no has tingut temps de fer res, ni el llit, que tinguin picarols de dir-te alguna cosa..... tens moltíssimes raons per no tenir-ho com una patena, aprofita les estones que estiguis sola no per netejar sinó per sentir-te millor amb tu mateixa.... ves a comprar-te roba, o posa't guapa!! i sobretot no et carreguis tu tota la responsabilitat, ho és, però no és tota teva....
ÀNIMS!!!!!
Hem alletat 19 mesos!
-
Piruet
- :: lleona
- Entrades: 935
- Membre des de: dl. set. 17, 2007 1:25 pm
- Ubicació: Bigues (Vallès Oriental)
Merx, et diria el mateix que et diuen totes.
PERÒ PRIMER EL MÉS IMPORTANT: NO ETS MALA MARE !!!! EL FET QUE T'HO ESTIGUIS PLANTEJANT I PATINT PER LA QÜESTIÓ HO DEMOSTRA (PER SI CALIA DEMOSTRACIÓ...).
Doncs, com deien les nenes; demana ajuda, tú has de'estar en condicions. Per "ajuda" s'entén àvies, cangurs, germanes, cunyades, nusé.... jo de tot això entre setmana només tinc cangurs (i això val una pasta), però val la pena a canvi de estar bé interiorment. Et deia això pq, segons ho veig jo, el pare de la criatura no "ajuda" sinó que tb és la seva responsabilitat. Com deia la Natrix, es pot llevar ell a fer el torn de a partir de les 4 (p.ex.). Nosaltres els que feiem és que cada nit hi havia un que estava com "de guardia": s'en anava a dormir, lògicament, però sabia que aquella nit les "incidències" que poguéssin haver li tocaven a ell/ella. Així sabies que, almenys una nit sí/una nit no, dormies. Encara que els plors et despertessin, sabies que no et tocava llevar-te. Que aquella nit era feina de l'altre.
Per la resta, em repetiria massa amb el que deien les nenes.
NATRIX, HISTÒRIC !!!!!! ESTIC TOTALMENT D'ACORD AMB TÚ EN AQUESTA QÜESTIÓ !!!!!!!!!!!!!!!!!!
PERÒ PRIMER EL MÉS IMPORTANT: NO ETS MALA MARE !!!! EL FET QUE T'HO ESTIGUIS PLANTEJANT I PATINT PER LA QÜESTIÓ HO DEMOSTRA (PER SI CALIA DEMOSTRACIÓ...).
Doncs, com deien les nenes; demana ajuda, tú has de'estar en condicions. Per "ajuda" s'entén àvies, cangurs, germanes, cunyades, nusé.... jo de tot això entre setmana només tinc cangurs (i això val una pasta), però val la pena a canvi de estar bé interiorment. Et deia això pq, segons ho veig jo, el pare de la criatura no "ajuda" sinó que tb és la seva responsabilitat. Com deia la Natrix, es pot llevar ell a fer el torn de a partir de les 4 (p.ex.). Nosaltres els que feiem és que cada nit hi havia un que estava com "de guardia": s'en anava a dormir, lògicament, però sabia que aquella nit les "incidències" que poguéssin haver li tocaven a ell/ella. Així sabies que, almenys una nit sí/una nit no, dormies. Encara que els plors et despertessin, sabies que no et tocava llevar-te. Que aquella nit era feina de l'altre.
Per la resta, em repetiria massa amb el que deien les nenes.
NATRIX, HISTÒRIC !!!!!! ESTIC TOTALMENT D'ACORD AMB TÚ EN AQUESTA QÜESTIÓ !!!!!!!!!!!!!!!!!!
Merx, quan la nena va complir 3 anys el meu home i jo vam dir "vinga una setmaneta a la neu a todo lujo"..... ILUSOS!!!!! Ens vam passar cinc dies ficats en el happy place d'un mcdonalds de 12 a 4 de la tarda, i com et pots imaginar no va ser per la qualitat del menjar.
Escolta una cosa: si le peke fa un any aquest cap de setmana, no es tracta que disfruteu tots, però sobre tot ella?? No és la seva festa?? I llavors perquè aneu a un restaurant on saps que haurà d'estar lligada a una cadira durant un mínim d'una hora i se la passarà plorant?? Ei Merx, no és una crítica, és només fer-te veure que li hem de donar la volta a les coses dona!! Que no va bé un restaurant... doncs no hi anem tu!!!
Fes un curset accelerat de submarinisme interior. Què és el que vols de la teva vida en aquests moments:
a) Tenir una casa neta, dormir 8 hores, sortir de tant en tant a dinar o sopar amb el teu home i marxar de vacances un cop l'any a un lloc paradisíac?? Ejem... per dir-ho suaument sento informar-te que el camí que has triat (el de la maternitat) no serà el més ràpid per aconseguir-ho. De fet és possible que passis un parell d'anys més a l'infern.
b) Viure la creació i formació d'un ésser humà, i tornar a descobrir el món a través dels seus ulls?? Enhorabona!! Tens seients de primera fila per viure una aventura emocionant!!!!
Malauradament la teva filla no ha vingut al món a fer-te feliç, sino a existir. Et passaras els propers 15, 20 o jo que sé quants anys, invertint els teus esforços, recursos, la teva salut... TOT el que tinguis dintre, en un pou sense fons i ningú et donarà copets a l'esquena. Però de tant en tant tu la miraras, ella et mirarà, i sentiras que has sortit guanyant.
Ai.... per si tanta filosofia d'estar per casa no et serveix de res, aquí tens un parell d'idees. Res de consells, eh?? que cadascú ja sap com s'ho pot muntar.
VACANCES: la xarxa i les agències de viatges estan plens de llocs destinats a que els nens s'ho passin bé. Travekids, Imaginarium, i una petita troballa personal: els bungalows del camping cambrils park a Tarragona. Home, ja ho sé, no es tan exòtic, còmode ni relaxant com un TODO INCLUIDO en Punta Cana, però és el que hi ha.
CEL.LEBRACIONS: les que ens facin sentir bé a tota la família. Menjar preparat d'alta cuina a casa, una pel.li de dibuixos i un passeig fins el parc..... PERQUÈ NO??
EL TEU HOME: Uissss que m'HAIG DE MOSSEGAR LA LLENGUA!!!! Prova a no barallar-te amb ell sota cap concepte (encara que TU TINGUIS RAÓ) durant un parell de dies. Quan estigui més receptiu abordes el tema: O M'AJUDES O ET POSO UN LAXANT ULTRAFORT AL SOPAR!!!!
Ànims Merx!! jo també he tingut atacs de pànic. Quan la posava a dormir pensava "he sobreviscut un dia més però..... COM (NASSOS, DIMONIS, picarols) SOBREVIURÉ A DEMÀ??????????
Escolta una cosa: si le peke fa un any aquest cap de setmana, no es tracta que disfruteu tots, però sobre tot ella?? No és la seva festa?? I llavors perquè aneu a un restaurant on saps que haurà d'estar lligada a una cadira durant un mínim d'una hora i se la passarà plorant?? Ei Merx, no és una crítica, és només fer-te veure que li hem de donar la volta a les coses dona!! Que no va bé un restaurant... doncs no hi anem tu!!!
Fes un curset accelerat de submarinisme interior. Què és el que vols de la teva vida en aquests moments:
a) Tenir una casa neta, dormir 8 hores, sortir de tant en tant a dinar o sopar amb el teu home i marxar de vacances un cop l'any a un lloc paradisíac?? Ejem... per dir-ho suaument sento informar-te que el camí que has triat (el de la maternitat) no serà el més ràpid per aconseguir-ho. De fet és possible que passis un parell d'anys més a l'infern.
b) Viure la creació i formació d'un ésser humà, i tornar a descobrir el món a través dels seus ulls?? Enhorabona!! Tens seients de primera fila per viure una aventura emocionant!!!!
Malauradament la teva filla no ha vingut al món a fer-te feliç, sino a existir. Et passaras els propers 15, 20 o jo que sé quants anys, invertint els teus esforços, recursos, la teva salut... TOT el que tinguis dintre, en un pou sense fons i ningú et donarà copets a l'esquena. Però de tant en tant tu la miraras, ella et mirarà, i sentiras que has sortit guanyant.
Ai.... per si tanta filosofia d'estar per casa no et serveix de res, aquí tens un parell d'idees. Res de consells, eh?? que cadascú ja sap com s'ho pot muntar.
VACANCES: la xarxa i les agències de viatges estan plens de llocs destinats a que els nens s'ho passin bé. Travekids, Imaginarium, i una petita troballa personal: els bungalows del camping cambrils park a Tarragona. Home, ja ho sé, no es tan exòtic, còmode ni relaxant com un TODO INCLUIDO en Punta Cana, però és el que hi ha.
CEL.LEBRACIONS: les que ens facin sentir bé a tota la família. Menjar preparat d'alta cuina a casa, una pel.li de dibuixos i un passeig fins el parc..... PERQUÈ NO??
EL TEU HOME: Uissss que m'HAIG DE MOSSEGAR LA LLENGUA!!!! Prova a no barallar-te amb ell sota cap concepte (encara que TU TINGUIS RAÓ) durant un parell de dies. Quan estigui més receptiu abordes el tema: O M'AJUDES O ET POSO UN LAXANT ULTRAFORT AL SOPAR!!!!
Ànims Merx!! jo també he tingut atacs de pànic. Quan la posava a dormir pensava "he sobreviscut un dia més però..... COM (NASSOS, DIMONIS, picarols) SOBREVIURÉ A DEMÀ??????????
-
VisitantVi
Mireiafor, a mí també m'ha agradat molt TOT el que has dit!
Merx, espero que poc a poc, vagin millorant les coses.
Merx, espero que poc a poc, vagin millorant les coses.
<a><img src="http://bf.lilypie.com/TsWXp2.png" alt="Lilypie Breastfeeding Ticker" border="0"></a>
http://grupdesuportcreixement.blogspot.com
http://grupdesuportcreixement.blogspot.com
-
VisitantVi
Piruet ha escrit:Merx, et diria el mateix que et diuen totes.
PERÒ PRIMER EL MÉS IMPORTANT: NO ETS MALA MARE !!!! EL FET QUE T'HO ESTIGUIS PLANTEJANT I PATINT PER LA QÜESTIÓ HO DEMOSTRA (PER SI CALIA DEMOSTRACIÓ...).
Doncs, com deien les nenes; demana ajuda, tú has de'estar en condicions. Per "ajuda" s'entén àvies, cangurs, germanes, cunyades, nusé.... jo de tot això entre setmana només tinc cangurs (i això val una pasta), però val la pena a canvi de estar bé interiorment. Et deia això pq, segons ho veig jo, el pare de la criatura no "ajuda" sinó que tb és la seva responsabilitat. Com deia la Natrix, es pot llevar ell a fer el torn de a partir de les 4 (p.ex.). Nosaltres els que feiem és que cada nit hi havia un que estava com "de guardia": s'en anava a dormir, lògicament, però sabia que aquella nit les "incidències" que poguéssin haver li tocaven a ell/ella. Així sabies que, almenys una nit sí/una nit no, dormies. Encara que els plors et despertessin, sabies que no et tocava llevar-te. Que aquella nit era feina de l'altre.
Per la resta, em repetiria massa amb el que deien les nenes.
NATRIX, HISTÒRIC !!!!!! ESTIC TOTALMENT D'ACORD AMB TÚ EN AQUESTA QÜESTIÓ !!!!!!!!!!!!!!!!!!
AJAJAJAAJA que BO IMPRIMIRÉ AKESTA PLANA I LA PENJO AJAJAA
UN PTONAS WAP´SSIIIIIMAAAAAAAAA!!!!!!!!!!!!1
MIREIAFOR:
TIA TIA CAFORT.
MEGACRAK.
MHA ENCANTAT.
I QUANTA RAO.
QUANTA COHERÈNCIA.
ET VOTO.
QUAN SÓN LES PRÒXIMES ELECCIONS??
Gracies pels consell de debo no tinc contacte amb mamas de nens petits i a vegades va be parlar amb persones que els passa el mateix o que ja ho han viscut.
La peke va ser una decisio meditada no va ser vinga va es lo que toca, pero aixo no treu que es un camvi mes bestia del que un espera o a lo millor el problema soc jo que soc molt patidora i exigent en general.
El meu marit no ajuda amb la nena gents al contrari mes aviat empitxora les coses pero ell treballa jo estic atur i la meva feina com ell diu es la nena i la casa les 24 h. odio els findes no per la nena si no pel mal rollo i bronques que tinc per ell no te paciencia juga deu minuts i ja esta es pensa la nena estara quieta en un raco no se si tots els homes son iguals o que? ell curre les 6 mati i no torna fins 7 per tant tampoc puc dir res jo estic atur
Vacances mai he anata a llocs espectaculars meus papas tenen casa pirineus per tant aquest any irem alla el problema es que vulguis o no cambias el ritme del nen te que dormir amb nosaltres horaris etc... com ho feu vosaltres? i el cotxe ella no ha anat mai cotxe mes de deu minuts i ja plora que feu? com aguanteu el nen cotxe mes 1 hora?
un petonas a totes i gracies per els vostres consells
La peke va ser una decisio meditada no va ser vinga va es lo que toca, pero aixo no treu que es un camvi mes bestia del que un espera o a lo millor el problema soc jo que soc molt patidora i exigent en general.
El meu marit no ajuda amb la nena gents al contrari mes aviat empitxora les coses pero ell treballa jo estic atur i la meva feina com ell diu es la nena i la casa les 24 h. odio els findes no per la nena si no pel mal rollo i bronques que tinc per ell no te paciencia juga deu minuts i ja esta es pensa la nena estara quieta en un raco no se si tots els homes son iguals o que? ell curre les 6 mati i no torna fins 7 per tant tampoc puc dir res jo estic atur
Vacances mai he anata a llocs espectaculars meus papas tenen casa pirineus per tant aquest any irem alla el problema es que vulguis o no cambias el ritme del nen te que dormir amb nosaltres horaris etc... com ho feu vosaltres? i el cotxe ella no ha anat mai cotxe mes de deu minuts i ja plora que feu? com aguanteu el nen cotxe mes 1 hora?
un petonas a totes i gracies per els vostres consells
Merx PICHURRI!!! T'has adonat que el teu darrer missatge ja és més tranquil que els primers?? Potser ja et trobes una miqueta millor no?
En primer lloc un petonàs a tu i gràcies a tu per compartir els teus dubtes, és tan fàcil donar-se-les de supermami (i si no que li diguin a la teva amiga eh?) Jo és que em sento superidentificada amb tu perquè al principi vaig patir tot el que expliques. Quan a sobre dius que potser és massa exigent i patidora, quan dius que la filla va ser desitjada però també ha estat el canvi més bestia de la teva vida, penso..... SOC JO!! LA MERX SOC JO!!!
L'únic problemilla que jo veig una mica més xungo és el teu home, perquè el seu comportament normal, el que es diu normal no és. Jo és que vaig haver de canviar el xip perquè també tenia molts problemes amb el meu home però era per el motiu contrari al teu. Ell sí que ho portava molt bé, era jo la que tenia que canviar els esquemes, oblidar-me de les coses poc importants com la neteja i l'ordre, i centrar-me en el tresor que m'havia caigut a les mans i jo no m'havia adonat. Amb el cor a la mà, crec que si no hagués canviat potser a dia d'avui ja no seríem junts, o potser sí però no seríem feliços.
És increiblement injust i cruel per a tu que et diguin que la teva feina és la casa i la nena les 24 hores. Amb tot el respecte del món per la teva parella, això ha de canviar. Que estiguis a l'atur i ell porti la pasta a casa no significa que mani, ni que tingui dret a decidir unilateralment l'organització del teu temps. D'aquí poc seràs l'esclava de la casa i la teva auotestima com a dona, mare i parella estarà pel terra, si no ho està ja. Com era abans de tenir la filla? Creus que val la pena invertir una mica d'esforç en fer-lo entendre que s'equivoca? Potser només està repetint els esquemes d'educació que ha vist a casa seva, o el que creu que és normal.
Has de ser forta per els dos. Ara tens dues criatures per educar, una té onze mesos i l'altre ja és més grandeta, però tots dos necessiten que tu marquis el camí a seguir. Troba la manera de com fer-ho, sobre tot sense bronques ni baralles, però ha d'entendre que si ell treballa fora de casa i tu dintre, és injust que ell treballi 8 o 10 hores i tu 24. Dedica-li al que s'entén per feina 8 o 10 hores al dia. Dintre d'aquesta jornada laboral entra: compra, preparació de menjars, neteja, rentadores i planxa; també entra tenir cura de l'aspecte físic de la nena: donar-li de menjar, vestir-la, banyar-la, comprar-li roba i portar-la al metge. Atenció: per poder dur a terme la teva feina necessitaras afrontar una sèrie de despeses extres: com unes hores de cangur a la setmana o unes horetes cada matí a la guarderia per la nena. Si et posa algun impediment digues-li que a partir de demà haurà d'anar a treballar caminant (encara que la seva feina estigui a 50 kilòmetres) i no podrà dinar cap menú en cap restaurant sinó que li deixaras fet un entrepà per al matí i un altre per al migdia, ja que no et sembla bé que per treballar hagi de gastar diners en coses que no necessita.
Tu et compromets a organitzar-te entre dilluns i divendres per tenir fet tot això (QUE ÉS MOLTÍSSIM) i la resta del temps que passeu junts, sobre tot el cap de setmana, estar per la nena, fer-la feliç i educar-la és tasca de tots dos. Important: això significa que hauras de RESPECTAR I TENIR EN COMPTE EL SEU CRITERI, no podras contradir-lo ni fer el que et sembli perquè sí, l'hauras d'escoltar, negociar i arribar a un acord respecte tots els àmbits de l'educació de la nena, que després aplicareu juntS, ENCARA QUE AIXÒ SIGNIFIQUI CEDIR.
Espero que el dia a dia millori. Respecte els viatges, és inevitable una mica de trasbals en el ritme i caràcter del nen, intenta estar preparada mentalment en no deixar que res et tregui de pollaguera. Jo a la feina haig de fer gestions en les que sé que em posaran a parir, doncs abans de fer-la em mentalitzo per no deixar que res del que em diguin em trasbalsi. Si t'agafen per sorpresa et poden afectar, si et prepares, llavors no tant.
Per aguantar molta estona al cotxe pots provar a comprar aquests dvd portàtils que s'enganxen al reposacaps que queda enfront de la seva cadireta. En pots trobar a qualsevol botita d'electrodomèstics tipus Media Markt per uns 150€.
Molts petons Merx, perdona per el rotllo i....ESTEM AMB TU!!!
En primer lloc un petonàs a tu i gràcies a tu per compartir els teus dubtes, és tan fàcil donar-se-les de supermami (i si no que li diguin a la teva amiga eh?) Jo és que em sento superidentificada amb tu perquè al principi vaig patir tot el que expliques. Quan a sobre dius que potser és massa exigent i patidora, quan dius que la filla va ser desitjada però també ha estat el canvi més bestia de la teva vida, penso..... SOC JO!! LA MERX SOC JO!!!
L'únic problemilla que jo veig una mica més xungo és el teu home, perquè el seu comportament normal, el que es diu normal no és. Jo és que vaig haver de canviar el xip perquè també tenia molts problemes amb el meu home però era per el motiu contrari al teu. Ell sí que ho portava molt bé, era jo la que tenia que canviar els esquemes, oblidar-me de les coses poc importants com la neteja i l'ordre, i centrar-me en el tresor que m'havia caigut a les mans i jo no m'havia adonat. Amb el cor a la mà, crec que si no hagués canviat potser a dia d'avui ja no seríem junts, o potser sí però no seríem feliços.
És increiblement injust i cruel per a tu que et diguin que la teva feina és la casa i la nena les 24 hores. Amb tot el respecte del món per la teva parella, això ha de canviar. Que estiguis a l'atur i ell porti la pasta a casa no significa que mani, ni que tingui dret a decidir unilateralment l'organització del teu temps. D'aquí poc seràs l'esclava de la casa i la teva auotestima com a dona, mare i parella estarà pel terra, si no ho està ja. Com era abans de tenir la filla? Creus que val la pena invertir una mica d'esforç en fer-lo entendre que s'equivoca? Potser només està repetint els esquemes d'educació que ha vist a casa seva, o el que creu que és normal.
Has de ser forta per els dos. Ara tens dues criatures per educar, una té onze mesos i l'altre ja és més grandeta, però tots dos necessiten que tu marquis el camí a seguir. Troba la manera de com fer-ho, sobre tot sense bronques ni baralles, però ha d'entendre que si ell treballa fora de casa i tu dintre, és injust que ell treballi 8 o 10 hores i tu 24. Dedica-li al que s'entén per feina 8 o 10 hores al dia. Dintre d'aquesta jornada laboral entra: compra, preparació de menjars, neteja, rentadores i planxa; també entra tenir cura de l'aspecte físic de la nena: donar-li de menjar, vestir-la, banyar-la, comprar-li roba i portar-la al metge. Atenció: per poder dur a terme la teva feina necessitaras afrontar una sèrie de despeses extres: com unes hores de cangur a la setmana o unes horetes cada matí a la guarderia per la nena. Si et posa algun impediment digues-li que a partir de demà haurà d'anar a treballar caminant (encara que la seva feina estigui a 50 kilòmetres) i no podrà dinar cap menú en cap restaurant sinó que li deixaras fet un entrepà per al matí i un altre per al migdia, ja que no et sembla bé que per treballar hagi de gastar diners en coses que no necessita.
Tu et compromets a organitzar-te entre dilluns i divendres per tenir fet tot això (QUE ÉS MOLTÍSSIM) i la resta del temps que passeu junts, sobre tot el cap de setmana, estar per la nena, fer-la feliç i educar-la és tasca de tots dos. Important: això significa que hauras de RESPECTAR I TENIR EN COMPTE EL SEU CRITERI, no podras contradir-lo ni fer el que et sembli perquè sí, l'hauras d'escoltar, negociar i arribar a un acord respecte tots els àmbits de l'educació de la nena, que després aplicareu juntS, ENCARA QUE AIXÒ SIGNIFIQUI CEDIR.
Espero que el dia a dia millori. Respecte els viatges, és inevitable una mica de trasbals en el ritme i caràcter del nen, intenta estar preparada mentalment en no deixar que res et tregui de pollaguera. Jo a la feina haig de fer gestions en les que sé que em posaran a parir, doncs abans de fer-la em mentalitzo per no deixar que res del que em diguin em trasbalsi. Si t'agafen per sorpresa et poden afectar, si et prepares, llavors no tant.
Per aguantar molta estona al cotxe pots provar a comprar aquests dvd portàtils que s'enganxen al reposacaps que queda enfront de la seva cadireta. En pots trobar a qualsevol botita d'electrodomèstics tipus Media Markt per uns 150€.
Molts petons Merx, perdona per el rotllo i....ESTEM AMB TU!!!
-
Piruet
- :: lleona
- Entrades: 935
- Membre des de: dl. set. 17, 2007 1:25 pm
- Ubicació: Bigues (Vallès Oriental)
Merx guapa,
Jo anava a fer la reflexió de la jornada laboral: pq la teva ha de tenir 24 hores i la del pare de la criatura (pq no ho oblidem això: és el teu marit, el fill dels seus pares i el veí dels veïns,.... però també és EL PARE DE LA CRIATURA !), doncs això, pq la seva jornada laboral ha de tenir 8-10 hores i la teva 24 ?? eh? eh? PQ??????.
Això ho he sentit dir tota la vida a ma mare, que a casa no ha tingut mai aquests problemes amb mon pare però sempre es queixava de les seves "companyes de generació" que assumien la tasca de mestressa de casa com una feina de 24 hores. I deia "jo porto la casa però des del moment en que el meu marit arriba a casa la resta (sopar, fills, ...) és cosa dels dos, que per això som una família". I no parlem ja dels caps de setmana..... La teva feina, com a mestressa de casa, és la que t'ha detallat molt bé la Mireiafor, la resta és cosa DELS DOS. I ell no "t'ajuda", eh!!, sinó que TAMBÉ és responsabilitat seva, pq ell també hi era quan veu decidir tenir la nena, oi ?.....
Per al resta, repetiria el "discurs" de la Mireiafor........
(MOLT BÉ MIREIAFOR !!!!)
Jo anava a fer la reflexió de la jornada laboral: pq la teva ha de tenir 24 hores i la del pare de la criatura (pq no ho oblidem això: és el teu marit, el fill dels seus pares i el veí dels veïns,.... però també és EL PARE DE LA CRIATURA !), doncs això, pq la seva jornada laboral ha de tenir 8-10 hores i la teva 24 ?? eh? eh? PQ??????.
Això ho he sentit dir tota la vida a ma mare, que a casa no ha tingut mai aquests problemes amb mon pare però sempre es queixava de les seves "companyes de generació" que assumien la tasca de mestressa de casa com una feina de 24 hores. I deia "jo porto la casa però des del moment en que el meu marit arriba a casa la resta (sopar, fills, ...) és cosa dels dos, que per això som una família". I no parlem ja dels caps de setmana..... La teva feina, com a mestressa de casa, és la que t'ha detallat molt bé la Mireiafor, la resta és cosa DELS DOS. I ell no "t'ajuda", eh!!, sinó que TAMBÉ és responsabilitat seva, pq ell també hi era quan veu decidir tenir la nena, oi ?.....
Per al resta, repetiria el "discurs" de la Mireiafor........
(MOLT BÉ MIREIAFOR !!!!)
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: Baidu [Spider] i 2 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |