Tornar a treballar, o no?

[Momo]

Hola,

de moment el meu fill te gairebé 7 mesos i encara en falten 5 perquè hagi de tornar a treballar, però com que les escoles bressol estan molt plenes t'aconsellen que facis la reserva uns 4 o 5 mesos abans.
El tema és que ja les he començat a mirar i la depre ha estat immediata. Mirant els horaris que faig (8:30-13:00 i 15:00-19:00) i considerant que a la guarderia no te'l deixen portar a casa a dinar i les hores que dorm de nit, he vist que d'aquí 5 mesos no tornaré a veure el meu fill!!!!!
Bé, el veuré 1 hora al dia!
Primer vaig pensar de demanar fer jornada intensiva a la feina, però com que ja m'han donat una excedència que no estaven obligats a donarme per llei, i em vull tornar a quedar embarassada quan l'Aleix faci un any, no sé si em val la pena tornar.
A més a més el meu marit ja m'ha dit que ell prefereix que em quedi a casa (si vull) i que jo disfrutaré del nen, podré estudiar i el nen no estarà enlloc més ben cuidat...
No sé que fer, vosaltres quina situació teniu?

[D.J.]

Momo yo estando de baja maternal y viendo el panorama,ademas ella se habia quedado sin plaza en la guarderiay mi suegra y mi madre trabajan,la unica salida que me quedaba era que mi suegra se llevase a la niña a la peluqueria,mi marido tenia clarisimo que lo mejor era que yo dejara de tabajar,que la niña con quien tenia que estar era con su madre.
Asi que es lo que hice y te puedo asegurar que no me arrepiento de nada,Maia ahora va dos horas y media a la guarderia pero ya es mas grande y disfruta de jugar con los nenes como ella le llama,y si se pone mala o no esta muy fina no va y las dos tan felices.
No se tu situacion pero si te lo puedes permitir por experiencia te digo que adelante y mas si quieres otro prontito

[noviachuky]

hola momo
jo encara no he tingut al jan, pero tinc clarissima una cosa que si puc i l'economia ho permet deixaré de treballar per cuidar-lo.
Per això si vosaltres us ho podeu permetre no ho dubtis, i deixa de treballar

Que us vagi molt bé

Petons

[Blanca07]

Hola

pues jo t'aconsellaria que si t'ho pots permetre (economicament parlant) que et quedis a casa amb el teu fill, que disfrutis d'ell, que juguis que facits tot el que puguis i més amb el teu fill que quan son petits és quan millor t'ho pots passar amb ells, riuràs, ploraràs, t'emocionaràs... de veure tots els progressos que faci, en canvi si comences a treballar tot el dia i amb l'horari que has comentat et perdràs mitja vida del teu petit.

Jo per sort he hagut de tornar però només faig l'horari de mati (de 8 a 13:30) i haveure si que et va bé estar una mica sense el fill/a pq tens vida despres de ell (la veritat que va bé estar unes hores sense el nen pel tema aquest que he dit que tens vida i no arrossegues un monstruito a tot arreu) però tmb em fa molta pena a mi haver-la de treue de casa a les 7 del matí amb el fred, potser no es troba bé i jo l'he de treure de casa, o no hem passat bona nit i jo l'he de despertar pq jo he d'ana a treballar... no sé mil coses.

Jo et diria que et quedis a casa, que si et vols quedar embarassada que quan et quedis comencis a treballar i despres t'hagafis la baixa (així cobraras i estaras amb la teva nena), que si pots quan el nen comenci a caminar el portis una estona (per exemple de 9 a 12 ) a la guarderia així tindras temps per tu i al nen tambe li anira bé per relacionar-se

Bueno es la meva opinió

[Bertha]

Jo també et diria que si econòmicament pots, et quedis a casa amb el teu fill!

Mira, jo vaig deixar de treballar (per motius de salut) quan vam decidir anar a buscar a la Naia. Ella estava tot el dia amb mí i la vaig disfrutar moltíssim. L'últim any de guarderia vam decidir portar-li perquè comencés a relacionar-se amb altres nens i aprengués coses. Només la vem portar de 9 a 12. Amb la Iona també vaig estar amb ella tot el primer any, però quan va fer l'any la vaig portar a la guarderia perquè jo em vaig posar a estudiar, i això fins ara. L'avantatge que tinc és que quan estan malaltes no he de demanar permís a ningú per quedar-me a casa, les puc anar a buscar gairebé cada dia, quan fan coses a l'escola hi puc anar sense cap compromís...

Amb l'Izel no ho podré fer perquè tal com està l'economia avui a casa meva, al juliol m'hauré de posar a treballar, i ell tindrà entre 6 i 7 mesets, però intentaré muntar-m'ho com pugui per estar el màxim d'hores possibles amb ell.

Així que jo si fos de tu, deixaria de treballar i aprofitaria estar amb el meu fill, que veuràs com de seguida es fa gran!!!!!

[minerva2]

Jo torno a treballar, perque jo vull i perque ho necessito. Aixó de cuidar del fill està molt bé, però; i parlo desde la meva situació, necessito descansar (no ho entengueu malament) de la meva filla, necessito tornar a treballar per tindre altres distraccions, fins ara i fins que la nena tindrà 5 mesos he estat jo amb ella dia i nit.

Crec que també serà bo que ella tingui una distracció, que serà el anar a la guarderia, tindrà algo mes que la vida social que porta fins ara que es la familia i alguns amics nostres amb els seus fills.

Per altre banda si tu pots permetre que et quedis a casa amb el teu nen perfecte!

[Blanca07]

Minerva jo t'entenc perfectament. Jo tmb vaig estar dia i nit amb la nena fins els 6 mesos i mig que vaig començar a treballar.

Hi ha gent que necessita fer vida social deprés de la nena. Com he dit avans va molt bé tenir una mica de temps per tu i poder-te relacionar amb gent sense estar amb la nena, encara que despres perdis el cul per anar a veure-la.

[nuralb]

Jo he estat amb la meva nena fins que ha fet els 8 mesos,...jo tenia ganes de tornar a treballar (em van despatxar de l'anterior feina quan em quedava poquet per tornar i ja vam passar juntes tot l'estiu) i a més
he tingut molta sort de trobar una feina super aprop de casa, dels meus pares i de la guarde de la Claudia,..i a més q m'agrada molt la feina que faig,....al migdia vaig a dinar a casa dels meus pares, q recullen a la nena a la 1, i així la puc veure una estona, donar-li pit i posar-la a dormir la siesta,...per quan ella s' aixeca jo gairebé estic a punt de plegar de la feina,...així que ho portem força be!!
La peque va a la guarde de 8:30 a 13 i s'ho passa la mar de be amb els altres nens,...em fa peneta quan la deixo però desprès és genial quan la tornes a veure i ve cap a mi com una boja de contenta!!!

[Vilma]

A veure, jo he tornat a treballar perque m'ho van demar si us plau que hi tornés, cada dia em trucaven.
Faig horaris de tardes i plego super tard, arribo a casa sobre les 23 o les 24 de la nit, i si es complica la cosa doncs m'he de quedar, sóc infermera, i els torns son tela .
A veure m'ha anat bé tornar a treballar perque tenim més vida a part dels peques, però jo he decidit deixar-ho (plego el 28) i que em canviin el torn, em torno a reincorporar al gener amb un altre torn que cobraré menys, però prefereixo estar amb el meu fill i cobrar menys que cobrar més i no veure'l. Es la meva opinio, es que jo l'enyoro moltissim!!!!
Petons guapes!!!!!!!!!!!!

[mareandreu]

Jo quan va arribar el moment de tornar a la feina despres de les 16 setmanes, em van agafar tots els mals i mes, va ser un horror, les setmanes abans, només de pensar-hi ja em queia la llagrimeta i se'm feia un nus a l'estomec, jo em volia quedar amb el nen, però també em sabia greu deixar la feina, no està la cosa per anar fent el tonto, total que al final l'Andreu va poder mes jejeje, l'Andreu i que en certa manera ens ho podiem permetre, clar està, perque de vegades no queden mes trons que anar a treballar i punto, en aquest aspecte em sento molt afortunada.

Ara en principi l'apuntaré a la guarderia pel proxim setembre que ja tindrà un anyet i mig i jo començaré a buscar feina, suposo que mentre no en trobi, nomes el portaré una estoneta als matins i així per la tarde estaré amb ell, tampoc el vull portar de bon principi tot el dia. I també anirà bé que hi vagi mentre jo no tingui feina perquè així si agafa tot el que diuen que ha d'agafar doncs estaré aquí per cuidar-lo.

Jo en la teva situació no m'ho pensaria dos vegades, em quedaria a casa amb el nen.

[MamadeEmma]

La meva història es una mica particular...com que l'Emma va neixer prematura em van dir que no la podia portar a la llar d'infants fins els dos anys. Aleshores vaig haver de deixar la meva feina a la que portava 5 anys i m'ho van arreglar tot pq pogués cobrar l'atur. Així que de primer ja em vaig veure forçada a deixar la meva feina.
Quan l'Emma va fer 15 mesos, la meva ex-jefa em va trucar i em va dir que tenia un client que buscaba una noia per treballar només 4 hores fent comptabilitat, facturació, etc...m'ho vaig rumiar molt i al final vaig decidir que 4 hores ens anirien molt be a les dues...la nena es relacionaría amb mes nens i aprendria coses a la llar i jo sortiria de casa, i parlaria amb gent d'altres coses q no tinguin res a veure amb nens...q també em feia falta...així que el primer que vaig fer va ser trucar al neonatóleg de l'Emma i preguntar-li si veia a la nena be per poder portar-la a la llar d'infants i em va dir que si.
Vaig anar a l'entrevista de treball i vaig ser totalment sincera...els hi vaig dir que la meva nena va ser prematura i q segurament es posaria malaltona molt sovint...
despres continuu

[nuscka]

també pots agafar jornada reduïda, o fer una exedència...
jo vaig deixar de treballar i m'ha estat super dificil trobar feina... de fet faig cosestes a casa de free lance, pero tal i com està ara tot plegat, éstà la cosa dificil...

[nuriayderek]

jo si t'ho pots permetre t'aconsello que no facis aquest horari.
Jo quan va nèixer el nen vaig estudiar pels matins i per les tardes anava a fer pràctiques del cotxe, quan me'l vaig treure vaig començar a fer pràctiques a la gestoria on estic, quan vaig acabar els estudis vaig començar a treballar aqui amb un horari semblant 9:00-14:00 i 16:00-19:30, ara torno a estudiar i només treballo als matins, esta molt bé estudiar, treballar...perque soc molt jove i tenia que seguir estudiant, pero em penedeixo molt d'haver perdut tot aquest temps del meu fill, tot depen de la situació de cadascú, jo tinc que treballar per mantenir al meu fill pero si m'ho pogues permetre fins als 2 o 3 anys no hagues treballat.

[marta9]

Tens dret a agafar-te la reducció de jornada que tu vulguis 30%, 50, 70... i dins del teu horari laboral habitual en l'horari que tu vulguis. Tenen obligació de concedir-te-la. Plantejat'ho perquè és molt bona opció. Deixar la feina del tot en l'època de crisi que estem... no sé... pot ser que quan vulguis tornar no puguis. I en el fons va bé no perdre la vida "de fora", els companys de feina, les teves responsabilitats, contactes...

Jo quan vaig tenir la Cèlia treballava de 2 a 9 de la tarda! A l'hora de tornar la tenia pels matins però quan va començar la guarderia no la veia i em vaig agafar una reducció del 50%. I m'ha anat superbé!!! Ara ha sortit una plaça temporal pel matí, i em va de conya, per estalviar una mica i per cobrar la baixa completa quan pareixi, que no és poc! I quan hagi tingut l'altre és probable que em torni a demanar la reducció.

I decideixis el que decideixis disfruta-ho, que és el més important!

[insulimax]

Doncs a veure... Tot depen... jo tornare a treballar perque vull i perque vaig estar 6 anys estudiant una carrera i vaig haver de fer molt sacrificis i molt de treball per treure-la.. Ara tinc una vida professional i una vida privada i desde el punt de vista economic no depenc de ningu i aixo em dona seguretat, per una altra banda tambe et dire que lo que penso fer es una reduccio de jornada de moment i pels matins el nen es quedara amb les iaiaes....Us heu plantejat que sigui la vostra parella la que deixi de treballar o faci la reduccio?...

[MamadeEmma]

total...que em van agafar, em van fer directament un contracte indefinit de 4 hores diaries que es poden convertir en 6 quan jo vulgui. I a lo que jo volia anar...treballar unes hores va moooooolt be pq desconectes una mica de les coses de casa i dels pekes...i quan vas a recollir al nen a la llar t'ho menjaries i tot...jejeje

Ara, jo fer un horari tan bèstia de repent...ufff es un canvi molt gran per tu...imaginat pel nen...pasaria de tenir la seva mami tot el dia a només tenir-la unes hores al dia...i sempre diem q s'acostumen ràpid...però també pasan lo seu eh? pobrets

[coseta]

Bé, jo crec que això és molt personal, del que vulgueu fer tu i el teu marit i evidentment de les circumstàncies de cadascú. Jo potser seré una mica la rara, i siusplau no em matxaqueu eh? em moro de ganes de poder estar amb la meva nena però també de poder tornar a treballar al 100% i continuar amb la meva vida normal en la mesura que s'entengui normal després de tenir un bebè. Jo m'ho podria permetre a nivell econòmic però ni em sembla just pel meu marit que ell sol hagi de "mantenir-nos" ni fóra just per mi sacrificar-me després de com ha dit algú 5 anys de carrera, màster i anys vivint fora per la feina. Potser a algú li semblaré freda o pasota. Crec que no és una cosa ni l'altra. Els meus pares sempre han tingut empresa pròpia, i és el que jo he mamat. La meva mare feia mans i mànigues per compaginar vida empresarial i familiar i això, almenys per al meu germà i per mi només ha significat una gran ensenyança.Em sento molt orgullosa dels meus pares i de com ens van educar tot i la d'hores que es passaven treballant (a vegades fins i tot festes o caps de setmana). És veritat que si marxàvem d'excursió anàvem sols o com a molt, venia ma mare només, que als partits dels esports que fèiem, doncs no venien a veure'ns però sempre ens van fer entendre que si no venien és perquè estavan treballant i que si a casa hi havia el que hi havia era perquè ells s'ho ben guanyaven amb molt d'esforç i sacrifici. En resum, el que faré ara és portar-la a la llar d'infants als 4 mesos i després ho combinarem perquè a les tardes el meu home o jo poguem estar amb ella, hem canviat l'horari de tota l'empresa i ara tothom fa dos tardes només...sé que potser sóc una privilegiada perquè almenys ho podrem combinar, però si estés a la situació d'una altra, faria guarderia segur. Nusé, és la meva humil opinió!

[Mitjonets]

Doncs nosaltres lo de deixar de treballar ho ha fet el meu marit. Malauradament jo no ho he pogut fer. A veure, el meu home ha deixat de treballar als matins i a la tarda el nen es quedarà amb la meva sogra. Aquesta setmana estic gaudint-la a tope ja que només estic treballant als matins 4 hores. A partir del dilluns començo a treballar tot el dia com fins abans de parir. El meu horari és quasi igual que el teu de 9 a 13 i de 15 a 19, tela marinera! He plorat mooolt i encara hi pateixo, però no tinc alternativa a tornar-hi. Fa 10 anys que tinc aquesta feina, estic fixe, m'agrada molt i cobro bé comparat amb el que s'estila i tenint en compte que jo tinc molta experiència però estudics pocs (fins a COU), trobar una altra feina com la que tinc em costaria bastant o molt. El meu home és autònom i ha pogut deixar de treballar als matins per cuidar al nostre nen fins que tingui 14 mesos. Em sap greu i em sento molt culpable de no estar amb ell, però per una altra banda em quedo tranquila de que el nen estigui amb el seu papa al matí i amb la seva iaia a la tarda i a la guarderia ja hi anirà al setembre. Per desgràcia econòmicament no puc plegar, però t'asseguro que si hagués pogut ho hagés fet, si més no, faria mitja jornada i prou.

[Momo]

Moltes gràcies per les respostes.

A veure... Nosaltres econòmicament parlant ens ho podem permetre. I ho miri per on ho miri només hi veig que avantatges en quedar-me a casa.
Jo estic estudiant, i si començo a treballar em costarà molt trobar una estona per posar-m'hi. A més la feina que tinc ja sé que no serà per sempre, ja que no té res a veure amb el que estic estudiant. El meu home hi està d'acord, i de fet és ell el que m'està convencent. El nen estarà més ben cuidat i jo més feliç de poder estar amb ell...

Per altra banda veig que no tindré independència econòmica, hauré de vigilar i donar explicacions si em vull donar un caprici... A més si d'aquí sis mesos em torno a quedar embarassada, seria tornar a treballar durant 9 mesos i plegar. Tampoc vull aprofitar-me dels meus jefes, ja que s'han portat molt bé amb mi i ja han fet prou en donar-me l'excedència, no posar-me cap entrebanc en que el meu home fes la baixa per maternitat/paternitat, vull dir que m'han donat més excedència per arribar a l'any del nen, i no m'han descomptat els mesos o de baixa. Em van pagar la paga extra i d'altres cosetes extres, declarant-ho perquè de baixa cobrés més... i a sobre em van fer un regalàs quan em vaig casar i un altre pel nen. A més, tot i que no és el que vull fer tota la vida, la feina no em desagrada i els companys... us juro que no havia vist mai tant bon rotllo en una empresa, i més amb vora a 40 persones que som. Ah!!! I a sobre ho tinc a 20 metres de casa!!!
I per últim, clar, jo estic estudiant i fins ara em pagava jo els estudis, però a l'agafar l'excedència la meva mare va dir que m'ho aniria pagant ella, però vam dir durant aquest any, no sé si podrà continuar pagant-ho...

Ai! No sé... Evidentment m'agradaria quedar-me amb el meu fill i crec que hi ha més pros que contres. Així que ja ho veurem. Ja us aniré informant dels meus pensaments...

Moltes gràcies, de veritat, sou les millors.

[Anona]

Hola, j el novembre de l'any passat em tenia que incorporar a la feina, despres de la baixa maternal, les vacances, i la compactacio de l'hora de lactancia, i la veritat s'em feia molt, molt, dur, deixar el meu petit perque el cuidesin el avis, o portar-lo a la guarderia tant petit, vaig decidir demara 3 mesos d'excedencia, el dia 1 de març em tenia que reincorporar a la feina, i vaig anar a parlar amb ells per fer mitja jornada, peró a mi tampoc m'acababa de convencer (el dia que em vaig fer el test d'embaraç vaig anar a una entrevista de feina... o sigui que ja volia marxar...), vem pactar un despido i em van arreclar l'atur, al setembre la meva idea era deixar que el Pere s'adaptés a la guarderia i jo despres posar-me a buscar feina, peró com que es posaba malaltó setmana si, setmana també, doncs de moment encara no treballo, i el Pere va a la guarderia de 9 a 12, ara que ja té casi 18 mesos, tinc una feina entre mans, i al gener en principi començo, o sigui que tindrà que quedar-se tot el dia, peró tindré un horari, que el podré anar a buscar a les 5, que es el que jo volia, ja que a l'altre feina feia de 9-1 i de 4-8, o sigui que poc veuria al nen.
Jo la veritat, si t'ho pots permetre (també pots parlar amb la feina i que t'arrecli l'atur, per ells no suposa cap problema), plega i estigues amb el teu nen, jo no ho canvio per res del món!!!es la millor decisió que he pres mai!!