La Bofill planteja un pla amb 27 milions anuals per millorar en comprensió lectora i reclama un currículum més específic
La Bofill planteja un pla amb 27 milions anuals per millorar en comprensió lectora i reclama un currículum més específic
Proposa una prova a 2n de primària per detectar dificultats, alliberar docents i acompanyar-los amb experts
La Fundació Bofill ha plantejat un paquet de mesures amb una inversió anual de 27 milions d’euros per tal de revertir en sis anys els mals resultats dels alumnes catalans en comprensió lectora. Entre aquestes, hi ha la d’un currículum més “específic” i “basat en l’evidència”, que concreti les habilitats que s’han d’adquirir a infantil i primària. Així ho recull l’informe ‘Comprensió lectora: l’assignatura pendent’, a través del qual també es planteja una prova a 2n de primària per detectar dificultats en descodificació i fluïdesa, alliberar docents i acompanyar-los amb experts. L’objectiu és que Catalunya se situï per sobre de la mitjana europea en comprensió lectora en sis anys.
En concret, la proposta busca que Catalunya augmenti més de 20 punts els resultats en relació amb les darreres proves PIRLS, per tal que dels 507 punts actuals es passi a superar els 528 en l’edició del 2031. La proposta permetria també reduir la proporció d’alumnat amb nivells baixos, que ara són un 30%; i rebaixar la proporció per sota de la mitjana europea del 23%. A més, diu que cal augmentar el poc alumnat que es troba en nivells alts, actualment un 27%, i superar el 40%.
El treball l’ha liderat la doctora en lingüística i professora de secundària Anna Llauradó i s’ha portat a terme amb un grup d’experts d’àmbits com la lingüística, la biblioteconomia, la docència o la psicologia.
L’informe parteix de la base que Catalunya arrossega resultats “molt preocupants” en comprensió lectora des de fa 15 anys, tant en les proves internacionals PIRLS i PISA com en les de competències bàsiques. Des de la primera participació en l’estudi internacional de comprensió lectora PIRLS el 2016, els resultats han estat més de 17 punts per sota de la mitjana de l’Estat i de la UE, equivalent a mig curs de desavantatge respecte la resta de països europeus. En la darrera edició del 2021, Catalunya va obtenir el seu pitjor resultat amb 507 punts, situant-se a la cua d’Espanya, només per davant de Ceuta i Melilla.
Currículum, avaluació i manca de temps dels docents
Segons l’informe, aquesta situació s’explica en part per uns currículums “desalineats” i “poc ambiciós” en l’àmbit de la lectura, segons Llauradó. En concret el treball diu que aquest continua sent “massa general i normatiu i no aclareix prou les habilitats a desenvolupar”. El curs passat el Departament d’Educació va enviar als centres les concrecions curriculars en llengua i matemàtiques, però l’autora de l’informe les veu insuficients. Llauradó ha insistit que no es tracta de tenir un currículum més dur sinó que aquest sigui més específic, amb més concrecions sobre les habilitats que s’han d’anar adquirint i la progressió. A més, ha insistit en la necessitat que aquest es basi en l’evidència científica.
En l’àmbit de l’avaluació, i més enllà de la nova prova proposada a 2n de primària, Llauradó ha explicat que actualment no es fan servir les proves de competències bàsiques per aportar als docents informació sobre on millorar. Per això, plantegen reformular tant les de diagnòstic com les de competències de tal manera que s’aportin informes de resultats als centres que facilitin la presa de decisions i la interpretació dels resultats.
Amb relació a això, observen que hi ha una manca detecció primerenca i això, alerten, afavoreix al fracàs lector. La Bofill destaca que les dificultats d’aprenentatge de la lectura són especialment rellevants abans dels sis anys, però lamenta que els instruments són “escassos i estan poc adaptats al context plurilingüístic actual”. En aquest sentit, veu “problemes” per atendre l’alumnat d’origen estranger i això es reflecteix en dades encara més baixes entre els alumnes nascuts fora d’Espanya. També hi veu manca de personal psicopedagògic.
Un altre paquet de mesures va destinat als docents, ja que actualment veuen que tenen “manca de temps, d’acompanyament i d’assessorament”. Per buscar-hi solució, planteja un programa d’acompanyament intensiu als centres del segon cicle d’infantil a primària. Aquest acompanyament es faria durant dos anys i repetit cada 10 anys. Aquest programa inclou alliberar mitja jornada un docent per centre cada dos cursos per coordinar la millora de la competència lectora, l’acompanyament personalitzat d’un assessor especialitzat en llengua per als docents i espais de formació i intercanvi dins del centre. Aquest programa s’incorporaria a 230 cada curs, amb un cost anual d’11,75 milions prioritzant els centres de contextos vulnerables, plurilingües o amb baixos resultats en comprensió lectora.
També sobre els docents, expliquen que cal invertir més en la formació inicial i permanent del professorat, incrementant el nombre de crèdits obligatoris dedicats a la lectura i l’escriptura en els graus d’educació infantil i primària, contractes programa amb les universitats per incorporar docents especialitzats en lectura i un catàleg de formació permanent en competència lectora.
Més biblioteques escolars i accions comunitàries
Una altra mesura és un pla de biblioteques escolars per a tots els centres que permeti incorporar 340 cada curs amb l’acompanyament d’un bibliotecari especialitzat cada dues setmanes durant dos cursos i una dotació de 4.000 euros anuals per a la renovació del fons documental i el mobiliari. A més, volen alliberar un mínim de sis hores setmanals d’un dels docents durant 10 anys perquè es dediqui a la biblioteca escolar. Aquestes mesures tenen un cost estimat de 6,5 milions d’euros i s’aniria incrementant fins als 28.
Per últim, destaca la necessitat de fomentar la lectura més enllà de l’escola, especialment en entorn vulnerables i plurilingües amb programes i activitats comunitàries.
María Belmez | ACN Barcelona
La Fundació Bofill ha plantejat un paquet de mesures amb una inversió anual de 27 milions d’euros per tal de revertir en sis anys els mals resultats dels alumnes catalans en comprensió lectora. Entre aquestes, hi ha la d’un currículum més “específic” i “basat en l’evidència”, que concreti les habilitats que s’han d’adquirir a infantil i primària. Així ho recull l’informe ‘Comprensió lectora: l’assignatura pendent’, a través del qual també es planteja una prova a 2n de primària per detectar dificultats en descodificació i fluïdesa, alliberar docents i acompanyar-los amb experts. L’objectiu és que Catalunya se situï per sobre de la mitjana europea en comprensió lectora en sis anys.
En concret, la proposta busca que Catalunya augmenti més de 20 punts els resultats en relació amb les darreres proves PIRLS, per tal que dels 507 punts actuals es passi a superar els 528 en l’edició del 2031. La proposta permetria també reduir la proporció d’alumnat amb nivells baixos, que ara són un 30%; i rebaixar la proporció per sota de la mitjana europea del 23%. A més, diu que cal augmentar el poc alumnat que es troba en nivells alts, actualment un 27%, i superar el 40%.
El treball l’ha liderat la doctora en lingüística i professora de secundària Anna Llauradó i s’ha portat a terme amb un grup d’experts d’àmbits com la lingüística, la biblioteconomia, la docència o la psicologia.
L’informe parteix de la base que Catalunya arrossega resultats “molt preocupants” en comprensió lectora des de fa 15 anys, tant en les proves internacionals PIRLS i PISA com en les de competències bàsiques. Des de la primera participació en l’estudi internacional de comprensió lectora PIRLS el 2016, els resultats han estat més de 17 punts per sota de la mitjana de l’Estat i de la UE, equivalent a mig curs de desavantatge respecte la resta de països europeus. En la darrera edició del 2021, Catalunya va obtenir el seu pitjor resultat amb 507 punts, situant-se a la cua d’Espanya, només per davant de Ceuta i Melilla.
Currículum, avaluació i manca de temps dels docents
Segons l’informe, aquesta situació s’explica en part per uns currículums “desalineats” i “poc ambiciós” en l’àmbit de la lectura, segons Llauradó. En concret el treball diu que aquest continua sent “massa general i normatiu i no aclareix prou les habilitats a desenvolupar”. El curs passat el Departament d’Educació va enviar als centres les concrecions curriculars en llengua i matemàtiques, però l’autora de l’informe les veu insuficients. Llauradó ha insistit que no es tracta de tenir un currículum més dur sinó que aquest sigui més específic, amb més concrecions sobre les habilitats que s’han d’anar adquirint i la progressió. A més, ha insistit en la necessitat que aquest es basi en l’evidència científica.
En l’àmbit de l’avaluació, i més enllà de la nova prova proposada a 2n de primària, Llauradó ha explicat que actualment no es fan servir les proves de competències bàsiques per aportar als docents informació sobre on millorar. Per això, plantegen reformular tant les de diagnòstic com les de competències de tal manera que s’aportin informes de resultats als centres que facilitin la presa de decisions i la interpretació dels resultats.
Amb relació a això, observen que hi ha una manca detecció primerenca i això, alerten, afavoreix al fracàs lector. La Bofill destaca que les dificultats d’aprenentatge de la lectura són especialment rellevants abans dels sis anys, però lamenta que els instruments són “escassos i estan poc adaptats al context plurilingüístic actual”. En aquest sentit, veu “problemes” per atendre l’alumnat d’origen estranger i això es reflecteix en dades encara més baixes entre els alumnes nascuts fora d’Espanya. També hi veu manca de personal psicopedagògic.
Un altre paquet de mesures va destinat als docents, ja que actualment veuen que tenen “manca de temps, d’acompanyament i d’assessorament”. Per buscar-hi solució, planteja un programa d’acompanyament intensiu als centres del segon cicle d’infantil a primària. Aquest acompanyament es faria durant dos anys i repetit cada 10 anys. Aquest programa inclou alliberar mitja jornada un docent per centre cada dos cursos per coordinar la millora de la competència lectora, l’acompanyament personalitzat d’un assessor especialitzat en llengua per als docents i espais de formació i intercanvi dins del centre. Aquest programa s’incorporaria a 230 cada curs, amb un cost anual d’11,75 milions prioritzant els centres de contextos vulnerables, plurilingües o amb baixos resultats en comprensió lectora.
També sobre els docents, expliquen que cal invertir més en la formació inicial i permanent del professorat, incrementant el nombre de crèdits obligatoris dedicats a la lectura i l’escriptura en els graus d’educació infantil i primària, contractes programa amb les universitats per incorporar docents especialitzats en lectura i un catàleg de formació permanent en competència lectora.
Més biblioteques escolars i accions comunitàries
Una altra mesura és un pla de biblioteques escolars per a tots els centres que permeti incorporar 340 cada curs amb l’acompanyament d’un bibliotecari especialitzat cada dues setmanes durant dos cursos i una dotació de 4.000 euros anuals per a la renovació del fons documental i el mobiliari. A més, volen alliberar un mínim de sis hores setmanals d’un dels docents durant 10 anys perquè es dediqui a la biblioteca escolar. Aquestes mesures tenen un cost estimat de 6,5 milions d’euros i s’aniria incrementant fins als 28.
Per últim, destaca la necessitat de fomentar la lectura més enllà de l’escola, especialment en entorn vulnerables i plurilingües amb programes i activitats comunitàries.
María Belmez | ACN Barcelona
Torna a “Actualitat a Socpetit”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 7 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |