L'he perdut. Un altre cop.

[Irúa]

Zirzi, em sap molt greu pel que estàs passant. Prova de tenir paciència i informa't de les opcions que tens, i després ja decidiràs què vols i pots fer. I si estàs trista és normal, t'has de donar temps. Com ja t'ha dit la marianchu ens tens a nosaltres pel que necessitis.
Un petó molt fort, guapa.

[Castanyeta]

Zirzi, una abraçada.

Jo m'he plantat. I t'entenc, i tant!
Em vaig plantar a l'hospital mateix, en calent, però després, immediatament, em vaig rebotar molt contra aquesta decisió: contra mi mateixa que l'havia presa, contra la meva parella, que l'havia pres amb mi i que no volia ni sentir a parlar de canviar-la, i en el fons contra tothom , perquè tant les converses com el silenci de la gent venen a dir-te que plantant-te fas ben fet, fas 'el que s'ha de fer', i ningú és capaç d'entendre que tu no ho vegis així.
De fet, si et poses a raonar fredament, pots fer un esforç per arribar a veure-ho així, com tothom, i treure la mateixa conclusió, i així entens també els seus comentaris i els seus silencis. Però el teu cos, el teu sentiment, el teu cor van per un altre camí; tu no ho SENTS així: no és una cosa racional, sinó sentimental, anímica, perquè les persones no som només un cap fred que raona, no podem separar-nos dels nostres sentiments, i en el cas d'un avortament, no podem apartar-nos de cop de la revolució personal que és en tots els àmbits la perpectiva de la matenitat.

En fi, només se m'acudeix ajudar-te explicant-te com ho vaig viure jo. Vaig estar primer enfonsada, com tu ara; després emprenyada i rebotada, i finalment resignada, però he trigat mesos a arribar fins aquí, i no ho he fet sola, sinó amb ajuda prsicològica professional. De fet, ara veig que he fet un dol de manual. I un dol és un procés, un camí llarg, difícil i dolorós, però pel qual només s'avança caminant. Tu estàs en les primeres fases, a l'inici del tot, bloquejada a l'entrada del camí. Però no et quedaràs aquí per sempre, perquè no pots, perquè la vida continua i no pots viure com ara, en aquest estat, permanentment, perquè això no és vida.

Continuo pensant que et cal temps, i moltes llàgrimes i crits per desfogar-te, i que no cal de decideixis ara mateix si sí o si no. pots deixar-ho per d'aquí a unes setmanes, uns mesos; que les hormones hagin tornat al seu lloc, que físicament t'hagis recuperat, que mentalment estiguis una mica menys trasbalsada, que hagis avançat una mica pel camí.
I si la decisió aleshores és (continua essent) plantar-te, encara hauràs de continuar avançant pel camí fins a l'acceptació sense rancúnia. Arribar al final no vol dir passar de tot i oblidar-se'n. Jo, de fet, continuo dolguda i mai deixarà de saber-me molt de greu el que ha passat, el que m'ha massat; però tot i amb això, faig vida normal, em comporto com una persona normal i ja no ho tinc tot plegat al cap les 24 hores del dia; és una cicatriu que s'ha tancat, m'ha deixat una marca que no s'esborrarà mai, però ja no la noto com una presència constant en mi.

No sé si t'ajudo gaire amb tot això; pot semblar-te que intento donar lliçons i no és això: només són reflexions en veu alta. En tot cas, si no trobes altres espais on expressar-te i que la gent t'entengui, aquí sí que pots comptar amb tota la comprensió...

Una abraçada ben forta.

[SOLEX76]

Hola Zirzi! Hola a totes

Sóc novata al fòrum i malauradament m'he estrenat aquí, a "QUAN LES COSES NO VAN BÉ". Llegint l'historial de la Irúa he vist el teu cas Zirzi i... click! he conectat amb la teva situació (i amb la de la Irúa, la Marianchu....) i sentit la necessitat d'expresar-te/expresar-vos la meva opinió i coneixements en la matèria amb la intenció que ens ajudi a totes les que estam sota els efectes d'experiències tan traumàtiques desitjant alhora ser mares.

M'estalviu les presentacions, només dir que tenc 36 a, fa dos mesos he passat per una ILE del meu primer embaràs per malformació accidental de la natura, amb una recuperació física bona, passant el dol i al punt de I ARA QUÈ.

Tal i com em va passar amb la ILE, he vist clar que per poder prendre decisions és fonamental saber, tenir info. sobre el que he de decidir. Com que no som metges, no sabem de la matèria i és molt més difícil. Vull dir, que després de fer un "màster" en agenèsia de cos callos m'estic fent un altre en fertilitat, reproducció i l'embaràs per tal de poder anar menys perduda en aquest viatge d'ésser mare. Si m'he fet una carrera (Dret), vaig pensar, segur que puc 'processar' tota aquesta altra informació.

Tornant al cas concret, Zirzi, vist que ja heu "procreat" i que no teniu impossibilitat genètica per concebir, crec que ho hauríeu de tornar a provar si realment és més forta la il.lusió d'un nou fill que tot el que la motxila dels avortaments comporta. A continuació exposaré els perquès:

Edat i genètica---->Pel que he llegit i segons els metges, està clar que la edat no perdona i que després dels 35 la qualitat ovocitaria fa que més embrions no siguin viables. És així. Ho podem negar, posar panys calents, ..., però és així. S'ha d'acceptar i, això sí, mirant de contrarrestar al màxim el handicap, l'obstacle. Hi ha tècniques i cada vegada s'en sap més d'això. Una companaya de feina va passar fa un any per una situació com la teva i ha estat mare aquest setembre d'un fill sà: edat de concepció 42a, dues filles de 10 i 8 anys. S'hi posaren molt il.lusionats pensant que seria tan fàcil com als anteriors embarassos, en plan..."vamos a por el de rebote" y si es niño, mejor... i zas! avort al 1er trimestre a l' estiu 2011. Poc deprés, a la tardor (està clar que no tenien problemes per concebir) 2on avort al 1er trimestre. Fins que un GINE la va dir: és per l' edat, has tingut dos filles sanes i tú estàs sana, pero és la qualitat ovocitària i, si pots assumir i tenir força per superar els avorts naturals que per ells mateixos es ressouen, aguanta fins que arribi l'embrió viable. Va fer tres mesos de vitamines, vida sana, àcid fòlic, ... i al gener 2012 es quedà. Això sí, fins que al maig no va tenir la eco 20 no la vàren deixar fe-se'n il.lusions. Conclusió: malgrat que la edat sí influeix negativament en la viabilitat dels embrions, sí és possible tenir un fill sà passats els 40, però s'ha d'estar preparat per passar per eventuals avortaments, per un embaràs hiper-controlat i també per una eventual ILE per malformació.

Zirzi, crec que el cas de la meva companya és molt similar al teu. També mira el Martí de la Castanyeta i el fill que va tenir la Towanda.

Cariotips-----> No sóc metge, peró si ja heu tingut dos fills sans... Potser serveix per veure si sou portadors d'anomalies genétiques però està clar (amb demostració empírica: dos fills) que podeu tenir fills sans.

Avortaments-----> Zirzi, de moment la pròpia natura ha estat la que ha fet la selecció, la que ha decidit. Això no és "un senyal" determinant, el destí, ... ni culpa teva, Déu meu! és el compliment d'una regla biológica, però aquesta mateixa regla diu que pots concebir un fill sà, només que malauradament el percentatge és menor. Crec que dintre de la desgràcia de les pèrdues teniu la 'sort' de no haver tingut que decidir vosaltres interrompre (de passar per una ILE). Ha estat la natura (QUE DE SÀBIA NO TÉ RES MOLTES VEGADES però d'altres sí). Malgrat això, avui en dia contam amb tècniques de diagnòstic prenatal molt fiables per fer un seguiment del risc i minvar la predisposició biológica. Faig una remissió al cas de la meva companya.

Un nou embaràs-----> programació absoluta. Vull dir: abans de la concepció amb la preparació dels ovocits (prendre conciència que el nostre cos és UN TEMPLE) i des del mateix moment de la concepció, donat que les primeres setmanes són les més importants i la majoria de dones no ho sabem fins que no ens informam arran de perdre un embaràs (durant la fase de culpabilització posterior). Abans: prenent vitamines, àcid fòlic, líquids per reduïr tòxics, ... vida sana. Des de la concepció: fora ansietat (llegiu articles de com afecta l'ansietat: cortisol i embaràs) i vigilant "el temple" des del minut 1. Molts problemes vènen d'assabentar-se a la setmana 5, 7... quan l'embrió ja ha estat exposat a agents teratògens negatius per a la seva evolució.

Recull d'idees, missatges breus i en positiu:

- Subscric el que t'han dit la Mestral, Castanyeta, Marianchu, Cendre, Irúa. Dones, sou totes admirables. Flipo amb la qualitat de gent que m'he anat trobant durant aquest mes que he estat pasejant-me com a visitant (cotilla, vaya) pel Sóc Petit. Flipo. Y també al Petits am Llum, tot s'ha de dir.

- No entenc com algú no pot entendre que es desitgi tenir un altre fill encara que ja es tenguin un, dos, ....

- Les pèrdues dels teus petits no tenen perquè ser senyals, el destí, "missatges encriptats" de que ja n'hi ha prou. És un fet biològic, el mateix fet que estableix que pots tornar a ser mare (i en el teu cas, Zirzi, amb el precedent de fills sans, més).

- Fo na men tal, de ter mi nant l'estat físic i emocional de la mare (som un TEMPLE SAGRAT) a l'ovulació, la concepció i les 12 stm post-concepció. Després de la organogénesis el fetus pràcticament creix i s'engreixa.

- Fo na men tal, també dibuixar un escenari, la situació real: "I ara què". Això passa per disposar de tota la informació possible i no decidir"en calent"
L*---------> nosaltres, però, com que és una decissió de dos, i com que 'ells' no s'enteren,
després hem de fer de 'profes'. Exemple sobre la qualitat dels óvuls: com que són
cel.lules com les dels pulmons, que hi són des del naixement, en funció del tipus
d'agents a que hagin estat exposats, la pròpia genètica (antecedents familiars,...)
estil de vida actual, estarán millor o pitjor. El que és segur és que uns pulmons, uns
ronyons,... estàn menys vells amb 24, 27 anys que amb 37, 41 anys.

- Zirzi, visita el teu metge/sa de capçalera pequè et facin analítiques, canvia de GINE. Tens Mútua? A Bcn
està la Dexeus, la Quiron i el mateix Vall d'Hebron i Hosp. Clínic com a referència. Pots triar centre mitjançant escrit / Instància al teu centre de la Seg. Social.

- Sobretot, el més important ets TU, la teva salut. Lluita per tornar a ser mare quan estiguis millor, hagis preparat el teu cos (el temple sagrat), i li hagis explicat al Zirzi-man l'escenari: el que hi ha, que no es quedi amb això del problema genètic. Que li expliqui un gine o capçalera. És pura biologia. Una cosa és que els dos nens perduts tinguèssin un probl. genètic i altre molt diferent és que vosaltres el tinguèu. Estic segura que ell ho entendrà.

- Crec que si ho tornau intentar ja teniu guanyat: 1er, que no existeix la pressió afegida de la edat a un primer embaràs, ja sou pares. 2on, no tenir la pressió afegida de no poder fer diana, no poder engendrar o implantar. AIXÒ JA ÉS MOLT i MOLT POSITIU !! 3er, no teniu el trauma afegit d'haver hagut de decidir interrompre la vida d'un fill. 4t TENIU L'EXPERIÈNCIA D'ESSER PARES, el millor, i també la de les pèrdues i això us fa MÉS FORTS.

És tot el que ara mateix et puc dir, Zirzi, reina i a totes les que passau per qui. No són lliçons, són reflexions en veu alta, com diu la Castanyeta. Les meves. Fetes amb el cor i amb tot l'agraiment d'haver trobat un lloc amb dones increibles amb històries plenes de superació i valor com mai havia imaginat que podien existir i que em podien ajudar tant. La millor teràpia, sens dubte.

Muuuuuac!

[ZIRZI]

Solex76 Mil gràcies, no he pogut evitar plorar com una magdalena quan he lleguit el teu missatge com cada vegada que algú de vosaltres escriu, sou les úniques amb les que puc parlar i que m'enteneu. Us adoro a tptes i cada una de vosaltres.
M'he quedat encatllada a la fase de no acceptació i cada dia somio o que tinc un bebito o que vaig de part. Només veig dones embarassades i bebitos que em somriuen i no ho puc soportar.
Necesito pensar cap on tiraré, el que si tinc clar és que no pararé de lluitar fins a convèncer a la meva parella de tornar-ho a intentar però alhora tinc molta por d'equivocar-me.
Gràcies a totes.

[SOLEX76]

Ei! Zirzi!Ja em tenies cagaeta pensant si t'havia ofès amb això de que el temps no perdona o amb altra reflexió... enlloc d'ajudar-te. El missatge ppal. era, que quedi clar, que SÍ ES POT. Estàs en edat fèrtil.
Jo vaig fent..., amb alts i baixos, llegint-vos molt a totes perquè encara em costa molt personalitzar.
Avui tenc un dia molt carragadet i ara he de marxar, però a la nit o demà torno.

Voleu riure una mica? Ahir vaig aterrar al post ***VETERANES TOSSUDES***, dins "BUSCANT UN EMBARÀS" i plorava de la risa!!

Muuuuuacs!

[SOLEX76]

Zirzi, guapa, et desitjo un molt bon Nadal i que estigueu-lo passant bé, els nens ho daudeixen tant... Ens anem xerrant per aquí. Petons.

[ZIRZI]

Igualment carinyo. El dia 22 tinc hora amb una gine nova per demanar probes peró el "zirzi man" encara no li he dit ja que no em tornat a parlar del tema. Espwro aconseguir que canvii d'opinió algun dia. Un petonás.

[ZIRZI]

Avui he anat a una gine nova. M'ha demanat cariotips i algunes proves més peró m'ha passat com a tu Castanyeta, m'he posat l'anell vaginal per qué en el meu cas també ha vençut la por, no sé si aconseguiré canviar d'opinió, ara mateix estic feta un embolic peró ho veig molt difícil tornar-hi encara que sigui el que més desitjo en aquest món .

[SOLEX76]

Hola Zirzi, que bé saber de tu. No deu ser fàcil passar, en qüestió de mesos, d'estar encarregant un fill i desprès estar embarassada i esperar que vingui a tornar als anticonceptius i fer-ne un replantetjament familiar. I està clar que cal un temps per decidir sense precipitar-se. I tu ho estàs fent pas a pas, analitzant pros i contres, estàs fent tot el que pots i recuperan-te d'una situació tan traumàtica. Et desitjo que et recuperis ben aviat i que et sentis tranquila i en pau amb la opció que trobis/eu més adequada.

Una abraçada, guapa.

.

[Castanyeta]

Em sap molt de greu, Zirzi, perquè sé que és una decisió que costa de prendre i encara més d'acceptar. I que, tot i que ho acabem acceptant (quin remei), jo crec que mai no deixarà de saber-nos un greu infinit. En fi, benvinguda a aquest club tan trsit...

[gemma33]

Hola sóc Gemma Maronda havia d'haver estat mare d'una nena al Febrer 2014 pero malauradament no ho seré perquè ahir dia 14/10/2013 em van provocar un abort mèdit perquè venia amb un problema molt greu de cor. o sigui se m'ha acabat el somni. estava de 22 setmanes ja o sigui 5 mesos - somni incomplet:( estic fatal.sento tristesa, rabia, buidor....