Ventre de lloguer: què en penseu?

[JOBAAL]

A partir de demà, les parelles que vulguin inscriure al registre civil un fill nascut d'un ventre de lloguer a l'estranger, no tindran cap impediment legal per fer-ho (és ilegal que el ventre sigui nacional, per entendre'ns...).
Jo per més que m'hi esforço a posar-me a la pell de la mare de lloguer, no ho entenc . Encara que l'òvul i l'espermatozoide no siguin meus, el fet de donar vida durant 9 mesos, això em faria crear un vincle amb la criatura que no podria trencar. En canvi entenc a les parelles que escullen una mare perquè engendri al seu fill. Suposo que volen tenir un fill seu a tota costa i si aquesta és la manera doncs potser deuen pagar el què sigui per aconseguir-ho. Igualment encara que no hagin gestat la criatura, vindria a ser com una adopció, el voldrien igual
Què en penseu noies? Algú coneix algun cas?

[mamavi]

sincerament no sé què en penso...no m'ho he plantejat mai. Ho veia fins fa poc una cosa molt extranya.
No entenc com tu el paper de la mare de lloguer, jo crearia un vincle segur i suposo que elles també. Però els diners deuen fer molt aquí. No les jutjo, les seves raons tindran.
He vist documentals sobre ventres de lloguer a l'Índia i això si ho dic clar, com se n'aprofiten d'elles
Ara si una noia decideix lliurement fer-ho endavant, donarà una alegria a una parella

[sandrajuli]

jo com vosaltres, seria incapaç, però a part també em costa molt entendre el fet de voler un fill que sigui amb un espermatozoide i un òvul teus (bé de la parella, s'entèn).
Tal com dieu, és com una mena d'adopció, perquè hi ha vincle zero fins al moment del naixement. Per tant, potser és millor adoptar un pobre nen que ja ha nascut i que ha estat abandonat, orfe, etc... i que potser no li espera una vida gaire bona, i en canvi tu li pots donar una oportunitat, no? evidenment que tothom deu pensar diferent sobre aquest tema, però jo penso que no ho faria mai encara que no pugués tenir fills.

[petitaemma]

Buf, doncs jo sempre que em pregunten si tindrem un altre nen dic que si un cas amb ventre de lloguer, ja que amb els meus problemes seria probable que tornés a acabar en abort o tornés a ser molt prematur i no vull tornar a pasar per res d'això una altra vegada
O sigui que entenc perfectament la gent que té nens mmitjançant ventres de lloguer.
D'altra banda, suposo que nosaltres no tenim en la nostra cultura això de fer de mares de lloguer, primer perquè està prohibit, clar, però hi ha païssos que fa anys que ho fan i per ells és totalment normal i sembla no suposar-lis cap trauma; o sigui que si les dos parts estan d'acord i ho tenen molt clar no hi vec cap problema, a apart dels legals.

[marchita]

Yo segurisimo que no ofrecería mi vientre como vientre de alquiler. SEGURO SEGURO Q NO!!!!! Me sería imposible tener 9 meses un bebe dentro de mi y luego desprenderme de él..vamos que no, me da algo!!!!!!
En cuanto a querer un hijo de madre de alquiler...No me lo he planteado no se si preferiría que fuera mio o adoptado. no se tendria que pensarlo mucho

[soclamarga]

Doncs jo crec que també em seria impossible fer de ventre de lloguer. Amb ma mare ho hem comentat algun cop (quan sortien notícies referents a això) i ella em deia que ho faria si fos per qualsevol de les seves filles, perquè per una banda ens ajudaria a nosaltres a tenir un fill, i de l'altra no perdria el vincle amb la criatura que hagués portat al món... Però no sé si precisament aquest cas es pot donar o no... entre altres coses per les complicacions d'un embaràs a aquestes edats,... i per altra crec que hi hauria un embolic emocional molt gran...

[potrita]

Es que este tema es un poco controbertido....

Yo creo que no seria madre de alquiler, por dinero... mucha necesidad tendria que estar pasando mi familia y tendria que ser la unica solucion posible, para emocionalemente superar el trago de dar a luz y no tener entre tus brazos a ese pequeñ@... porque puedes negarte a quererlo ( si se consigue..) a ponerle nombre, a mirar una ecografia, a comprarle cositas.. pero como impides notar sus movimientos, sus pataditas... creo que emocionalmente con el tiempo esos recuerdos tienen que hacer daño.

Por otro lado como comenta Soclamarga, con un familiar muy directo.. creo que si que estaria dispuesta, vamos a suponer, que mi hermana no puede tener hijos, aunque yo llebara a su hij@, 9 meses en mi vientre, supongo que tambien me costaria asumir que no seria mio, pero por lo menos no perderia el contacto y lo veria crecer.

Si bien yo conzco un caso un poco al contrario, una chica que muy joven se quedo embarazada, en dos ocasiones, y los padres se hicieron cargo de esos niños y tienen la patria protestad y estan incluidos en su libro de familia, es decir, son sus hijos hace funcion de hermana. Esa chica con el tiempo se ha casdo y a tenido otro hijo, eso si que no lo entiendo, que pueda disfrutar de uno y dejar a los otros dos como si no fueran de suyos.

[marchita]

Por otro lado como comenta Soclamarga, con un familiar muy directo.. creo que si que estaria dispuesta, vamos a suponer, que mi hermana no puede tener hijos, aunque yo llebara a su hij@, 9 meses en mi vientre, supongo que tambien me costaria asumir que no seria mio, pero por lo menos no perderia el contacto y lo veria crecer.

En este caso tambien podría hacerlo. Se que sría extraño y duro pero por mi hermana o por mi hija lo que sea

[marta_mum]

Jo crec que totes nosaltres ho fariem en el cas de tenir un o dos fills i no tenir què posar-los a la boca per menjar! Crec que és el cas de la majoria de mares que ho fan sergons nreportatges que he vist, està clar que a la llarga ha de ser molt traumàtic, però què no fariem per un fill dels que ara tenim en braços?

[helan]

A mi el que em preocupa es hi hagi "organitzacions" (per dir-ho dalguna forma) que s´ocupin de buscar a mares amb pocs recursos, per no dir en la miséria, que a canvi de cuatre xavos ofereixin aquesta possibilitat i a més a més venguin als pares/mares que busquen fills aquest servei. Una cosa que es que hi hagi mares de ventres de lloguer on les famílies o persones es troben en igualtat de condicions, però quan es veuen coses com anar a la India o altres països per buscar aquestes mares a mi se´m posa la pell de gallina.

No sé, crec que la legislació espanyola hauria de ser clara en la procedència d´aquest intercanvi i que quedi clar que no hi hagut en cap cas un abús sobre cap dona.

[pimpi]

jo penso que per desgràcia, i per necessitat es fa això i molt més que això.

No voldria pas que la vida em posi a prova del que seria capaç de fer

[marchita]

Pues yo no me atrevo a decir nada pq en esta vida basta que digas: "esto no lo hare" para q acabes callando, pero creo que no podria por nada del mundo, o por casi nada pq JAMAS podria renunciar a mi hijo, es q se que no podría asi q sería absurdo hacer de madre de alquiler pq después no lo daría, y menudo lio!!!!! Como he dicho solo podría hacerlo por mi hermana o mi hija

[zibba]

Jo crec que 'es un tema una mica complicat, pero puc entendre el paper dels pares que volen un fill, i veuen aquest mitja com a unica solucio.

Us posoun link a un documental que tracta sobre aquest tema i crec que es força interessant, si mes no per poder tenir una idea de les dues parts. ( El documental esta amb ingles pero es pot subtitular amb ingles i no es molt dificil d'entendre).
Aviam que us sembla!!

http://www.channel4.com/programmes/addicted-to-surrogacy/4od#2932555

[tolinso]

hola, fa un temps es va obrir aquest post viewtopic.php?f=82&t=15670&hilit=lloguer Potser hi voleu donar un cop d'ull.

Jo crec que ser mare de lloguer no podria (ni per un familiar proper), pero entenc que hi ha gent que prengui aquesta opcio.

[Gus-gus]

Jo crec que tampoc seria capaç, ha de ser una decisió molt dura de pendre.

[Betti]

Hola a totes...

voldria donar una altra visió d'aquest tema, si m'ho permeteu.
Sóc mare en espera d'un fill adoptiu. En el temps que porto esperant aquesta criatura he pogut "madurar" per dir-ho així tot el procés que cal que poder donar un suport incondicional i de curació de ferides al fill que arribarà. M'explico: el nadó, dins el ventre de la mare experimenta un lligam emocional i afectiu, un vincle que mai més se'n podrà desfer. Tan se val si és una mare de lloguer, o una mare amb fill desitjat, o una mare que haurà de donar el seu fill en acopció. Tots nosaltres hem establert aquest vincle prenatal.

Al néixer, si aquest vincle es veu tallat de cop per qualsevol circumstància (mort de la mare, adopció, etc...) l'infant porta aquesta ferida per la resta de la seva vida. Se'n diu la Ferida Primària. Moltes d'aquestes persones, en l'adolescència i la primera joventut expressen un rebuig cap a la seva família, un sentiment de culpa i una por ABSOLUTA a ser abandonats de nou, encara que sigui un fill molt desitjat. Són sentiments difícils de tractar, cal estar molt alerta i molt preparats per detectar-ho i com a pares no sentir-se més culpables del que tota la situació comporta.

Aquesta ferida post-natal pot trigar molts anys a curar-se, i fins i tot a identificar-se. Pot ser el detonant de persones infelices.

Ep, tot això no ho he pensat jo, eh? és el resultat d'anys d'estudi en persones separades de la mare biològica per diferents motius, sobretot per l'adopció, però, el ventre de lloguer, no és una adopció???? que l'òvul i l'espermatozou siguin dels pares-destí, crec jo que no els converteix en pares biològics, no? el vincle pre-natal no és amb ells, és amb la mare que els porta al ventre... No sé, és complicat...

Podria arribar a imaginar què sentiran aquests nens quan se'ls expliqui la situació, complicada per sí mateixa. Sí que són bebès desitjats, però en qualsevol cas no tindran relació (o sí) amb la persona que els va dur al ventre i que els va cuidar durant els primers 9 mesos pre-natals... és complicat, oi?

Bé, si en voleu saber més, us deixo el nom d'un llibre molt dur però molt interessant: El niño adoptado. Comprender la herida primaria. De Nancy Newton Verrier.

[Raqueleta]

Uf, quin tema heu tret…
Jo, d’entrada, no seria capaç. Estar embarassada de la Clara va ser una experiència tan meravellosa que m’encantaria repetir-la, però no sabent que aquella criatura desapareixerà. Però té raó la Marta_mum, si ens trobéssim en un cas de necessitat què no faríem? Crec que no tindríem la resposta fins que no ens hi trobéssim...
I en tal cas, què preferiria? Veure la criatura i poder-me acomiadar? Ni veure-la quan naixés? Durant l’embaràs ni saber el sexe per a no “personalitzar-la”?
I fer-ho per a alguna persona propera? Sí, podria seguir tenint contacte amb la criatura, però què dur seria tractar-la com a nebot i no com a fill, no?
Complicat, tot plegat.
I jo també crec que ve a ser una adopció, potser si durant la gestació hi ha relació amb la mare de lloguer el pare pot crear el mateix vincle que si l’embarassada fos la seva parella, parlant a la panxa, cantant-li, però la mare, per molt que l’òvul sigui seu, no pot crear aquell vincle. Així que tant per tant, potser és millor optar per l’adopció sense més ni més, que per desgràcia hi ha massa nens que necessiten una família.
Betti, què interessant això de la ferida post-natal. No sé si tant la ferida com el saber-se rebutjat, però està clar que algun dia apareix aquest dolor i els pares adoptius han d’estar preparats per a entendre i donar suport, sense sentir-se ferits a la vegada.

Us deixo l'enllaç a un escrit d'opinió que vaig escriure fa temps, abans d'estar embarassada. Va ser arrel d'una notícia que em va xocar molt. De dues nenes que havien estat intercanviades a l'hospital i que, un any després, s'havia sabut i les havien tornat a intercanviar. Què hagués fet jo? Renunciar a la que havia dut al ventre? Recuperar la filla biològica i renunciar a la que he cuidat durant un any? I les nenes, amb un any, canviar tot d'una de pares?
A dia d'avui, després de ser mare, encara tinc més preguntes i menys respostes: http://www.ciao.es/Por_la_letra_I__Opinion_1394315

[marchita]

Desde luego yo lo que alucino es que una madre no reconozca a su hija después de haberla visto aunq sea una vez. Cuando yo tuve a mis hijos me bastó verlos una vez, me bastó que me los enseñaran todos sucios y morados para distinguirlos entre mil. Nadie podia haberme cambiado a mis hijos.
Si por alguna casualidad me los hubieran cambiado yo creo q despues de 1 año no hubiera podido volver a cambiarlos. No estoy en la situación, lo que esta claro es que si me entero me muero de pena pero ¿cual es mi hijo? mi hijo es aquel que he criado, que de dado de mamar, que me ha despertado por las noches, que ha aprendido a gatear a mi lado, q quiza haya pasado su primera fiebre conmigo...Un año es mucho tiempo para que me quiten a mi bebe, claro que pensaria "pero no es mi hijo biológico" pero no podría entregarselo a nadie...No se me daria algo!!!!!! Tiene que ser super duro

[Raqueleta]

Marchita, a raíz de leer este post he vuelto a pensar en ese caso y a darle vueltas a qué haría yo. Mi embarazo fue maravilloso, una de las mejores épocas de mi vida, siempre lo recordaré y no podré olvidar las sensaciones y los sentimientos que tenía, a día de hoy sigo echando de menos mi barriga, pero a la vez no podría renunciar a Clara aunque supiera que ella no es mi hija biológica. El vínculo que se crea en el útero es muy fuerte pero creo que es más fuerte el que se crea fuera, ahora Clara está a punto de cumplir un año, la edad que tenían esas niñas cuando las volvieron a intercambiar y sé que me moriría si me tuviera que separar de ella.
Pero claro, hablo sin estar realmente en la piel de esas familias… si hoy supiera con certeza que Clara no es mi hija biológica no me importaría, la querría tener a mi lado igual, pero a su vez supongo que querría recuperar a ese bebé que cobijé durante nueve meses. Vamos, que yo me quedaba con las dos, pero no me lo permitirían.
Me sigue costando entender la decisión a la que llegaron esas familias pero a la vez entiendo que llegaran a tomarla. Es complicado...

[marchita]

Para mi el embarazo de mis hijos fue maravilloso tambien, cuando les tienes dentro y les notas es fantástico...Yo recuerdo sobre todo el primero GENIAL!!!! mas que nada pq en el segundo tuve que hacer reposo por contracciones 2 meses, Pero aunq el vinculo es brutal para mi no hay comparación a cuando esta fuera. Yo ya no poría desprenderme de mis hijos pero ni ahora ni cuando tenian 1 segundo de vida...Los quiero con locura desde que me miraron. Se que no podria vivir pensando que en otra casa esta mi hijo biológico pero menos aun podría dejar el que ha estado conmigo 12 meses...sería horrible todo