Llar d'infants als 4 mesos!

[Martineta26]

Hola noies!! Sóc mare d'un nen de 2 mesos, i ara em trobo que d'aquí un parell de mesos ja haig de tornar a la feina. No tinc més remei que portar al nen a la llar d'infants, ja que els avis i familiars més propers treballen tots al matí que és quan jo treballaré també. M'agradaria saber si alguna de vosaltres li ha portat sent tan petit i que tal l'experiència, jo ja estic patint només de pensar que l'hauré de deixar aviat.

[lila29]

Jo a la gran la vaig deixar als 9 mesos i la mar de bé i ara,amb el petit,que al gener farà 5 mesos,també el deixaré perquè com tu no m'el poden cuidar.Tu tranquila,si confies i t'agraden les senyoretes segur que estarà bé!

[Raqueleta]

La meva hi va anar a les 16 setmanes, quan se'm va acabar la baixa maternal.
No em va agradar la idea però no hi havia més remei... els primers dies van ser difícils, però per a mi, ella ho va portar molt bé.
Busca un lloc i unes cuidadores que t'inspirin confiança. Jo no vaig tenir dubtes, entre una llar i una cangur a casa, preferia la llar. Si la cangur és algú ja conegut genial, però si no estàs deixant el teu major tresor a una persona desconeguda, sense una titulació, i que estarà a casa teva tot el dia, és a dir, toooot el que tens, incloent el teu bebè, a mans d'algú que no saps si et respondrà bé o no. I com fa temps va dir una amiga del meu marit, a la llar pots veure el feedback dels altres pares, pots veure si els altres nens hi van contents, si passa alguna cosa amb els altres nens ho sabràs i veuràs si cal estar alerta, etc.
La meva nena segueix a la llar i aquest curs la seva cuidadora del curs passat ha canviat de classe i la torna a tenir. Quan arribem i la veu, de seguida somriu i li allarga els braços per a que l'agafi. Aquest segon curs, després de l'estiu, no li ha costat gens adaptar-se i ara sí que és gran i s'entera de les coses.
Jo n'estic contenta, hagués preferit poder fer les coses d'una altra manera però tot ha sortit la mar de bé!

[nessy]

Hola guapa, per experiència et diré que el meu "gran" va anar a la llar d'infants al 4 mesets.

Cap problema. És cert que al començament , com son tan menuts és una mica "aparca nens", però la veritat és que, quan ja comencen a moure´s estan molt més estimulats pq conviuen amb altres nanos de l'edat i tenen molts més recursos al seu abast que no pas a casa.

Per nosaltres també és bo, pq si xerres un xic amb altres pares, comparteixes pors i experiències i, per altra banda, tens una persona, amb estudis del tema, que t'informa i assessora sobre l'evolució del nen.

per nosaltres com a pares i per ell, va ser una experiència molt enriquidora.

Tonets

[pucpuc]

si la idea de la llar d'infants tan petit no et fa gaire gracia, has provat de buscar una cuidadora per casa. Jo ho he fet i estic molt contenta i el mes important el meu fill tambe ho esta. No es tan car com sembla i tambe estan molt estimulats tu asseguro. es una altre opcio que potser no t'has plantejat.

[marta_mum]

a algunes mares que s'han trobat amb la mateixa situació que tu els he recomanat un portanadons perque així a l'anar-lo a buscar el pots portar ben apropet teu i tan el nen com tu us podreu fer totes les abraçades i els petons del món, després de l'estoneta que heu hagut d'estar separats.

[SANDY]

Hola maca, jo també vaig portar a la meva nena als 4 mesos i genial. Feia de 9 a 3 del migdia, i vaig quedar molt contenta. Això si, abans de triar guarderia, me les vaig recorrer totes per poder comparar be.

Al principi fa molta pena i potser et sents una mica culpable, però després quan veus que està super be et va passant. la meva quan la duia al matí i veia les cuidadores es possava molt contenta i això em feia estar molt tranquila.
La meva experiencia es molt bona.

Estigues tranquila que som moltes mares que estem a la mateixa situació. i segur que hi haurà molta gent que et dirà "ai quina pena tant petit, segur que l'has de portar?", però no facis cas, a mi em feia molta rabia, perque m'encantaria poder estar mes amb ella, però em de traballar!

Anim's

[Martineta26]

Gràcies a totes per contestar i sobretot pels ànims! Llegir les vostres experiències la veritat és que m'ha deixat una mica més tranquil·la. La llar d'infants ja la tenim triada i l'hem anat a visitar i la mestra la veritat és que molt bé, m'inspira molta confiança i la gent en parla mb, a més fa molts any que treballa amb els lactants i té molta experiència. L'altre dia que vam anar a parlar amb ella va agafar el nen i la veritat és que com li parlava i tot em va agradar molt. Però tot i això no deixa de ser angoixant deixar-lo tan petit.
Com heu comentat aquí hi ha gent que em diu vos dir que tan petit ha d'anar-hi, vos dir que no pots agafar l'atur i estar amb ell,... i tot plegat et fa sentir una mica malament com a mare.
Jo també només el portaré al matí perquè faré reducció de jornada per aprofitar les tardes i estar amb ell però no tinc més remei que portar-li. L'opció d'una cangur també m'ho he plantejat però no conec a ningú que ho pugui fer i buscar algú per un anunci del diari no m'inspira confiança, em sembla que encara patiria més.
Bé tinc un parell de mesos per anar-me fent a la idea suposo!

[nimfeta]

Hola,

Sóc educadora d'una llar d'infants, anima't una mica que qui ho passa pitjor és la mare, ell està molt ben cuidat i vigilat, se li respecten totes les seves necessitats tant alimentaries con de son, quan vol dormir se'l fa dormir, quan toca menjar se li dona el bibi amb tot el carinyo que els hi podem transmetre, al petit li anirà molt bé ja ho veuràs, ja que al següent curs quan ja tingui l'anyet ja sabrà que és anar a escola i no passarà la situació tant dura de que es queda plorant cridant la mama i així es passen gran part del dia al principi els que mai han anat a la llar. Et parlo com educadora i com a mare, jo vaig portar al meu fill amb un anyet i ho va passar fatal, a dia d'avui te dos anyets i quan em perd de vista plora, tot i que després ja ni se'n recorda de mi i el millor que he pogut fer es deixar-lo tot el dia, des de que va néixer que em estat 24 hores junts durant els 2 primers anys i no t'ho aconsello, ja que els seus companys que van a la llar des de ben petitets es queden encantats.
Mira molt bé a quina llar el vols portar, jo sóc d'un poble i la llar on terballo es petitona i molt acollidora a més a més totes les educadores són molt maques, no sé d'on ets, però si pots demana referències de les llars on el puguis portar, parla amb mares que des de petit el portes a la llar.

Espero haver-te ajudat una mica i si tens qualsevol dubte només cal que m'ho diguis.

[sandrajuli]

Hola,

Sóc educadora d'una llar d'infants, anima't una mica que qui ho passa pitjor és la mare, ell està molt ben cuidat i vigilat, se li respecten totes les seves necessitats tant alimentaries con de son, quan vol dormir se'l fa dormir, quan toca menjar se li dona el bibi amb tot el carinyo que els hi podem transmetre, al petit li anirà molt bé ja ho veuràs, ja que al següent curs quan ja tingui l'anyet ja sabrà que és anar a escola i no passarà la situació tant dura de que es queda plorant cridant la mama i així es passen gran part del dia al principi els que mai han anat a la llar. Et parlo com educadora i com a mare, jo vaig portar al meu fill amb un anyet i ho va passar fatal, a dia d'avui te dos anyets i quan em perd de vista plora, tot i que després ja ni se'n recorda de mi i el millor que he pogut fer es deixar-lo tot el dia, des de que va néixer que em estat 24 hores junts durant els 2 primers anys i no t'ho aconsello, ja que els seus companys que van a la llar des de ben petitets es queden encantats.
Mira molt bé a quina llar el vols portar, jo sóc d'un poble i la llar on terballo es petitona i molt acollidora a més a més totes les educadores són molt maques, no sé d'on ets, però si pots demana referències de les llars on el puguis portar, parla amb mares que des de petit el portes a la llar.

Espero haver-te ajudat una mica i si tens qualsevol dubte només cal que m'ho diguis.

Trobo molt bé que es vulgui animar a la msr26, jo també t'animo, ja que no tens més remei que portar el nen a la guarde i que si has vist que l'educadora de la llar és molt maca i t'ha inspirat confiança, crec que us serà més fàcil...
però tampoc cal dir que és una cagada tenir al nen 2 anys a casa... jo el tindré 3 anys i mig mínim a casa (això si decideixo portar-lo a p3) i a casa també s'hi queda encantat... i sense un any de passar-ho malament i trobar a faltar als papes...
i això que es deia per aquí també que a la llar estan més estimulats que a casa... home, és molt relatiu. Depèn de què feu a casa i depèn de què facin a la llar, no? és molt així dir les coses generalitzant tant!
També, com la marta_mum t'aconsello un portanadons per anar-lo a buscar i recuperar a tope el temps que heu estat separats...

[Ginger]

Trobo molt bé que es vulgui animar a la msr26, jo també t'animo, ja que no tens més remei que portar el nen a la guarde i que si has vist que l'educadora de la llar és molt maca i t'ha inspirat confiança, crec que us serà més fàcil...
però tampoc cal dir que és una cagada tenir al nen 2 anys a casa... jo el tindré 3 anys i mig mínim a casa (això si decideixo portar-lo a p3) i a casa també s'hi queda encantat... i sense un any de passar-ho malament i trobar a faltar als papes...
i això que es deia per aquí també que a la llar estan més estimulats que a casa... home, és molt relatiu. Depèn de què feu a casa i depèn de què facin a la llar, no? és molt així dir les coses generalitzant tant!
També, com la marta_mum t'aconsello un portanadons per anar-lo a buscar i recuperar a tope el temps que heu estat separats...

Ostres, estic amb tu, sandrajuli!!
Jo sóc mestra d'infantil i tinc l'Arlet a casa des que va néixer, ara té 8 mesos i mig, i la seguiria tenint a casa fins... 3 o fins i tot més anys!!! Penso que és fonamental i molt bo per l'infant tenir el màxim de contacte amb els pares, no és cap cagada, sinó un benefici i fins i tot un privilegi, tenint en compte com és la societat actual en què vivim.

D'altra banda, a les escoles bressol, els nens i nenes estan mooolt ben cuidants, sens dubte, però els pares són els pares. Vull dir que, quan no hi ha volta de full, doncs millor dur-lo a la llar i aprofitar la resta del dia per estar al 100% amb la criatura, ànims, msr26, que segur que anirà bé! El que deia la nimfeta, segurament és pq tant petits encara no tenen "por de l'estrany", i és més endavant (1, 2 anys) que comencen a no voler-se separar dels pares, etc.

[nimfeta]

Perdoneu però en cap moment s'ha dit que fos una cagada.....

[Martineta26]

Gràcies noies a totes per les vostres aportacions! No m'agradaria que es convertis en un tema de conflicte, entenc que la nimfeta no ha volgut dir que fos una cagada quedar-se amb el seu fill 2 anys, sinó que això desprès li ha suposat alguna complicacó però entenc que durant el temps que ha estat amb ell ha set el millor. Jo crec que són respectables les dues postures, cadascú ho fa com considera millor per l'educació del seu fill.
Ja m'agradaria poder fer com alguna de vosaltres i quedar-me més temps amb el meu fill però la meva situació no m'ho permet, jo ja tenia pensat portar-lo a la llar d'infants però no tan aviat.

Les que l'hi heu portat tan petit com heu fet l'adaptació?? Vull dir l'heu fet vosaltres o l'ha portat algú altre? perquè això està mal montat ja que et fan tornar als 4 mesos a treballar i als 4 mesos els nens entren a la llar d'infants, difícil poder-ho combinar amb l'adaptació del nen. Potser m'hauré de demanar 15 dies a la feina per poder fer l'adaptació.

[SANDY]

Jo vaig fer l'adaptació durant aprox una setmana abans de començar a treballar, i amb la baixa de maternitat + la lactancia mes uns quants dies que vaig agafar de vacances em van sortir una mica mes de 4 mesos.

Els primers dies son una mica durs, perque al anar a recollir-lo veuras que segurament ha plorat una mica, però al cap d'uns dies ja està. Quan vagi coneixen't a les cuidadores ja li anirà passan't.

Després com et vaig dir, la meva nena super contenta, veia la guarde desde el carrer i ja estava contenta i quan veia a les cuidadores i els nens mes.

A la guarderia on la duia jo, els estimulan molt, molts jocs, musica i activitats. Els respecten molt les hores de son (tot i que a la meva li costava bastant de dormir a la guarde).

Jo la vaig portar amb uns 4 mesos. Però vaig veure que a la guarde hi havia algun nen que va començar una mica abans dels 4 mesos, amb 3 i mig o 3 i 3 setmanes. Imagino que els pares no deurien poder agafar les vacances.

Inclús els nens mes grans, estaven molt dels petits. Al principi que son tat petits, feien molta gracia perque n'hi havien uns 4 com la meva i els veies a la ganduleta, tosts juntets i miran't als que eren una miqueta mes grans jugar. I aquests s'apropaven i els feien petonets i els gronxaven una mica.
També els possaven a estones al terra, per que anessin agafan't força als braços

Cada nen tenia una agenda i allà apuntaven tot el que havien fet cada dia, jocs, cantitat que havien menjat, estona de dormir, etç D'altres guardes tenen un mural a la paret i ho apunten alla.

La meva experiencia ha sigut molt bona.

[marta_mum]

en realitat aconsellar quan haurien de començar a anar els nens a la guardeira, en el cas de que no hi vagin per obligació, és hiper difícil, cada cas és un món.

Hi ha nens que són molt sociables, tenen germans, tenen família, amiguets, avis i cosinets que els venen a veure molt sovint.... i just a l'altre extrem estan els nens hipertímits i que a mes casi no tenen contacte amb ningú mes que amb els pares....en els dos casos la recomanació seria totalment oposada, no? A mes no és el mateix portar-lo de 9 a 12 que de 7 a 5:30 com han de fer alguns pares, no?

l'important jo crec és prendre les decisions en conjunt amb la parella, i si és el cas escollir la llar amb molt de carinyo.

[nimfeta]

Estic encantada i super orgullosa com a mare haver tingut dos anys el meu fill amb mi, l'he vist creixer dia a dia moment a moment, he vist tota la seva evolució fins a dia d'avui, però amb la experiència que he viscut en el meu cas, estic bastant convençuda que si mai hi ha un segon el portaré abans a l'escola, als 6 mesets per exemple.

No oblideu que cada nen és un món i que entre ells no es poden comparar.

Ànims, ja veuràs com tot anirà bé! si pots agafa uns dies de vacances per l'adaptació, estaràs més tranquila.

[gemins74]

Hola msr26!

El meu fill va començar la guarderia amb 5 mesos. Com algunes noies ja t'han dit, crec que es més difícil per la mare que pel nen, perquè de fet són molt petits i no s'adonen gaire del que passa, ni del pas del temps.

El tema adaptació, t'explico com el vaig fer: uns dies abans de tornar a la feina, vam fer l'adaptació, que consistia en portar-lo una estoneta cada dia. Dic vam, perquè crec que l'adaptació la necessitava més jo, que no pas ell que es quedava la mar de bé.

Doncs això, durant uns dies el portava una estona al matí, fins que vaig començar a treballar, que ja el deixava fins després de la migdiada. La veritat és que per a ell va ser un procés molt tranquil. Ja sé que haguès estat més feliç amb mi, però crec que totes les mares que portem els nens tant petits a la guarderia és perquè no tenim altre remei...

Una última coseta, intenta no donar gaires voltes al tema de si estaria millor amb tu.... Jo al principi em menjava bastant el tarro amb això,i m'ho vaig passar fatal. De fet els primers mesos com són tan petitets, fa molta pena, però a la que començi a gatejar ja veuràs que s'ho passa molt bé.

Ànims i espero que tingueu una bona adaptació!