LM i vincle amb el teu fill

[peixitu]

Hola noies, jo fa tres mesos que li dono pit al meu peque. De vegades tinc la sensació que no em surt prou llet perquè el pit ja el tinc flonjo... darrerament l'acostumo a donar-li teta cada vegada que "marraneja" i no s'entreté amb ninos ni s¡adorm.
De vegades em opregunt0 si donant-li més vegades el pit ell em coneixerà millor i voldrà més els meus braços que el d'una altra persona. Potser no és massa normal, però em molesta quan el peque que te tres mesos , l'agafa un altre i no protesta, és normal? ara ja , quan me'l poso al pit riu i em mira, i necessito com a mare que em diferenciï que que faci preferències per mi. Us passa a vosaltres? tothom em diu que a la mare la coneixen però......
la LM és el millor que s'ha inventat, jo el tindria enganxat toooooooooooooooooooooooot el dia.
petons

[Raqueleta]

Ostres, ara no tinc temps i no tinc a mà links per a passar-te, però que tinguis el pit tou, vaja, que no se’t posi dur com abans no vol dir que tinguis menys llet, vol dir que els teus pits ja són experts i saben quina quantitat necessiteu…
Pel que fa al vincle, doncs sí, és fantàstic i molt especial, però no et pots negar a que crei vincles amb altres persones, els necessita també! De totes formes, amb tres mesos és petit encara, després li vindrà la fase de la mamitis i veuràs com no totes les persones són iguals, o estranyarà els desconeguts, o quan gategi et seguirà, a tu, per tota la casa com si fos la teva ombra. Sap que ets la seva mare i que ets especial, així que tranquil.la i no el privis de crear altres vincles.

[peixitu]

gracies bonica
segurament no està bé això que destijo, oi? qe només vulgui estar amb mi.... de vegades pensoq ue ho necessito, que tingui mamitis!!!!

saps a les nits com que igual fa 8 hores , a vegades penso, com un dia es desperti tindre llet???? ara fa dies que no es desperta a mitja nit per mamar...
gracies pels consells rqueleta

[marta_mum]

Hola peixitu,

com t'ha dit la Raqueleta les teves metones ja sòn totes unes expertes i per això ja no s'inflamen, però això no vol dir en absolut que tinguis menys llet, al contrari que si has donat el pit fins ara vol dir que tot va sobre rodes

Amb el tema del vincle t'entenc, però et diré que en el cas de la Marta, ella només ha establert vincle amb el marta_dady i amb mi i ningú ningú mes i tot just quan ha fet 2 anys ha començat a no plorar quan es queda una petita estona amb l'àvia, o amb la Jana i la seva mama, la seva superamigueta. Ja sé que et parlo d'un cas extrem, però perque així potser valoris que és bò que també reparteixi sobriures a tord i a dret, i tranquila que la mama és la mama!!!

[Raqueleta]

T'asseguro que no ets l'única que ho ha pensat, i segur que no parlo de mi sola! Però una cosa és pensar-ho i una altra és fer-ho... La Clara és molt sociable, de fet, al metro va fent gràcies a tothom, però és perquè la tinc jo en braços, si no otro gallo cantaría. Ella sap molt bé qui sóc jo i estar amb mi li dóna valentia per a tenir altres vincles
Per altra banda, la Clara també feia tota la nit del tirón, la pediatra em feia posar-me el despertador i donar-li el pit, deia que era massa petita per a prescindir de la presa nocturna (petita d'edat i de pes), fins que un dia em va dir que ja podia deixar que ella demanés si volia, i ha estat mesos sense demanar-ne i ara me'n demana, el pit suposo que no fabricava llet però com que ara fa dies que el fem treballar de nit, en torna a fabricar. Tu estigues tranquil.la, que aquests pits són molt llestos!

[peixitu]

gracies guapis!!!
que vols dir perquè la tens tu en braços? dic això del metro eh? )
jo en Roger el tinc molt sovint en braços, vaja sempre, o sinó s¡entreté amb alguna joguina, però o bé me la poso a la manduca o faig braços amb ell, o dormim junts.- però en serio quan l'agafa algú que no sóc jo, no estranya i bueno, no puc evitar pensar-ho, és com un sentiment de pertinença, no sé una cosa rara..... potser amb 3 mesos encara no diferencia prou???

[MARUXA]

Hola Peixitu,
A mí em passava igual que tú, m´he adonat que sóc una perssona molt geloseta però amb el temps m´he adonat que en realitat la mama sóc jo i ningú més i això no ho canvia ningú, que cada dia em rep d´una manera especial i em mira de una manera especial. Encara no diu mama, però no cal, la meva ogra està tot el dia "ay este quiquillo, que dice papa, papa pero mama nada de nada" i saps què? en una altra època potser m´hauria picat però ara passo de tot, el Roger sap perfectament QUI soc jo. Com han dit altres noies per aquí, la MAMA ÉS LA MAMA això no ho canviarà ningú .
Jo deixo que el Roger socialitzi al màxim estigui amb altre gent etc. i m´ha anat molt bé, així no plora en quedar-se amb la meva ogre, li agrada molt la gent i això jo crec que per ells és bo.

No pateixis i tingues seguretat, el teu Roger ja t´estima amb bojeria no ho dubtis ni un segon, fixat com et mira, segur que a ningú li dirigeix la mirada com a tu

Per cert, en quant al tema del pit, és fantàstic eh? jo encara li dono però només a la nit i abracadabra! tinc llet a la nit i alguna tarda de cap de setmana que li he donat també surt llet!! encara que els meus pits tornen a ser la miniatura que eren abans... la natura és sàbia eh? a mí encara em sembla màgic, vaja tinc els pits flonjos i petitons un altre cop, però cada vegada que sels necessita, aquí estan al peu del canó jejejejjeee!!!

Molts ànims guapa, i recorda que tú ets la única mama que té el Roger i això és impepinable, reconeix la teva veu, la teva olor... la calor del teu cos ets "the one and only"

[peixitu]

ai maca!!! doncs a mi em diu aixo ma sogre i....... estallo fijo perdo pero k poca vista no????
gracies guap vaig a fer pit )))))

[magrana]

Peixitu, tranquil·la, és normal!!

Jo també em sentia com tu. Veia la meva filla en braços d'algú altre (sobretot de la família política) i se'm encenia alguna cosa a dins no gaire bonica... No podia controlar-ho. I a vegades se'm veia a la cara. Em sabia molt greu... Però a mida que va anar creixent aquest sentiment va desaparèixer i jo (i ella) ens vam sentir més tranquil·les quan algú altre l'agafava.
Jo penso que és una reacció totalment natural: la de la mare que protegeix la seva cria, com fan tots els mamífers. A mi se'm despertava a dins una tigressa que no vegis... Però ja veuràs com això anirà desapareixent i et sentiràs millor.
La naturalesa t'indica que has de protegir el teu fill, que ell depèn totalment de tu. No dic que això no es pugui controlar i intentar fer bona cara l'agafi qui l'agafi, però no et sentis malament per sentir-te com et sents. Ets valenta de reconèixer-ho, perquè el que està ben vist és que els nens passin de mà en mà, avui en dia (encara que a ells no els agradi).
Ara és el moment de crear el vincle entre tu i ell, i amb el pare també. I després, amb el temps, ja crearà vincles amb la resta de persones.

Molta sort!!

[pelegrins]

hola peixitu,

crec que amb 3 mesos encara és petit per estranyar, i pel tema pit penso igual que les companyes que han escrit.

el meu nen té 6 mesos i no s'estranya, però prou bé que sap qui és la mama... al principi també em sabia una mica de greu que no ho fes, però ara estic ben contenta. Va amb tothom sense plorar, a vegades si que fa uns "pucheritos", o unes carones una mica estranyes, o em mira a veure quina cara faig, però no s'enfada ni plora desconsoladament... i mira, millor

[peixitu]

doncssssssss em passa aixo amb la familia politica, no ho puc suportar...especialment kuan es permeten dir k li passa al meu fill si ploriqueja: ui te son o ui moute moute k ja veuras com deixa de plorar i jo miro i bufffffff k es pot contestar??????????????? no ho puc suportar, es sentiment de tigressa total nolt raro....suposo falta de seguretat???i encara em sento piyjor...
aisss petons

[magrana]

Guapa,

a vegades depèn de què diguin val més no contestar... Més endavant, quan et sentis més tranquil·la i sense aquestes emocions a flor de pell, miraràs endarrere i pensaràs: "mare meva, com podia tenir aquests pensaments? Aquestes emocions?". Imagina't com estava jo que un dia li vaig dir al meu home que la meva sogra (o sigui, la seva mare) em volia prendre la meva filla, que ell no se n'adonava però que jo ho sabia.
Amb el temps tot va passar i ara la relació amb la sogra i companyia és d'allò més bona. La meva filla té ja 2 anys i ella a vegades la cuida unes horetes. I totes contentes. Vull dir que amb el temps segur que no et sentiràs així...

La falta de seguretat segur que hi té a veure, almenys en el meu cas. La maternitat és meravellosa però alhora, sobretot amb el primer fill, pot ser la descoberta d'emocions i sentiments no sempre positius. Com si coses que tenies a dins i que ni sabies sortissin a l'exterior. Jo recordo els primers mesos de la meva filla com un caos psicològic. Era molt feliç de tenir-la i alhora tenia un rebombori mental i emocional que tela...

Mira, si t'agrada llegir hi ha un llibre que a mi em va agradar: La maternidad y el encuentro con la propia sombra, de Laura Gutman. Em va ajudar en aquell moment, ja que va posar en paraules sentiments que em dominaven completament.

Pensa que això passarà, que no ets l'única que se sent així i que mica a mica tot es posarà al seu lloc de nou.

Molta sort!!

[indai]

Ostres Peixitu, a mi em passava el mateix que a tu...

Pensava que li donava igual jo que qualsevol altra persona al meu fill. JA veuràs com no...L'epeca del "apego" sorgeix més endavant.

Ara el meu fill se'n va igualment amb tothom,però només una estoneta,enseguida em mira i estira els braços cap a mi.I sobretot em vol a mi quan té soneta o està malaltó.És com si per jugar fos bo tothom,però per l'important només ho sóc JO.

Tema pits flonjoos: el mateix que t'han dit les altres.


Per cert, donar el pit és màgia: els nens es tranquil.litzen, s'adormen més ràpid,els hi passa la pupa dels cocos..és el millor que hi ha!!!

[madrona]

Peixitu: ho estàs fent molt bé i ja veuràs quina és la recompensa del vincle.
Has d'esperar, com ja t'han dit.
T'ho diu una persona que ha alletat durant 34 mesos!!!
No ho trobo a faltar perquè el vincle especial continua!! És així de meravellós.

[LídiaG]

Ja t'ho han dit tot, només entro per dir que hi estic totalment d'acord i em sento plenament identificada!


Doncs això, que tens el pit REGULAT i raja quan el teu Roger xucla, és fantàstic, no???


És més normal que un nen de 3 mesos vagi amb tothom que no pas que ho faci un de 7... ja veuràs com "l'apego", com ja t'han dit, comença més endavant. Ara "no toca", encara. Ah, llavors et diran que té "mamitis" i potser també et sentiràs malament: doncs no!!! Això que en diem "apego" o "mamitis" és senyal de maduració i intel·ligència i d'instint de supervivència, el teu bebè sabrà que és amb tu amb qui està protegit i per instint "no es fiarà" dels "desconeguts" o dels "no tan coneguts" amb qui encara no hi té vincle, també és genial, la natura és sàvia!!!!

HO FAS MOLT BÉ, endavant amb el pit, els braços i l'instint de mare!!!!!

[Ginger]

Peixitu, tranquil·la, és normal!!

Jo també em sentia com tu. Veia la meva filla en braços d'algú altre (sobretot de la família política) i se'm encenia alguna cosa a dins no gaire bonica... No podia controlar-ho. I a vegades se'm veia a la cara. Em sabia molt greu... Però a mida que va anar creixent aquest sentiment va desaparèixer i jo (i ella) ens vam sentir més tranquil·les quan algú altre l'agafava.
Jo penso que és una reacció totalment natural: la de la mare que protegeix la seva cria, com fan tots els mamífers. A mi se'm despertava a dins una tigressa que no vegis... Però ja veuràs com això anirà desapareixent i et sentiràs millor.
La naturalesa t'indica que has de protegir el teu fill, que ell depèn totalment de tu. No dic que això no es pugui controlar i intentar fer bona cara l'agafi qui l'agafi, però no et sentis malament per sentir-te com et sents. Ets valenta de reconèixer-ho, perquè el que està ben vist és que els nens passin de mà en mà, avui en dia (encara que a ells no els agradi).
Ara és el moment de crear el vincle entre tu i ell, i amb el pare també. I després, amb el temps, ja crearà vincles amb la resta de persones.

Molta sort!!

Ostres, Magrana, veig que tu i jo + o - igual... això de la família política, ostres, a mi em passa ben bé, i en canvi amb la meva família "de sang" em sento diferent. Potser són menys acaparadors, o simplement és la meva percepció... que fort, aquests sentiments, eh!

[Ginger]

Ànims i tranquil·la, peixitu!

[peixitu]

gracies!!!! la veritat qu e donar el pit es la millor experiencia de la meva vida es brutal
toinc ganes que la gent digui te mamimitis ja ja ja ja hho necessito
i si m'agrada posar me'l a coll, a la motxilla..... que vegi que jo responc a tothora, sera el primer i el darrer fill per tant l'he de disfrutar a tope (m,'hja ocsta molt i molt concebir-lo)
gracies bonques

[Raqueleta]

gracies guapis!!!
que vols dir perquè la tens tu en braços? dic això del metro eh? )
jo en Roger el tinc molt sovint en braços, vaja sempre, o sinó s¡entreté amb alguna joguina, però o bé me la poso a la manduca o faig braços amb ell, o dormim junts.- però en serio quan l'agafa algú que no sóc jo, no estranya i bueno, no puc evitar pensar-ho, és com un sentiment de pertinença, no sé una cosa rara..... potser amb 3 mesos encara no diferencia prou???

Els nens estranyen més tard, crec que és cap als 8 mesos que comencen.
Fins llavors, saben molt bé qui és sa mare però no estranyen els desconeguts.
I quan dic que la tinc en braços i per això és més llançada, em refereixo a que la porto en mei/fular/etc. i la tinc sobre meu, per això li va fent gràcies a la gent, perquè està als meus braços i se sent segura, si no fos així no buscaria el contacte amb altra gent.

[damma85]

Hola!!
A mi també em passava aixó els primers dies. Ara amb mi es calma més que amb ningú. Si està tranquilet el pot agafar qui sigui, però si plora amb la mama.
Penso que és molt bo que siguin sociables, però com a mama també necessitava sentir que era important per ell, no només a l'hora de fer pit. Suposo que és aixó a lo que et refereixes, oi?
Un petonet!!!