TRES FILLS ?

[ONDIBRA]

Hola noies, ara que l'Ona té 3 anys i el Pere ja té 14 mesos ens comencem a plantejar la possibilitat de tenir un tercer fill (ja que sempre hem pensat de tenir-los juntets), però la veritat és que estic en dilema amb mi mateixa perquè per un costat m'agradaria molt i penso que ser tres germans a ells també els aniria bé, però d'altra banda penso en la feinada que hi hauria (ja que ara em costa atrapar-ho), tinc por de no poder dedicar el temps que cadascun necessita ...
Per tenir l'Ona i el Pere no ens ho vam pensar gaire per no dir gens, ja que ho teniem molt clar, però TRES ja són "palabras mayores".
Fa temps ja vaig escriure un post sobre aquest tema però encara m'ho veia molt lluny però ara ja m'hauria de decidir perquè amb el meu home haviem pensat d'anar-lo a buscar als volts d'abril, o no?
Bé, deixo el rotllo que ja estic ben nerviosa. M'agradaria rebre els vostres consells i experiències. Moltes gràcies.

[lila]

Jo no puc donar-te consells ni experiències, bé, sí, la d'una amiga que en té tres: un de 5 anys, l'altre de 3 i la nena de 9 mesos i ella està encantada! Molta molta feina però també té l'ajuda dels avis, que tarda sí tarda també la van a veure i entretenen els nens o l'ajuden amb feines de la casa.

Jo en tinc dos, una de 2 anys i la petita encara no ha fet els dos mesos però també em plantejo si tindria o no un tercer... sempre he dit que sí, que 3... però també em frena la por de no poder dedicar prou temps a cada fill, si ara ja em costa tenir temps per estar amb la "gran" i no puc fer plastilini, pintura, puzzles... perquè he d'estar pendent de la menuda... tot i que també suposo que és per un temps, fins que la petita tingui una certa autonomia...

Per altra banda jo no tinc cap ajuda, perquè els meus pares viuen lluny i els meus sogre encara treballen, aixó també em frena... però també penso que si tinc fills és per cuidar-los jo i el meu marit i no els avis..

aix, jo també tinc un bon embolic, així que no t'ajudo... però com que el tema m'interessa estaré atenta al que et diuen les altres foreres...

[potrita]

Buenas guapa!!

Aqui una mami de tantas con tres hijos.. y te respondo, porque no cuatro? jajajaj si si en serio, nosotros no descartamos esa idea.

Mi experiencia sera muy diferente a la tuya, porque mis hijos son con 4 y 3 años de diferencia, pero bueno, te puedo decir que es lo mismo, en todo!! si tienes ayuda de tu marido, que la necesitaras y una buena agenda, para el control de visitas (medicos, profes, etcc) es facil compaginarselo. Evidentemente a un tercer hijo, no le dedicaras el mismo tiempo que al primero, al igual que no se lo dedicastes al segundo, o por lo menos si bien no, en exclusiva.
Pero por lo demas si te gustan los niños, son todooo ventajas!!! a mi me encnata verlos todos juntos, mirar por el retrovisor del coche y los tres sentaditos, aprenden a compartir y mandarrr que eso de ser mayor que, se les da muy bien.

Un hijo es algo marabilloso, algo unico y por trabajo que te den, es algo que siempre recompensa.

Tampoco he entendido muy bien tu pregunta, que es exactamente lo que quieres saber o que miedos.. asi que pregunta

[taxiwoman]

Quina sort,poder preguntar-te si dos o tres fills...jo com que nomes puc tenir-ne a base de reproducciò assistida no tinc opcio de tenir mes si vull,ja que la cituaciò economica actual m'ho impedeix.

El meu consell es que feu el que el cor us dicti,segur que t'en ensurtiràs!!!! No hi ha res mes meravellos al mon que ser pares.

[Nima]

Ostres... quin dilema... jo estic igual. I ja ho vaig comentar en un altre post... el meu cor diu que sí, però el meu cap dubta una mica

Sort

[noviachuky]

Bon dia!

Doncs mira, jo només en tinc un, per ara.
Jo sempre havia pensat que si t'ho pots permetre, ja sigui econòmicament, pq tens ajuda dels avis o tiets, etc... pq no? A mi m'encantaria pero em queda més lluny... jejejeje

De totes formes ser tres, quatre, cinc germans ha de ser divertidissim. La veina dels meus pares en va tenir 3 i després va adoptar una altra nena i nosaltres (la meva germana i jo, que som més grans) sempre els ajudavem i ens ho passavem pipa a casa seva, ara tot i que ja han passat molts anys ha quedat una bona amistat i a mi m'agrada recordar els moments bons que passavem cuidant als nens quan eren ben petits i canviant bolquers.

Molts petons i a l'abril nens mil!

[JOBAAL]

Doncs jo et parlaré des de l'experiència que em dóna ser la petita de 3 germanes!!
Si teniu ganes i us ho podeu permetre, no us ho penseu més! Encara que 3 pugui semblar "una multitud" no és així. Tant de bo el meu home també s'hi posés bé, però va a ser que no. Ell són 2 i diu que n'hi ha prou, però si les coses ens van bé jo en voldria 3...
No ho sé, de petits són més jocs, més "rinyes", més aniversaris, més de tot! I de grans, doncs més tiets per als teus fills, més cosins,... Ho multipliques tot

[noviachuky]

Doncs jo et parlaré des de l'experiència que em dóna ser la petita de 3 germanes!!
Si teniu ganes i us ho podeu permetre, no us ho penseu més! Encara que 3 pugui semblar "una multitud" no és així. Tant de bo el meu home també s'hi posés bé, però va a ser que no. Ell són 2 i diu que n'hi ha prou, però si les coses ens van bé jo en voldria 3...
No ho sé, de petits són més jocs, més "rinyes", més aniversaris, més de tot! I de grans, doncs més tiets per als teus fills, més cosins,... Ho multipliques tot

[heaven25baby]

Doncs jo cada vegada estic més segura de que amb 2 ens plantem... La nostra nena farà 2 anys el mes de Novembre i el nen tot just ahir va fer els 2 messets i donen molta molta molta feina... Sempre haviem parlat de tenir 2 i ja aquí ens plantem. Sort

[esquitx]

Nosaltres en tenim un potser si en tenim un altre canviaré d'idea però a mi m'encantaria tenir-ne 3 o més... però la meva parella no... no perquè no els vulgui perquè no ens ho podem permetre. Ell és molt més racional... encara que no és el que voldria però té raó!!
A veure si ens toca la loteria i podem aconseguir família numerosa!!

[petazetas]

Doncs jo només en tinc una i així em quedaré almenys de moment (si no es que em toca la loteria i poguès plegar de treballar )
Tinc molt clar que tant el meu home com jo tenim poc temps fora de la feina per dedicar a la nostra filla i per tant, tenir-ne unaltre doncs no sé.
A mi m'agrada molt haver tingut la Lia, és l'alegria de la nostra vida, però sé els límits que tenim, de temps, responsabilitats etc i ara com ara la cosa no està clara.

I que consti que sé del que parlo per que sóc la petita de cinc germans, nosaltres ens ho vam passar pipa però els meus pares desquiciats pobres, contents però desquiciats. I arribaven a casa a les 8 del vespre i ja era una pura absoluta batalla campal entre els 5 germans + el gos.


En fi, que cal rumiar-s'ho molt, però a la vegada fer el que et digui el cor. També cal dir que si els dos esteu convençuts per que no? Si un vol però l'altre no a vegades no hi ha res a fer, però si els dos ho teniu clar...

Jo conec una noia que en té 3 i ara ja diu que prou perque per a ella és el límit, però ella no treballa, s'hi dedica exclusivament.

[Raqueleta]

Els meus cunyats tenen cinc fills i s'ho passen teta. Jo no seria capaç però fan una enveja quan els veus...
La meva cunyada no treballa, és clar, seria impossible.

[maka]

Bones noies!!
Jo també vull tenir 3 fills, ara falta que el meu home també ho vulgui. Del segon està convençut, ara nomes falta convence'l pel tercer.
Goga pel tema espai jo crec que tot es montar-s'ho, buscar nomes utilitats als espais.
La meva familia es molt nombrosa (som 13) i viviem en un pis petit (fins que no va arribar el 8 no van buscar un altre pis al mateix bloc pq dormissin els mes grans amb l'avi). Aixi que conta que erem 13 mes els meus pares mes el meu avi. Quan jo vaig neixer al pis on feiem vida dormiem els meus pares i 4 germans i conta que nomes eran 2 habitacions. Teniam els llits plegables, aixi que durant el dia l'habitacio estaba lliure per poder estar-nos i jugar! També he de dir que a la nostra familia som molt callejeros, i ens passavem el dia al carrer.
No vaig tenir una habitació per mi fins els vintipico (tampoc la vaig trobar a faltar), estudiava al menjador (si es vol estudiar dona igual el lloc, almenys aquesta es la meva opinio), tot ho compartiem i haviem de fer torns...Tot i aixi ara som una gran familia molt ben avinguda i no canvio res del que he viscut ni envejo les coses que potser no he tingut (em refereixo al tema material).
Espero haver-te ajudat!

[aina973]

Jo en tinc un de 5 mesos però la idea és tenir-ne 3/4. Els dos estem d'acord en aquest punt.
Treballo en un institut i tinc 3 tardes lliures. A més tinc pares i sogres a cinc minuts de casa.

[ONDIBRA]

Les vostres respostes són molt engrescadores, la veritat és que tinc moltes coses a favor per tenir un tercer fill, de ganes no ens en falten, els avis viuen a sota casa nostra, tenim espai, no paguem hipoteca, divendres ens anem a comprar una caravana de 6 PLACES !!!, jo sóc mestra i treballo a 10 minuts de casa, el meu home està a l'atur però esperem que d'aquí a poc ja trobi feina, no som massa materialistes ...
D'altra banda, no vull que un tercer m'allunyi de l'Ona i el Pere, però aquesta sensació ja la vaig tenir quan estava embarassada del Pere, pensava que no el podria estimar tant com a l'Ona, però quan el vaig tenir als braços vaig sentir que tenia dos tresors.
Penso que amb tres t'has d'organitzar molt bé per no agobiar-te. També em fa por que sorti mal dormidor, amb el Pere ho vaig passar molt malament, fins als 6 mesos es despertava cada 2 hores, va ser horrible, i l?ona també en va pagar les conseqüències perquè jo no estava gens bé.
Amb amics que n'hem parlat em diuen "ara que esteu tan bé, voleu anar a buscar-ne un altre i tornar a començar?" . La veritat és que a vegades em fa mandra però penso que només són els primers mesos que estàs més enfeinat amb el petit i per aquests primers mesos he de renunciar a tota una vida amb tres fills i ells tres germans ?

[potrita]

Goga que preguntas espacio, yo la verdad es que tengo un piso de cuatro habitaciones, por lo que cada uno tiene la suya, pero con las camas tan monas que hacen hoy dobles( yo los dos mayores las tienen), esta claro, que teniendo 3 hay dos opciones.
-tres del mismo sexo, asi que personalmente me decantaria, por los tres en la misma habitacion y la otra, con un armario de puertas correderas bien grande, y el resto para todosss sus trastos jajaj
- dos y uno, esta claro que el uno dormiria solo y los otros juntos.

Si te organizas bien es facil, yo si que trabajo, pero tengo horario y vacaciones escolares, asi que los voy a buscar al cole, vamos al parque y para casa, juegan un rato, en ese tiempo llega el papi, uno lo ducha y el otro hace la cena y a las 8/8:30, estan todos acostados, así que nosotros tambien tenemos nuestro tiempo personal.

La compra lo mismo, el presupuesto igualmente lo adapatas a tus necesidades, precindes de lo que puede ser mas caro y compras otras cosas, nosotros tenemos un menu semanal, lo veo mas practico y economico, que ir a comprar sin tener idea de lo que vas hacer.

Ondibra, el ser humano es tan inteligente que es capaz de cuando crees que no puedes querer mas, te sorprendes jajaja se les quiere absolutamente igual!!!

[Nima]

Jo pel tema feina crec que ho podria portar prou bé, puc anar a buscar als nens a les 5 de la tarda i estar amb ells. En Nimo es diferent, ell arriba tard quan tot ja està fet i els nens quasi al llit així que m'hauria d'organitzar jo. Pero tot aquests petits "contra" no em treuen les ganes i la il·lusió de tenir un altre bebé als meus braços i de que poguessin jugar tots 3 plegats. M'hauria agradat tenir-ne el tercer mes aviat però no va poder ser i ara no sé si amb 4-5 anys de diferencia amb la petita seria massa

Tema econòmic... tampoc necessitem moltes coses a casa només hi ha lo necessari i som de pocs capricis (crec :-P) així que apretant-nos una mica el cinturó dic jo que arribariem no?

[carpe diem]

Doncs jo per ara en tinc 2. Es porten 18 mesos i el pare ja em presiona pel tercer, que si han de ser seguits del que tenim ara ens hi hauriem de posar aviadet.

Jo per espai podria, tinc un nen i una nena, el que vingués dormiria amb el germà o la germana o sinó encara hi ha una altra habitació. Tema peles està més fotut, com tothom.Però t'adaptes a tot i canvies el ritme de vida...

A mi el què em frena és el no donar l'abast! Un altre bebè representa molta dedicació i em sentiria malament per no poder estar al 100% amb els que tinc ara, que ja serien "grans" i no podria estar tant per ells. A més la feina que donen,jo els he tingut molt seguits i es un no parar, d'un 2 quan són tant petits la feina es multiplica per 1000, hi ha molt canvi. I a part hi ha la feina de casa, anar a comprar i una mateixa, que sempre quedem lo últim,però que ens hem de cuidar també.

Segur que hi ha coses bones, en tenir-ne 3 o 4... però jo ara mateix estic que no paro i només em faltaria que en vingués un altre! Que no vol dir que més endevant, amb 27 ja en tenia 2... així que mai se sap

[devo]

Doncs jo sempre havia dit que en volia dos, i ara ja m'està entrant el "gusanillo" d'un tercer... El petit té 4 mesos, i em fa molta pena pensar que sigui l'últim bebè que tindrem, està creixent tant ràpid!

Sí que deuen portar feina, però com tot segur que ens en sortiríem. Tanta diferència hi ha entre el 2on i el 3er? I també em feia mandra tornar a començar amb el segon, però un cop hi ets ja no en fa gens! Inclús les nits sense dormir les portem bé i tot!
El més complicat seria, sense cap dubte, convèncer al meu home, jeje

També penso que tenir un fill, ja sigui el 1er, 2on, 3er... és una decisió de la que (la majoria de gent) no ens penedirem mai

[juliet]

Jo en tinc 2 i com la taxiwoman, tenir-ne un tercer és inviable...
Abans de saber que els meus fills no els podria tenir de "manera natural" en volia 3, però un cop va néixer la primera ens voliem "plantar", el tema de RA, és apart de car, psíquicament i físicament dur.
LLavors quan la Júlia tenia 18 mesos em van entrar les ganes de tornar-hi, em va costar convéncer el julieto però bé, després de més processos RA va arribar el Roger.
Ara que el Roger té dos anys ni m'ho plantejo anar pel tercer, tinc els meus dos miracles i estic més que contenta!!però clar, reconec que això

El petit té 4 mesos, i em fa molta pena pensar que sigui l'últim bebè que tindrem, està creixent tant ràpid!

ho penso sovint, tot i que després torno a la realitat...
En el fons penso que, si per aquelles coses de la vida inexplicable arribés un tercer, de tot ens en sortiriem, com ho hem anat fent fins ara, però no està ni molt menys als nostres plans
2 és el número "ideal" per poder arrivar a tot sense perdre l'alè.