Madre o vaca :(

[currita]

Nenes us deixo un enllaç del Magazine de El Mundo perquè pogueu llegir quina merda de coses escriuen
http://www.youkioske.com/prensa-espanol ... ubre-2010/

ESTIC MOLT INDIGNADA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Només de veure les fotos ja flipareu, però si ho llegiu

He editat per dir que estic d'acord amb el final quan diu:
"...que es una opción personal, no una imposición familiar, económica, social ni de ningún tipo"
Perquè jo no estic en contra de que cadascu faci el que vulgui, pit o biberó. PERÒ JO NO EM SENTO UNA VACA!!!!!

[crissie]

nena, jo ja t'ho he comentat al Maig, però Déu ni dó l'article...és que és per posar una denuncia eh!!!!!!!!!Quines barbaritats...no entenc com han pogut publicar un contingut així, però ja no per contingut, sinó per com ho han escrit, de manera totalment degradant...quina pena...

[Txellins]

Nenes visiteu aquest grup de Facebook: http://www.facebook.com/pages/Me-Indign ... 320?v=wall

[nessy]

nenes, no aconsegueixo trobar l'article del que parleu!!

[currita]

Gràcies Txellins, ja m'he apuntat!

[currita]

nessy acabo d'editar l'enllaç, ho havia possat malament de la mala llet que portava a sobre!!!

[potrita]

Pues yo encuentro el articulo muy interesante!!

Sinos olbidamos con el punto de vista en el que se escribe, es que redacta algo mas lejos de la realidad de nuestra sociedad?

A las madres que deciden no dar el pecho se les trata de malas madres, a las que deciden darselo incondicionalmente, se les cierra las puertas de su mundo laboral. En difinitiva no hay union y sin ella se pierde la fuerza. Esta sociedad se divide entre hombres y mujeres y en este ultimo grupo entre feministas y clasicas. Asi que de todas, todas, tenemos el as de perder. Si hubiera mas union entre unas y otras y se reclamaran y se lucharan por cosas logicas haciendo un equilibrio entre ambos pensamientos se conseguiria mucho mas, de lo que conseguimos hoy en dia.

El articulo tiene un punto de vista claro "feminista" ( indiscutiblemente) pero aun asi se hace mencion a varios casos muy diferentes y a varios especialistas de diferente opinion.

Y si en algo tiene toda la razon del mundo, es que a las mujeres que no les funciona la lactancia materna ( ya sea por el motivo que sea ) hasta que no cesan, se sienten vacas, porque cuando una persona no haze algo que le sale del corazon, el sentimiento de fracaso y riduclo.. es inexplicable.
La mama que tiene a un hijo en una incubadora y se tiene que sacar la leche para alimentarlo con una maquina, sabe que es el mejor alimento que le puede dar a su hijo, pero como se siente? te sientes como una vaca que estan ordeñando, ya que te encuentras en una sala, posiblemente con mas mamas, con un aparato que esta haciendo la funcion que tendria que hacer tu hijo, entrando medicos, enfermeras, sin intimidad.
La mama que tiene problemas de dolor, grietas etcc que alimenta a su hijo con lagrimas como puños y teme la hora de que llege ese momento, como se siente.. como una maquina de alimento.
La mama que da leche materna por el que diran y se siente presionada, criticada y obserbada, como se siente.. como un titere que solo sirve para alimentar a su hijo.
La mama que todo le va medianamente bien, que le da el pecho de corazon, que no le importa el que diran, que ven que sus hijos crecen etc.. como se sentiran satisfechas y defenderan la lactancia materna infinitamente y se sentiran ofendidas con este aritculo.

Verdaderamente dice poco de mucho, pero antes de juzgarlo tan duramente mirar a vuestro alrededor, sin ir mas lejos por la gran mayoria de post de este foro e intentar poneros en el lugar de esas otras madres, vereis como no encontrais este articula tan escalofriante.

Y vamos a quitarnos la venda de los ojos, que la mama que quiera dar a su hijo exclusivamente leche materna durante el minimo que estipula la OMS, medicos y otros profesionales o organismos de la salud ( 6 meses) tiene que renunciar a su trabajo, y que si aun asi quereis ofrecerselo hasta que el/ella quiera teneis que rechazar a él a un mas. Ese es el momento en el que dejamos de ser mujeres y nos volvemos unicamente madres.

[currita]

potrita em sembla perfecte que ho trobis interessant, però a mi PERSONALMENT m'ha semblat indignant. Has vist les fotos??? Et semblen normals??? I el títol??? Penso que ho haurien d'haver enfocat d'una altra manera i poguer fer l'article podria arribar a ser interessant i tot.

Tens tota la raó en que redacta una realitat de la nostra societat, i aquí està el drama. Quina societat... no volia obrir un debat sobre LM (o vaques esclavitzades, segons l'article) o biberons (per a mares triomfadores a la seva feina, segons sembla ) Si no que tot hauria de ser compatible, com en altres països. Però aixó ja es un altre tema.
No entenc perquè sempre em de dividir entre dones i mares, no podem ser les dues coses? També per un altre debat.

Dels casos que expliques i situacions on les mares es poden sentir vaques no estic gens d'acord amb tu, es un tema molt personal no crec que es pugui generalitzar per situacions. Se de mares que s'han estat treient la llet mentre el seu petit ha estat a la incubadora encantada de poguer fer-ho i mares que han decidit deixar de donar el pit, mentres tot anava bé, per decisió propia. Ho trobo tot igual de respectable i repeteixo, es una decisió personal. Ningú no hauria de ser jutjat per les seves decisions i menys ridiculitzar d'aquesta manera.

Així com ja he dit a la primera entrada cadascun que prengui les seves decisions però que no facin sentir malament ni insultar a ningú amb aquest tipus de coses

[Laure]

Hola!
Opino que l'article és horrorós per com està enfocat. Personalment crec també que, malauradament, no deixa de reflectir la realitat que ens envolta, i demostra la divisió clara que hi ha entre els dos "bàndols" i perdoneu la paraula. Opino, com la Potrita, que com a exemple tenim més d'un post sobre la llet, els famosos "llet materna vs llet artificial" que han portat molta cua i on ens hem arribat a dir de tot. Per tant, la realitat és aquesta, vulguem o no. Però està a les nostres mans canviar-la.
Estic completament indignada amb aquesta societat en que sembla que una mare no pot ser alhora una dona treballadora ... he viscut i escoltat autèntiques barbaritats sobre la maternitat dins l'àmbit laboral

Alhora, trobo que alguns exemples que poses (el de la incubadora, per exemple), Potrita, són casos concrets de mares que estan molt condicionades a l'hora de decidir si donar el pit o no. Reals,sí, però potser no són els que hauríem d'analitzar.

I, ara m'ha encuriosit una cosa? Realment cal renunciar a la feina per allargar la lactància fins els 24 mesos o més?

[potrita]

potrita em sembla perfecte que ho trobis interessant, però a mi PERSONALMENT m'ha semblat indignant. Has vist les fotos??? Et semblen normals??? I el títol??? Penso que ho haurien d'haver enfocat d'una altra manera i poguer fer l'article podria arribar a ser interessant i tot.

De verdad que entiendo que os haya parecido indignante y seguramente si mis circustancias de la vida hubieran sido diferentes, lo veria igual que tu. Yo las fotos y el titulo, no me lo tomo como algo degradante para la mujer, sino como clabe de humor, para empezar que como seres vivos, ambas hacemos la misma funcion en la vida, alimentar, y segundo porque yo tambien me he dirigido a mi misma con esos terminos en muchas ocasiones, recuerdo que en la estancia en incubadoras, nos deciamos " ahora nos vemos en la fabrica de la leche" o en muchas ocasiones el comentario " parecemos vacas".

Tens tota la raó en que redacta una realitat de la nostra societat, i aquí està el drama. Quina societat... no volia obrir un debat sobre LM (o vaques esclavitzades, segons l'article) o biberons (per a mares triomfadores a la seva feina, segons sembla ) Si no que tot hauria de ser compatible, com en altres països. Però aixó ja es un altre tema.
No entenc perquè sempre em de dividir entre dones i mares, no podem ser les dues coses? També per un altre debat.

Por eso decia que las mujeres tendriamos que unir nuestros pensamientos para hacernos fuertes y no tirar cada una para un lado. Tampoco tengo la respuesta de como hacerlo, pero ya lo ves si aqui mismo los debates que se forman por tener diferentes puntos de vista. Lo ideal y nuestra meta en la vida seria ser eso SER MADRES, SIN DEJAR DE SER MUJERES.

Para nada he querido generalizar, solo poner varias circustancias en las que los sentimientos pueden aparecer. como te digo pase por incubadoras, me describi como una vaca y le estuve dando LM casi un año. Con los otros no llego a los 5 meses ninguno de los dos, casualidades de la vida, en el primero no trabaja, con el resto si.

[potrita]

Laure he querido dar ejemplos en los que algunas mujeres se han podido sentir asi, evidentemente no seran todas, la diversidad de opinion es muy amplia.

Y referente a tu pregunta como puedes conseguir eso que dices? no encuentro una respuesta,( porfavor que no quiero insultar a nadie ehh solo es para intentar exponer como he visto el artivulo)
Yo lo veo asi si una mama empieza a trabajar a los 4 meses, la extraccion de leche ya es inevitable nos convertimos en "vacas" de la sociedad no? ( nos sacamos leche para alimentar a nuestros hijos) y por lo contrario sino te extraes leche no puedes trabajar, a no ser que tengas la suerte de tenerlo contigo no?

[potrita]

De verdad creo que no es para tomarselo como un insulto sino como una virtud, es despectivo que te comparen con un animal que su funcion en la vida es alimentar a medio mundo?
Y no lo es cuando nos comparamos con unas leonas, por luchar por nuestros hijos a muerte? ( ademas de que al devil lo matan para que no sufra)

[Raqueleta]

Jo no he llegit l'article, només resums per internet i ja he llegit prou com per a saber que és parcial, jo tinc el meu punt de vista i l'article el seu i no coincideixen.
Però no em sento ofesa pel títol ni per les fotos, jo mateixa, fent broma, he dit més d'un cop que era una vaca lletera. I ben orgullosa de ser-ho. De fet, jo no sóc madre o vaca, sóc madre vaca
Sí que és cert que recull el que hi ha a la societat, gent que et critica si fas LA i gent que et critica si fas LM prolongada. El problema és que, facis el que facis, algú et criticarà. Potser hauríem de deixar de jutjar la vida dels altres i tot seria més fàcil.

I, ara m'ha encuriosit una cosa? Realment cal renunciar a la feina per allargar la lactància fins els 24 mesos o més?

Of course not! És un esforç però si n'estàs convençuda no costa tant. Jo treballo des que va acabar la baixa materenal i seguim fent pit, però és cert que si ho fas per pressió t'acabaràs sentint malament amb el llevallets cada dos per tres al pit... Al final jo, que ho feia de gust, també em vaig acabar cansant del llevallets, ara, per sort, no em cal ja treure'm llet.

[charito]

Doncs jo estic d'acord amb la Potrita

Jo he tingut una experiencia molt dolenta amb la lactancia materna i haig de dir que si em sentia com una vaca i sumament incomode amb tot el que representaba, mugrons dolorits, llet que rajava sense poder controlar-ho, aprendre a donar el pit en public, el nen plorant a totes hores i de veritat no ho vaig disfrutar gens gens, fins i tot em vaig veure a prop d'una depressió pospart.

I crec que el article, al ser periodisme i no un panflet de la OMS, planteja les dues cares, la de la que esta molt contenta i la que ho viu com un patiment. El que planteja es que, i a mi m'ha passat, si no vols continuar amb la lactancia materna reps pressio per part de pediatres i infermeres, i altres mares com les d'aquest forum fen-te sentir que ets una mala mare i que s'ha d'arribar a qualsevol extrem per donar el pit quan no es aixi, l'important es que tant sigui pit com bibero sigui un moment de pau, amor, comunicació amb el teu fill, establiment de vincles.... i tot aixo no es pot fer si la mare esta incomode, angoixada o directament plorant com una madalena.

[Julyet]

L'article no hi ha per on agafar-lo. Ni les fotos. Ni cap motiu per justificar-lo. És com els "debats" d'intereconomia...

Goga, molt bona reflexió sobre "relaciona cada mamífer amb la seva mare segons d'on prové la seva llet" Crec que a el mundo t'agrairan que els ajudis per futurs articles.

A mi no em sap greu que em diguin vaca, dofina o girafa (bé, girafa m'ho han dit tota la vida...). A mi em sap greu que gràcies a campanyes com aquesta:

- Desprestigien la feina feta pels "radicals" de la teta: gràcies a ells jo i mil dones més tenim una feliç lactància (ens posen la millor informació a les mans, si no la volem utilitzar és el nostre problema, però no diguem que ens fan sentir malament).
- Animen a les futures mares a no lactar.
- La "rumorologia tetil" (concepte de l'Alba Padró, la meva "guia lactant bloguera") es segueix difondint i dificultant o anul·lant lactàncies.
- "Muerto el perro, se acabó la rabia". Si no hem de lactar, no hem d'agafar els nens, hem d'aconseguir de totes totes que dormin molt i ben seguit, etc. quin problema hi ha en que la dona torni a la feina el més aviat possible??? Si així tots sortim guanyant!!!¬¬'


Ah, una cosa, per ser mare el primer que cal ser és dona... així que tampoc entenc per què hem de triar... I ara en sèrio: si us quedés un any de vida, el dedicarieu a la feina o als fills??? Perquè jo, amant de la meva feina (ah, i ara mateix estic en actiu, tant de mare lactant com de treballadora).

Els nostres fills han tingut la sort de néixer en una època històrica privilegiada: tenen moltes més opcions per triar què i com volen que sigui la seva vida del que s'ha tingut mai. Ara bé, si a costa d'això hem d'ignorar les seves necessitats perquè "no ens fa sentir dones completes perquè no treballem prou"...

Per cert, amb una mica de sort no sé si em podré jubilar als 70 anys. Això vol dir que em queden 45 anys de vida laboral (i en porto uns quants treballats fins ara)... Si no m'hi dedico en cos i ànima ara mateix (reducció de jornada, excedències...) no em sap ni gens ni mica de greu.

Noies, no ens fem mala sang... a mi m'escandalitza viure en un món així... no us ho negaré. Però com he dit abans, tothom té la informació al seu abast, i qui no sàpiga interpretar-la, seleccionar-la... oportunitats per fer-ho, n'ha tingut.

[Julyet]

Doncs jo estic d'acord amb la Potrita

Jo he tingut una experiencia molt dolenta amb la lactancia materna i haig de dir que si em sentia com una vaca i sumament incomode amb tot el que representaba, mugrons dolorits, llet que rajava sense poder controlar-ho, aprendre a donar el pit en public, el nen plorant a totes hores i de veritat no ho vaig disfrutar gens gens, fins i tot em vaig veure a prop d'una depressió pospart.

I crec que el article, al ser periodisme i no un panflet de la OMS, planteja les dues cares, la de la que esta molt contenta i la que ho viu com un patiment. El que planteja es que, i a mi m'ha passat, si no vols continuar amb la lactancia materna reps pressio per part de pediatres i infermeres, i altres mares com les d'aquest forum fen-te sentir que ets una mala mare i que s'ha d'arribar a qualsevol extrem per donar el pit quan no es aixi, l'important es que tant sigui pit com bibero sigui un moment de pau, amor, comunicació amb el teu fill, establiment de vincles.... i tot aixo no es pot fer si la mare esta incomode, angoixada o directament plorant com una madalena.

Roser, l'article és de tot menys rigorós. Ara no analitzaré punt per punt perquè gràcies a ser mare treballadora, tinc molta feina pendent. Però tu probablement et vas trobar amb professionals que sabien la teoria, però no la pràctica. No seria més lògic demanar personal sanitari competent en la lactància que no que t'animin a deixar-la?

Igualment encara busco el post on es digui que la mare que davant del patiment ha optat per deixar de lactar és una mala mare...

[Salander]

Jo crec que una de les coses greus de l'article és que afirma coses falses o directament estúpides. Per exemple, com a cosa falsa diu entre els contres que si prens medicaments has de deixar la lactància i resulta que el 90% dels medicaments són compatibles I com a estupidesa diu que no està demostrat que la LM sigui millor que la LA De veritat que cal demostrar que la llet humana és millor pels humans que la de vaca? De veritat que cal?

[nunus]

Personalment, penso que el to de l'article és lamentable, però tampoc m'estranya sabent d'on prové. Les dues últimes línies poden ser mínimament sensates, però la resta de l'article és de tot menys rigorós o acurat.

Si per parlar de la lactància s'ha de citar la Badinter i les seves teories, "apaga y vámonos".
Si som dones, som dones. I per això tenim la capacitat d'alletar les nostres cries, com tots els mamífers. Jo, en tot cas, seré mare & vaca. Em cosidero bastant feminista, però em fa ràbia que a vegades em vulguin alliberar TANT. Representa que no puc donar el pit perquè la meva aspiració és estar al mateix nivell que els homes en tots els àmbits?? Si dono el pit no puc treballar??

El quadre dels avantatges i els inconvenients també és de vergonya aliena: no està documentat i no és gaire objectiu afirmar que treure's la llet és "engorroso". Ho serà per ella, però moltes mares ho fan de gust.

Quant a compaginar la vida laboral amb la lactància, doncs depèn de cada mare i dels seus horaris. No sempre estàs obligada a deixar la lactància als 4 mesos, com comentava algú. Moltes mares d'aquí ens ho maneguem bastant bé, no? Jo mateixa segueixo treballant (menys hores), però continuo donant-li el pit al meu fill de gairebé 18 mesos, 3 o 4 cops al dia ben bé.

La trista realitat és el que comenteu: facis el que facis sempre et qüestionen. I és una llàstima.

[island]

Noies, faig una entrada visceral, que estic a mig acabar el sopar (plego tard al vespre...).
Quan tingui temps ja tornare a entrar amb mes calma i serenor. I amb un altre teclat, que aquest no posa accents, disculpeu.
Dir-vos que ahir vaig acabar el dia amb la lectura d'aquest article, que va portar-me el meu marit. Crec que he dormit indignada. I al llarg del dia d'avui, no han deixat d'inundar-me el cervell els milers d'arguments amb que podria rebatre la majoria dels punts del "reportatge".

I us dic una cosa (Roser, m'adreço a tu, que has fet referencia a que aixo era "periodisme"). Soc del gremi, i us ben asseguro que aixo de periodisme en te ben poc. Cada titular, cada frase, l'estructura del reportatge en general, son aberrants i perversos.

I crec que, mes enlla de si donem el pit o el bibero, pels motius que sigui, l'article hauria d'indignar-nos com a dones i com a mares.

Nomes esquematitzo uns quants aspectes per a la reflexio:
-els sectors conservadors del Mundo i companyia no recolzen la lactancia materna, segons veiem. Pero molts dels progres d'esquerres tampoc, perque apel·lant a un feminisme mal entes, tambe creuen que la dona alliberada s'ha de despendre de l'escavatge de la maternitat i la lactancia. m'he perdut, estic desorientada. I la lactancia, desamparada.

-com es pot portar una "feminista" historica com la Lidia Falcon, amb unes idees com les seves? Heu vist la perversio d'aquesta dona? dir que les campanyes de promocio dels beneficis de la lactancia son falses i que estan orquestrades per tornar la dona a casa!!!

-com es pot posar com a referent a comparar els EUA? no sera precisament per ser un exemple de nutricio infantil saludable. I un pais on cada any milers de dons son detingudes per alletar en public...

-que els americans i europeus del nord son mes alts que els llatins perque s'han alimentat de llet de farmacia i no materna? aquesta dona ha sentit a parlar de la genetica? i de les caracteristiques propies de cada raça? i sap que l'alimentacio no influeix en l'alçada de les persones? i diu que els africans (alimentats amb llet materna) son baixets? baixets? i posats a referenciar el nord d'europa...sap que son un referent en el respecte a la lactancia i a la conciliacio familiar/laboral? sap que alla el foment de la Lm es una questio d'estat? per favor...

.el requadre de beneficis/inconvenients de la lactancia materna esta totalment desfassat i recull molts dels topics tetils que poc a poc ja van essent desterrats amb molta feina d'informacio i divulgacio. una tasca que, gracies a articles com aquest, fara moooltes passes enrera.
que no esta demostrat cientificament que la llet materna preve al·lergies, diabetis, obesitat...? per favor. On es el cientific que ho contradiu? on es la font del cientific o el metge contrari a la lm en el seu article? no n'hi ha. nomes una vella feministra tronada. i el testimoni d'algnes dones que, malauradament, no van tenir una lactancia feliç. segurament, per culpa de viure en un pais amb professionals sanitaris mal formats en lactancia materna.
Que no es poden prendre medicaments? No s'ha informat. No ha contrastat
Que si l'alimentacio es exclusiva de la mare el pare no s'implicara en la criança dels fills? per favor...6 mesos de lactancia materna exclusiva. 6 mesos. Amb la d'atencions que requereix un nado! i amb la de farinetes que podra donar aquell pare! vinga, va, feministes! aviam si amb aquest argument ens prendreu el goig d'una de les principals essencies de ser dona: el plaer i la capacitat d'alimentar els nostres fills. No fotem. Que si no fos pel seu efecte erotitzant, ja ens haurien extirpat les mamelles!

-jo no dubto que moltes mares s'hagin trobat amb algun profesisonal (pediatre, matrona, infermera..) que els hagi insitit en la lactancia. Pero curiosament, sempre es tracta de casos que han fracassat..... Mes que res, perque mireu que costa trobar un profesisonal medic que tingui una formacio decent en lactancia materna! No s'hi val a pressionar pero no informar be!!! Pero per aixo hem de demanar una bona formacio. Condemno qualsevol tipus de pressio en un sentit o en l'altre....pero de veritat....al nostre pais hi ha ben pocs pediatres que et recolzin a fer lm exclusiva 6 mesos i que et donin el suport necessari a alletar 2 anys o mes... en general. no en tenen ni idea. I per aixo moltes heu fracassat en els vostres intents. I no m'estranya. Pero no culpeu, sius plau, els sectors prolactancia. Doneu la culpa a qui no us va ajudar, ni informar ni recolzar.

Donar o no el pit es una opcio lliure i personal. Pero pseudoarticles com aquests fan que la decisio no sigui ben informada. I aixi la deicisio no sera mai lliure.

Dir que la lactancia coarta el nostre desenvolupament professional es una afirmacio totalment cinica. En els paisos seriosos, la baixa materal permet cobrir els mesos de lactancia exclusiva. I despres, permet a la mare triar solucions flexibles a la seva mida, segons les seves prioritats, realitats, aspiracions o necessitats. aqui no podem triar. B´´e, de fet hem de triar: entre els fills i la feina. Pero si triem els fills quedem despenjades de la societat. I si triem la feina, els hem de deixar 8 hores en una guarderia a les 16 setmanes.

i ara que no em vinguin aquestes noves feministes amb que aixo de la lactancia ens vol tornar a casa. Vinga, va. no sigueu ingenues. en nom d'aquest fals feminisme tronat, que paradoxalment esta al servei dels homes perque segueix patrons masculinitzadors, ja teniu el que volen: que a les 16 setmanes ja estiguem totes pencant, pensant que aixo ens fa lliures, modernes, progres i estupendes. Doncs a mi em fa lliure poder ser dona en tota la meva dimensio. sense renunicar als meus trets i drets biologics, com la maternitat i la lactancia. em fa mes lliure dedicar el dia al meu fill que als horaris estrictes d'una oficina. m'agrada la meva feina, pero hi ha d'haver formules que racionalitzin els horaris i conscienciin les empreses de la importancia que els seus treballadors desevolupin la seva vida familiar.

i vull un feminisme que reivindiqui el meu dret a viure plenament la maternitat!!! les que volen realitzar-se passant 12 hores al dia a la feina ja poden fer-ho. pero jo visc en un pais on encara es veu estrany que alleti el meu nen de 18 mesos...o que despres d'un any de dedicar-me a ell en exclusiva m'agafi una reduccio de jornada que allargare el maxim possible... (amb l'esforç economic que suposa).

soc una mare mamifera humana.

[angelina]

Com ja heu dit les altres.... a mi no m'emprenya que em doguin vaca,m'ho dic jo mateixa o deia que amb lo que surt ara no arribo ni a mixeta! però que et diguin que si fas de vaca pel teu nen perds les teves llibertats de dona? que fot per terra tota la feina de les feministes que han lluitat per la igualtat!? Doncs sabeu quèeeee jo hi estic molt bé sense igualtat, sense que el meu marit dongui ni un sol bibi i que el nen dormi als meus braços i seria mes lliure si en comptes d'això li enxufés un bibi, el fes dormir solet al seu llit (pq esclar te 14mesos s¡ha de saber adormir sooooooool!! i m'en vaig a espatarrar-me al sofà dabant la tele basura per sentir-me una dona lliure i amb igualtat amb el meu home??nm'ho va dir fa un parell de setmanes la psicologa d'un dels centres aquest d'atenció precoç que anem.... una mica més i me la meeeeeeeeeeenjoooooo però em vaig controlar que no fós cas que no em vulguin el Walid per canibala...)

Jo la veritat no m'he llegit tot l'article, NO HE POGUT, el principi he anat llegint despreś he mirat per sobre i després he tancat la finestreta...

Gogaaaa m'encanta la foto i jo penso que també ens hauriem d'identificar-nos a partir d¡ara amb lleones que protegim als nostres nens amb ungles i dents i ens menjariem qui fós per protegir-los... no sé massa si les vaques son aixi... però les veig més aviat pacifiques pobretes!