Com afrontar la mort amb els nens/es...

[rela]

Hola noies!
No sé si aquest és el millor lloc per parlar d'aquest temes.. de fet no sé si algú em podrà ajudar...

necessito el vostre consell ...això que us explico no té res a veure amb embarassos ni bebès..
Necessito la vostra ajuda com a mares ..
Jo séc mestra i tinc un alumne que té 10 anys, fa un parell de setmanes em va dir que esl seu pare estava a l'hospital perquè tenia pedres al ronyó. Jo he anat preguntant i avui m'ha dit que li havien donat l'alta.. massa dies.. vaig pensar...
Avui he pogut parlar mab una familiar (per fi!) i m'ha dit que té càncer de fetge i als 2 pulmons... m'he quedat de pedra.. no els donen esperances.. però no m'ha explicat gaire perquè el nen rondava per allà i no sap res de res..

M'he ofert per, si vol, parlar a l'aula sobre la mort, etc, però el nen no sap res de res.. m'he estat informant i no sé.. primer hauré de tornar a parlar amb la familia i després començar a treballar el tema de la mort a l'aula.. algú s'ha trobat en aquesta situació? què vau fer?? és que trobo que se'ls "amaga" molt aquest tema i se'ls diu coses que no són...

Gràcies ...
Estic una mica rallada pel tema...

[Befana]

Hola Rela,
No sé si et servirà de molt, però hi ha tota una col·lecció de llibres que parlen de temes més "abstractes" i sé que hi ha un (perquè li vam comprar l'any passat a la meva cosina de 8 anys) que parla de la mort d'un avi. Es titula " L'avi Joan ha mort". Poder podries fer reflexions a traves d'aquest o d' un altre conte. Crec que sempre va bé partir d'una història per introduir temes i opinions dels nens (jo ho faig)

[entrerius]

Hola Rela.

Jo no treballo amb nens i no et puc ajudar… però estic d’acord amb tu que és un tema que generalment no es tracta be….. que hi ha molt tabú… que s’explica malament… i a mi personalment també m’interessa saber com s’ha d’enfocar i quina és l’edat ideal per començar-ho a fer…….

Fa pocs dies vaig estar amb dues mares que parlaven del tema, i havien llegit un llibre que parlava de com iniciar als nens en el tema del dol....

[edae]

Hola Rela Mira't aquesta pàgina! Espero que t'ajudi!

http://conxitalarrull.com/

[Ginger]

Ostres, tens molta raó... a lite infantil vam treballar tot de contes que en parlaven... a veure si pogués buscar-ho i et passo alguns títols! Ja em diràs si t'interessa...

[Ginger]

Acabo de recordar 2 títols: "Jo les volia" i "El pato y la muerte"

[miriam1980]

No sé com s'hauria de tractar el tema, potser això que comenteu de veure com ho enfoca la familia és força encertat, però penso que es faci com es faci, si ja és difícil per un adult (i ho dic per experìència pròpia) per un nen, ni m'ho imagino. Ma mare va morir quan el meu nebot era petit i fa un parell d'anys, anàvem en cotxe, era de nit, i va comentar que tal estrella era la seva àvia. Jo em vaig quedar de pedra, els ulls se'm van omplir de llàgrimes. Li vaig preguntar que perquè la seva àvia era una estrella i em va dir que estava molt malalta i que va anar pujant, pujant fins que va arribar el cel i es va convertir en una estrella. Li vaig comentar al meu germà i em va dir que ell li havia explicat que la iaia estava malalta i que havia pujat al cel i el nen solet havia fet l'associació entre la iaia i l'estrella. Suposo que dins dels seus límits, ells busquen la seva explicació a l'absència.

Evidentment a un nen de deu anys no li aniràs amb la història de la estrella... no sé com s'hauria de fer, però el que sí és cert es que es un tema interessant per l'ocultisme que hi ha al seu voltant.

Sigui com sigui, et desitjo sort.

[helan]

Et donaré la meva experiència i el que penso des del punt de vista de algú que es va quedar orfe:

-tema clase: si vols parlar de la mort a classe, a mi em sembla molt bona idea però és un tema tabú i a vegades complicat. Jo els hi parlaria de la mort d´una manera clara, en que el cos d´una persona deixa de respirar, sentir i deixant clar que no ressucitarà... és normal que es pugui fantasejar sobre que tornarà, etc... Explica que normalment la gent es mort quan és molt, molt, molt gran (pensa que per ells els "molt, molt grans" són de l´edad dels seus pares) o quan està molt, molt, molt malalt. Un cop explicat deixa que ells preguntis i no deixis respostes a l´ aire. Plantejat que algun nen et pot preguntar sobre el cel, etc...

-tema nen afectat: a mi quan se´m va morir ma mare els de la classe em van fer un regal, la veritat és que em va agradar molt. És un moment molt dur i sentir que t´entenen és molt positiu. Una altra cosa és que segurament el nen necessiti molts de mimos, però no acceptis que comenci a fer el vago o tenir comportaments violents (és molt forta la ràbia que pot sentir, potser no a l´inici, però sí després); doneu-l´hi vies on es pugui desfogar i plorar (això també és important que passi dins de l´àmbit familiar) i que no caigui en l`ínmovilisme. Augmenta la seva autoestima i que faci coses: exercici, tingui responsabilitats, etc..
Un regal que podries proposar a la família és un marc on hi pugui posar una foto que li agradi d´ell i el seu pare perquè la tingui amb ell.

No sé, si tens alguna pregunta, no tindré problemes en respondre´t.

Molta sort!!

[rela]

Moltes g`raices a totes..

la veritat que és un tema complicat..
he llegit molts articles sobre com tractar el tema amb nens, està clar, que s'ha de dir la veritat d'una manera senzilla i entenedora, però em serveix moltíssim escoltar (bé, llegir) les vostres esperiències personals..

helan, moltes gràices pels teus consells.. em sap greu el que vas haver de passar..

miriam i ginger, merci pels vostres comentaris.. el problema que hi veig és que li estan amagant completament al nano i ell s'adona que passa alguna cosa estranya.. molt em temo que li amagaran fins l'últim moment i després el shock serà encara m´s gran...

jo, com a mestra, no els puc dir que han anat al cel, i gual que no els diria que la terra la va crear un senyor en 7 dies..
no pel tema religiós del cel, sino perquè els haig de dir la veritat.. no ser curel però si directa i sincera... no?? ai...
no sé... no sóc mare ni tinc nens al meu voltant ptopoer.. la meva relació amb ells és professional.. sóc mestra, els estimo, els respecto i intento ensenyar com moure's pel món .. però en aquests temes més personals o íntims.. no sé quina mena de reaccions poden tenir..

no sé si m'he explicat gaire bé..

edae, entrerius, Ramtri, befana

[helan]

Moltes g`raices a totes..


miriam i ginger, merci pels vostres comentaris.. el problema que hi veig és que li estan amagant completament al nano i ell s'adona que passa alguna cosa estranya.. molt em temo que li amagaran fins l'últim moment i després el shock serà encara m´s gran...

A mi m'ho van fer. És horroròs perquè la mort llavors es converteix en algo traumàtic sense saber-ho ell, i si el nen no reb explicacions ara, dubto que es fagi més tard, el que provocarà que ell es tanqui i no s'atreveixi a expressar els seus dubte. Si parles amb algun familiar, intenta que dins del dolor que ells estan sentint, no sobreprotegeixin al nen amb el silenci, que s'expressin i li expliquin la veritat. Que pugui anar a veure al pare per dir-li que l'estima...

jo, com a mestra, no els puc dir que han anat al cel, i gual que no els diria que la terra la va crear un senyor en 7 dies..
no pel tema religiós del cel, sino perquè els haig de dir la veritat.. no ser curel però si directa i sincera... no?? ai...
no sé... no sóc mare ni tinc nens al meu voltant ptopoer.. la meva relació amb ells és professional.. sóc mestra, els estimo, els respecto i intento ensenyar com moure's pel món .. però en aquests temes més personals o íntims.. no sé quina mena de reaccions poden tenir..

Jo crec que és una molt bona postura i segur que algun nen et pregunta pel cel, i llavors hauràs de treure les dots de mestre.

[Gus-gus]

Es un tema molt complicat, a internet hi ha varies pàgines que en parlen, però no saps mai com afrontar el tema...jo fa dies que us volia demanar la vostra opinió per un tema semblant i potser les vostres respostes també hem serviràn.
El nostre cas es molt dur, perque hi ha una nena de la classe del meu fill gran que te una malaltia molt greu i irreversible, ara està anant a classe els dies que pot, i ja no té ni un cabell...un podeu imaginar l'impacte per a els nens, ella va amb el mocador i no en sap res, només li han dit que li estàn fet probes i es el que hem dit als nens. A l'escola no hi parlem entre noslatres( les mares) ens comuniquem via meil per que la mare aixi ens ho ha demanat.
El que ens preocupa es com dir-li als nens, quan arrivi el moment, perque el futur es molt, molt negre.
Hem parlat amb l'escola per parlar amb la psicologa del centre i que siguin ells els que ens guiin en aquest cami tan dificil.
La vida de vegades es una merda molt grossa!
Tenia la necessitat de parlar-ho amb algú que no sigui del meu entorn més inmediat.
Sento haver-te inveit el teu post.

[rela]

Ostres Gus-gus... no vegis quina situació... m'imagino que per vosaltres ha de ser molt dur... i no saber com dir-ho als vostres fills encara més.. doncs no et puc ajudar.. em sap greu.. ja veus que aquí estic demanant ajuda...

Ramtri, està clar que en cap cas portaré la contrària a la família... però no en portaré cap segur perquè no els han explicat res de res.. de tota manera he pogut parlar amb ells i els he proposat doncs això, tractar el tema.. però ells ara mateix no estan per la labor.. suposo que deuen estar fets caldo, i a més a més a l'hospital.. intentaré aprofundir amb ells una mica més..

[rela]

merci wapa.. a vuere què passa...

[mussola]

Hola a totes,

Si em permeteu, us donaré la meva opinió i la meva experiència, en els dos àmbits.
El meu pare va morir quan jo era petita, i va morir a casa de cop d'una ambòlia. Per tant, com que no estava malalt no t'ho esperes i no et pots despedir. El meu consell és no tallar les expressions de dolor, ja que plorar va molt bé, que el nen tingui una recolzament quan necessiti. El fet que no tornarà mai més, això els nens, i més d'aquesta edat (10 anys) ja ho saben, tot i que no els ho diguin. ells mateixos es fan una composició del tema, i si els diuen que van al cel poden fer tranquilament l'asociació amb les estrelles que heu comentat, i no deixa de ser un consol. El que si recomano és que no s'enganyi "ha marxat lluny" he arribat a sentir jo que els diuen. No ha marxat, perque no tornarà, i això la única cosa que pot fer es que els nens s'enfadin amb la persona que ha mort per abandonar-los. Es pot suavitzar dient que esta al cel, si volen, pero deixar clar als nens que no els abandonen, sino que segueixen vetllant per ells des d'on sigui, que es continuin sentint protegits. és la meva opinió en primera persona.
respecte a com actuar com a mestra, i sobretot per la que tenia una nena malalta a classe del seu fill, a mi em va passar amb una alumna a la que li feia classes particulars. 14 anys, l'edat en que es senten super madurs i super grans, pero que encara no ho són. Es va morir un amic seu de classe i no en parlava amb la mare. Han de tenir algú amb qui parlar-ne, perque de vegades, i això es extensible a moltes edats, tenen la impressió que no poden desfogar-se. he sentit frases com "has de ser fort/a" "ell/a no voldria veure't trist/a" això pel meu punt de vista és un error, perque si que estan tristos. en el cas de la meva alumna, li vaig recomanar que escribís una carta, perque ella sentia que no li havia pogut dir tot el que tenia dins.Va escriure la carta, i li vaig dir que la portés a un lloc especial per tots dos, i la llegis en veu alta i després l'enterrés o la cremés. Ho va fer quan va estar preparada per despedir-se i li va anar be (pot ser una carta o un dibuix, depen de l'edat) Si és un familiar molt proper li poden posar a la caixa perque se "l'endugui"
Ostres, estic veien que he escrit una parrafada que tela! pero espero que us serveixi la meva experiència.

[Gus-gus]

Moltissimes gràcies.

[rela]

Mussola, moltes gràcies per la teva experiència.. de veritat que m'ajuda molt af er-me una idea... gràcies de veritat...

[entrerius]

En aquesta web hi ha molts llibres-contes adreçats als infant i classificats per diferents edats que parlen del tema de la mort.

http://www.bibliotecaspublicas.es/palma ... n26826.pdf

Us volia fer una pregunta.....

Penseu que és bo iniciar al nen en el tema del dol, de la mort, sense que aquest hagi tingut una experiència en primera persona, així el dia que s'hi trobi no li vindrà tant de nou?

Les que sou mestres i heu d'afrontar aquesta situació a l'aula, en parleu amb tots els nens o sols amb l'afectat? Si ho feu amb el conjunt de la classe a mena d’activitat, suposo que deu ser difícil coincidir amb l’orientació que cada família ha triat per tractar el tema.....per allò que comentàveu de respectar la visió particular de la família.... no sé si m'he explicat massa be

[mussola]

Me n'alegro que us hagi servit la meva experiència...si em voleu preguntar res, que us pugui contestar, ja sabeu...

Ara penso que també es pot utilitzar si han tingut alguna mascota, com a "tranquilitzant" Per exemple, si s'ha mort anteriorment un gos o un gat, o el que sigui, que també passa, els hi podeu dir que estarà cuidat perque no estarà sol sino amb la mascota corresponent. Això també ajuda de vegades, perque es te la sensació que la persona que es mor queda com "sola" i això també consola...tenir la sensació que el mimarà algu. el nen es queda de vegades amb la sensació que no el podra cuidar ni mimar més, i el fet que la mascota ja morta ho pugui fer els va bé.

Salutacions

[pucpuc]

Podries parlar amb la psicologa o psicopedagoga del centre i que t'ajudes a preparar la tutoria o a preparar el tema per quan arribi el moment de treballar-ho a l'aula.

[rela]

he demanat a l psicòloga una entrevista i organitzarem una mena de "consells".. quan els tingui us els passo per si us pot fer servei..

entrerius, nosaltres tractem el tema amb tota la classe.. poer això deia que s'ha de tractar d'una manera senzilla, la mort com a part d'un cicle.. explicatn que generalment només passa quan la gent és gran , etc..
ja us explicaré a veure com acaba...