Algún cas de testicle que no està a la bossa?

[esquitx]

El nostre nen té quasi 10 mesos i ja va nèixer amb només un testicle a la bossa l'altre el té al canal inginal però no hi ha manera que entri!! Quan tingui un any hem de tronar a visitar l'especialista però ens van dir que si no entrava l'haurien d'operar.
Alguna de vosaltres si ha trobat? A quina edat operen? estan molt dies a l'hospital? Quines cures has de tenir després?
I la última pregunta, alguna sap si hi ha alguna alternativa que no sigui quirofon? I si no s'opera què passa?
He llegit el que pot passar a nens que han nascut amb un testicle que no ha descendit i ja m'ha entrat mal rotllo!!!

[Ítaca]

Esquitx, jo tinc un familiar q sols té 1 testicle, i vaja, tot i q no és un tema q se'n parli gaire, diria q no el van pas operar... i fa pocs mesos ha estat pare (tampoc sé si l'han tingut de forma natural o no, clar...)

[Elidé]

Esquitx, entenc que el teu nen té criptorquídea? No deixis passar massa temps abans d'operar-lo perquè la conseqüència de fer-ho tard és una molt probable esterilitat. Al meu marit el van operar als 10 anys i vam haver de fer in vitro perquè la seva producció d'espermatozous és quasi nul·la (en alguns espermiogrames és igual a 0). L'uròleg ens va dir que, per anar bé, la criptorquídea s'ha d'operar abans dels 18 mesos/2 anys...
No t'ho pensis, el teu fill t'ho agrairà el dia de demà

[esquitx]

Sí, elide té criptorquídea però no he posat el nom tècnic perquè he pensat que molta gent potser no sabria el que és. Ostres...no, no vull que tingui conseqüències perquè no l'hem operat a temps!! Però un nen tan petit operar-lo ens fa tanta cosa!! És que per mala sort ja va estar una setmana ingressat quan tenia 5 dies i ara tornar-hi... A veure, si tenim sort i li baixa, es veu que durant el primer any ho pot fer però ho veig complicat perquè es veu que no el té gaire ben situat, no està alineat i es complicat que es desplaci cap a un cantó i desprès baixi.

[Elidé]

Si finalment no es posa a lloc per si sol, estigues tranquil·la que em penso que és una operació senzilla. El meu marit no en té pas un record traumàtic i va estar poc temps ingressat... A un cosí meu també el van operar quan ja era grandet i ha tingut fills sense problemes, però avui dia se sap que aquesta intervenció s'ha de fer els primers anys de vida i crec que és la pràctica habitual. L'uròleg que va visitar el meu marit treballa a l'IVI i també té consulta privada, si en algun moment voleu una segona opinió et puc passar el seu nom.

[potrita]

Hola!

El meu nebot també li va pasar i no el van operar, durant 6 setmanes li van estar punxant una hormona (1 per setmana) i no havia arribat a la quarta que ja li havia baixat, tot i així va haber d'acabar el tractament.

Abans d'operar i en el temps d'espera "que li baixi" que tractament li han enviat?

Em sorprèn molt que el fet de retardar o no l'operació pugui produir esterelitat, sense anar més lluny al Jesulín de Ubrique li van tenir que estirpar un abans de casar-se i ha tingut dos fills, sabem com són els mitjans de premsa amb aquestes coses i si hagués estat in vitro o alguna cosa d'això, es sabria.

Perquè en aquest cas que si el té, però no en la seva stio si pot produir? (És curiositat eh)

[Elidé]

Pel que jo vaig entendre, el fet que el testicle no estigui al seu lloc durant tants anys fa que la producció hormonal quedi tocada i el cos no funcioni com ho hauria de fer... No sóc una experta en el tema i no puc donar gaires explicacions, però potser s'entén millor si ho traslladem al món femení: no és el mateix que t'extirpin un ovari essent adulta (l'altre continuarà funcionant perfectament) que néixer amb l'aparell reproductor sense acabar de formar i que no es corregeixi a temps...

[Tara]

Bon dia,esquitx.

Nos també estem pendents del tema amb el Cesc;a la revisió dels 2 anys ens van dir que li anessim controlant,ja que si li toques baixa i a vegades el té dins la bossa.Ens van dir que a la revisió dels 3 anys ja s´ho tornarien a mirar.Al Taro el van oeprar amb 8 anys,i no hem tingut cap problema a l´hora de quedar-nos embarassats.

[Xana]

Al meu petit el vam haver d'operar quan tot just acabava de fer els dos anys. En el seu cas, al ser prematur es veu que és força més normal que un o dos dels testicles no baixin...
La opció de les hormones no era possible (a més de perque el metge ens la desaconsellava) perque el tenia massa amunt. I per si fos poc, tenia una hernia inguinal que també s'havia d'operar...
Doncs bé, jo crec que ho vam passar pitjor nosaltres que ell! L'operació en sí dura poca estoneta. Des que se'l van emportar fins que me'l van tornar no van passar ni dues hores (potser una? ja no m'enrecordo...). Ingresses a primera hora, l'operen, te'l porten, unes horetes en observació a l'habitació, esperen a que prengui alguna cosa i cap a casa!
La cicatriu (sobre tot per l'hèrnia) feia una mica de cosa. Però als dos dies ja corria i saltava per tota la casa! Fins i tot es sentava de cop al seu "correpasillos", que era un cotxe. De veritat, li feia més mal al meu marit quan el veia fer-ho que no pas al nen.
Ah! i si, el metge ens va dir que de no operar-lo tenia moltes possibilitats de tenir problèmes d'esterilitat i un major risc de desenvolupar un càncer testicular. Quan va dir aixó, ja no li vaig donar més voltes!
Anims, fa molta peneta quan son tan petits.... però estic convençuda que és millor fer-ho quan abans. Al meu gran el vam haver d'operar de fimosi quan tenia 5 anys i ho va passar FATAL!!! Segur que si hagués estat més petitó hagués estat tot molt menys traumàtic...

[Elidé]

En aquest enllaç s'explica molt bé per quina raó pot ser causa d'esterilitat:

http://www.reproduccionasistida.org/reproduccion-asistida/cuerpo-humano/embarazada/criptorquidia/attachment/criptorquidia-y-fertilidad/

[Elidé]

I un altre enllaç interessant:http://escuela.med.puc.cl/publ/manualurologia/patologiagenitalesexternos.html

[esquitx]

L'infertilitat i el càncer de testicles poden ser causes de només tenir un testicle perquè com ha explicat molt bé l'Elide és simptoma que no hi ha hagut el desenvolupament correcte. Però hi ha diferents casos segons on s'hagi quedat el testicle que no ha baixat i hi ha un cas que el testicle no està dins la bossa però no sé on està col.locat que es considera normal i no s'ha de fer res.

Les que heu hagut d'operar els vostres petits, com són els preparatius, també han d'estar 12 hores sense menjar? I si a les nits encara menja? és que no em veig en cor de que el meu fill es passi la nit plorant pq vol teta i jo no n'hi pugui donar... i tampoc vull que me'l sedein... encara no sé el diagnòstic i no sabeu l'angoixa que tinc!!! Entre l'experiència que vam passar amb ell quan va nèixer i que a mi em van operar abans dels 3 anys i ho tinc gravat tot el cap, no sabeu el trauma que va suposar aquella operació per mi... que només de pensar si ha de passar per quirofon no sabeu com m'ho passo!!!

[Xana]

No calen 12 hores. Recordo que ell ingressava a les 08.00 del matí i el darrer biberó (tenia 2 anys acabats de fer però encara en prenia un per la nit) li vaig donar a les 03.00 de la matinada.

Un cop allà, el primer, li van portar un xarop per que es tranquilitzés (no recordo que era... només fa un any i mig i gaire bé ja no m'en recordo!!) i a partir d'aqui vam estar una horeta o així a l'habitació. Per quan van venir, el nen estava despert però com "atontadet" si que va plorar quan se'l van emportar... i jo encara més un cop ja no el vaig tenir amb mi (com us he dit abans, va ser prematur i a sobre va fer una sepsis amb 19 dies - va ser una mica com tornar-ho a reviure). Però la infermera em va venir a veure al cap de ni tan sols 10 minuts per dir-me que ja dormia i que el doctor estava a punt de començar. Així que el nen, patir-patir... doncs no devia patir gaire.

Com he dit, al cap de no res ja el tornava a tenir amb mi.

Al despertar-se primer si que es va espantar i va plorar angoixat (suposo que del tràngol de la separació)... però no li va durar ni dos minuts. En quant em va veure es va tranquilitzar.

Vam haver de tornar a l'hospital un parell de vegades (revisió, treure punts, nova revisió...) i jo no el vaig notar més nervios que en qualsevol altre visita al pediatre. Així que, al menys en el seu cas, no crec que l'hagi marcat.

De veritat, se'ns fa més muntanya a nosatlres que no pas a ells... i a més, és pel seu bé!!!

[esquitx]

Xana, amb el que m'has explicat m'has deixat més tranquila!! Ostres, entenc la teva situació perquè és el que em passa a mi, portar-lo a l'hospital és com tornar a reviure el que ens va passar el principi i fa que encara sigui més dur!!

Una pregunta, a quin hospital el van operar? Ufffffff!! Aquests peques com fan patir!!!

[Xana]

Si que fan patir, si....

Al petit el vam operar a l'Hospital de Nens de Barcelona. No recordo com es deia el doctor (si t'interessa ho busco), però era un senyor gran, d'aquests que no s'estan per tonteries, una mica brusc, però que em va donar tota la confiança del mon.

El que si que et recomano, si pots, és que ho facis en una clínica o hospital privat. Si es que al final cal operació!

Al meu gran el vam operar a Sant Joan de Deu de fimosi. Vam triar-lo pensant que, al veure tants casos, tindrien "la mà trencada" per aquesta mena de coses. Doncs la experiència va ser horrible!!! Et sents molt més cuidat i acompanyat en una clinica privada. Consti que estic convençuda que Sant Joan de Deu és bonissim per coses més serioses, eh? Però com a hospital de dia....

[esquitx]

Nosaltres anem a la Vall d'Hebron i pensava com tu que el ser un hospital gran en tenen el cul pelat de fer operacions però el que m'has explicat que et deixen estar tant amb el nen i en tenen tant informada en tot moment és el que a mi m'agrada, així que no descarto mirar-me una clínica privada, que el nen se senti acompanyat i sigui el menys trumàtic possible !!! Tot i que el metge que ens porta deu tenir un 50 anys, ens va donar molta confiança i a més a més és molt canaller! El nostre petit el va veure amb un meset i mig i va estar la mar de tranquil, fins hi tot, tant petitet, li va fer una rialla hi tot!! Quan sigui el moment ho haurem de valorar però m'ha anat molt bé saber de la teva experiència, no descarto abusar de la confiança i fer-te alguna pregunteta més!

Moltes gràcies, de veritat!!