Què he fet malament com a mare?

[isauraga]

Acabo d'arribar a casa després d'una primera entrevista amb el mestre de la Mariona i estic tan trista, decebuda i amb un sentiment de culpabilitat que em té el cor encongit.

Us explico, la Mariona SEMPRE ha anat tard en tot, per caminar, amb tot el que té a veure amb la psicomotricitat tant fina com gruixuda, per les primeres paraules, per enraonar (això encara no ho hem assolit), per TOT. Jo quan tenia 18 mesos la volia portar a un centre de la SS perquè me li fessin una ullada i si se l'havia d'estimulñar un temps doncs endavant, el problema va ser el meu marit...ell no volia ni sentir a parlar d'anar a un especialista (jo sóc psicóloga en el món educatiu), deia que la seva filla no era "tonteta" (a mi aquest terme em feia emprenyar moltíssim), que no li pasava res així que després de molt discutir vam decidir no portar-la a fer cap valoració perquè dins del seu desenvolupament individual anava fent progressos.

Però jo comparant amb els altres nens/es (de finals d'any com ella) sempre he vist que la Mariona ha anat justeta o ni tan sols a arribat. Als 2 anys i mig també vaig voler dur-la al centre per fer valoració logopèdica però una altra vegada després de discutir amb el meu marit tampoc la vam portar.

Ara que d'aquí 10 dies farà els 3 anys vaig decidir que li demanaria una derivació a la pediatra per fer una valoració global , aquest cop li vaig deixar clar al meu marit que la portaria SI o SI, que sobretot en el tema llenguatge l'obriria moltes portes, ja que ara mateix com no parla tampoc es volen relacionar amb ella i ningú (llevat de mi) l'entén.

Però em sento fatal com a mare perquè el mestre m'ha comentat que és molt molt molt inmadura a nivell general, i jo que he estat amb ella els primers 10 mesos de la seva vida penso que l'hagués pogut estimular més. Però en el seu moment vaig voler respectar el seu ritme evolutiu. I després sempre he estat amb ella per les tardes i penso què hauria d'haber fet ja que com a professional ho veia però sempre he volgut respectar la seva evolució. I potser sí que hauria d'haber ignorat les tonteries del meu marit i hauria d'haver-la dut a que li fessin una valoració...però dins meu em deia que és una nena, que sinó juga i disfruta ara després ja no ho podrá fer més...però a nivell curricular l'escola ja nota la diferència i ara estic feta pols.

Només volia compartir amb vosaltres aquest sentiment que en aquests moments m'encongeix el cor i em fa sentir mala mare, que hauria pogut fer molt més per evitar la situació actual, perdoneu la parrafada però no tenia amb qui compartir això. Perdoneu!

[isa]

Ai isauraga, ànims i no et torturis pensant què has fet malament o què hauríes d'haver fet. Les mares tenim la responsabilitat (i ens la creem, també) de decidir i estar pendent de taaaantes coses....que és molt difícil acertar-la sempre, i és molt fàcil que a temps passat pensem que vem fer malament, i no en tenim la culpa! No et torturis i no hi donis voltes al que hauríes o no hauríes d'haver fet. Parteix d'ara, el que vas decidir va ser allò que al seu moment et va semblar lo millor, i ja està, així que centra't en el que vols o pots fer ara per donar-li l'empenteta que necessita, si és que la necessita.
Tampoc no et precipitis només per la valoració de l'escola, ells poden tenir una idea del desenvolupament de cada nen però no són els especialistes que t'han de dir si hi ha alguna cosa a treballar, o no. Així que, ara que estàs convençuda, fes-li fer una ullada i tranquila, que la Mariona és molt petita i és lògic que sigui quan ha començat l'escola que hagis pres aquesta decisió. Mentre són "bebés", hi ha moltes diferències de desenvolupament i això no t'havia de per què fer espantar.
No sé si m'he explicat bé, et dono ànims i una abraçada, entenc com a mare que et sentis malament peeeerò no és just que et torturis, ho has fet tot lo millor que has pogut.

[cucafera]

Eiii!!!! Primer de tot ftingues clar Que no has fet res malamnet!!!! Cada nen te el seu proces evolutiu, i ho saps. De manera que crec q has fet molt be anar al seu ritme. Les mestres a vegades no tenen massa experiencia i si noten coses qu e els preocupen ho diuen als pares. Ja q tu ets psicologa i del sector, posat en contacte amb alGun colega i coment-li que segur que en surts reforcada!! Tingues en compte que sempre els volem donar molta pressa a la canalla...perque surtin dents, caminin, menjin sencers, parlin.....ñi em sembla que fins als vinc anys tenen marge!!!! :-> mhas posat tristota amb la tev preocupacio, i nomes et vull dir q no et culpabilitzis ni res..que es molt petita.

Guapa!!!

[isauraga]

Gràcies Isa, però és que estic molt feta pols. Tothom em diu que la sobreprotegeixo massa que està molt emmarada perquè només vol estar amb mi bla bla bla i quant t'ho diuen tant i algu extern com l'escola doncs em toca el cor i penso que m'he equivocat deixant-la tan lliure.

Sé que no m'hauria de culpar però és com em sento

[isa]

Ep ep isaura, qui és la mare, tu, o l'escola? L'escola no et pot dir, ni insinuar, ni res de res que tu hagis fet malament com a mare! Bé, ja sé que no t'ho han dit, que és com t'has sentit tu pel que ells t'han comentat. Bé, en tot cas, sé que no puc fer que et deixis de sentir malament, però almenys sàpigues que als meus ulls, de mare a mare, sí que ho has fet bé. Has donat temps i paciència a la teva filla en tot, has estat amb ella i l'has acompanyat amb el seu desenvolupament (més ràpid o més lent) i, ara, a P3, t'has escoltat el que t'han dit a l'escola i t'estàs preocupant per a fer-li mirar i treballar-hi. Això és actuar bé com a mare.

[isauraga]

Aix cucafera, els teus comentaris és el que jo penso que ja tindrà temps de fer totes les coses, però quan tens a tothom en contra (fins i tot els colegues propers) doncs res...que m'he enfonsat.

Ja vaig anar a fer el tràmit de derivació fa 2 setmanes i em van dir que em trucarien als 15-20 dies, estic impacient per veure que em diuen ja que ells són especialistes o potser m'acaben d'enfonsar, no sé!

[isauraga]

Ep ep isaura, qui és la mare, tu, o l'escola? L'escola no et pot dir, ni insinuar, ni res de res que tu hagis fet malament com a mare! Bé, ja sé que no t'ho han dit, que és com t'has sentit tu pel que ells t'han comentat. Bé, en tot cas, sé que no puc fer que et deixis de sentir malament, però almenys sàpigues que als meus ulls, de mare a mare, sí que ho has fet bé. Has donat temps i paciència a la teva filla en tot, has estat amb ella i l'has acompanyat amb el seu desenvolupament (més ràpid o més lent) i, ara, a P3, t'has escoltat el que t'han dit a l'escola i t'estàs preocupant per a fer-li mirar i treballar-hi. Això és actuar bé com a mare.

Gràcies, sento veure-ho tot tant negatiu però en aquests moments no ho sé veure d'una altra manera, espero que quan ara vagi a buscar-la i la petonegi i l'abraci se'm passarà una miqueta.

[edae]

Primer de tot una abraçada ben forta!!!

No has fet res malament com a mare, només faltaria, és molt petita. Que potser necessitarà ajuda, doncs endavant, però no és culpa teva!!! Has fet la teva "feina" de mare perfectament! Has estat al seu costat, ajudant-la i veient com evoluciona al seu ritme. Si ara et diuen que potser el seu ritme va més a poc a poc, doncs estas fent el que toca, anar a veure a algú que et pugui ajudar. Ja veuràs que anirà tot endavant!!!!

[potrita]

El hecho de que te sientas tan mal, triste y te invadan los remordimientos, es el primer sintoma de que eres una buena madre
Te preoucpas de tu hija y lo pasas mal con sus problemas, estoy segura de que ella se siente orgullosa de ti y con lo que cuentas de que ella esta por y para ti, demuestra que lo esta.
Si no fueras buena, dulce, atenta y cariñosa con ella seguro que ella no sentiria esa necesidad por no separarse de ti.!!

El desarrollo.. cada niño es un mundo, yo tambien soy de la opinion de que hay que dejarles seguir su reloj biologico.. y porque sean mas dormilones o reciban menos estimulos no demuestra el caracter que tendran. Mis dos mayores han sido marmotas el niño con 9 meses andaba y hablo perfectamente rapido, la niña ando a los 15 meses, y aun hoy apunto de cumplir los 4 años no habla bien!! pero no porque no sepa, sino porque no quiere, es tan autosuficiente para conseguir lo que quiere, que no siente la necesidad de expresarse.

Ya esta bien de meter a niños en tablas y graficas, no son ordenadores son personas y mienstras que se vaya saliendo aunque sea a su ritmo es sintoma de que no tiene ningun problema. Mi hija tambien es del 2007 de enero y te puedo asegurar que se nota mucho!!!! la diferencia entre los compañeros de final de año, e incluso diria yo que los hace mas pequeño de los que son, mientras que unos te piden perfectamente ir al baño otros todo justo empiezan a quitarse el pañal, mientras que unos comen perfectamente solos otros empiezan aguantar los cubiertos en sus manos, y aunque volvemos a lo mismo de cada niño tiene su ritmo, meter en la misma clase a niños que se lleban en estas edades mas de 11 meses de diferencia o 10 o incluso 9 ( todo un embarazo) se nota mucho. Creo ademas de que no es justo para los peques, ya que se les acelera su ritmo y se les pide mucho mas de a lo que pueden llegar.

Tambien desde fuera y viviendo un problema parecido entre profesorado y profesionales, te dire que juegas con la gran suerte de ser profesional y la opinion de un estraño que se dedica a enseñar, no te tendira que influir tanto... en el fondo auqnue los padres tegamos una venda en los ojos para nuestros hijos, vemos y tendemos a ver el miedo antes de la cuenta, si tu inconscientemente has esperado y has dejado pasar el tiempo, es porque en el fondo sabes que no pasa nada.

Tiene que ser muy dificil que tengas a todo el mundo en tu contra, pero solo piensa una cosa CRIAR A LOS HIJOS DE LOS DEMAS ES MUY FACIL!!

Guiate de tus impulsos, sensaciones, pensamientos y emociones, ademas de que es ley de vida, tiempo al tiempo, tu juegas con la ventaja de ser profesional del sector.

Un beso.

[Elidé]

Entenc molt bé aquest sentiment de culpa perquè jo també l'experimento sovint. Suposo que va lligat al fet de ser mare, tot i que a mi ja em passava abans...
Com pots veure a la meva signatura, tinc una filla que va néixer microprematura i en aquests casos es parteix de la base que molt probablement hi haurà un retard psicomotriu. A l'Ada li costa tot més que als altres nens: va aixecar el cap als 5 mesos, va agafar-se els peu per primera vegada als 6 i mig, va asseure's als 9... L'única cosa que ha fet relativament aviat és gatejar. Té 11 mesos corregits i no aplaudeix ni sap fer adéu amb la maneta, però confio que un dia d'aquests ens sorprendrà
Perdona el rotllo, només volia posar-te en antecedents. Dona't un dia per estar enfonsada i demà posa't a treballar, que amb tres anys no hi ha res decidit. Jo et recomanaria que t'adrecessis al CDIAP de la teva zona i demanessis visita perquè us fessin una valoració. L'Ada hi va des que tenia un mes corregit i jo n'estic encantada. Compten amb psicòlegs, fisioterapeutes, neuropediatres, etc, i és un servei gratuit que subvenciona la Generalitat (probablement ja el coneixes). La meva filla va tenir una hemorràgia cerebral greu als dos dies de vida i sempre ens han recalcat la importància d'una bona estimulació. Als nens nascuts a terme no se'ls fa proves, però potser aquest "retard" té una explicació (que no necessàriament ha de ser una hemorràgia cerebral).
D'altra banda, li han fet alguna prova d'audició a la teva filla? Potser no parla perquè té algun dèficit auditiu...
Hi havia un anunci que m'agradava molt, venia a dir que un mal començament no significa res. Jo vull pensar que treballant es pot aconseguir tot, i això és el que intentem fer amb l'Ada

[Vivoneta]

A veure...no t'enfonsis que la teva filla et necessita més que mai! Justament no ets una mala mare sinó la millor que pot tenir, l'estimes i la respectes, la deixes anar al seu ritme sense força-la i li fas costat. Valga'm déu si només té 3 anys!! (bé, encara no!!). Encara és molt d'hora i no els podem estressar tant petits!!! Si realment creieu que hi ha un retard evolutiu, no passa res, sou a temps d'anar a un especialista, que la revisin i que detectin el problema (si hi és) i així hi podreu treballar tots plegats. De moment, la nena ha estat amb tu, se sent estimada i feliç i això és el millor que li podies haver donat: la seva autoestima per seguir endavant. I a partir d'aquí...a treballar tots junts pq tiri endavant! Un petonàs!

[llumer]

isaura, no et puc dir gran cosa tret repetir el que ja t'han dit les companyes.
El que mes m'agrada... que no et sentis mala mare. Obrint el post ja demostres que et preocupa el que envolta la teva filla!!!!
Jo crec que cada nen te un ritme maduratiu, i que si, que els podem estimular, pero... en breu fara/dira tot el que esperen d'ella. P3 els activa de cop!!! Pero si, estara bé que la vegi algun especialista i que et quedis tranquila!!!
Molts petons!

[mandarina]

Jo, a banda del que t'han dit per aquí, et donaré un consell: no te la miris com a professional, fes de mare com fins ara i posa't en mans d'algú "imparcial". Oi que si fossis metge li buscaries un cirurgià de confiança però no l'operaries tu? Doncs aquí igual: ets la mama. Un petó i ànims!!!

[silviapml]

Guapa, estic d'acord amb el que diuen les companyes, que cadascú té el seu ritme (i t'ho dic jo que tinc vocació d'anar ràpid a fer les coses i després la vida m'endarrereix fins que és el moment oportú per a fer les coses). I si fossis mala mare, no t'estaries sentint així, tot el contrari, passaries de tot. Ara estàs fent el que has de fer i si no ho vas fer abans és perquè estaves massa ocupada fent de mare i deixant quela teva filla anés al seu ritme.
Una abrçada ben forta!!!!

[littleif]

Mira, només et diré una cosa que vaig llegir en un altre post del SP i que a mi m'ha ajudat moooolt:
"per molt que li tiris de les branques, un arbre no creixerà més ràpid"... La teva filla, com el meu, tenen el seu ritme, hi ha que maduren abans i hi ha nens que són més bebès... Estic farta de comparacions, de gràfics i de pautes!!!
Quan nosaltres erem petites no existia tot això i les mares estaven molt més tranquil.les, més felices i convençudes que les seves filles eren les més guapes, les més intel·ligents i les més simpàtiques... Jolin, que ara amb tant barem et fan sentir malament i culpable gairebé des que neixen!!!

Ànims guapa!
Si

[esquimal]

Va isauraga anima't, ja veuràs com tot anirà bé. Hi ha nens que necessiten més temps per fer el que d'altres han fet molt aviat, potser massa, i què? Cadascú té el seu procés i tu has estat al seu costat durant tot aquest temps que això és el més important, li has donat temps, i ara molt bé, et diuen tot això doncs ja veurem que diuen els que te l'han de valorar que és el que realment val, i el demà ja vindrà, però tu t'has d'animar i continuar al seu costat. I mira, com a mare no hi veig cap mal que un nen estigui enmarat de la seva mare, només faltaria, seria molt trist per ell i per nosaltres. El més important és que continuiis al seu costat durant tot el procés i ja veuràs com tot anirà bé. Ànims.

[nineta29]

Hola guapa! aquesta mateixa pregunta me l'he fet jo moltes vegades, jo sóc mestra i la meva filla gran (de final d'any) li ha costat molt la motricitat gran (a part d'altres problemes) , i al voltant de l'any ens vam preocupar i vam parlar amb el pediatre, i ens va derivar al CDIAP.
La nostra gran va tardar a caminar, no hi tenia interès , i ara que ha fet els 2 anys, camina i gateja. Hem estat anant al CDIAP 2 cops per setmana durant uns 5 mesos, ara hi anem 2 cops al mes, i li ha anat molt i molt bé, són professionals molt treballadors que t'ajuden a tu i a la nena. No crec que hagis fet res malament, i tampoc crec que els mestres t'hagin volgut culpar, al contrari, t'han exposat el que ells veuen a l'escola i ara us toca entre tots fer el millor per la Mariona. De veritat, busca aquesta ajuda tan bona per la nena i per vosaltres! Una abraçada!

[isauraga]

Gracies a totes, cada una de les paraules que meu dit m'han trasmés tranquilitat i avui ja estic una mica més animada. Sí ara hem de mirar endavant i començar un treball tots plegats per ajudar-la a fer-se gran (tot i que no respectar el seu rellotge evolutiu m'entristeix perquè crec que és forçar la màquina). I ho faré amb tot el meu amor incondicional i la seguiré menjant a petons, abraçades, carícies, pesigolles....seguiré sent la seva MAMA de sempre

GRACIES guapes

[silviapml]

i la seguiré menjant a petons, abraçades, carícies, pesigolles....seguiré sent la seva MAMA de sempre

I que no m'enteri jo que ho deixes de fer!!!! Ostres, aprofita ara que pots perquè en uns anys no se'ls deixarà fer. Tinc una bitxeta que demà farà un mes i li faig mimis sempre que puc perquè sé que en uns anys serà massa gran per a fer-li, i em fa una pena!

[entrerius]

Isauraga, et sents malament per haver decidit deixar que la teva filla anés al seu ritme, et sents culpable per que tot i adonant-te que els desenvolupament era lent heu decidit deixar-la fer…….. i ara t’ho han dit a l’escola.... i et cau el gerro d’aigua freda........a totes ens sabria greu i ens sentiríem igual que tu possiblement.... però saps que et dic:

La teva filla és com és, i “SUPOSANT” que tingués alguna mena de retard evolutiu on està escrit que això sigui un desgràcia o que sigui motiu de preocupació..... és única i irrepetible i tracta-la com a tal......... tracta-la com es mereix........ confia en ella i dóna-li suport en tot el que puguis....... segur que et sorprendrà......

molts ànims família.