Nens i mascotes

[Panxacontenta]

Hola!
Us explico el meu cas a veure si algú em pot aconsellar.
Fa quatre anys que tenim una gosseta. És una Jack Russel i sempre ha estat molt carinyosa i obedient.
El problema va començar quan va néixer en Roger. La seva actitud va començar a canviar. Fa les feines dins de casa quan mai ho havia fet, obre les escombraries i escampa tot el que hi troba… bé, tot un plegat de coses que molesten però que intentes justificar al pensar que no pots dedicar-li tan de temps com abans.
El més greu però és que ha arribat a mossegar al nen i això si que em preocupa per que tinc por que torni a passar.
Algú si ha trobat? Que puc fer?

[ña]

Nosaltres, abans de que neixes el peke, vem consultar amb el veterinari i ens va dir que abans haviem de posar un ambientador especial amb feromones perque la gossa s'anes calmant i a mes (com que es l'olor natural de quan pareixen) li entres "instint maternal". Ho vem fer i ens va anar de conya. Tambe ens va dir que portessim la primera muda del nen de l'hospital, perque s'acostumes a l'olor (no un bolquer, perque si et porten una cacota.......... com que molt agradable........) i ho vem fer, tambe molt be. Tambe vem acostumar a les visites a no llençar-se directament cap al nen, fer-li una "mini-salutacio"i donar-*li un premi, i tambe molt be, pero clar, tot va ser abans de tenir-lo i ara, jo, ho posaria en mans d'un professional.

[wendell]

Hola Panxacontenta:
Sóc auxiliar veterinaria, propietaria de gos i futura mami . He llegit el que has escrit i el que t'ha escrit la Ña. Sobre l'ambientador de feromones haig de dir que és una bona solució si funciona, vull dir que no sempre va bé, hi ha gossos que senten aquest "ambientador" i els hi va molt bé, els calma molt, però n'hi ha que no noten res de res i no els hi provoca cap canvi ni millora. Actualment això mateix també existeix en forma de collar per gossos i així el porten les 24h a sobre.
Tot el que ha explicat la Ña és el que nosaltres volem fer abans de l'arribada del nou membre de la família, però en el teu cas crec que no et serveix.
Jo de tu aniria a parlar amb el teu veterinari, li expliques el cas per si coneix algun ETÒLEG ("psicoleg de gossos") que crec que aquest és qui millor et pot ajudar en el teu cas, segurament us farà un munt de preguntes sobre el comportament del gos a casa i amb la família i també de com us comporteu vosaltres amb el gos i sobre això us marcarà unes pautes a seguir. Normalment no és gens difícil seguir-les, però es necessita CONSTÀNCIA perquè els gossos no en deixen passar ni una i si veieu que gràcies a les pautes comença a fer les coses bé no us podeu relaxar, heu de ser sempre estrictes amb ell (bé, de fet això ja us ho explicarà ell).

Nose, si m'he explicat bé, però resumint.... jo t'aconsello que vagis a parlar amb el teu veterinari de confiança i ell ja t'orientarà!!!
Haig de dir-te també, que en ocasions (segons cada cas) hi ha gossos que necessiten una mica de medicació (per exemple: ansiolítics) per ajudar a solucionar el problema, no se si seria el vostre cas.

Molta sort i ja ens explicaràs!!!

[BLAPERERWAY]

Jo ho consultaria amb un etòleg, tinc uns amics que els hi está tractant una gossa amb moltes pors, si vols puc demanar-lis el telèfon.

[txikismongetona]

Com t'ham dit, jo consultaria a un etòleg també.
És molt important que vegi el cas un professionalm pq una cosa es portar-se malament a casa...i l'altre mossegar a un dels membres de la manada.

Ànims i ja ens explicaras que tal va!