L'escola ideal pels vostres fills - Totes les etapes
L'escola ideal pels vostres fills - Totes les etapes
L'he ubicat aquí però m'agradaria saber opinions de totes les etapes, tant de llar d'infants, infantil com primària (o fins i tot ESO).
Fins fa 8 mesos jo era mestra i no estava gaire d'acord amb els canvis que s'estaven fent a nivell del departament d'educació, però encara estava més en desacord amb els canvis que no es feien. Ara que sóc mare i mestra, aquesta opinió va en augment.
Però miro al voltant i veig que els canvis que jo faria són força diferents als que el meu entorn espera.
Per tant us pregunto: què canviaríeu del sistema educatiu actual? Com espereu que sigui una escola? Què és el que de debó espereu d'ella? Farieu canvis organtizatius? Què és el que més us agrada del sistema actual?
I ja posats...: si de debò creieu que fan falta canvis, què creieu que caldria fer per aconseguir-los?
Fins fa 8 mesos jo era mestra i no estava gaire d'acord amb els canvis que s'estaven fent a nivell del departament d'educació, però encara estava més en desacord amb els canvis que no es feien. Ara que sóc mare i mestra, aquesta opinió va en augment.
Però miro al voltant i veig que els canvis que jo faria són força diferents als que el meu entorn espera.
Per tant us pregunto: què canviaríeu del sistema educatiu actual? Com espereu que sigui una escola? Què és el que de debó espereu d'ella? Farieu canvis organtizatius? Què és el que més us agrada del sistema actual?
I ja posats...: si de debò creieu que fan falta canvis, què creieu que caldria fer per aconseguir-los?
Re: L'escola ideal pels vostres fills - Totes les etapes
Per a mi és molt important una atenció i seguiment personalitzat a cada nen i tinc la immensa sort que aquest és el cas del cole dels meus fills
Que el col.legi tingui un bon projecte educatiu, idiomes, i que dongui molta importància a la formació integral del nen com a persona. I això també ho tinc... Repeteixo que tinc molta sort!!

Que el col.legi tingui un bon projecte educatiu, idiomes, i que dongui molta importància a la formació integral del nen com a persona. I això també ho tinc... Repeteixo que tinc molta sort!!

- marta9
- :: poltre

- Entrades: 657
- Membre des de: dj. oct. 23, 2008 3:01 pm
- Ubicació: Rubí (Vallès Occidental)
Re: L'escola ideal pels vostres fills - Totes les etapes
Parlo des de un desconeixement important del què és la pedagogia i del món educatiu, no sóc pas mestra, només mama... Així que com no puc donar respostes concretes a la teva pregunta en donaré una d'àmplia i més aviat filosòfica...
Trobo que els nens són uns éssers genials amb unes ganes d'aprendre inacabables, i moltíssima curiositat... però ningú els escolta. Malaguanyades ganes d'aprendre! L'educació és una cosa totalment jeràrquica, el mestre escull què i quan estudiar cada cosa, sense que el nen hi tingui res a opinar. Els nens hauríen de ser protagonistes de la seva educació si més no en part, i els adults guiar-los i ajudar-los i no a l'inrevés. Caldria aprofitar els seus interessos i ajudar-los a desenvolupar-los. Sembla que vivim per portar-los la contrària!
Quan no els interessa la lectura els obliguem a llegir en un racó, quan llegeixin apassionadament un còmic o un conte els renyarem i els posarem a fer els deures de mates.
Sóc conscient que el principal problema és de recursos. És difícil escoltar als propis fills quan en tens dos, si tens 30 alumnes a l'aula és senzillament impossible. Em dóna la impressió que la Cèlia a l'aula s'hi avorreix com una ostra. Ja sap llegir, n'ha après ella sola aquest estiu jugant a l'ordinador i mirant contes amb mi. I els objectius d'enguany a classe és que aprenguin les lletres!!!
D'aquí quatre dies la professora em dirà en una reunió que no s'està quieta a la cadira i que no l'escolta!
Trobo que els nens són uns éssers genials amb unes ganes d'aprendre inacabables, i moltíssima curiositat... però ningú els escolta. Malaguanyades ganes d'aprendre! L'educació és una cosa totalment jeràrquica, el mestre escull què i quan estudiar cada cosa, sense que el nen hi tingui res a opinar. Els nens hauríen de ser protagonistes de la seva educació si més no en part, i els adults guiar-los i ajudar-los i no a l'inrevés. Caldria aprofitar els seus interessos i ajudar-los a desenvolupar-los. Sembla que vivim per portar-los la contrària!
Quan no els interessa la lectura els obliguem a llegir en un racó, quan llegeixin apassionadament un còmic o un conte els renyarem i els posarem a fer els deures de mates. Sóc conscient que el principal problema és de recursos. És difícil escoltar als propis fills quan en tens dos, si tens 30 alumnes a l'aula és senzillament impossible. Em dóna la impressió que la Cèlia a l'aula s'hi avorreix com una ostra. Ja sap llegir, n'ha après ella sola aquest estiu jugant a l'ordinador i mirant contes amb mi. I els objectius d'enguany a classe és que aprenguin les lletres!!!
D'aquí quatre dies la professora em dirà en una reunió que no s'està quieta a la cadira i que no l'escolta!Re: L'escola ideal pels vostres fills - Totes les etapes
No tinc gaire temps, escric ràpid i demà torno a entrar. Vull una escola que acompanyi la meva filla al seu desenvolupament, no que la "adoctrini". Que la introdueixi en els valors i el funcionament de la nostra societat, sense que vulgui convertir-la en una ovelleta idèntica als seus companys. Que escolti les seves inquietuts i la deixi explorar, aprendre, equivocar-se, rectificar... que la guii en el descobriment de l'altre, del respecte cap a l'altre.... que li transmeti amor i confiança, cosa que jo sempre vaig rebre de la meva escola quan era petita i que penso que és important, i difícil.
Seguiré!!
Seguiré!!
- istar82
- :: zebra

- Entrades: 1305
- Membre des de: dt. març 30, 2010 10:11 am
- Ubicació: Alcarràs - Lleida-
Re: L'escola ideal pels vostres fills - Totes les etapes
Bona tarda !
JO sóc mare d'una nena de 7 anys que ara fa 2on de primària, he de dir que aquest curs ha començat en una escola púlica del poble i estic molt molt contenta. L'any passat , per la meva feina , la portava a Lleida a una escola concertada però el fet del viatge de pujar i baixar del poble l'angoixava, anava molt cansada, la veia com estressada....a més anava també a una escola de música perquè ella va voler no per obligació, ja que li encanta, i feia piano i llenguatge musical i el dia que tenia aquesta activitat arribava cansadíssima a casa i això és nota: malhumor, contestona, ploranera.... per això vam decidir que com jo a les 3 del migdia ja estic a casa, d'apuntar-la a una de les dues escoles públiques del poble i la veritat que molt i molt bé. Els professors i professores molt atentes, a més amb l'activitat de l'agenda (que els hi donen al començar el curs ) és més fàcil comunicar-se amb els tutors. Si un dia no ha fet cas, ha parlat o s'ha portat molt bé, els tutors ho apunten a l'agenda; si un dia té metge doncs els pares ho apuntem a l'agenda , sembla una tonteria però hi ha més comunicació i sempre saps com va el teu fill/a ,és un mètode molt interactiu. A més hem notat un canvi a millor en la nostra filla, està més alegre, atent més a classe ( abans sempre estava distreta ), porta molt bones notes i lo millor no la veig estressada. Crec que de vegades també hem de mirar altres aspectes que molts cops passen per alt a l'hora de triar escola. .I lo millor, segueix fent les seves classes de música i piano al polble on vivim
JO sóc mare d'una nena de 7 anys que ara fa 2on de primària, he de dir que aquest curs ha començat en una escola púlica del poble i estic molt molt contenta. L'any passat , per la meva feina , la portava a Lleida a una escola concertada però el fet del viatge de pujar i baixar del poble l'angoixava, anava molt cansada, la veia com estressada....a més anava també a una escola de música perquè ella va voler no per obligació, ja que li encanta, i feia piano i llenguatge musical i el dia que tenia aquesta activitat arribava cansadíssima a casa i això és nota: malhumor, contestona, ploranera.... per això vam decidir que com jo a les 3 del migdia ja estic a casa, d'apuntar-la a una de les dues escoles públiques del poble i la veritat que molt i molt bé. Els professors i professores molt atentes, a més amb l'activitat de l'agenda (que els hi donen al començar el curs ) és més fàcil comunicar-se amb els tutors. Si un dia no ha fet cas, ha parlat o s'ha portat molt bé, els tutors ho apunten a l'agenda; si un dia té metge doncs els pares ho apuntem a l'agenda , sembla una tonteria però hi ha més comunicació i sempre saps com va el teu fill/a ,és un mètode molt interactiu. A més hem notat un canvi a millor en la nostra filla, està més alegre, atent més a classe ( abans sempre estava distreta ), porta molt bones notes i lo millor no la veig estressada. Crec que de vegades també hem de mirar altres aspectes que molts cops passen per alt a l'hora de triar escola. .I lo millor, segueix fent les seves classes de música i piano al polble on vivim
Re: L'escola ideal pels vostres fills - Totes les etapes
Nosaltres la comunicació diària via agenda també la tenim i va molt bé, així no et fa la sensació de no saber absolutament res de com s'ha desenvolupat el dia
I d'això que dius de l'escola pública del teu poble, tinc comprovat que les escoles públiques de poblacions no gaire grans acostumen a ser llocs molt familiars i entranyables, amb un alt nivell d'implicació dels mestres que repercuteix directament en la millor qualitat d'ensenyament que reben els nens i nenes. Els problemes de les escoles públiques suposo que venen amb la massificació unida a la manca de mitjans, llavors per moltes ganes que tinguin els mestres, el nivell es resenteix i ja no es fa un tracte tan personalitzat de cada nen i no per manca de ganes, sinó perquè simplement no es pot.
En el nostre cas els meus petits van a una escola concertada però trobo que té precisament aquesta qualitat d'ensenyament proper i familiar que parlàvem abans

I d'això que dius de l'escola pública del teu poble, tinc comprovat que les escoles públiques de poblacions no gaire grans acostumen a ser llocs molt familiars i entranyables, amb un alt nivell d'implicació dels mestres que repercuteix directament en la millor qualitat d'ensenyament que reben els nens i nenes. Els problemes de les escoles públiques suposo que venen amb la massificació unida a la manca de mitjans, llavors per moltes ganes que tinguin els mestres, el nivell es resenteix i ja no es fa un tracte tan personalitzat de cada nen i no per manca de ganes, sinó perquè simplement no es pot.
En el nostre cas els meus petits van a una escola concertada però trobo que té precisament aquesta qualitat d'ensenyament proper i familiar que parlàvem abans

Re: L'escola ideal pels vostres fills - Totes les etapes
Doncs teniu raó..
com en totes les feines.. depen del treballador...
com en totes les feines.. depen del treballador...
rela l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. feb. 21, 2011 6:15 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
smile! ;)
★ Glinda, Mara17 i Rela ★
★ Glinda, Mara17 i Rela ★
Re: L'escola ideal pels vostres fills - Totes les etapes
Jo crec que l’escola és el mestre, i m’agradaria que els futurs mestres del meu fill poguessin ser similars a del documental dels enllaços.
L’escola no tant sols ha de ser un lloc per emmagatzemar coneixements ... ...
Val molt la pena mirar-se’l.... és molt emotiu i a mi particularment em va fer reflexionar molt sobre la capacitat dels mestres per “formar”
http://www.youtube.com/watch?v=Pb_ZJ_xnx6I
http://www.youtube.com/watch?v=8-mPRGLpzP0
http://www.youtube.com/watch?v=6HA6BFsD57U
http://www.youtube.com/watch?v=vA_qA526-hU
http://www.youtube.com/watch?v=mbz_bIoisoQ
L’escola no tant sols ha de ser un lloc per emmagatzemar coneixements ... ...
Val molt la pena mirar-se’l.... és molt emotiu i a mi particularment em va fer reflexionar molt sobre la capacitat dels mestres per “formar”
http://www.youtube.com/watch?v=Pb_ZJ_xnx6I
http://www.youtube.com/watch?v=8-mPRGLpzP0
http://www.youtube.com/watch?v=6HA6BFsD57U
http://www.youtube.com/watch?v=vA_qA526-hU
http://www.youtube.com/watch?v=mbz_bIoisoQ
Re: L'escola ideal pels vostres fills - Totes les etapes
Entrerius menudo reportaje ! solo he visto la primera parte, como no tengo tiempo de verlo relajada he preferido esperar. Gracias
Bueno lo que yo vengo a pensar no es mas diferente a lo que ya se a comentado.
Sintiendolo mucho creo que la etapa mas bonita que pueden vivir nuestros hijos escolarmente es la guarderia. Y no sabeis lo que me entristeze decir eso, ya que precisamente esa etapa es la que los niños tendrian que disfurtar de sus padres... pero bueno ese es otro tema.
Mi hijo mayor nunca fue a la guarderia y nunca nunca ha salido con la misma felicidad que su hermana que si que fue ( se que tambien influye mucho el niño ehh) durante P0-P1-P2.. practicamente no se les exige y se les escucha muchisimo, porque aunque se tengan que marcar horarios, lo que verdaderamente importa es la imaginacion de los niños, su diversion, sus inquietudes, sus ganas de conocer el mundo con otros ojos.
Al empezar P3-P4-P5 esta magia se empieza a romper.. en el momento que se les empieza a puntuar y evaluar.. deja de tener magia y pasa a ser algo mucho mas monopolizado... pero creo que tampoco es solo culpa del colegio, tambien de los padres. Vereis porque lo digo.
Nos sentimos orgullosos de que bien pronto, sepan los numeros, los colores, conozcan algunas letras, por no hablar de que sepan reconocer o escribir su nombre y ya es la bomba si saben leer. Si que es verdad que la mayoria de padres no obligan a sus hijos a que aprendan esas cosas, pero indirectamente si que hemos obligado que todos esos conceptos queden aprendidos al acabar P5.. es decir entre 4 y 5 años.
Y entonces yo me hago una pregunta el cambio en la educacion a mejorado o a cortado la imaginacion de los niños? Muchas de las chicas que estamos aqui escribiendo ( en el foro) tienen carreras, son buenas en sus trabajos, tienen unos conocimientos esquisitos, una ortografia y gramatica perfecta y a que edad entrasteis al colegio... a los 4/5 años, y todos los conocimientos que entran dentro del temario de nuestros hijos de prescolar los aprendimos en primaria... por lo tanto mas que demostrado que el correr, no significa que llegas antes al camino.
Seguimos en el camino escolar y llegamos a la primaria 1º y 2º ( mas no puedo hablar por desconocimiento) y practicamente se repiten los temarios del ultimo de año de presoclar, pero ahora si que se les exige la "perfeccion" tenerlos bien aprendidos.
Eso no seria tan grave sino nos olbidamos de que cada persona tiene una capacidad de aprendizaje diferente, por lo cual nos encontramos en una clase donde hay niños que se aburren como ostras porque ya lo aprendieron en P4/P5 y otros frustados porque sus compañeros lo saben y ellos no.
Y esto no acaba aqui, porque durante este mismo tiempo a su vez tienen que seguir aprendiendo temario ( no van a perder tiempo) y se les exigue que se aprendan poesias, huesos del cuerpo, musculos etccc... porque se tienen que aprender de memoria, a una edad donde con el tiempo no le recordaran todas esas cosas.. que pasa con el tiempo que se pierden nuestros hijos dentro del colegio y en casa para aprenderse esos conceptos???
Creo que fallan muchas cosas, empezando por nosotros mismos los papis, lo que esperamos de ellos. son niños SON NUESTROS NIÑOS!! y tendriamos que poder mantenerles esa magia, esa ilusion, esa forma de ver la vida durante el maximo tiempo posible.
EL resto de problemas, que no hay pocos vienen acompañados por este nuestro sistema educativo que comprende el comienzo de la edad esoclar entre 2/3 años...
Bueno lo que yo vengo a pensar no es mas diferente a lo que ya se a comentado.
Sintiendolo mucho creo que la etapa mas bonita que pueden vivir nuestros hijos escolarmente es la guarderia. Y no sabeis lo que me entristeze decir eso, ya que precisamente esa etapa es la que los niños tendrian que disfurtar de sus padres... pero bueno ese es otro tema.
Mi hijo mayor nunca fue a la guarderia y nunca nunca ha salido con la misma felicidad que su hermana que si que fue ( se que tambien influye mucho el niño ehh) durante P0-P1-P2.. practicamente no se les exige y se les escucha muchisimo, porque aunque se tengan que marcar horarios, lo que verdaderamente importa es la imaginacion de los niños, su diversion, sus inquietudes, sus ganas de conocer el mundo con otros ojos.
Al empezar P3-P4-P5 esta magia se empieza a romper.. en el momento que se les empieza a puntuar y evaluar.. deja de tener magia y pasa a ser algo mucho mas monopolizado... pero creo que tampoco es solo culpa del colegio, tambien de los padres. Vereis porque lo digo.
Nos sentimos orgullosos de que bien pronto, sepan los numeros, los colores, conozcan algunas letras, por no hablar de que sepan reconocer o escribir su nombre y ya es la bomba si saben leer. Si que es verdad que la mayoria de padres no obligan a sus hijos a que aprendan esas cosas, pero indirectamente si que hemos obligado que todos esos conceptos queden aprendidos al acabar P5.. es decir entre 4 y 5 años.
Y entonces yo me hago una pregunta el cambio en la educacion a mejorado o a cortado la imaginacion de los niños? Muchas de las chicas que estamos aqui escribiendo ( en el foro) tienen carreras, son buenas en sus trabajos, tienen unos conocimientos esquisitos, una ortografia y gramatica perfecta y a que edad entrasteis al colegio... a los 4/5 años, y todos los conocimientos que entran dentro del temario de nuestros hijos de prescolar los aprendimos en primaria... por lo tanto mas que demostrado que el correr, no significa que llegas antes al camino.
Seguimos en el camino escolar y llegamos a la primaria 1º y 2º ( mas no puedo hablar por desconocimiento) y practicamente se repiten los temarios del ultimo de año de presoclar, pero ahora si que se les exige la "perfeccion" tenerlos bien aprendidos.
Eso no seria tan grave sino nos olbidamos de que cada persona tiene una capacidad de aprendizaje diferente, por lo cual nos encontramos en una clase donde hay niños que se aburren como ostras porque ya lo aprendieron en P4/P5 y otros frustados porque sus compañeros lo saben y ellos no.
Y esto no acaba aqui, porque durante este mismo tiempo a su vez tienen que seguir aprendiendo temario ( no van a perder tiempo) y se les exigue que se aprendan poesias, huesos del cuerpo, musculos etccc... porque se tienen que aprender de memoria, a una edad donde con el tiempo no le recordaran todas esas cosas.. que pasa con el tiempo que se pierden nuestros hijos dentro del colegio y en casa para aprenderse esos conceptos???
Creo que fallan muchas cosas, empezando por nosotros mismos los papis, lo que esperamos de ellos. son niños SON NUESTROS NIÑOS!! y tendriamos que poder mantenerles esa magia, esa ilusion, esa forma de ver la vida durante el maximo tiempo posible.
EL resto de problemas, que no hay pocos vienen acompañados por este nuestro sistema educativo que comprende el comienzo de la edad esoclar entre 2/3 años...
Re: L'escola ideal pels vostres fills - Totes les etapes
yo soc mestre d'educacio especial, i penso que cambiara moltes coses del sistema educatiu, començant per les metadologies, materials i com fem les classes si treballessim de manera diferent a l'aula ordinària, seria molt mes facil fer inclusio amb els alumnes amb greus problemes d'aprenentatge i no caldria treu-re'ls constanment de l'aula per fer un treball " apart".
Re: L'escola ideal pels vostres fills - Totes les etapes
Fa dies que dono tombs pel SP en posts diferents d'educació i de desenvolupament emocional, on es pengen enllaços a adreces d’interès, i fa dies que vaig llegint d’aquí i d’allà, i vaig agafant idees.......
Curiosament he anat a parar a un bloc del congrés que es va fer a Barcelona dels "Nens del III Mil.leni" i sense saber-ho allí he trobat molts enllaços als que ja havia anat a parar per altres bandes:
-La educació prohibida (post de la Noe),
-Com fabricar ciutadans" programa de Redes - Eduard Punset: (d’un boc que va penjar la Julyet),
-TDAH (post de la potrita),
-Educació per la pau (ara no recordo el nom de la forera que va penjar l’enllaç ni el post),
-Com ensenya empatia Toshiro Kanamori (vaig penjar jo mateixa en aquest post),
-Educar emocions (post d’entrerius) i el programa de Redes d’Eduard Punset: “educar emocions des de l’úter matern”
-....
Julyet, sembla que la pregunta que t’estàs fent, ara mateix se la estan fent gent d'arreu del món, i en aquest bloc sembla que hi ha concentrades moltes idees que s’estan generant en diferents àmbits i passos que s’estan donant en la mateixa direcció.
Us deixo l’enllaç. Des del meu punt de vista l'educació ideal hauria d’anar cap aquí
http://ninostercermilenio.blogspot.com/
Curiosament he anat a parar a un bloc del congrés que es va fer a Barcelona dels "Nens del III Mil.leni" i sense saber-ho allí he trobat molts enllaços als que ja havia anat a parar per altres bandes:
-La educació prohibida (post de la Noe),
-Com fabricar ciutadans" programa de Redes - Eduard Punset: (d’un boc que va penjar la Julyet),
-TDAH (post de la potrita),
-Educació per la pau (ara no recordo el nom de la forera que va penjar l’enllaç ni el post),
-Com ensenya empatia Toshiro Kanamori (vaig penjar jo mateixa en aquest post),
-Educar emocions (post d’entrerius) i el programa de Redes d’Eduard Punset: “educar emocions des de l’úter matern”
-....
Julyet, sembla que la pregunta que t’estàs fent, ara mateix se la estan fent gent d'arreu del món, i en aquest bloc sembla que hi ha concentrades moltes idees que s’estan generant en diferents àmbits i passos que s’estan donant en la mateixa direcció.
Us deixo l’enllaç. Des del meu punt de vista l'educació ideal hauria d’anar cap aquí
http://ninostercermilenio.blogspot.com/
Re: L'escola ideal pels vostres fills - Totes les etapes
Entrerius, et responc per aquí perquè fa mil anys que m'agradaria anar comentant diferents coses que vas posant (super interessants) però mai tinc temps, depsrés se m'oblida...
Fa un parell de mesos vaig veure els vídeos al youtube d'aquest congrés. Curiositat: hi surt una amiga de la uni que estava molt ficada en temes d'educació lliure, i al veure-la em vaig animar a escriure-li i resulta que està embarassada!
D'altra banda, jo també sóc conscient que existeix aquesta preocupació per canviar les coses. L'educació com està avui en dia no respon a les necessitats dels nens, sinó a les dels adults. Jo ho dic per activa i per passiva, i en general em trobo amb que el meu entorn (poble, escoles properes, coneguts, lectures del socpetit i d'altres àmbits, polítics...) estan més preocupats per quantes hores cal fer de cada àrea, "competències", calendari (en funció d'ampliacions i com anar-ho colant)... A mi fins i tot m'han arribat a dir que l'escola hauria d'adaptar els seus horaris a les feines dels pares, ja que d'aquesta manera si que hi hauria conciliació real.
Quan vaig obrir aquest post ho vaig fer perquè volia saber si només era jo la que percebia que la majoria cercava això que dic, i també (per què no dir-ho) em fa sentir molt optimista i veig "un raig de llum" cada cop que llegeixo/sento pares preocupats pels valors que volen transmetre als seus fills.
Per cert, el documental que em vas passar el vam veure a la uni. Van haver-hi plors a la classe i tot, pèls de punta! Totalment contrari al tractament que hem fet amb el cas que vaig explicar, on no s'ha parlat del tema, ens hem limitat a "portar el tema amb naturalitat".
Fa un parell de mesos vaig veure els vídeos al youtube d'aquest congrés. Curiositat: hi surt una amiga de la uni que estava molt ficada en temes d'educació lliure, i al veure-la em vaig animar a escriure-li i resulta que està embarassada!
D'altra banda, jo també sóc conscient que existeix aquesta preocupació per canviar les coses. L'educació com està avui en dia no respon a les necessitats dels nens, sinó a les dels adults. Jo ho dic per activa i per passiva, i en general em trobo amb que el meu entorn (poble, escoles properes, coneguts, lectures del socpetit i d'altres àmbits, polítics...) estan més preocupats per quantes hores cal fer de cada àrea, "competències", calendari (en funció d'ampliacions i com anar-ho colant)... A mi fins i tot m'han arribat a dir que l'escola hauria d'adaptar els seus horaris a les feines dels pares, ja que d'aquesta manera si que hi hauria conciliació real.
Quan vaig obrir aquest post ho vaig fer perquè volia saber si només era jo la que percebia que la majoria cercava això que dic, i també (per què no dir-ho) em fa sentir molt optimista i veig "un raig de llum" cada cop que llegeixo/sento pares preocupats pels valors que volen transmetre als seus fills.
Per cert, el documental que em vas passar el vam veure a la uni. Van haver-hi plors a la classe i tot, pèls de punta! Totalment contrari al tractament que hem fet amb el cas que vaig explicar, on no s'ha parlat del tema, ens hem limitat a "portar el tema amb naturalitat".
Re: L'escola ideal pels vostres fills - Totes les etapes
a mi m'agradaria un escola que de veritat fos capaç d'incloure a tothom i que permetés el desembolupament dels potencials, de tots els nens.
Re: L'escola ideal pels vostres fills - Totes les etapes
Redes, el programa d'Eduart Punset dedica un programa a l'educació: "el sistema educatiu és anacrònic"
http://www.rtve.es/television/20110304/ ... 3516.shtml
http://www.rtve.es/television/20110304/ ... 3516.shtml
Re: L'escola ideal pels vostres fills - Totes les etapes
Ei, jo vaig posar un enllaç sobre educació per la pau a un post que va anar a parar a la paperera, us ho poso aquí per si us interessa, és un llibret no gaire gruixut ple de bones idees, a mi m'encanta:
http://escolapau.uab.cat/img/programas/educacion/publicacion005e.pdf
http://escolapau.uab.cat/img/programas/educacion/publicacion005e.pdf
Re: L'escola ideal pels vostres fills - Totes les etapes
http://www.youtube.com/watch?v=knVzBFDeho4&feature
Ken Robinson: "cambiando el paradigma" video animat i subtitulat.
Ken Robinson: "cambiando el paradigma" video animat i subtitulat.
- tombarella
- :: girafa

- Entrades: 2036
- Membre des de: dc. gen. 20, 2010 10:48 pm
Re: L'escola ideal pels vostres fills - Totes les etapes
Estic acabant de veure el reportatge que heu posat (ara se m'ha penjat, però en breu seguiré). Jo també fa temps que dono voltes al tema... El cas està en què els que no tenim un fons bancari ni sous astronòmics no podem accedir a escoles privades que potser sí que tenen un projecte educatiu basat en l'experimentació i en projectes (tot i que no m'agradaria perquè, precisament pel que costen, acaben sent d'un elitisme que em fa més aviat angúnia). I les escoles públiques i concertades, poden fer de més i de menys, però no n'he trobat cap (almenys, per ara) que realment faci una declaració de principis en aquest sentit.
En el post que va obrir la Bea, hem parlat d'intel·ligències múltiples i de la necessitat de potenciar cada infant en allò en què se senti més motivat, sense menysprear cap vàlua, per poc "convencional" que sigui. viewtopic.php?f=73&t=22543
Defenso fermament el mètode pedagògic (o digueu-li com vulgueu) que aconsegueix motivar els alumnes, de manera que aprendre sigui més un plaer que una obligació. I, per arribar a motivar, se'ls ha d'escoltar, han de tenir veu i vot, han de manipular, experimentar, crear. Però com gestionar una classe amb 25 estudiants i que cadascú desenvolupi les seves possibilitats? I, el més important com a pares i mares, com trobar una escola (pública) en què l'equip docent aposti per aquesta via? Potser sí que en una escola rural és relativament més fàcil... però en una ciutat com Barcelona... i funcionant com funcionem pel sistema de punts, en què t'has de guiar més per "ai, a veure si entrarem o no..." que no pas per si et convenç realment l'escola... uff! És molt complicat.
En relació al que deia la potrita, algú ha llegit "LA PEDAGOGÍA DEL CARACOL" (Paul E. Dennison, Gail E. Dennison; ed. Graó)?
Aquesta piràmide ens indica en quin percentatge assumim els aprenentatges, en funció de com els treballem. Des d'una classe magistral per part d'un professor a l'experimentació, a l'explicar a un company una qüestió determinada... la cosa canvia moltíssim...
En el post que va obrir la Bea, hem parlat d'intel·ligències múltiples i de la necessitat de potenciar cada infant en allò en què se senti més motivat, sense menysprear cap vàlua, per poc "convencional" que sigui. viewtopic.php?f=73&t=22543
Defenso fermament el mètode pedagògic (o digueu-li com vulgueu) que aconsegueix motivar els alumnes, de manera que aprendre sigui més un plaer que una obligació. I, per arribar a motivar, se'ls ha d'escoltar, han de tenir veu i vot, han de manipular, experimentar, crear. Però com gestionar una classe amb 25 estudiants i que cadascú desenvolupi les seves possibilitats? I, el més important com a pares i mares, com trobar una escola (pública) en què l'equip docent aposti per aquesta via? Potser sí que en una escola rural és relativament més fàcil... però en una ciutat com Barcelona... i funcionant com funcionem pel sistema de punts, en què t'has de guiar més per "ai, a veure si entrarem o no..." que no pas per si et convenç realment l'escola... uff! És molt complicat.
En relació al que deia la potrita, algú ha llegit "LA PEDAGOGÍA DEL CARACOL" (Paul E. Dennison, Gail E. Dennison; ed. Graó)?
Aquesta piràmide ens indica en quin percentatge assumim els aprenentatges, en funció de com els treballem. Des d'una classe magistral per part d'un professor a l'experimentació, a l'explicar a un company una qüestió determinada... la cosa canvia moltíssim...
No teniu els permisos necessaris per veure els fitxers adjunts d’aquesta entrada.
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |

























