tornar a treballar

[cosita]

hola noies! us escric perquè em doneu ànims... la setmana que ve començo a treballar i se'm fa una montanya deixar la nena. per sort, els primers mesos serà amb la meva mare i per això estic tranquila. Però és que se'm fa un nus a la gola quan hi penso i em sap tan de greu haver de deixar-la!!! em dóna la impressió que sóc mala mare perquè conec altres noies que s'agafen reducció de jornada, o excedència... però l'economia familiar no ens ho permet i hem de treballar tots dos.

[xasevi09]

Hola cosita,

Tranquil·la, la gran majoria hem passat per aquest situació. Jo el primer dia que vaig deixar el meu petitó a l'escola (encara no tenia 6 mesos) em saltaven uns llagrimots enormes dels ulls, vaig estar tot el dia molt intranquil·la i els meus pensaments eren: "ja et val de deixar el teu fill per anar a treballar... que deu estar fent???, segur que plora....".

En fi, ara en Xavi té 13 mesos, va super content a l'escola i jo li deixa en tot la tranquil·litat del món. Quan el vaig a recollir a les 15:30 (jo treballo de torn de matí) em bé a rebre tot content i amb aplaudiments inclosos!!

De mica en mica ho aniràs veient d'una altra manera, i en més motiu si deixes la teva petita amb la teva mare!! Està en bones mans!!!

[mon]

Hola!!!, T'entenc perfectament, el primer dia que vaig deixar el meu petit per anar a treballar va ser molt dur, i aixo que el deixava amb la meva mare com tu, pero tot i que encara hi ha dies que em costa separarme d'ell , s'ho passa molt bé amb la iaia. Molts ànims guapa!!!

[onavis]

Hola cosita!!
Entenc perfectament com et sents! Si et serveix d'ajuda, et diré que la meva experiència ha esestat molt bona. Els dies abans estava també molt preocupada, però després tot es va fent i els nens s'adapten ràpid a tot.
Jo la vaig deixar als quatre mesos amb la meva sogra (tot i que molt poques hores). La primera setmana la nena estava una mica trista, no devia entendre què passava... Però al cap de pocs dies ja hi anava contenta!!
Segur que estarà molt bé, no et preocupis! I quan tu arribis a casa, tindràs tantes ganes d'estar amb ella que li compensaràs segur l'estona que no hi ets.
Tranquil.la que amb el dia a dia ja aniràs veient que ho pots fer tot!

Onavis
http://aprenentasermare.blogspot.com/

[Farina]

Hola Cosita,

Si et serveix de consol, jo també començo a traballar el dilluns, i també tinc la sensació de ser mala mare per deixar-la,jo tampoc puc reduir-me la jornada, pel tema econòmic i la deixo amb la meva sogra, tot i que se que estarà en bones mans, fins que no pasin uns dies, creec que tindre aquesta angoixa... sobretot em preocupa que no s'en recordi de mi... Tenim que ser fortes!!

[jorlu]

A mi també em va passar. Només fas que pensar en ell tot el dia. Jo el vaig deixar a l'escola bressol amb 7 mesos i se'm feia un nus a la gola cada cop que el deixava, però amb el temps veuràs que tot millora i quan acabes de treballar tens une sganes enormes d'estar amb ell.

[ña]

Bon dia!!!!!!!!!
Jo vaig haver de deixar al peke amb tres mesos i mig amb la meva mare i es dur, si, pero recuperes moltes coses que fins al moment has deixat aparcades. De totes maneres, a dia d'avui no m'he acostumat a deixar-lo amb la meva mare (se'm fa dificil), penso que potser hi ha alguna manera de no haver-ho de deixar (treballar de nit, je, je) pero ho has de fer, sobretot si l'economia no acompanya. Es un sentiment que sempre tindras, pero tambe es bo que passeu temps separats (no massa) per trobar, sobretot tu, el teu espai.

[cosita]

ei noies, moltes gràcies pels vostres comentaris. estic una mica millor. suposo que el temps ho curarà tot, com dieu algunes i que els nens s'acostumen a tot (i els grans, quin remei !!!). sou totes un

[hiolambda]

Cosita: No ets una mala mare per anar a treballar.
Series una mala mare si descuidéssis al teu fill, si no te l'estiméssis, etc. etc. Bé, ja m'entens.

És normal tenir aquesta sensació i aquests pensaments. Moltes passem per això. Els dies abans de tornar a la feina tenia una sensació de tristor... i, per una altra banda, no em volia separar d'ell en cap moment per a aprofitar al màxim. La veritat, és que passa el temps molt ràpid. A la feina, a l'entrar per la porta tot van ser preguntes i com està el Pau? i jo intentant ser forta i que no se m'escapés cap llàgrima (fa vergonya...) i amb un nus a la gola em vaig anar cap al meu despatx. A hores d'ara em costa concentrar-me com abans...

Ànims en aquesta nova etapa.

[lupita1]

Cosita i farina com us entenc, dilluns m incorporo a la feina, i quan i penso nomes tinc ganes de plorar.
A sobre l'Aina no hi ha manera que s agafi al bibe, i aixo encara m angoixa mes per que no se que menjara quan jo no hi sigui.
Sort que ens ho podem combinar i mentre jo no hi sigui es quedara amb el seu papi.
aix pobreta, la trobare molt faltar, quin rollo, me la vull emportar...
son molts mesos amb ells les 24 hores, des de la panxeta fins ara, i ara haver de separar-nos d'ells es horrible.

Molt ànims per dilluns

[agg_sgc]

Noies no sabeu com us entenc!! Jo dilluns farà un mes que em vaig reincorporar i encara ara cada vegada q marxo de casa sento aquesta angoixa d'haver de separar-me d'ell!! La gran sort és que durant aquest mes encara no faig l'horari complet i ens ho combinem amb la meva mare i la meva parella, però ja estic patint pel mes vinent quan jo tingui altra vegada jornada completa!!
La veritat és que és dur per mi i ell està tan feliç!! Cosa que també, almenys a mi, m'ajuda!! I quan arribo i em fa un somriure torno a ser feliç!!

Lupita1 el meu tampoc volia els bibes i no hi ha hagut manera, hem hagut d'anar introduint la fruita i els cereals per poder-li donar amb cullera! Però si et sóc sincera, sempre he pensat q tant el meu home com la meva mare ja els hi estava bé i no van insistir gaire amb el bibe... jo hagués insistit més!!

[bixu]

No patiu amb això, ens hi hem trobat totes, fa pena deixar-los.
Jo només vaig fer 6 setmanes de baixa, per poder allargar-ho despres fent només mitja jornada , i quan vaig començar a treballar no hi havia manera de que prengues el bibe. No podia prendre res més perque tenia només 6 setmanes, doncs el primer dia es va adormir despres de molt plorar sense provar ni una gota de llet, però mica en mica va anar bebent una mica més, lo just per esperar a que la mama arribes amb la teti apunt.
Resumint , que mica en mica costa menys deixar-los i ells també s'adapten a la nova situació.

[Raqueleta]

Jo treballo des que se’m va acabar la baixa maternal així que la Clara va començar a anar a la guarde quan tot just tenia tres mesos i mig (que 16 setmanes no són quatre mesos, com molta gent creu! Merda de baixa maternal que tenim, coi), no vaig compactar la lactància perquè vaig pactar amb el jefe que la compactaríem per dies, per a dir-ho d’alguna manera, així tenia X dies per a faltar a la feina quan la nena estigués malalta, i ni pensaments d’agafar excedència o de reduir la jornada, econòmicament no seria bona opció però és que en un despatx petit com el nostre no era viable.
Noia, a tot es fa una! A mi també se’m feia una muntanya, sobretot perquè ni amb ma mare la podia deixar sinó a la guarde. Els primers dies arribava tristíssima al despatx i em preguntava si no era absurd tenir un fill per a que te l’acabés criant algú altre.
A dia d’avui veig que la Clara s’hi queda molt contenta, com riu quan veu la seva mestra, com riu quan em veu que la vaig a buscar i també he recuperat la meva faceta com a professional, que també és important. Ara ho portem molt bé, vaja, ja veuràs com tu d’aquí uns dies també ho portaràs millor.

[cfjd23]

Hola mamis!!!
Que dur !!! només pensar-ho.... La meva nena avui fa 2 mesos, és a dir que encara falten dies per començar a treballar sobretot pq m'he ajuntat les vacances i la compactacio d la lactancia. Tot i això només ho he pogut allargar fins l'1 de setembre.
Quan hi penso... se'm fa un món. ..ademés la peque haurà d'anar a la guarderia. Amb lo rapid que se m'han passat aquests 2 mesos no me'n donare compta que ja hi seré.

Però bé què hi farem tal i com està el panorama social hem d'agrair poder tornar a treballar!!!
Ànims i mirem la part positiva!

[Raquel_bcn]

Jo avans de parir pensava que podria començar a treballar d'hora, però ara miro a la peque i no se com m'ho fare per separar-me d'ella!

[raquel79]

Hola, noies...
avui és el meu primer dia de feina... com m'enyoro de la meva filla...
és durillo, però suposo que ho superaré igual que ho han fet tantes i tantes mares...
de totes formes, 16 setmanes de baixa maternal és res... enlloc de tants txecs nadons el que s'hauria d'haver fet és una reforma com deu mana i allargar les baixes per maternitat...

[xasevi09]

Raquel, molt ànims... ja veuràs que si veus que la petita s'adapta bé a l'escola bressol cada dia aniràs a treballar més tranquil·la. És qüestió de temps... t'entenc perfectament, és com si et faltes alguna cosa durant tot el dia!!

[sarabafo]

Ànims Raquel! jo també vaig fer NOMÉS 16 setmanes i van passar tant ràpid...!
Ens acostumem a tot i els petits també, quin remei!

[lupita1]

Ànims Raquel! Jo vaig plorar molt els primers dies, i poc a poc veuràs com tot es va posant al seu lloc. Com ja t han dit ens adaptem a tot!!
Realment "Quina bírria (per no dir una altre cosa,...) de baixa maternal!!!"

[raquel79]

merci pels ànims, noies!
sembla una tonteria, però pensar que totes les mares ho heu hagut de fer anima!
un petonàs