Bulling????

[fox]

Hola noies,

Us explicarè el que li passa al Marc perquè em doneu les vostres opinions i solució, si hi ha. No se si es pot dir bulling el que li passa pero més o menys...

El Marc acaba de fer dos anys, és el més petit de la seva classe i cada cop que entra hi ha un nen que va directa cap a ell, tot xulo i desafiant, se'l queda mirant a un pam com dien: que passa?? de forma totalment intimidatoria. Em sembla molt fort que un nen petit ja faci això però es tal qual us ho explico. A vegades intervinc posant-me enmig i dient coses com 'bon dia', 'hola'... i li dic al Marc que ja pot anar a jugar, però si els deixo fer el Marc l'empeny perquè se sent amenaçat i l'altre evidenment si torna i més fort perquè es dels grans, sembla que busqui aixo barallar-se... L'educadora em diu que si, que sempre estan aixi i que tambe juguen, pero no se, m'agradaria que no passes. Em poso al seu lloc i em moro si sempre que vaig a algun lloc algun se'm enfrentes d'aquesta manera.

En fi, ja em direu els vostres comentaris. Per sort el Marc va content a l'escola pero no m'agrada que li passi aixo.

[Pukeko]

No pateixis. L'altre dia en parlàvem a la reunió de l'escola: amb dos anys són molt petits encara per pensar que formen part d'un grup: ells són jo, jo i jo i punt, i tot el que no sigui jo em molesta. I com que encara es mouen pes instints molt primaris, la primera intenció és fer fora al que destorba de la manera que sigui.

A més, passen una mena d'adolescència, en que se'n adonen que es fan grans i que poden ser independents i ho viuen com un quiero y no puedo, o sigui que volen ser independents però alhora volen estar encara enganxats a les faldilles de la mama. O sigui que tots els sentiments es magnifiquen d'una manera exagerada.

El que potser li passa a aquest nen és que té gelos: a ell l'acaben de deixar, encara té aquella coseta dins i arriba el teu fill que és el protagonista momentani i a sobre amb la seva mama al costat (t'ho explico així perquè aquest cas en concret va sortir i la nostra mestra ens va donar aquesta explicació)

[fox]

Hola,

Gracies per les vostres respostes, jo tambe he pensat que podria ser una qüestió de gelosia, el problema es que no se com resoldreu ja que no vull que el meu fill agafi un rol de victima, potser exagero pero es el que em preocupa.

A veure com evoluciona la cosa, ja us explicare. I si a algu li passa algo semblant que ho expliqui. gracies

[Jalina]

Hola!!

Comparteixo l'opinió de la pukeko. A aquesta edat, els nens encara no tenen desenvolupada la capacitat de socialització, tenen l'egocentrisme com a tret principal i volen ser ells en tot moment. Això els passa a tots els nens però, com en tot, alguns ho tenen més magnificat que altres i és el que segurament li passa al nen que espera al teu fill amb cara desafiant.

De tota manera, pensa que la teva actitud també serà molt important en el rol que prengui el teu fill. Fas molt bé de fer com si no passés res, perquè sinó si que podries contribuir en fer-lo víctima. No sé si m'explico, vull dir que l'actitud que prenen els nostres fills depèn molt de la nostra.

Malgrat això jo també et recomano que parlis amb la seva educadora per veure com es relaciona el teu fill amb la resta del grup. Segurament només és un cas aïllat que, com tot, acaba passant.

[entrerius]

Hola fox

Jo també penso que als 2 anys encara no tenen la capacitat de "voler fer mal", no poden saber que és el "maltractament psicològic ni el físic"... això es produeix més endavant.... amb 2 anys encara no.

I el que tu interpretes com una actitud desafiant, ja ho fan.... de vegades es planten un al costat de l'altre observant.... i pot ser que s'esgarrapen es mosseguin o es peguin.... però forma part de l'aprenentatge, per que en aquesta edat tot s'experimenta amb el tacte, amb la boca.... amb tots els sentits..... i per suposat no saben compartir, i en un plis plas ja s'han fumut una plantofada o una mossegada......

Pregunta a l'educadora a veure com ho veu... però en principi jo no m'alarmaria...encara són molt petits.

[Napa]

Estic d´acord amb les companyes, a aquesta edat es imposible que hi hagi bullying, simplement es una etapa molt individual que no saben fer coses en grup i cadascu marca el seu territori a la seva manera. No pateixis, la seva mestra ja els anirà ensenynant a compartir a estar junts bé, etc, jo sempre dic que com menys intervinguin els papis dins a la classe millor, tu li pots parlar a ell a casa però a l´escola no li donguis massa importancia al tema, per això que diuen que el teu fill no es senti victima

[fox]

L'educadora no li dona massa importancia, suposo que pel que dieu que forma part de l'aprenentatge, si que nota el que passa, jo li he fet algun comentari pero jo tampoc li he parlat seriosament del tema per no semblar tampoc una mare superprotectora. Deixare passar algun temps a veure com evoluciona la cosa.

Petons!