Embarassades i mares gràcies a la reproducció assistida

[nell]

Hola a totes

Sóc la Nell, i m'he quedat embarassa en el meu segon intent de fecundació in vitro.
He volgut crear aquest post per compartir experiències i sentiments amb altres noies que hagin hagut de passar per això i finalment ho hagin aconseguit.
En el meu cas, encara no m'ho acabo de creure i tinc força por que no surti bé. Suposo que és inevitable després de tants disgustos.
Com ho porteu vosaltres?
Fins aviat!!

Muuuuuak!!

[clareta]

Hola NELL!!
Quina bona idea aquest post, és genial!!
Donç ja t'ho pots anar creient, perquè estàs prenyi i anirà tot molt bé!!
Petonets!
Per cert, espere tornar aviat a contar la meua experiència, jeje

[manu23]

Bon dia

Jo estic embaraçada de la meva priver FIV, despres de 6 IAs negatives, i 2 aborts, i ara mateix estic de 26 setmanes i tot va genial pero la por de que pugui passar algu em sembla que no te la treus en tot l'embaraç.

[Odolly]

Noies només entro per donar-vos l'enhorabona pels vostres embarassos!!!!! espero que tot us surti molt i molt bé!!!!!

[Angi-2]

Jo m'apunto, .... després d'uns 2 anys i molt patir, ara estic a punt de tenir bessonents. I sembla mentida però amb els mesos d'embaràs se m'ha "oblidat" tot aquell llarg recorregut i patiment. No sé, ... com si no hagués estat jo, ... és extrany.

Bé ja us explicaré millor que em quedo sense bateria.

Una abraçada i a disfrutar !!

[juliet]

Enhorabona!!
doncs sí, és veritat, després dels tractaments de RA, quan per fi t'hi quedes sembla que no hagi de ser possible, portes tant temps i tants esforços i tant patiment en aconseguir el que per moltes és "fàcil i natural" que un cop tens el positiu costa de creure que sigui real i fa patir doblement el fet pensar que alguna cosa pugui anar malament
Aquests sentiments són ben normals però el millor és intentar treure'ls de sobre quan més aviat millor, estàs embarassada i indepentdenment de com ho hagis aconseguit no té perquè passar res.
Els tants per cents de probabilitats que alguna cosa vagi malament són tants per cents d'entre moltes embarassades (com una loteria) però oi que mai t'ha tocat? doncs el mateix amb l'embaràs!!
Disfruta-ho

[silviapml]

Hola noies,
Jo també m'apunto!!! Vam estar un any i mig buscant, llavors vam passar per dos IA, quasi un altre any de descans (masses "temes" pel mig per intentar una altra cosa: mare malalta, es va morir, jo estava a l'atur, uf!!!) i finalment una FIV i PAM!!!! Ara tinc una bitxeta de poc més de set setmanes que em menjo a petons cada vegada que l'agafo, i això que em fa por gastar-la!!!

Nell jo tampoc em creia que estava embarassada, però a la setmana 7 vaig començar amb nàusees fins a la setmana 35 i fins que em va sortir una mica de panxa, em servien per a assegurar-me que continuava embarassada

[Duneta]

Jo també m'apunto!!! és normal aquesta por de que vagi malament, però jo pensava, amb lo que ha costat, ara per força ha d'anar bé i així m'anava convencent cada dia, i mia ara, ja em queda poquet per coneixer el nostre fill!!!

[Oscmar]

Hola,

Jo també m'apunto, al juny-juliol i septembre em vaig fer 3 IA's sense medicació amb resultat negatiu, i ara al novembre m'han fent la 4 IA amb medicació i per fi hem tingut el nostre positiu.

[silviapml]

Jo també m'apunto!!! és normal aquesta por de que vagi malament, però jo pensava, amb lo que ha costat, ara per força ha d'anar bé i així m'anava convencent cada dia, i mia ara, ja em queda poquet per coneixer el nostre fill!!!

Duneta, quina ilu!!!

Bé us volia dir que avui fa un any que existeix la nostra bitxeta. Després va estar congelada dos mesos, però vaja, que és quasi com el seu aniversari per a mi!

[peixitu]

jo també m'apunto, m'encata aquest post. desprrés de tres tractaments FIV i diverses cancel.lacions i perdues d'embrions... tinc a la meva vida en Roger, que ja te 4 mesets i mig i està preciós, és el meu príncep i és la meva felicitat.
anims a TOTES , un dia o altre arriba però es important: NO DEIXAR DE LLUITAR, anims a TOTES, qualsevol cosa aquí estic!!!

[criscris]

Hola noies!
Nosaltres també som pares gracies a una FIV. Ho hem aconseguit a la segona i ha estat molt dur. Però ho he aconseguit!!
Ara esperem bessonada, dos nens que van creixent i que d'aquí a 10 setmanetes tindrem amb nosaltres.
De fet, el que diuen és veritat. Quan et quedes embarassada i vas veient que vas passant-ho tot bé: ecos, analítiques, probes....Ja et vas oblidant de tota l'angoixa que hi ha hagut darrera. Trobo que les parelles que hem hagut de passar per aquest trangul hem superat tota una proba de foc, i si hem estat capaces de continuar junts i superar-ho tot..això ha fet que encara ens estimem més i estem més units. Perquè no es passen només els nervis pel resultat final ( la famosa betaespera/betadespera, el ditxos susto del sangrat d'implantació...) també hi ha el tema economómic pel mig...Aquests tractaments són carissims i necessiten un gran esforç per part dels dos.
Però ara ja està!! "Prueba superada". Ara ens toca disfrutar-ho!!

[kukies]

Hola a totes!

Jo també estic embarassada gràcies a la RA. He passat per 3 IAD i al fianl ho he aconseguit. Ara estic de 6+4. La meva situació és diferent a la vostra, ja que totes vosaltres teniu parella, en canvi jo seré mare soltera per decisió. Arriba una edat en la que no deixes de pensar en què vols ser mare, ho vas posposant pel tema que no tens parella i, al final , arribes a la conclusió que parella en pots trobar sempre però que hi ha un límit d'edat per tenir fills. Així doncs, amb els meus 33 anys he decidit passar per tractament per quedar-me embarassada. És un procés llarg i ple d'incerteses i, econòmicament és molt car, sobretot si ets mare soltera per decisió pròpia ja que per la SS no t'entra i per la mútua tampoc. Per tant, a pagar-ho tot de la butxaca (tractament, medicament...). Vaig començar al juny - juliol i vaig descansar agost i setembre i, a l'octubre vaig tornar-ho a probar i BINGO!!
Ara com moltes dieu, la por no te la treus de sobre. Amb el què ens ha costat arribar fins aquí, tens por que la cosa no arribi a bon port. Jo afortunadament, de moment, em trobo bé. No tinc nàuseas ni marejos. Els pits inflats, els mugrons no me'ls puc ni tocar ì tema menjar, menjo si fa no fa igual, però amb 15 dies m'he engreixat 800 gr.!
Demà tinc visita amb el gine que m'ha portat durant les IAD i em farà una eco per veure si li sentim el cor i tot està correcte. Llavors, si tot va bé, ja podré anar amb el meu gine habitual.
Estic molt emocionada i nerviosa perquè arribi el moment de sentir-li el cor. Així, m'ho creuré una mica més.

S.

[ruti]

Hola guapes!

una més al grup. Quasi 6 anys ens ha costat a nosaltres arribar a aquest moment, pel mig molt patiment, moltes hormones al cos, moltes decepcions, FIVS, IAS, IADS...però per fi estem a punt de cumplir el nostre somni, ens queden dies per veure-li la carona a la peque i encara a vegades no ens ho creiem! Quan ens va sortir el positiu en el test era com una barreja de felicitat i incredulitat, i per suposat després les pors...per sort hem tingut un embaràs molt bo, sense cap susto, i hem gaudit cada segon, ja que moltes vegades havíem pensat que aquest moment ja no ens arribaria.

La veritat es que, tot i que a vegades es perd la fe, és molt important lluitar i al final d'una manera o una altra, arriba el miracle!

MOLTES FELICITATS A TOTES!!!!!!!!!!!

[feminacora]

Aqui hay otra que se apunta al carro, yo despues de 3 IA's fallidas a la primer FIV estoy embarazada de un niño Manel....la verdad es algo agotador fisica y mentalmente, pero cuando llega se olvida todo el sufrimiento y la espera. Un beso a todassss

[Greace84]

M'encanta aquest post Nell!!!!!!

Jo també m'apunto!!! Despres de 2 anys de recerca, temps d'espera, proves, punxades, desesperes... vam aconseguir el nostre positiu a la 2ª IAC!!!! El 18 de novembre de 2009!! El dia 2 de decembre em deien que la beta era positiva!!

No m'ho podia creure!!!!!L'embaras ha sigut mooolt bo! Només un ensurt d'unes petites pèrdues a les 23 setmanes que no van ser res...i el 18 d'agost de 2010 venia al món el nostre tresor!!!!!

Es veritat que un cop estas embarassada i veus que tot va bé, el patiment del temps de recerca s'oblida mica en mica, i queda relegat per un altre tipus de patiment... de si tot anirà be, de com serà un cop arribi... i un cop el tens....ufff a patir per si tot està be, per com es troba.... però es un patir tant ple d'alegies!!!!Tant ple d'amor....

Jo només em penedeixo de no haver disfrutat al 100% de l'embaras perquè tenia por que alguna cosa anes malament! Però en el pròxim penso disfrutar-ho completament!!!! Perque espero poder tenir una altra !!!

Be, nomes donar-te les gràcies per obrir aquest post! Felicitar a les noves i a totes les que vindran!!!
Felicitar a les mamis!!!! I molta sort a les que estan esperant!!!

Us adjunto una cançó que m'encanta!!!!

http://www.youtube.com/watch?v=5AIyF8pn2AM

[nell]

Hola noies,

Gràcies per contestar al meu missatge!
Malauradament, no em veig amb cor de continuar-lo, hem perdut el bebè.
Si algú altre en té ganes, endavant, crec que pot ser una fantàstica continuació del post de RA.
Ben aviat tornaré per aquí amb les energies renovades.
Fins aleshores i molta sort guapes!!!!