quan vau tardar a quedar-vos-hi???
quan vau tardar a quedar-vos-hi???
ei, ja sé que ja hi ha un post d'aquest tema però l'obro de nou... amb enquesta inclosa per veure-ho més gràfic...
va, embarassades animeu-vos!!! aixi les que busquem veurem que mai se sap i que s'ha de pendre molta calma i paciencia...
va, embarassades animeu-vos!!! aixi les que busquem veurem que mai se sap i que s'ha de pendre molta calma i paciencia...
a
laucob l’ha editat per darrera vegada el dia: dg. març 02, 2025 4:11 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
-
esperantabril
- :: zebra
- Entrades: 1910
- Membre des de: ds. maig 06, 2006 6:44 pm
-
esperantabril
- :: zebra
- Entrades: 1910
- Membre des de: ds. maig 06, 2006 6:44 pm
nostaltres varemm trigar mes o menys 2 anys al primer va acabar malament, despres a la primera de intentar-ho ens varem tornar a quedar tb malament. I ara a la tercera vegade tb a la primera i visca!!!!
La veritat es que quant et quedes no veus tot el que has passat només penses en el teu cigronet i que tot anira bè.
La veritat es que quant et quedes no veus tot el que has passat només penses en el teu cigronet i que tot anira bè.
-
VisitantVi
), DESPRÉS VA TARDAR 32 DIES I LLAVORS JA EM VAIG QUEDAR 
nosotros tardamos 4 meses,que verdad los de que cuando ves el positivo se te olvida lo anterior,yo tenia los ciclos super regulares pero nada cada mes me pensaba que me habia quedado,tenia tooooooodos los psiosintomas posibles,y al 3 mes unos amigos se quedaron y nos dijeron que a la primera y le dije a mi marido cuando sea sera ya no me preocupo ni de cuando toca la ovulacion ni nada y se ve que el relax funciono 
,eso si yo pase tres meses con todos los sintomas del embarazo y cuando llego el momento ni me entere en los casi meses 
,eso si yo pase tres meses con todos los sintomas del embarazo y cuando llego el momento ni me entere en los casi meses 
Jo em vaig quedar a la primera i a més sense fixar-nos exactament en els dies fèrtils.
Ara el gran dubte és com anirà amb el segon però això ja es veurà.
Per si voleu més estadística (tot i que no he votat per ells):
Una amiga: pel primer embaràs (que va avortar) 3 mesos, i pel segon, dp del descans, al segon cicle.
Uns amics: per la 1ª nena, a la primera, pel 2on, un nen, al 2n mes
Una altra amiga: dp de 5 mesos
Una cosina a la primera
Uns altres amics, 8 mesos
I uns altres més ja porten més de 2 anys, tot i que al mateix temps i per si les mosques, i pq igualment ho volien fer, ja estan en tràmits per adopció
sort, i recordeu que d'una manera o altra tot arriba i acabareu sent mares! 
a la primera i a més sense fixar-nos exactament en els dies fèrtils.
Ara el gran dubte és com anirà amb el segon però això ja es veurà.
Per si voleu més estadística (tot i que no he votat per ells):
Una amiga: pel primer embaràs (que va avortar) 3 mesos, i pel segon, dp del descans, al segon cicle.
Uns amics: per la 1ª nena, a la primera, pel 2on, un nen, al 2n mes
Una altra amiga: dp de 5 mesos
Una cosina a la primera
Uns altres amics, 8 mesos
I uns altres més ja porten més de 2 anys, tot i que al mateix temps i per si les mosques, i pq igualment ho volien fer, ja estan en tràmits per adopció
sort, i recordeu que d'una manera o altra tot arriba i acabareu sent mares! 
-
VisitantVi
El meu cas va ser una mica especial. Aviso, és una mica trist, no he perdut cap fill però sí la mare.
Després de cinc anys de casats, amb la hipoteca que ja no apretava tant, i amb uns nebodets cada dia més guapos, finalment ens vam decidir a començar a buscar. Però sense presses, amb tota la calma del món. No feia ni una setmana que ens havíem decidit, que li van trobar un càncer massa avançat a la meva mare, i li van donar entre tres i sis mesos de vida.
Tant que ens havia costat de decidir-nos, i aquella felicitat tan íntima de quan has decidit una cosa tan gran i encara no ho has dit a ningú, ens va durar ben poc.
Ens ho vam haver de replantejar: potser no era el millor moment..., si jo em quedava embarassada, com podia afectar tot plegat al bebè? I si decidíem esperar... a veure, esperar què??? La sola idea d'aplaçar-ho i esperar que passés el pitjor per poder continuar amb els nostres plans em semblava tan terrible, per més racional que pogués ser, que no ho hagués pogut suportar... I vam decidir tirar endavant.
I aleshores vaig passar de 'anirem buscant' a 'm'he de quedar embarassada JA'. La meva mare sempre havia estat molt forta, ens costava creure allò dels tres a sis mesos (tots dèiem 'un any mínim...'). Si teníem sort, potser encara arribaria a conèixer el nostre fill. O com a mínim, a veure'm amb panxa. O com a mínim, a saber que jo estava embarassada... I siguem realistes, passés el que hagués de passar, millor que m'enganxés amb l'embaràs quan més avançat millor...
Només em va venir la regla una vegada, al segon mes ja m'hi vaig quedar. Val a dir que sempre he tingut cicles força irregulars, però em vaig espavilar ràpidament a aprendre sobre dies fèrtils, moc cervical, temps de vida dels espermatozous... i mira, vam tenir molta sort.
Em vaig fer el test d'embaràs el 29 de desembre (el primer test de la meva vida i va sortir un positiu com una casa), i una setmana més tard ingressaven a la meva mare al centre Bernat Jaume de Figueres... Va morir el 15 de gener passat, ni tansols va arribar als tres mesos. Però va arribar a saber que estava embarassada, de molt poquet, però li ho vaig poder dir... i com se'n va alegrar! I va arribar a conèixer la seva segona néta, la meva nebodeta petita, que havia nascut al mateix hospital el 12 de gener.
Va ser una dona forta i valenta fins a l'últim moment. Hagués sigut una àvia fantàstica.
Potser aquest post no era el més indicat per engegar tot aquest rotllo, però mira, tenia ganes d'explicar-vos-ho, i m'ha sortit així...
Després de cinc anys de casats, amb la hipoteca que ja no apretava tant, i amb uns nebodets cada dia més guapos, finalment ens vam decidir a començar a buscar. Però sense presses, amb tota la calma del món. No feia ni una setmana que ens havíem decidit, que li van trobar un càncer massa avançat a la meva mare, i li van donar entre tres i sis mesos de vida.
Tant que ens havia costat de decidir-nos, i aquella felicitat tan íntima de quan has decidit una cosa tan gran i encara no ho has dit a ningú, ens va durar ben poc.
Ens ho vam haver de replantejar: potser no era el millor moment..., si jo em quedava embarassada, com podia afectar tot plegat al bebè? I si decidíem esperar... a veure, esperar què??? La sola idea d'aplaçar-ho i esperar que passés el pitjor per poder continuar amb els nostres plans em semblava tan terrible, per més racional que pogués ser, que no ho hagués pogut suportar... I vam decidir tirar endavant.
I aleshores vaig passar de 'anirem buscant' a 'm'he de quedar embarassada JA'. La meva mare sempre havia estat molt forta, ens costava creure allò dels tres a sis mesos (tots dèiem 'un any mínim...'). Si teníem sort, potser encara arribaria a conèixer el nostre fill. O com a mínim, a veure'm amb panxa. O com a mínim, a saber que jo estava embarassada... I siguem realistes, passés el que hagués de passar, millor que m'enganxés amb l'embaràs quan més avançat millor...
Només em va venir la regla una vegada, al segon mes ja m'hi vaig quedar. Val a dir que sempre he tingut cicles força irregulars, però em vaig espavilar ràpidament a aprendre sobre dies fèrtils, moc cervical, temps de vida dels espermatozous... i mira, vam tenir molta sort.
Em vaig fer el test d'embaràs el 29 de desembre (el primer test de la meva vida i va sortir un positiu com una casa), i una setmana més tard ingressaven a la meva mare al centre Bernat Jaume de Figueres... Va morir el 15 de gener passat, ni tansols va arribar als tres mesos. Però va arribar a saber que estava embarassada, de molt poquet, però li ho vaig poder dir... i com se'n va alegrar! I va arribar a conèixer la seva segona néta, la meva nebodeta petita, que havia nascut al mateix hospital el 12 de gener.
Va ser una dona forta i valenta fins a l'últim moment. Hagués sigut una àvia fantàstica.
Potser aquest post no era el més indicat per engegar tot aquest rotllo, però mira, tenia ganes d'explicar-vos-ho, i m'ha sortit així...
Montsemu, quasi m'has fet plorar...
suposo que estàs passant per uns moments dificils, però és normal que ho necessitis explicar... aquestes coses millior treure-les perquè una després se sent una miqueta més bé...
segur que la teva mare des d'allà on sigui somriu al veure't tan feliç i que la vida continua...
un petonàs i ja saps sempre que necessitis parlar de qualsevol cosa, aqui ens tens, cuida't.
suposo que estàs passant per uns moments dificils, però és normal que ho necessitis explicar... aquestes coses millior treure-les perquè una després se sent una miqueta més bé...
segur que la teva mare des d'allà on sigui somriu al veure't tan feliç i que la vida continua...
un petonàs i ja saps sempre que necessitis parlar de qualsevol cosa, aqui ens tens, cuida't.
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 5 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |