GUARDERIA SÍ/GUARDERIA NO
Re: GUARDERIA SÍ/GUARDERIA NO
Goga ha escrit:És que quina mania té la gent en estimular, estimular i estimular? De veritat que no ho entenc. Potser es pensen que tindran uns fills més intel·ligents? Aprendre és un procés maduratiu, és qüestió de temps com s'estructura el pensament. Al contrari: sobreexplotar l'estimulació dels nens fins i tot pot portar conseqüències negatives (hiperactivitat, per exemple).
penso el mateix, la gent confón els termes apropiats i adients per a cada edat.
Ja ho he dit més amunt, potser és falta d'informació o senzillament inseguretat alhora d'educar els fills, que es vol el millor per ells està clar, però hi ha molts pensaments erronis.
marchita ha escrit:pero sobre las 18:30 tenía un profe particular (los martes y jueves) que venia al principio para aclararme dudas que tuviera, pero con el paso de los años simplemente para tener ese hábito de estudio ademas nos aclaraba dudas q tuvieramos), que hizo que no solo los martes y jueves estudiara sino todos los dias de la semana. Para mi no sentarme un ratito cada dia a estudiar, hacer deberes, era lo raro y de ahi que nunca suspendí ninguna asignatura.
quina edat tenies?
juliet l’ha editat per darrera vegada el dia: dg. des. 05, 2010 1:49 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
Re: GUARDERIA SÍ/GUARDERIA NO
juliet la que tenía profe particular era la marchita, no els seus fills.
Marchita jo estic d'acord amb que l'hàbit d'estudiar és important i hem d'ajudar a que l'adquireixin, faltaría més. El que es discuteix és el quan començar i la intensitat. Amb 4 o 5 anys els nens comencen amb l'adquisició de conceptes i aprenentatges així teòrics al cole, i a casa, a banda que hi hagi estones de llegir contes o fer dibuixos, el que ha de primar és el jugar i imaginar i fer el que els surti, vamos. Ja tindran temps de fer deures, i d'adquirir aquest hàbit tan important, com bé dius.
El que també entenc és el que comenta la Goga: que els pares de vegades tenen/tenim tantes ganes de fer-ho tot perfecte i el millor possible i pensem que quantes més estones passin "fent deures" més llestos seran i més bones notes treuran. I res més lluny de la realitat....hi ha temps per a tot, i jo inclús diría que el temps de jugar fa aprendre més que el temps d'estar davant d'un llibre, si més no, treballes aprenentatges més importants jugant, i això influirà molt a quan et facis gran.
Marchita jo estic d'acord amb que l'hàbit d'estudiar és important i hem d'ajudar a que l'adquireixin, faltaría més. El que es discuteix és el quan començar i la intensitat. Amb 4 o 5 anys els nens comencen amb l'adquisició de conceptes i aprenentatges així teòrics al cole, i a casa, a banda que hi hagi estones de llegir contes o fer dibuixos, el que ha de primar és el jugar i imaginar i fer el que els surti, vamos. Ja tindran temps de fer deures, i d'adquirir aquest hàbit tan important, com bé dius.
El que també entenc és el que comenta la Goga: que els pares de vegades tenen/tenim tantes ganes de fer-ho tot perfecte i el millor possible i pensem que quantes més estones passin "fent deures" més llestos seran i més bones notes treuran. I res més lluny de la realitat....hi ha temps per a tot, i jo inclús diría que el temps de jugar fa aprendre més que el temps d'estar davant d'un llibre, si més no, treballes aprenentatges més importants jugant, i això influirà molt a quan et facis gran.
Re: GUARDERIA SÍ/GUARDERIA NO
ups!!ho sento marchita m'he colat, bé, ara ho trec.
De totes maneres haig de comentar-ho també, perquè sí que és important que a partir d'una edat vagin adquirint hàbits de treball i estudi, però a partir d'una edat on el desenvolupament natural del nen ja està preparat per fer-ho.
Per parlar de tot això, que en aquest punt ja no és el tema del post (parlar d'hàbits d'estudi en nens de 4 mesos a dos anys és surrealista)seria bo detallar les edats, no és el mateix exigible a un nen de 8 anys que a un de 12 o a un de 16 o a un de 18, no?
De totes maneres haig de comentar-ho també, perquè sí que és important que a partir d'una edat vagin adquirint hàbits de treball i estudi, però a partir d'una edat on el desenvolupament natural del nen ja està preparat per fer-ho.
Per parlar de tot això, que en aquest punt ja no és el tema del post (parlar d'hàbits d'estudi en nens de 4 mesos a dos anys és surrealista)seria bo detallar les edats, no és el mateix exigible a un nen de 8 anys que a un de 12 o a un de 16 o a un de 18, no?
Re: GUARDERIA SÍ/GUARDERIA NO
DIOS MIO!!!! Hábitos de estudio en niños de 4 meses o 2 años es realmente ser idiota (y no quiero que nadie se sienta que le llamo idiota eh) pero a estas edades habitos de que?...No hablo de un niño de 2 años, hablo de niños que empiezan ya a leer, a escribir, sumar...en estos casos son 10 minutos al dia, que lean una página, que hagan una suma...un hábito a sentarse y a saber que hay que trabajar un pelin cada dia para conseguir lo que quieres. algo simbólico...evidente que a más edad mas tiempo.
Yo tengo claro que no pq mis hijos esten mas tiempo delante de un libro seran más listos (ojala sólo dependiera de eso) simplemente quiero q entiendan que para pasar curso a curso hay que prepararse y eso significa: estar atento en clase, mirarse lo que han dado eses dia, estudiar un ratito y como no salir, jugar y divertirse...hay tiempo para todo!!!!!!! y que para llegar a los 18 años con ganas de estudiar hay que haberlo hecho antes y poco a poco
Yo tuve profesor desde bastante prontito, venia para mi hermana cuando empezó con sus deberes y yo como era mas niña también quería sentarme alli un rato y hacer mis cosas, pero realmente que me diera clase a mi cuando se hacen exámenes...no se seria 5º-6º...no recuerdo. A mi nunca jamas me disgustó todo lo contrario, me encantaba tener profesor y me creó una responsabilidad en el estudio que luego me salía solita.
Yo tengo claro que no pq mis hijos esten mas tiempo delante de un libro seran más listos (ojala sólo dependiera de eso) simplemente quiero q entiendan que para pasar curso a curso hay que prepararse y eso significa: estar atento en clase, mirarse lo que han dado eses dia, estudiar un ratito y como no salir, jugar y divertirse...hay tiempo para todo!!!!!!! y que para llegar a los 18 años con ganas de estudiar hay que haberlo hecho antes y poco a poco
Yo tuve profesor desde bastante prontito, venia para mi hermana cuando empezó con sus deberes y yo como era mas niña también quería sentarme alli un rato y hacer mis cosas, pero realmente que me diera clase a mi cuando se hacen exámenes...no se seria 5º-6º...no recuerdo. A mi nunca jamas me disgustó todo lo contrario, me encantaba tener profesor y me creó una responsabilidad en el estudio que luego me salía solita.
<a><img src="http://b4.lilypie.com/rSTkp1.png" alt="Lilypie Cuarto Ticker" border="0"></a>
Re: GUARDERIA SÍ/GUARDERIA NO
Doncs ja està, si parlem de guardería, ja està tot dit...
Re: GUARDERIA SÍ/GUARDERIA NO
marchita, no t'ho prenguis malament, però quan et llegeixo em dóna la sensació que retrocedeixo en el temps
És respectable que cadascú tingui la seva manera de pensar, però no hem d'oblidar que el món ha evolucionat des que nosaltres erem petites. Moltes mares que decidim quedar-nos amb els nostres fills tenim bones feines, però prioritzem altres coses.
No es tracta de deixar la feina de per vida!!!!es tracta d'estar els primers anys de vida dels nostres fills amb ells, i això, per molt que algú s'encaparri a buscar-li contres, no en té ni un.
És respectable que cadascú tingui la seva manera de pensar, però no hem d'oblidar que el món ha evolucionat des que nosaltres erem petites. Moltes mares que decidim quedar-nos amb els nostres fills tenim bones feines, però prioritzem altres coses.
No es tracta de deixar la feina de per vida!!!!es tracta d'estar els primers anys de vida dels nostres fills amb ells, i això, per molt que algú s'encaparri a buscar-li contres, no en té ni un.
juliet l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. des. 06, 2010 4:33 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
- sandrajuli
- :: pantera

- Entrades: 873
- Membre des de: dt. març 16, 2010 9:46 am
Re: GUARDERIA SÍ/GUARDERIA NO
Eimy ha escrit:Jo estic a favor de l'escola bressol i abans de deixar ma filla amb els sogres o amb alguna tieta que tinc que ja estan jubilades, prefereixo mil vegades portar-la a l'escola bressol. Jo treballo, potser si no hagués de treballar i pugués estar amb ella, doncs no li portaria, però en el meu cas estic molt contenta amb els 3 mesos d'escola que porta ma filla. Els fan pintar i els estimulen moltíssim a fer diferents activitats (canten cançons, tenen joguines i objectes de moltes textures, experimenten manipulant aliments: fruites, purés de patata i moniato, etc).
Tot això estic segura que a casa, amb una persona gran no ho tindria en aquests nivells, així que per a mi és una bona opció l'escola bressol.
I com a experiència, la filla d'una amiga meva va estar a casa amb ella i tot i que ella li feia fer activitats i l'estimulava, quan la nena va començar a P3 ho va passar molt malament: 1r perquè estava completament "emmarada" i va estar plorant moltíssim a l'aula, 2n perquè molts dels companys de la classe havien anat a escoles bressol i ella no tenia les mateixes competències, i 3r no sabia compartir les joguines, com que a casa i les estones que passava als parcs les tenia per elles, a P3 no volia compartir de cap manera les joguines.
No sé noies, suposo que depèn de cada situació, però pel que estic veient jo estic PRO-ESCOLES BRESSOL
Reprenent el fil del tema de les guarderies...
Ja ho heu dit, però és que si agafem com a exemple la nena que estava tan emmarada que no compartia res de res, etc... (que a part, és molt discutible això d'estar emmarat, però no hi entro) Malament anem!
Compartir no existeix a la guarderia. A aquesta edat els nens no poden compartir, ni aprendre'n... el nivell de desenvolupament del seu cervell no ho permet, una altra cosa és que els ensinistrem per a fer-ho. A aquesta edat són egocèntrics i tot és seu. Que no vol dir que hi hagi nens que tinguin el sentit de la propietat més desenvolupats que els altres, hi ha de tot, però no se'ls pot exigir una cosa per la que no estan preparats.
El meu fill, per exemple, no té masses problemes per deixar les coses o per desistir ràpidament si algú li pren alguna joguina... en canvi el seu cosí de 7 mesos menys, és algo bèstia. Es posa histèric si el meu li toca alguna joguina (ja no dic si li agafa) i sempre, sempre vol el que té l'altre a la mà... encara que ell tingui 7 tractors, si el meu en té un, ell vol el del meu...
Endevineu quin va a la guarde... el cosinet! i mira que ha començat amb quasi 2 anys... però és que des de que va a la guarderia que és així, abans no tenien cap problema.
Per tant no és un bon exemple això de que els que no van a la llar, no saben compartir, i no tenen les mateixes competències... que això encara ho trobo més ridícul (em sap greu)... Jo també crec que molts nens que estan 8 hores a la guarderia ja li canviarien les competencies al meu, i poder estar a casa amb els papes.
Re: GUARDERIA SÍ/GUARDERIA NO
Doncs veient la disparitat de situacions que hem explicat totes, que infants que van a l'escola bressol reaccionen diferent i els que estan a casa també tenen diferents actuacions quan comencen a p3, crec que deu anar amb cada persona,...,
com que cada ésser humà és un món, som singulars, doncs les reaccions són diferents. Així que tot té pros i contres i cadascuna com a mares que som, intentarem fer el que creguem millor pels nostres fills.
Si teniu la sort de poder estar amb els vostres fills a casa doncs genial! segur que estan molt ben atesos i com a mares sabem millor que ningú el que volen en cada moment. Però també conec casos que els infants estan a casa jugant sols, perquè els familiars que els cuiden tenen feina a fer coses de casa i no estan prou per ells.
Sí Julyet pinten amb 8 mesos i s'ho passen pipa! i conec d'aprop la realitat de classes de P3 i en estudis de recerca hi ha diferència de competències entre infants que han anat a escoles bressol i els que no. Competències d'habits: control d'esfinters, hàbits d'higiene personal (rentar-se les mans, saber-se vestir, botonar, etc) i socials.
Goga, jo també vaig estar amb la meva àvia fins als 4 anys i en el meu cas va ser tot un drama començar a l'escola,...
I en quant a descansar el cervell, també cada persona té hobbies diferents i hi ha moltes maneres de descansar,..., per exemple jugar a escacs a mi m'agota i m'acaba la paciència i en canvi al meu home el relaxa! així que hi ha jocs educatius que també deuen cansar a segons quins infants i a d'altres els distreu molt!
I estimular no vol dir que hagin de ser hiperactius, ni molt menys!
Així que cadascú faci el que cregui que està millor. Per l'experiència que tinc i puc veure al meu entorn continuo estant a favor de l'escola bressol. El que compta és la intenció que posem en prendre les decisions (siguin quines siguin), i repeteixo que com a mares segur que fem el millor pels nostres fills.
com que cada ésser humà és un món, som singulars, doncs les reaccions són diferents. Així que tot té pros i contres i cadascuna com a mares que som, intentarem fer el que creguem millor pels nostres fills. Si teniu la sort de poder estar amb els vostres fills a casa doncs genial! segur que estan molt ben atesos i com a mares sabem millor que ningú el que volen en cada moment. Però també conec casos que els infants estan a casa jugant sols, perquè els familiars que els cuiden tenen feina a fer coses de casa i no estan prou per ells.
Sí Julyet pinten amb 8 mesos i s'ho passen pipa! i conec d'aprop la realitat de classes de P3 i en estudis de recerca hi ha diferència de competències entre infants que han anat a escoles bressol i els que no. Competències d'habits: control d'esfinters, hàbits d'higiene personal (rentar-se les mans, saber-se vestir, botonar, etc) i socials.
Goga, jo també vaig estar amb la meva àvia fins als 4 anys i en el meu cas va ser tot un drama començar a l'escola,...
I en quant a descansar el cervell, també cada persona té hobbies diferents i hi ha moltes maneres de descansar,..., per exemple jugar a escacs a mi m'agota i m'acaba la paciència i en canvi al meu home el relaxa! així que hi ha jocs educatius que també deuen cansar a segons quins infants i a d'altres els distreu molt!
I estimular no vol dir que hagin de ser hiperactius, ni molt menys!
Així que cadascú faci el que cregui que està millor. Per l'experiència que tinc i puc veure al meu entorn continuo estant a favor de l'escola bressol. El que compta és la intenció que posem en prendre les decisions (siguin quines siguin), i repeteixo que com a mares segur que fem el millor pels nostres fills.


Re: GUARDERIA SÍ/GUARDERIA NO
[quote="Eimy"
Sí Julyet pinten amb 8 mesos i s'ho passen pipa! i conec d'aprop la realitat de classes de P3 i en estudis de recerca hi ha diferència de competències entre infants que han anat a escoles bressol i els que no. Competències d'habits: control d'esfinters, hàbits d'higiene personal (rentar-se les mans, saber-se vestir, botonar, etc) i socials.
.[/quote]
Em podries mostrar /citar la font d'aquests estudis? És que no m'ho crec (a no ser que t'ho hagi dit algú que li va dir algú altre). Vols dir que qui ha anat a la guarderia s'aguanta millor el pipi que qui no, es renta més les mans i es posa més ràpid una jaqueta?? És que ho dubto profundament.
Deia això de pintar perquè a la meva nena d'onze mesos li dones un color i automàticament se'l menja... i justament fa poc llegia això: http://blog.mamacontracorriente.com/201 ... davia.html (és una xorrada, però fa referència),
Sí Julyet pinten amb 8 mesos i s'ho passen pipa! i conec d'aprop la realitat de classes de P3 i en estudis de recerca hi ha diferència de competències entre infants que han anat a escoles bressol i els que no. Competències d'habits: control d'esfinters, hàbits d'higiene personal (rentar-se les mans, saber-se vestir, botonar, etc) i socials.
.[/quote]
Em podries mostrar /citar la font d'aquests estudis? És que no m'ho crec (a no ser que t'ho hagi dit algú que li va dir algú altre). Vols dir que qui ha anat a la guarderia s'aguanta millor el pipi que qui no, es renta més les mans i es posa més ràpid una jaqueta?? És que ho dubto profundament.
Deia això de pintar perquè a la meva nena d'onze mesos li dones un color i automàticament se'l menja... i justament fa poc llegia això: http://blog.mamacontracorriente.com/201 ... davia.html (és una xorrada, però fa referència),
Re: GUARDERIA SÍ/GUARDERIA NO
volia preguntar el mateix
m'agradaria saber d'on has tret aquestes estadístiques que jo com a mestra des de fa molts anys mai he vist, ni escrites ni a la pràctica.
L'única resposta que hi trobaria és si tenim en compte la qualitat del nen que ha estat a casa sense passar per llar, i d'això no és del que estem parlant perquè dono per pressusposat que quan una mare fa mans i mànigues perquè li surtin els comptes per poder criar aquests anys als seus fills, no ho fa per res més que per interès per fer el millor per ell.
[/quote]Julyet ha escrit:[quote="Eimy"Sí Julyet pinten amb 8 mesos i s'ho passen pipa! i conec d'aprop la realitat de classes de P3 i en estudis de recerca hi ha diferència de competències entre infants que han anat a escoles bressol i els que no. Competències d'habits: control d'esfinters, hàbits d'higiene personal (rentar-se les mans, saber-se vestir, botonar, etc) i socials. .
m'agradaria saber d'on has tret aquestes estadístiques que jo com a mestra des de fa molts anys mai he vist, ni escrites ni a la pràctica.
L'única resposta que hi trobaria és si tenim en compte la qualitat del nen que ha estat a casa sense passar per llar, i d'això no és del que estem parlant perquè dono per pressusposat que quan una mare fa mans i mànigues perquè li surtin els comptes per poder criar aquests anys als seus fills, no ho fa per res més que per interès per fer el millor per ell.
Re: GUARDERIA SÍ/GUARDERIA NO
Doncs en quant als estudis no us puc passar les referències perquè no estan publicats, ja que són part del pràcticum d'educació infantil de la meva universitat, i sense el permís dels alumnes no puc fer públic res. Una part de les pràctiques consistia en fer una detecció de coneixements previs, a P3, i els resultats van marcar clarament més habilitats d'autonomia personal i socials als infants que havien anat a escoles bressol. Clar que hi havia excepcions!, però en general en el control d'esfinters, en vestir-se, rentar-se les mans, en recollir les joguines i en jocs compartits, es van observar diferències. Adjunto una de les referències que es van utilitzar i aquests links:
http://www.serpadres.es/1-2-anos/educac ... miedo.html
http://www.imss.gob.mx/Delegaciones/Chi ... sguard.htm
Julyet, la meva filla NO pinta amb pintura normal!!!!!!!!!!!!!!!! clar que s'ho posa tot a la boca i seria ser molt inconscient donar-li pintura normal!!!!!!!!!!! aquesta pintura per prendre l'empremta és comestible??? perquè sinó tela amb aquesta mare,.... La meva filla pinta amb colorant alimentici, amb puré de patata, amb puré de moniato, etc, que s'hi es posa els dits a la boca no passa res de res. I sí que pinta! amb 9 mesos que fa avui manipula aquests aliments i empastifa la cartolina ben empastifada, habilitat motriu molt estimulant, i d'aixó en dic pintar.
Julyet, no es tracta de posar-se més ràpit la jaqueta, es tracta de saber posar-se-la i treure-se-la i saber-la penjar, que clar que un pare o una mare ho poden ensenyar! només faltaria! però a l'escola bressol és una de les competències que han d'adquirir i segur que els ho ensenyen a fer. De què serveix saber-ho fer o no? de què serveix aprendre-ho a fer amb 1 any o amb 3 anys? doncs no ho sé,..., sincerament, però són hàbits d'autonomia que per adquirir-los més aviat no crec que faci cap mal.
Per suposat que l'escola bressol ha de tenir unes bones estratègies i metodologia, i actualment se'ls fan avaluacions externes de les programacions, a més els pares hem d'estar al darrera. Cada dia quan vaig a buscar la meva filla parlo amb les seves mestres i tot el que es comença a desenvolupar a l'escola ho continuem els pares a casa o al revés. És un treball conjunt pares i mestres, per oferir un entorn coherent als infants. I des de l'AMPA, com a membre que en sóc, proposem activitats a les mestres i elles ens proposen activitats per dur a terme a casa i estem ben coordinats.
Juliet, com vaig dir al meu missatge anterior, no dubto en cap moment que les mares fem el millor pels nostres fills i que si una mare decideix criar-los els primers anys doncs ho aplaudeixo. La meva opció ha estat compaginar la feina reduint jornada i mentre que ella estigui unes hores a la llar d'infants. I en el meu cas estic molt i molt contenta en com la meva nena es desenvolupa a l'escola i completament d'acord amb la tasca que fan les mestres.
http://www.serpadres.es/1-2-anos/educac ... miedo.html
http://www.imss.gob.mx/Delegaciones/Chi ... sguard.htm
Julyet, la meva filla NO pinta amb pintura normal!!!!!!!!!!!!!!!! clar que s'ho posa tot a la boca i seria ser molt inconscient donar-li pintura normal!!!!!!!!!!! aquesta pintura per prendre l'empremta és comestible??? perquè sinó tela amb aquesta mare,.... La meva filla pinta amb colorant alimentici, amb puré de patata, amb puré de moniato, etc, que s'hi es posa els dits a la boca no passa res de res. I sí que pinta! amb 9 mesos que fa avui manipula aquests aliments i empastifa la cartolina ben empastifada, habilitat motriu molt estimulant, i d'aixó en dic pintar.
Julyet, no es tracta de posar-se més ràpit la jaqueta, es tracta de saber posar-se-la i treure-se-la i saber-la penjar, que clar que un pare o una mare ho poden ensenyar! només faltaria! però a l'escola bressol és una de les competències que han d'adquirir i segur que els ho ensenyen a fer. De què serveix saber-ho fer o no? de què serveix aprendre-ho a fer amb 1 any o amb 3 anys? doncs no ho sé,..., sincerament, però són hàbits d'autonomia que per adquirir-los més aviat no crec que faci cap mal.
Per suposat que l'escola bressol ha de tenir unes bones estratègies i metodologia, i actualment se'ls fan avaluacions externes de les programacions, a més els pares hem d'estar al darrera. Cada dia quan vaig a buscar la meva filla parlo amb les seves mestres i tot el que es comença a desenvolupar a l'escola ho continuem els pares a casa o al revés. És un treball conjunt pares i mestres, per oferir un entorn coherent als infants. I des de l'AMPA, com a membre que en sóc, proposem activitats a les mestres i elles ens proposen activitats per dur a terme a casa i estem ben coordinats.
Juliet, com vaig dir al meu missatge anterior, no dubto en cap moment que les mares fem el millor pels nostres fills i que si una mare decideix criar-los els primers anys doncs ho aplaudeixo. La meva opció ha estat compaginar la feina reduint jornada i mentre que ella estigui unes hores a la llar d'infants. I en el meu cas estic molt i molt contenta en com la meva nena es desenvolupa a l'escola i completament d'acord amb la tasca que fan les mestres.
No teniu els permisos necessaris per veure els fitxers adjunts d’aquesta entrada.


Re: GUARDERIA SÍ/GUARDERIA NO
Eimy, si em dius que en aquests estudis s'han sel.leccionat nens que no han anat a la llar, també es descriu si d'entre aquests nens que no han anat a la llar han estat a casa amb qualitat?
Totes sabem que hi ha nens que no van a la llar i que es passen el dia a casa mirant dibuixos o jugant sols, i la mare o qui els cuidi no els va ensenyant progressivament a tenir autonomia, menjar, vestir-se, control d'esfinters, recollir joguines...bé tot això que ens detalles sobre els estudis.
No vull ser pesada en aquest aspecte, però hi ha molts estudis que no tenen en compte això, per tant no serveixen per fer la comparació,no?
Totes sabem que hi ha nens que no van a la llar i que es passen el dia a casa mirant dibuixos o jugant sols, i la mare o qui els cuidi no els va ensenyant progressivament a tenir autonomia, menjar, vestir-se, control d'esfinters, recollir joguines...bé tot això que ens detalles sobre els estudis.
No vull ser pesada en aquest aspecte, però hi ha molts estudis que no tenen en compte això, per tant no serveixen per fer la comparació,no?
- sandrajuli
- :: pantera

- Entrades: 873
- Membre des de: dt. març 16, 2010 9:46 am
Re: GUARDERIA SÍ/GUARDERIA NO
Jo, pel que veig és que qui vol veure coses bones a la guarderia, les troba, encara que sigui definint la paraula pintar=embrutar un paper amb el suc d'un moniato...
Per tant, per aquesta banda dubto que ens entenem...
Home, jo crec que si perquè el meu nen pugui adquirir aquests hàbits d'autonomia ha d'anar a la guarderia i no es queda amb mi a casa, tampoc li està fent cap bé. La penyora que ha de pagar és gran. A part que no hi estic gens d'acord, en què aprenguin més a la llar que a casa (sempre parlo de famílies que es prenen seriosament l'educació dels nens)... ja que crec que amb un "professor" particular que t'estima moltíssim, aprens moooolt millor i més ràpid les coses.
A part que al currículum jo no he posat mai l'edat en què vaig aprendre a penjar la jaqueta al penjador, ja sé que sòna irònic, però és que la majoria d'hàbits d'aquests que tan es parla, no serveixen de res als 2, 3 o 4 anys... i més endavant, de molts també en dubtaria!
Per tant, per aquesta banda dubto que ens entenem...
Eimy ha escrit:De què serveix saber-ho fer o no? de què serveix aprendre-ho a fer amb 1 any o amb 3 anys? doncs no ho sé,..., sincerament, però són hàbits d'autonomia que per adquirir-los més aviat no crec que faci cap mal.
Home, jo crec que si perquè el meu nen pugui adquirir aquests hàbits d'autonomia ha d'anar a la guarderia i no es queda amb mi a casa, tampoc li està fent cap bé. La penyora que ha de pagar és gran. A part que no hi estic gens d'acord, en què aprenguin més a la llar que a casa (sempre parlo de famílies que es prenen seriosament l'educació dels nens)... ja que crec que amb un "professor" particular que t'estima moltíssim, aprens moooolt millor i més ràpid les coses.
A part que al currículum jo no he posat mai l'edat en què vaig aprendre a penjar la jaqueta al penjador, ja sé que sòna irònic, però és que la majoria d'hàbits d'aquests que tan es parla, no serveixen de res als 2, 3 o 4 anys... i més endavant, de molts també en dubtaria!
Re: GUARDERIA SÍ/GUARDERIA NO
Sandrajuli,estic d´acord amb tu sobre la importància dels hàbits.No acabo d´entendre que sigui tan important aprendre a posar-se la jaqueta amb 2 anys,ni que només ho puguin ensenyar a la guarde;i de fet,tampoc entenc que es vulgui que els nens adquireixin aquests hàbits com a autòmates :arribem a la guarde i ens treiem la jaqueta,ens asseiem i estem quiets mentre pintem;ara anem tots a jugar a pilota,ara tots a menjar un iogurt...No ho sé,crec que el nens han de tenir llibertat de moviment i d´aprenentatge,ja que cadascun té el seu ritme,i a més,quan més temps puguin gaudir de la llibertat molt millor,ja arribarà el moment que estaran lligats al rellotge i a les obligacions.Deixem-los disfrutar tot el temps que es pugui.
Ostres!Que el meu nebot de tres anys ja té deures:ha de pintar a casa perquè es veu que no ho fa prou bé!Clar,ell és el petit,i amb diferència,de la classe i no fa el mateix que els altres,doncs doneu-li dos mesos més,i ja pintarà com el Velazquez!
En resum,no comprenc la necessitat de donar obligacions als nens tan petits,quan el que crec que han de fer és jugar i anar aprenent a desenvolupar-se,però sempre dins del joc,la llibertat de moviments i al seu ritme.
Ostres!Que el meu nebot de tres anys ja té deures:ha de pintar a casa perquè es veu que no ho fa prou bé!Clar,ell és el petit,i amb diferència,de la classe i no fa el mateix que els altres,doncs doneu-li dos mesos més,i ja pintarà com el Velazquez!
En resum,no comprenc la necessitat de donar obligacions als nens tan petits,quan el que crec que han de fer és jugar i anar aprenent a desenvolupar-se,però sempre dins del joc,la llibertat de moviments i al seu ritme.
Re: GUARDERIA SÍ/GUARDERIA NO
Tara ha escrit:En resum,no comprenc la necessitat de donar obligacions als nens tan petits,quan el que crec que han de fer és jugar i anar aprenent a desenvolupar-se,però sempre dins del joc,la llibertat de moviments i al seu ritme.
genial, això que dius aquí! és exactament el que penso!
Re: GUARDERIA SÍ/GUARDERIA NO
jo també estic d'acord amb la tara!!! tenen tota la vida per davant com per tenir obligacions, ara!!!!
jo porto la nena a la llar d'infants. 3 horetes al dia. veu altres nens, juga amb altres joguines i fa coses diferents, està en un ambient diferent. després la va a buscar l'àvia fins les 5 que arriba la mama. sé que sóc conscient que em perdo moltes coses. però de moment aquesta és l'opció que em triat. no crec que quan sigui gran em retregui que vaig continuar treballant. com jo mai li he retret a la meva mare que no treballés. al contrari, sempre l'he defensat per l'opció que va triar, però entenc que ella ara vegi que s'ha perdut una part del seu talent (que a part de mare i àvia, en fa moltes de coses) i no l'hagi pogut dedicar a altres assumptes.
penso que per les dones, potser un semblarà un tòpic, però ens ha tocat viure un temps difícil. ara és complicat. potser més que abans. la meva àvia va tenir 4 fills i em diu que enten perfectament que ara en tinguem un o dos. tot és tant diferent!!! i el pitjor o millor, depèn com es miri, és que a les dones ens toca estirar del carro!!! i això, no està valorat enlloc, al món laboral tampoc. si marxes a l'hora, ets un "funcionari" (però és clar, tu portes tot el dia sense veure ta filla i a més has de correr per anar a comprar verdura, posar rentadores....).
espero que alguna de les nostres filles (o fills) faci una miqueta més per canviar aquesta situació. fins ara, si, sembla que la dona ha de tenir les mateixes oportunitats, molt bonic, moltes paraules, però a l'hora de la veritat, encara es mira el món amb una mirada masculina, no creieu?
jo porto la nena a la llar d'infants. 3 horetes al dia. veu altres nens, juga amb altres joguines i fa coses diferents, està en un ambient diferent. després la va a buscar l'àvia fins les 5 que arriba la mama. sé que sóc conscient que em perdo moltes coses. però de moment aquesta és l'opció que em triat. no crec que quan sigui gran em retregui que vaig continuar treballant. com jo mai li he retret a la meva mare que no treballés. al contrari, sempre l'he defensat per l'opció que va triar, però entenc que ella ara vegi que s'ha perdut una part del seu talent (que a part de mare i àvia, en fa moltes de coses) i no l'hagi pogut dedicar a altres assumptes.
penso que per les dones, potser un semblarà un tòpic, però ens ha tocat viure un temps difícil. ara és complicat. potser més que abans. la meva àvia va tenir 4 fills i em diu que enten perfectament que ara en tinguem un o dos. tot és tant diferent!!! i el pitjor o millor, depèn com es miri, és que a les dones ens toca estirar del carro!!! i això, no està valorat enlloc, al món laboral tampoc. si marxes a l'hora, ets un "funcionari" (però és clar, tu portes tot el dia sense veure ta filla i a més has de correr per anar a comprar verdura, posar rentadores....).
espero que alguna de les nostres filles (o fills) faci una miqueta més per canviar aquesta situació. fins ara, si, sembla que la dona ha de tenir les mateixes oportunitats, molt bonic, moltes paraules, però a l'hora de la veritat, encara es mira el món amb una mirada masculina, no creieu?
- sandrajuli
- :: pantera

- Entrades: 873
- Membre des de: dt. març 16, 2010 9:46 am
Re: GUARDERIA SÍ/GUARDERIA NO
No ho sé... jo crec que el que passa és que les dones mateixes valorem molt poc el fet de ser mares, i cuidar-nos de les coses de casa. Vull dir que valorem massa les feines de fora de casa. Jo, que sóc autònoma i treballo de dissenyadora gràfica, mai m'he sentit tan realitzada i m'ha agradat tan la meva feina com la de ser mare... Sempre dic que ara he trobat la meva verdadera vocació, i no em sentiria gens malament si pugués deixar la feina i "només" ser mare i netejar, cuinar i rentar la roba, etc... Vull dir que al cap dels anys no pensaria en tot el que no he fet. Crec que tothom deixa de fer mooooltes coses durant la vida (és condició humana), però hem de pensar al revés... en el que fem i valorar-ho i mirar de fer-ho bé.
Re: GUARDERIA SÍ/GUARDERIA NO
Juliet doncs no es va poder controlar si els infants que no havien anat a l'escola bressol havien estat en un ambient de qualitat a casa, les famílies ens van posar "peròs" a l'hora de preguntar coses de casa. Així que sí, tots els estudis són relatius.
La meva filla no té obligacions a l'escola bressol, senzillament canten, pinten, manipulen, construeixen, etc, i tot això ho fan jugant.
Sí Sandrajuli, la meva nena embruta-pinta amb suc de moniato i no vegis el feliç que és! jo també li he fet aquesta activitat a casa i hem acabat les 2 brutes de dalt baix, però ens ho vam passar molt bé. Com més possibilitats de manipular i de fer s'ofereixen als infants millor, el principi de l'activitat de Piaget. L'aprenentatge per descobriment és molt important pel desenvolupament i als primers anys de vida és decisiu. Si l'entorn de casa és de qualitat genial! la pobresa la trobo quan "s'aparca" l'infant al parque o a l'hamaqueta durant hores sense dir-li gran cosa, i conec casos de primera mà.
Jo trobo coses positives a l'escola bressol, però també sóc conscient dels contres i sé que no hi ha res millor que un entorn de QUALITAT a casa. Jo he de treballar i no puc estar amb ella als matins, així que en lloc de deixar-la amb els sogres, prefereixo portar-la a l'escola, perquè l'activitat que té a l'escola no la tindria amb 2 persones grans (almenys no amb aquestes dues).
Sandrajuli, jo valoro moltíssim el meu rol de mare, però també valoro la meva professió i millor la qualitat que la quantitat. Les tardes les passo amb la meva nena i només estic per ella; res de fer coses de casa o de la meva feina, ella és el centre del meu món. I tant de bo tingués més diners per estar amb ella a full-time aquests primers anys.
La meva filla no té obligacions a l'escola bressol, senzillament canten, pinten, manipulen, construeixen, etc, i tot això ho fan jugant.
Sí Sandrajuli, la meva nena embruta-pinta amb suc de moniato i no vegis el feliç que és! jo també li he fet aquesta activitat a casa i hem acabat les 2 brutes de dalt baix, però ens ho vam passar molt bé. Com més possibilitats de manipular i de fer s'ofereixen als infants millor, el principi de l'activitat de Piaget. L'aprenentatge per descobriment és molt important pel desenvolupament i als primers anys de vida és decisiu. Si l'entorn de casa és de qualitat genial! la pobresa la trobo quan "s'aparca" l'infant al parque o a l'hamaqueta durant hores sense dir-li gran cosa, i conec casos de primera mà.
Jo trobo coses positives a l'escola bressol, però també sóc conscient dels contres i sé que no hi ha res millor que un entorn de QUALITAT a casa. Jo he de treballar i no puc estar amb ella als matins, així que en lloc de deixar-la amb els sogres, prefereixo portar-la a l'escola, perquè l'activitat que té a l'escola no la tindria amb 2 persones grans (almenys no amb aquestes dues).
Sandrajuli, jo valoro moltíssim el meu rol de mare, però també valoro la meva professió i millor la qualitat que la quantitat. Les tardes les passo amb la meva nena i només estic per ella; res de fer coses de casa o de la meva feina, ella és el centre del meu món. I tant de bo tingués més diners per estar amb ella a full-time aquests primers anys.


Re: GUARDERIA SÍ/GUARDERIA NO
Continuant amb el tema que ha tocat la cosita i la Sandrajuli, jo penso que la feina de mare ha estat bastant desprestigiada, igual que la de mestre.
La feina de mare ha passat a ser “secundaria”. ... Parlo per mi quan dic que fins abans de tenir el meu fill, sempre havia valorat molt més la feina, l’estabilitat econòmica, la seguretat d’una llar (suposo que amb la finalitat de poder tenir un dia un fill). Sempre havia posposat el moment per a ser mare....... sempre deia: algun dia......... per que realment ÉS BEN DIFÍCIL AVUI SER MARE.
Primer trobar un bon pare....... que sembla que no....però ja és ben difícil. Un bon company que t’ajudi i et comprengui. Admiro molt a les dones que han tirat endavant als fills totes soles!!!!!
Segon, viure sempre contrarellotge!!! Estem abocades a estar estressades. La baixa se’ns acaba en 4 mesos i la immensa majoria hem de tornar a la feina deixant a la criatura en unes altres mans. Tornar a la feina i rendir al màxim. Estar pendent de tot el que falta a casa i a la criatura...... que per molt bon home que tinguem...... som nosaltres que portem tota la informació al cap: si ha fet caca, que ha menjat per esmorzar per no repetir per berenar, en quins casos el nen no pot anar a la llar o els dies que no n’hi ha, la roba que s’ha de rentar per tenir el subministrament controlat, la que falta marcar per la llar, que no falti res al rebost, tenir els papers del banc, la casa, d’hisenda tots controlats i fer quadrar el pressupost........ nosaltres ho tenim tot arxivat........ i a sobre hem de ser dones 10: guapes, primes i simpàtiques!!!
Tercer, conviure amb la contradicció “social” d’haver d’escollir entre mare o dona. Encara vivim en un mon d’homes......sí........... i en moltes ocasions trobo que la feina de mare no està gens valorada, i fins i tot desprestigiada...... “una maruja”.... però està clar que algú l’ha de fer!!! I no el mon s’acaba!!!! I així l’hem delegat a terceres persones o a institucions..... això sí.... buscant-li sempre la part tècnica i emparant-nos en el desenvolupament, estimulació, autonomia i socialització del bebè.....???????..... sols fem que intentar convèncer-nos de que aquesta situació, totalment antinatural, és la millor per la nostra criatura dins el món actual... per que bla, bla, bla.......
I per acabar-ho d’adobar, el mestre, que és el personatge que ha d’estar més temps amb la nostra criatura, ha vist com la seva feina s’ha desprestigiat, se l’ha negat l’autoritat en molts àmbits, i se l’ha relegat a ser un instructor d’informació!!!! De fet és considera més important i es valora més el mestre universitari que el de la llar d’infants o de primària!!! Qui diu que la seva feina no és tant o més important en la nostra societat?
Crec que hauríem de demanar:
Primer: més temps per a ser mares i pares.
Segon: més respecte i valoració pels mestres de primera infància, i això inclou més formació... que no informació.
La feina de mare ha passat a ser “secundaria”. ... Parlo per mi quan dic que fins abans de tenir el meu fill, sempre havia valorat molt més la feina, l’estabilitat econòmica, la seguretat d’una llar (suposo que amb la finalitat de poder tenir un dia un fill). Sempre havia posposat el moment per a ser mare....... sempre deia: algun dia......... per que realment ÉS BEN DIFÍCIL AVUI SER MARE.
Primer trobar un bon pare....... que sembla que no....però ja és ben difícil. Un bon company que t’ajudi i et comprengui. Admiro molt a les dones que han tirat endavant als fills totes soles!!!!!
Segon, viure sempre contrarellotge!!! Estem abocades a estar estressades. La baixa se’ns acaba en 4 mesos i la immensa majoria hem de tornar a la feina deixant a la criatura en unes altres mans. Tornar a la feina i rendir al màxim. Estar pendent de tot el que falta a casa i a la criatura...... que per molt bon home que tinguem...... som nosaltres que portem tota la informació al cap: si ha fet caca, que ha menjat per esmorzar per no repetir per berenar, en quins casos el nen no pot anar a la llar o els dies que no n’hi ha, la roba que s’ha de rentar per tenir el subministrament controlat, la que falta marcar per la llar, que no falti res al rebost, tenir els papers del banc, la casa, d’hisenda tots controlats i fer quadrar el pressupost........ nosaltres ho tenim tot arxivat........ i a sobre hem de ser dones 10: guapes, primes i simpàtiques!!!
Tercer, conviure amb la contradicció “social” d’haver d’escollir entre mare o dona. Encara vivim en un mon d’homes......sí........... i en moltes ocasions trobo que la feina de mare no està gens valorada, i fins i tot desprestigiada...... “una maruja”.... però està clar que algú l’ha de fer!!! I no el mon s’acaba!!!! I així l’hem delegat a terceres persones o a institucions..... això sí.... buscant-li sempre la part tècnica i emparant-nos en el desenvolupament, estimulació, autonomia i socialització del bebè.....???????..... sols fem que intentar convèncer-nos de que aquesta situació, totalment antinatural, és la millor per la nostra criatura dins el món actual... per que bla, bla, bla.......
I per acabar-ho d’adobar, el mestre, que és el personatge que ha d’estar més temps amb la nostra criatura, ha vist com la seva feina s’ha desprestigiat, se l’ha negat l’autoritat en molts àmbits, i se l’ha relegat a ser un instructor d’informació!!!! De fet és considera més important i es valora més el mestre universitari que el de la llar d’infants o de primària!!! Qui diu que la seva feina no és tant o més important en la nostra societat?
Crec que hauríem de demanar:
Primer: més temps per a ser mares i pares.
Segon: més respecte i valoració pels mestres de primera infància, i això inclou més formació... que no informació.
Re: GUARDERIA SÍ/GUARDERIA NO
entrerius, m'has llegit el pensament!!
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 9 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |


















