quan buscar ajuda?

[ter10]

Hola buscadores;

Estem buscan un nou embaràs des de fa quasibé un any. Al mes de juny em van trobar un quist a l'ovari dret i uns pòlips a la matriu, així que hem van haver d'operar. A la revisió del setembre el gine em va dir que podia tornar a buscar l'embaràs sense problemes, però de moment encara res de res. El meu primer embaràs va ser express perquè al segon intent ja estava embarassada, i aixó que havia pres pastilles anticonceptives durant molts anys. La veritat és que començo a estar amoïnada perquè penso que aquest tema m'afecta psicilògicament: no paro de donar-hi voltes i quan em ve la regla..... bajón bajón i a plorar uns dies.

No sé si fer una visita al gine o esperar-me uns mesos més, bé ja no sé que fer després de tot un any buscant. Estic cansada de semanes fantàstiques, testos d'ovulació (que per cert valen una pasta!!!!), de retrassos amb la regla i d'il·lusions falses.

Vosaltres quan vau començar a buscar ajuda????? Què en penseu, vaig ja al gine?????

Moltes gràcies per adelantat!!!!

[MIRJAN]

Pel que dius estas buscant des del setembre. Dona, no fa ni 4 mesos no?
Jo tinc dues nenes. La primera va venir als dos mesos de buscar, però la segona em va tardar sis o set mesos. Així que ... jo de tu esperaria una mica, anar intentant i ja veuràs com et quedes.

[criscris]

Tranquila dona, no fa tant que heu començat a buscar.
Jo veig bona idea visitar al gine pq et pot "programar". A mi m'ho van fer.
Ell controla millor els teus dies fertils ( potser et fa prendre algon medicament pq ho estiguis més. Jo vaig prenre'n un que no recordo el nom) i et diu just el dia que ho has de fer...
Et dona seguretat i et tranquilitza. Es molt més fiable que els tests d'ovulacio. ( jo també els havia comprat i valen una pasta!!! ).
Molta sort i pacienciaaaaaaaa!!

[cosita]

hola! estigues tranquila i no hi pensis massa. com més hi pensis (sé que és difícil) més "bajón" tindras. el teu cos i la teva ment han d'estar relaxats. ja veuràs que tot anirà bé!!!!

[campannilla]

T'entenc perfectament.
Jo en el meu primer embaràs vaig trigar just un any i em passava el que tu dius: nervis, ploreres, farta de temperatures... vaig deixar de prendre'm la temperatura i just dos mesos després... positiu! jo crec que és important no estar tan pendent de l'embaràs. És difícil, però ho recomano. No comptar, no pensar-hi i deixar que vingui quan vulgui...
Això si, jo dono molts consells i estic igual que tu!! impacient cada mes!!

Petonicos

[silviapml]

Estic d'acord amb campannilla, millor no obsessionar-s'hi i deixar que la natura faci la seva i sobretot, distreure's moltíssim!!
Si t'han donat l'alta al setembre, doncs porteu poquet. Si t'has de sentir millor, demana visita amb el gine i ja et dirà. Però pensa una cosa: amb el primer vas tenir moltíssima sort en quedar-te en un no res. Normalment no et miren si hi ha un problema fins passat l'any, i t'ho dic jo que fam estar 3 anys buscant: el primer any espera, que esperaràs, el segon sabent que teníem problema i dos IA i el tercer finalment amb una FIV i ara tenim uan nena. Així que millor distreure's!!

[miranda]

T'entenc perfectament...aquest es el segon mes que busco i, encara que es molt d'hora per fustrar-me, se que 2 o 3 mesos més sense fer diana, segurament si visitaré un altre cop al ginecòlec, no perquè em faci pobres que potser es massa d'hora, però si perquè m'ajudi amb els dies fèrtils o fer una planificació amb el calendari d'ovulació, i així al estar més controlada, serà molt més factible un embaràs.