el conte dels reis mags

[entrerius]

M'ha arribat aquets correu i penso que és una bona alternativa per quan arribi el moment....

ELS REIS MAGS són de veritat?

Hola a tots!

Com a pares, tiets, avis o mestres tots hem passat per aquesta pregunta... o ens falta poc perquè ens la facin !.

Quan vaig llegir aquest conte vaig pensar “quina pena no haver-ho llegit abans, quan els meus fills m’ho van preguntar “.
Per als que encara esteu a temps, aquí va el conte:

El pare va arribar a casa, i com sempre la seva filla Júlia el va rebre saltant d’alegria. Però aquell dia, a mitjans de desembre, la seva mirada ja avisava que alguna cosa passava pel seu cap. El pare, que es va adonar de seguida li va preguntar - Júlia què et passa ?”.
La nena se’l va mirar seriosament i li va preguntar - “pare, si et faig una pregunta em diràs la veritat?”.
Com us podeu imaginar el pare ja va començar a preocupar-se per la pregunta, ja que la seva filla era especialista en preguntes difícils.
-“Pare, existeixen els Reis Mags?”
El pare de la Júlia es va quedar mut... encara era massa petita per aquesta pregunta!.
-“les nenes diuen que són els pares. És veritat?”
-“I tu filla, què creus?”
-“no ho sé papà, a vegades que sí, i a vegades què no. Crec que sí perquè t’ho m’ho expliques, però com que les nenes diuen això?”
-“doncs mira Júlia, efectivament són els pares els que posen els regals.. però...”
-“llavors és veritat?, m’heu enganyat !”- va tallar la nena amb els ulls plorosos.
-“No, no, escolta Júlia, mai t’hem enganyat perquè els Reis Mags sí que existeixen” va respondre el pare agafant en braços a la Júlia.
-“Llavors no ho entenc !”
-“seiem que t’explicaré tota la història” -va dir el pare mentre seien plegats al sofà-.
“Quan el nens Jesús va néixer, tres Reis Mags d’Orient guiats per una gran estrella es van apropar al Portal per adorar-lo. Li van dur regals en prova d’amor. El més ancià dels Reis, en Melcior va dir:
-“És meravellós veure tant feliç a un nen!, hauríem de dur regals a tots els nens i nenes del món i veure el feliços que serien”
-“Oh sí!-va exclamar Gaspar- és una bona idea, però com ho farem per arribar a tants milions de nens i nenes en una sola nit?”
-“certament seria fantàstic -va dir en Baltasar- però encara que siguem Mags ens seria molt difícil recórrer tot el món en una nit lliurant regals. Però seria tant bonic!”
Els tres Reis es van posar molt tristos, però llavors en Baltasar, el Rei més positiu de tots va dir:
-“ja ho tinc!”
-“Baltasar- va dir el Rei Melcior- necessitaríem milions de patges, gairebé un per cada nen i nena. No existeixen tant patges!”.
-“Tens raó Melcior, -va dir en Baltasar- però que et semblaria si aconseguís no un, sinó dos patges per nen?”
-“Seria meravellós Baltasar- va dir en Gaspar-, però no serveix qualsevol, han de ser patges que estimin molt als nens!”.
-“Sí, es clar, això és fonamental – va dir en Melcior- i a més haurien de conèixer molt bé els desitjos dels nens i nenes, això és bàsic per un patge”.
-“Doncs digueu-me, benvolguts companys meus: hi ha algú que estimi més als nens i els conegui millor que els seus propis pares?”-va dir en Baltasar amb la mirada triomfant.
Els tres Reis es van mirar assentint i comprenen la gran idea del rei Baltasar. I amb la màgia poderosa que només tres grans Reis Mags i Savis tenen van dir:
-“ordenem que per Nadal, commemorant aquest moment, tots els pares i mares es converteixin en els nostres patges i que, en el nostre nom i de la nostra part, regalin als seus fills i filles els regals que desitgin. També ordeno que mentre els infants siguin petits, el lliurament dels regals es faci com si ho fessin els propis Reis Mags. Però quan els nens siguin suficientment grans per entendre això, els pares els explicaran aquesta història i a partir de llavors, cada Nadal, els nens i nenes també faran regals als seus pares en prova d’afecte. I recordaran que gràcies a Tres Reis Mags tots són més feliços” .

Llavors la Júlia es va aixecar, li va donar un petó al seu pare i li va dir:
-“Ara sí que ho entenc, i estic molt contenta. No sé si tindré prou diners per a comprar-vos algun regal, però per l’any que ve ja en guardaré més”.

I mentre la Júlia i el seu pare s’abraçaven, des del cel els Tres Reis Mags contemplaven l’escena tremendament satisfets... un cop més.

Doncs fins aquí aquest conte, potser ho podreu fer servir, ho potser no... en tot cas és un tendre conte de Nadal què ens ha encantat reescriure per a vosaltres!!!


Bon Nadal a tots

[devo]

Quin conte més maco, m'ha agradat molt!

Per cert, sabeu a quina edat els nens i nenes d'ara saben qui són els reis? Jo no recordo a quina edat ho vam saber, però suposo que ara també deu anar abans...?

[lila]

M'ha ben emocionat... estic d'un sensible!

Gràcies per compartir-lo.

[sancale]

Doncs deu ser que jo també estic molt sensible perque també m´he emocionat amb aquest conte.
Moltes gràcies per compartir-ho, ho tindre en compte per un futur!!!

[xiulet]

Molt xulo!
hi és amb suport de llibre amb imatges?

[juliet]

Quin bon "final" de màgia d'orient
Devo, a l'escola normalment cap a 4rt. ja tots els nens saben qui són els reis mags
Tinc una anècdota de l'escola, que s'ha repetit diferents anys i que em fa molta gràcia:
hi ha nens que a 1r o 2n ja saben qui són els reis i els hi diuen als altres, però la majoria no els creuen...venen a les mestres dient el tal o el qual es pensen que els reis són els pares!!!!i riuen com dient "jajaja...els reis els pares...jajaj..."potser explicat així no fa gràcia però quan ho vius amb els nens, el veus aquells ulls ben grossos que posen dient que "com han de ser els reis els pares"!! penses, què meravellosa la inocència i quina felicitat els dóna pensar que existeixen uns reis mags carregats de joguines per tots els nensxx:-D

[madrona]

La història és molt xula!!!
Molt!
Però dubto que coli...aquests cada vegada se la saben més llarga!

[sancale]

Jo recordo això que expliques Juliet, als 8 anys. Quan m´ho van dir alguns nens del cole, vaig anar correns als meus pares a dir "mira que diuen els nens, que els reis són els pares, jajajaja".

[pifa]

Jo també recordo aixo Sancale. Inclus recordo que els pares d'una amigueta meva li van explicar practicament la mateixa historia...pero ella de totes maneres es va endur una decepció que no vegis!

[NURI]

Just ahir una mare m'ho comentava, que li haviam passat esta molt be jo ja m'el guado cuan per cual la Laia sigui mes gran i comd iu la xiulet si es amb sort amb llibre amb il.lustrecions segur que anem a buscar esta molt be.

Si que son molt pillos els nens amb aquestes coses poder ja no son tant inosents o ens ho pensem podem, pero be es creuen en els contes fe fades i pirates, cuan li explico el conte de les set cabretes que al final que la mare li obre la panxa el llop per treure els fillets i possa pedres etc... ella su creu i aixo si que es raro que una cabreta obri la panxa del llop i sortin les set cabretes oi!!!

[juliet]

cuan li explico el conte de les set cabretes que al final que la mare li obre la panxa el llop per treure els fillets i possa pedres etc... ella su creu i aixo si que es raro que una cabreta obri la panxa del llop i sortin les set cabretes oi!!!

ara m'has fet pensar en una cosa que em passa des que tinc fills, m'he adonat que molts contes populars són molt bèsties!! el de la Caputxeta i el llop, el de les Cabretes, el del Cigronet, el dels 3 porquets, la Blancaneus, la Ventafocs o Hansel i Gretel....recordo que al universitat teniem una assignatura de literatura infantil i un dels treballs de final de trimestre era agafar 2 contes populars i fer-hi variacions, en aquell moment jo m'ho mirava com una activitat de classe, però ara amb els nens petits m'ha anat de conya perquè els hi vario molts contes per tal que ningun llop es mengi una àvia, o uns porquets o una madrastra sigui tan dolenta o una bruixa vella vulgui rostir a un nen....totes hem pujat amb aquests contes però poseu-vos a pensar...em recorda a molts dibuixos que veiem (bé les de la meva generació), Heidi, Marcos, Jacky i Nuca...jo m'havia fet uns farts de plorar!!!!

[madrona]

Buff, Juliet, a mi em desconectaven la tele quan era l'hora de la Heidi perquè passava realment una mala estona!!!

I era en plan "Ohhh...ara no funcina, ja veuràs com d'aquí un ratet ja va bé".

[entrerius]

Juliet, tens tota la raó….. jo també hi havia pensat més d’un cop... son realment “gores”. Sempre hi ha un moment en el conte que fa esgarrifar.....

A casa estem entre dues cultures, i en la del meu home no existeixen ni el Nadal, ni la tronca (tió), ni els reis, ni l’arbre......... En la majoria hi ha al darrere un “engany” una fantasia que tard o d’hora s’ha de desvelar, i al meu home se li fa difícil de pair......
Ara estem en plena operació troca, i ja ens plantegem com farem -més endavant- per que el nen no se senti enganyat i al mateix temps pugui viure la festa com qualsevol altre....... una mica complicat......

Aquest conte em va donar una petita idea de com ho podrem encarar. A veure com ens en sortim..... Cada any la cagaran amb un nebot d’un any menys.... i serà complicat......