Què en penseu?

[esquitx]

Aix!! Encara estic amb el cor encongit!!! Us ho explico a veure que en penseu... uns veïns de l'escala, tenen dos nens i quan fan una "marranada" o no es porten bé, obren la porta i els deixen al replà. No sabeu el que arriben a cridar, plorar, perden el plor, piquen a la porta amb els peus amb tota la seva força, toquen el timbre sense parar... llavors els gossos d'uns altres veïns comencen a cridar i bordar com uns bojos!! Bé, tot un sidral!! Llavors passat una estona, obren la porta, el nen encara plora, llavors comencen a sentir-se portes que piquen, etc. A vegades amb un cop n'hi deu haver prou, altres vegades repeteixen l'operació alguna vegada més.
No sé, el meu és molt petit, però no sé fins a quin punt és bo i en quina finalitat ho fan perquè us asseguro que la desesparació i el moment d'estrès que passen aquestes pobres criatures no sé si els aporta res positiu!!!
Us asseguro, que quan ho fan jo passo una angoixa de sentir-los que més d'una vegada he estat temptada d'obrir la porta i anar-los a consolar perquè és terrible!!! L'escàndol és enorme...però això és lo de menys, el que no veig clar és la mala estona que passen la pobre canalla!!!
No hi ha alguna altra manera de corregir els mals comportaments? Entenc que a vegades els nens es posen molt pesats però...Potser és una pràctica habitual i recolzada per psicòlegs, a simple vista i sense coneixament, em sembla terrorífica!! No sé, si algú em pogués explicar si darrera d'aquestes accions hi ha algún estudi o alguna cosa que ho considerin positiu per el nen. Mirat, des d'un altre punt de vista, està clar que és millor això que no pas que els paguéssin però...no sé...no ho veig gens clar!!!

Com ho veieu? Sóc jo la que m'escandalitzo molt i en realitat no és tant?

[Penny]

Que els deixen al replà??? fora de casa??? quanta estona?!!
Jo trucaria als mossos, sense pensar-m'ho ni un minut.

Una cosa és fer servir el mètode del "racó de pensar"... i una altra cosa és deixar els nens al carrer!!

[esquitx]

Sí, sí, a l'escala (és un bloc de pisos)!! No t'ho sabria dir però 20 minutets segur que si. El pensament que has tingut tu, jo també l'he tingut!! A més els nens estan tan angoixats que penso que són capaços de tot, i si algún dia volen marxar i cauen per les escales?
No sé, és horroros!! Us ho dic amb la mà el cor, no són els meus fills, però avui, potser estava toveta però m'han fet saltar les llàgrimes!!!

[cosita]

hola, em sap greu dir-ho però jo tinc uns veïns del mateix replà que el nostre que fan el mateix. no el deixen 20 minuts, però 5 minutets la criatura se'ls passa.
la veritat és que no ho entenc. també són una gent que criden força, i donen cops de porta a tort i a dret. deu ser que les dues coses van lligades.
a mi no em sembla correcte. si veus que potser amb una trucada als mossos els espanta i deixen de fer-ho, doncs endavant!! potser així se'ls cau la cara de vergonya i no ho tornen a fer!

[silviapml]

Estic amb la Penny, truca a la guàrdia urbana o als mossos, sobretot si quan passa et sents d'aquesta manera, és perquè el teu cap t'està dient que alguna cosa va mooolt malament.

[sandrajuli]

jo també ho trobo horrorós... potser també trucaria als mossos per preguntar a veure què, i almenys que els espantin una mica. Això és horrible, i si cauen per l'escala? i si se'n van al carrer? això per no dir quina mena de pares són (que contra això no es pot posar denúncia) però tela!!!
fes-ho, et quedaràs més tranquil·la! jo no podria suportar-ho!

[neuetes]

La pròxima vegada truques a la guardia urbana!!!!!!!!!!! Però... quins picarols!!!!!!!!!!!!!!

[soclamarga]

Que fort!!! i si vas com qui no sap de què va la cosa, vas a parlar amb els nens i piques al timbre (o a la porta dient que ets la veïna) i els dius als pares que et pensaves qe s'havien quedat a fora "accidentalment"... a veure què et diuen... Que tu tens el teu nen intentant dormir (o estas estudiant o el que sigui) i que no pots amb el xivarri, i que a més et fan patir que no s'escapin o no caiguin per les escales...I si no surten a obrir-te te'ls emportes a casa a veure si els pares s'espanten quan veuen que els seus nens ja no hi són! o els dius que de vegades has vist per la zona algú amb "males pintes" i ves a saber què podria passar.... no sé a veure si se n'adonen que estan fent una barbaritat!! a més 20 minuts!!! és que ho trobo molt bèstia! Si no saben com tractar uns nens que potser són """massa trapelles""".... que demanin ajuda, però tancar-los fora de casa... ufffff!

O no ho podeu parlar en alguna reunió de veïns?

[silviapml]

te'ls emportes a casa a veure si els pares s'espanten quan veuen que els seus nens ja no hi són!

Estava dormint a la meva nena i he pensat que potser jo faria això també.

[potrita]

Chicas eso de llevarselos no puedo hacerlo.. que incluso se le puede caer el pelo a ella. De hecho hay un refran que dice algo asi " que quien se mete en peleas de gatos, sale escaldado"

Segun preguntas creo que no hay ninguna terapia que apoye el abandono... pues bien para mi eso es la sensacion que recolza a estos pequeños.. no se me resulta muy desagradable de pensarlo...

Si que tenia entendido lo del rincon de pensar y me parece que no son mas de 5/10min ya que se supone que pasado ese tiempo el niño ya no es consciente de lo que ha hecho y pierde el motivo del porque esta en esa situacion.. uff pero sacarlos al portal.. madre mia.. a parte de inhumano ya es tener valor, con todas las cosas raras que se escuchan hoy por hoy.

Creo que estoy de acuerdo con otras mamis que automaticamente llamaria a la policia/mossos o lo que sea que haya en tu pueblo.

[amalia1976]

Hola!!!

Quina edat tenen els nens???

Suposo que deuent ser grandets no? a més em vull imaginar que deuent estar mirant per la mirilla i vigilant que no els passi res...

Jo es que a la meva li dic, si no et portes bé aniràs a l´escala...però clar de dir-ho a fer-ho... lo màxim que he arrivat es a donar la vola a les claus i la pobra fa una cara de horror.... però deixar.los 20 min. al replà ho trovo molt bèstia.... de totes formes, tot depen de la edat, de lo malament que es portin...no se... es dificil possar-se en la pell d´altres familia....

Perque si son de 13 anys i es la escala i que li donin patades i mastegots a la seva mare pues jo també el treuria una estona aque li toqui l´aire....

[esquitx]

Veig que penseu el mateix que jo... és que ho trobo tant fort!! Tenen 4 i 5 anys...són molt petits!!! Amb 3 anyets tb han anat fora...estic d'acord que amb 13 anys o més pots dir que vagin a fora a "respirar aire fresc"...

El que és més sorprenent és que són d'aquells pares que MAI corregeixen els seus fills, els hi permeten tot. Per exemple, venen a casa nostre i obren calaixos, agafen les coses de decoració per jugar, s'enfilen per tot arreu, criden, etc i els pares no els diuen res i llavors el dia que no els poden controlar van a l'extrem contrari... per un cantó tenen la filosofia que els nens se'ls ha de deixar fer que ells mateixos ja van veient el que està bé i el que no però quan s'enfaden tenen el pitjor comportament que poden tenir, penso, com a pares pq perden els papers i els pobres nens els fan passar una mala estona!!!

[Xana]

Quan jo era "joveneta" (potser 15-16 anys) tenia uns veïns que feien això amb el seu fill, que aleshores tindria uns 5-6 anyets. Pobre criatura, es passava el que a mi em semblaven hoooores plorant a l'escala (encara recordo com demanava que el deixessin entrar i prometia que no ho tornaria fer mes! ). Val a dir que no sé què feia per meréixers aquest tractament... Doncs bé, ara aquest nen és un noi de vint i pico... que posa la música altíiissssima fins a les tantes molestant a tots els veïns, que fuma porros i tira les burilles al pati de veïns (creiem que ha estat ell el responsable d'un incendi que s'hi va provocar), que si els veïns de sota pujen a queixar-se que no deixa dormir a la nena els planta cara i a sobre munta el pollastre... Vaja, una "joia" de personatge. I els pares amb els que encara conviu, evidentment, no fan res al respecte.

On vull anar - està clar que fes el que fes la criatura, el càstic, si es suposava que havia de corregir l'actitud, no va funcionar. Els pares no sabien/volien/podien trobar un sistema que els permetés a tots conviure i creixer junts. I el resultat, si més no ara mateix, es nefast.

Jo era molt jove i no vaig fer res (i els meus pares eren dels de no fiquis el nas on no et demanen). Avui en dia, sens dubte, jo faria alguna cosa. Potser els mossos, de bones a primeres, no... Pero anar a consolar la criatura, com qui no vol la cosa, trucar al timbre i dir que et pensaves que s'havia quedat fora, com t'han dit, a mi em sembla un bon començament. Si així i tot no els hi cau la cara de vergonya... Tira endavant amb els mossos, la guardia urbana o l'exercit si cal!!!

[entrerius]

ho trobo desproporcionat.

Que faria.... no ho sé pas???? sembla que hi tens relació oi? els pares venen a casa teva i els nens juguen amb els teus...... segurament el que faria a primer cop de cor seria anar a consolar als nens..... com aquell qui no vol la cosa... com aquell que passava per allí.... però no deixar als nens tanta estona sols plorant a l'escala..... 5 minuts poden ser interminables per ells... 20' no vull ni pensar-ho!!!!

A més a més sembla, pel que dius que ja ho porten fent durant bastant temps no? .... doncs si veus que això es ja una "norma", donar avís als serveis socials o parlar amb algun professional a veure que n'opinen..........

[Raqueleta]

Ai Senyor, em poso en el lloc d’aquestes criatures i m’agafa de tot. Un cop, de petita, no recordo l’edat que tindria (més de 4 anys segur), em vaig emprenyar –sóc dona de caràcter- i vaig dir que me’n volia anar i em van dir que marxés, així que vaig sortir i vaig tancar la porta, em vaig quedar al replà, no vaig gosar anar més lluny, i de seguida vaig tenir molta por i vaig demanar que m’obrissin. Encara ho recordo i això que no va ser massa estona, així que aquestes pobres criatures segur que ho passen fatal.
De totes formes, jo no trucaria als Mossos. Jo primer parlaria amb els pares, dir-los que has vist que els nens ploren, que passen por, que es plantegin una altra forma de fer-los creure. És que amb menors el tema és molt delicat i a vegades només una cosa així pot fer que s’acabi retirant la custòdia i em semblaria exagerat, una cosa és donar un toc d’atenció però a vegades la cosa se’n va de mare. Jo abans faria com diu la soclamarga, ja que sembla que hi tens relació, i si veus que realment pot ser un cas d’abandonament, denunciaria als Mossos, però no d’entrada.

[MARUXA]

Hola Esquitx,
Quin horror això que expliques. Jo faria com t´han dit algunes noies, em faria la boja i passaria per allà a consolar els petits i miraria de parlar amb els pares, per si "s´han deixat els nens a fora". Ostres!, m´esgarrifo només de pensar en els petits...

[sandrajuli]

uf, 4 i 5 anys... és que els trobo molt petits per aquesta mena de càstig eh!
de fet no veig mai amb bons ulls els càstigs, però aquest el trobo brutal! tal com diuen per aquí el més segur és que causi l'efecte contrari, que siguin dels que llavors es rebel·len!
potser sí millor anar amb els nens i els pares!

[Irina]

ostres, em sembla molt i molt fort que facin aixo, 20 minuts i sent tan petits!pero be, jo personalment no els treuria a fora del pis tinguin l'edat que tinguin...

potser si els dones un primer toc d'atencio, a veure com va la cosa, Ja que sembla que has tingut relacio...
A la que torni a passar, jo trucaria i els diria que t'ha semblat que un s'ha fet mal o ha caigut i que has sortit per veure que passava realment; perque se'n adonin que els estan deixant sols en un lloc potencialment perillos (escales!!!) i ves a saber qui pot ntrar a l'escala (no se si la teniu tancada o pot entrar qui vulgui) pero algu se'ls podria endur, no?
Si amb aixo no cedeixen i passen de tot i continuen igual, no dubtaria ni un segon en trucar als mossos.

Has parlat amb altres veins? algu ha comentat alguna cosa? potser hi ha algu que ja els ha dit alguna cosa...

I tambe se'm passa pel cap de portar-los a casa meva i que els pares s'emportin un ensurt (si es que se l'emporten, perque igual estarien encantats... )
No se, noia, pero entenc com deu ser d'engoixant sentir-los durant tanta estona. Jo no podria... crec que els aniria a consolar...

[nuriaau]

BUF, recordo un cop que era petita que ma mare també m'ho va fer això, no sé quans anys tenia, però encara vivíem al pis vell o sigui que com a molt deuria de tenir 4 anys....i me'n recordo perfectament, jo amb un berrinche impressionant i mamare que em va fer fora del pis i em va tancar la porta! i recordo vaig estar una estona plorant fins que vaig pensar que ma mare no m'estimava i me'n vaig anar, em vaig agafar a la barana i vaig començar a baixar per les escales del bloc de pisos.....quan havia baixat un replà va venir ma mare corrent esverada a buscar-me...no ho va tornar a fer més

Trobo que és molt bèstia fer això, recordo poques coses de la meva infància però aquesta la tinc gravada, a vegades he pensat que m'hagués pogut caure per les escales, o hagués pogut travessar el carrer i atropellar-me un cotxe o mils coses més....i la angoixa que et provoc, com a criatura, que els teus pares et treguin de casa és horrorosa.

Jo eks hi diria, i si ho tornen a fer, doncs als mossos

[Magic]

bufff! deu ni do amb els veïns...
amb 4 o 5 anys potser no tenen la "picardia" de sortir al carrer en venjança, pero si ho continuen fent, arribarà un dia que quan tornin a obrir la porta, els nens ja no hi siguin, i despres tot seran laments...!!
trobo molt molt fort, deixar-los a l'escala!!! no tenen un altre lloc per ubicar el de racó de pensar? pq dubto molt q els nens amb el berrintxe i els plors, tinguin temps de pensar...
i ja no parlo de les molèsties que ocasionen als veïns i el "què diran", sabent que avui en dia qualsevol et planta una denuncia!!
ai, ho trobo molt i molt cruel!! i si ho fan per norma... jo no se pas q faria, pq igual t'hi fiques i en surts escaldada! i per suposat, no te'ls enduguis a casa teva, pq encara t'acusarien de segrest (i no parlo en conya!).
pobretes criatures...!