em presento

[boira75]

Hola, soc nova en aquest fòrum i com que necessito parlar una mica i informar-me de tot doncs res, vaig a fer una mica de presentació...tinc 35 anys i estic soltera. Fins fa 5 mesos m'havia proposat de valent ser mare soltera, feia molt temps que estava sola i m'agrada la meva vida, ser lliure i independent, fer la meva, però clar...l'arròs es passa i havia decidit ser mare tota sola. Però aquest estiu vaig conèixer un noi i me'n vaig enamorar...les coses han anat molt bé i ara se'ns planteja un nou dilema: m'he quedat embarassada, avui estic de 6 setmanes, i des d'aleshores que tinc un insomni molt bèstia, no acluco l'ull!!! he deixat de prendre'm qualsevol cosa perquè em fa por fer mal al nadó, però estic molt ansiosa, he deixat de fumar, de beure alcohol....o sigui les ganes de que surti tot bé hi són, però tot em fa una por....el canvi en el meu cos, el canvi en la meva vida (deixar de ensar només en mi, deixar el meu pis de soltera, deixar de sortir de festa i fer el tonto com feia, deixar d'anar de viatge sola, deixar de fer tant esport com feia....) en fi moltes coses, i el canvi en el meu cos, a part d'haver-ho de comunicar, sobretot al meu pare, la meva mare morí fa uns tres anys i no coneix ni al meu xicot de tant poc que feia!!!
En fi, que estic passant una època de molta angoixa i espero que passi aviat perquè vull viure l'embaràs a tope ja que crec que ha de ser el més bonic del món tal i com sempre m'havia dit la meva mare!
Què faig? necessito consells!!!! gràcies!!!
Boira

[pesol]

Primer de tot, ENHORABONA PER L'EMBARÀS!!!

I segon, tranquila! un embzaràs és la cosa més meravellosa del món i quan neixi el teu peque ja ni t'explico... i sobre què has de fer? doncs res d'especial, has fet molt bé deixant de fumar i per la resta, vida normal amb sentit comú.

I sobre com s'ho prendran els altres... si no els està bé que s'hi posin fulles! el pis, el sortir, el se independent... segur que quan siguis mare seràs tant feliç que ni ho recordaràs!

ânims, enhorabona i BON NADAL!

[mireiamom]

Hola!
Felicitats i benvinguda!
No pateeixis pas per les pors i els plors. Hi ha el factor hormonal, importantíssim.
La meva primera filla va ser planejada i en saber-ho jo sempre plorava quan explicava que estava embarassada...
Pel que fa a la parella,doncs qui no diu que no et pugui sortir bé? Amb 35 anys les coses van més accelerades i no cal estar perdent el temps anant al cinema...
Bé, ja veuràs com t'anirà passant.
Ànims!

[sandrajuli]

Benvinguda!! Tranquil.la, que això segur que són les hormones. Jo només feia que plorar quan veia parts per la tv, i llavors vaig fer part natural a l'aigua. Els 3 primers mesos són un embolic mental, tot dubtes, però quan comencis a notar el teu petit i a fer-te'l teu... S'esvaïran els dubtes. I ànims! Que estàs en un moment molt bonic!! Gaudeix tot el que puguis!

[boira75]

Moltes gràcies a totes pels consells!!! espero que tot em vagi passant i estar més tranquil·la...

[mirins]

Felicitats!!

Cuida't i disfruta, perquè el dia que neix ja te n'oblides de l'embaràs. I mira jo m'ho he pensat tant que ara en voldria tenir mitja dotzena (bé potser exagero) i ja tinc l'arròs una mica covadet. I patiràs tot l'embaràs per si tot va bé i com serà la nova vida, així que intenta no capficar-te perquè tot va com molt natural, tot flueix sol...

[entrerius]

moltes felicitats i benvinguda.

Sí, canviarà molt la teva vida a partir d'ara.... molt..... de fet pràcticament deixaràs d'existir com a boira75 i passaràs a ser la mare de..... durant uns quants anys.
Quan jo vaig tenir el meu petit (amb 40 anys) una amiga que ja tenia 4 fills em va dir que això dura més o menys fins que tenen 20 anys.....

Però t'asseguro que quan tinguis el teu petit o petita als braços segurament en el que menys pensaràs serà en tu....

Ara sí, ara és hora de pensar en tu i en el teu petit abans que en cap altra cosa... i tranquil.la... plora el que vulguis que és ben sà!!!!

[nympha]

Felicitats Boira 75,

Jo t'entenc tant...jo tinc 33 anys i vaig decidir ser mare per la edat, perquè no se’m passes l'arròs i aquestes coses, però m'hauries d'haver vist la cara de "susto" que vaig posar al fer-me el test d’embaràs i veure les dues ratlletes...

Jo he viscut molt de temps sola (ara fa cinc anys que tinc parella), sóc una persona molt independent, molt activa, exprimeixo al màxim les meves hores lliures per fer activitats i m'agrada molt viatjar. Tot i que m'agraden molt les criatures (tinc tres nebodes a les que adoro) em feia molt de por el canvi que provocaria en la meva vida el fet de ser mare, i si et sóc sincera encara estic una mica espantada...

Però totes les dones amb les que he parlat que son mares coincideixen en el mateix. Diuen que quan sigui mare no només no trobaré a faltar fer altres coses sinó que em costarà separar-me de la criatura.

De totes formes també penso que ja que has tingut la sort de trobar parella (ser mare soltera ha de ser molt més dur...) si desde el principi ell també se’n fa càrrec i s'acostuma a fer biberons, treure caquetes, i totes aquestes coses...no tens perquè perdre tota la llibertat; de tant en tant quedes amb les amigues i que se’n cuidi el pare...

Jo al meu ja l'estic conscienciant...jijiji

[boira75]

I de quan estàs tu?
Jo n'estic convençuda que se'n farà càrrec i ja hem repartit els dies que anirà cadascú al gimnàs i tot, imagina't! tot i això se que és un canvi de vida molt bèstia,, o sigui que s'han acabat les nits de juerga amb les amigues, tot i que també t'haig de dir que ara ja han començat a canviar....fa un parell de dies que vam sortir amb un parell de dies i ja no portàvem tanta festa al cos...no se si és perquè no puc beure o perquè he madurat jo i de pas les he fet madurar a elles, o que....jejeje...

[nympha]

Jo estic de 9 setmanes, molt poquet encara...

I jo ja he hagut de deixar de fer coses, perque estic tan cansada que quan acabo de treballar no tinc ganes de res.

Per cert, ara vas al gimnàs?

T'ho pregunto perque jo abans de quedar-me embarassada i anava 3 o 4 cops per setmana, però de moment el metge m'ha dit que no hi vagi i ho deixat. Espero que un cop passi el primer trimestre em donin permis per tornar a anar, ho trobo a faltar...

I les nits de festa, poder seran menys...però como diu la meva germana a la nostre edat ja hem disfrutat molt i ara ens toca ser responsables.

Salutacions.

[boira75]

jajaja, tens raó...de fet he sortit molt de festa i el cert és que no ho se si ho trobaré a faltar tant tant....tot i que quan surti sortiré...no he deixat d'anar al gimnàs no, a mi no m'ho han prohibit, de fet encara no he anat al ginecòleg però, estic de res, de 6 setmanes, no tinc hora fins als dos mesos, vaig una mica perduda amb això...vaig anar a la llevadora i em va dir que cap problema, així que no he deixat de fer res, tant sols em va dir que no fes exercicis d'aixecar pes cap amunt, o sigui que no aniré a fer bodypump, però per l'espinning i les altres classes no m'hi han posat cap pega...no se...a mi l'únic malestar és ll'insomni...abans quan no podia dormir em prenia una dormidina i avall però ara....buf! això sí que ho porto malament tot i que deu ser una barreja de nervis etc...crec que quan ho hagi dit a la gent, amics, família...em trauré un pes de sobre...però no se perquè vull esperar una mica a dir-ho...

[nympha]

Jo de fet al ginecòleg no he anat encara tampoc, fins el 27 de gener no hi haig d'anar, va ser la comadrona la que em va dir que no fes gimnàs, jo li vaig dir que si hi havia algun problema amb l'spinning i em va dir que no ho fes, que bodypump si que en podia fer però spinning no. A saber qui té raó...jo per si de cas no faig res fins que no parli amb el ginecòleg.

Pel que fa al insomni només n'he tingut una nit, la resta de dies és el contrari, tinc una son insuportable i desprès de dinar haig de fer un sobreesforç per no quedar-me adormida.

Suposo que cada embaràs és un món.

[mireiamom]

Hola!
Jo d'activitats esportives, tant en el primer embaràs com en aquest, he fet aquagym, natació i ioga. I caminar molt!
Quan tingueu la criatura, si féu recuperació del sòl pelvià (que us recomano), entrareu en contacte amb la gimnàsia hipopressiva i veureu que la gimnàsia d'abdominals, steps, etc està pensada per al cos de l'home i no per al de la dona, sobretot una dona que ja ha tingut una criatura i té la pelvis més distesa.
Amb l'embaràs us convé evitar exercicis d'impacte com córrer, salts, etc.
Espero que us trobeu d'allò més bé!
Salutacions!

[Senta]

L'enhorabona per l'embaràs!!
Jo des del primer dia d'embaràs tinc insomni, però sopose que en el teu cas és pels nervis. Segur que quan et tranquil·litzes una mica no et passarà. Benvinguda!

[boira75]

Per una novatilla com joo els vostres consells són de gran ajuda i donen tranquil·litat...mltes gràcies a totes! Ara em trobo fent la proposta de calendari per la feina de l'any que ve...i no se pas si guardar-me les vacances o fer-les abans i així no haig d'agafar la baixa abans etc...tot i que com que a la feina encara no en saben res tampoc no els hi puc dir que em guardo les vacances....

[Aglaya]

ENHORABONA PER L'EMBARÀS!!!
com diuen les companyes, això dels nervis i angoixa és molt normal. és un amalgama de sentiments brutal però és qüestió de dies... ja ho veuràs! has d'anar acostumant-te al teu nou cos, a les noves sensacions. toca't la panxulina i acaricia-la.
respecte al pla de treball pel 2011 ja aniràs organitzant-te poc a poc. en el meu cas, vaig guardar-me les vacances per ajuntar-les amb les 16 setmanes de baixa maternal. també vaig sumar els dies que toquen per alletament i així pots disfrutar més del peque i alhora tenir temps per tu. suposo que depén de cada empresa. quan et decideixis a dir-ho, pregunta a recursos humans i ja està. tu pensa que tothom se'n surt, per tant tu també te'n sortiràs!!!
una abraçada

[mireiamom]

Boira, el meu consell és que et guardis les vacances per després.
Si has d'agafar la baixa abans del naixement, no és una baixa per maternitat i no et descomptarà de les 16 setmanes; els metges et fan baixes per malaltia.
Tu no regalis dies d'estar amb la criatura!
Salutacions!

[nympha]

A mi la natació si que me l’han recomanada. Mireiamon, que és això de la gimnàsia hipopressiva? no ho havia sentit mai. Ens ho explicaran més endavant en l’embaràs?

[mireiamom]

A mi la natació si que me l’han recomanada. Mireiamon, que és això de la gimnàsia hipopressiva? no ho havia sentit mai. Ens ho explicaran més endavant en l’embaràs?

Hola!
Doncs a mi m'han recomanat (en els 2 embarassos) molt més l'aquagym, i no cal que en féu cap d'especial, el professor ja us anirà guiant. No féu els salts i en comptes de córrer, podeu caminar. Al final de l'embaràs no féu exercicis de pressió a l'abdomen i ja està.
Pel que fa a la hipopressiva, jo la vaig descobrir fent la recuperació post part a la Dexeus, on vaig tenir la nena i on tindré el nen. Vaig intentar fer la recuperació al CAP però no eren exercicis, era una mena de teràpia amb els nadons.
Ara no sé si faré la hipopressiva a la Dexeus o bé amb un fisio que conec i ho sap fer fer i m'entra per la mútua.
La gimnasia hipopressiva són unes abdminals que es basen en la respiració i no en "machacar" l'abdomen i distendir més la pelvis (la distensió de la pelvis després d'un part pot comportar la insatisfacció sexual i les pèrdues d'orina en la post menopausa).
He trobat aquest video: http://www.youtube.com/watch?v=PajRUiQ2N2c
És difícil explicar-me millor.
Espero que et serveixi!
Salutacions!

[boira75]

Moltes gràcies! un exemple molt gràfic! per cert, jo també vaig a la dexeus!!!