Pànic a l'hora de rentar el cap

[minimandarina]

Bona nit!
No sé ben bé on havia de posar aquest tema o sigui que si m'he equivocat perdoneu!
Tinc una nena de 2 anys i mig i té pànic, pànic!, de rentar-se el cap. Al matí ja em demana si al vespre toca rentar-se el cap i imagineu el dia que dic que sí, ja està tot el dia obsessionada i quan arriba l'hora de dutxar ja podeu veure el panorama.
Teniu algun truc, idea,..... que pugi provar! Es posa a cridar com una histèrica! Primer li vam explicar, ara ja anem més a la força perquè se'ns escapa de la banyera, es torna blava de tant plorar,...
Necessitem idees!!!!!!!!

Moltes gràcies!!!!!

[silviapml]

T'ha explicat perquè li fa por??

[Neus2010]

A la nena de la meva cosina li passava una cosa similar, però amb el secador del cabell. Fins els tres anys no va aconseguir assecar-li el cabell i que ella no sortís corrent. Finalment va aconseguir assecar-li preguntant-li si amb un assecador de la Hello Kity, que li agrada molt, es deixaria. Va costar, però va accedir.
De totes maneres jo optaria més per parlar amb ella, preguntar-li què és el que li fa tanta por o cosa. Un cop ella t'ho hagi explicat li diria que rentar el cabell és necessari i li explicaria el perquè. Que ella no vegi que és un patiment per ella absurd i gratuit. Després, un cop hagi explicat les seves pors, feu propostes conjuntes de com millorar la situació i demana-li a ella què li faria més fàcil la situació. Que ella posi les seves condicions. Fins i tot pot ser útil que un dia entris a la banyera amb ella i jugueu a perruqueres. Primer, ella et pot rentar el cabell a tu i tu a ella... però jugant, lentament, sense presses i al seu ritme (ideal el cap de setmana). Si habitualment li fas amb el telèfon de la dutxa, prova a mullar-li i esvandir-li amb un pot agafant aigua de la banyera i de l'aixeta per esvandir-li. A part, als nens els sol agradar força banyar-se amb els pares. Fins i tot llavors us podeu pentinar l'una a l'altre i tot serà part d'un joc.
A vegades és complicat, però amb una mica de temps i afecte les situacions se'ls fan més fàcils, encara que costa trobar vies...
La meva mare només em podia tallar les ungles de nit perque em posava a cridar. A dia d'avui encara em fa moltissima cosa tallar-me-les o veure a qualsevol persona com ho fa i no se perquè...
Espero haver-te estat d'ajuda.

[Lalona]

Si habitualment li fas amb el telèfon de la dutxa, prova a mullar-li i esvandir-li amb un pot agafant aigua de la banyera i de l'aixeta per esvandir-li.

O enlloc del got pots provar una regadora petita!! Conec un cas semblant i amb la regadora sí que es deixa! Sort!

[littleif]

Al meu nano li passa el mateix a l'hora d'esbandir el cap, és com una tortura... He provat amb una tassa, amb una regadora de joguina, amb la dutxa... Plors i crits... No sé perquè...

[mireiamom]

A la meva filla de 2 anys i mig tampoc no li agrada. L'he de mig enganyar sempre. Em funciona no tenir la dutxa gaire estona al damunt del seu cap i anar descansant: compto fins a 10 i més tard 10 més i així. El gruix del xampú li trec amb un gotet de plàstic i al final ja només la dutxa. Des que ho fem així, millor. I si es dutxa al plat de duutxa amb mi, en comptes de a la banyera, ho porta millor perquè és com s'ha acostumat des de petita a la dutxa dels vestidors de la piscina...
Paciència!

[perla]

A la meva nena tampoc li agrada que li renti el cap, a més ella el té molt arrisat, com jo, i per treure-li els embolics.... té més o menys la mateixa edat que la teva, dos anys i mig. Jo crec que el que no els agrada és que els regalimi l'aigua per la cara.

Nosaltres ho hem arreglat bastant de la següent manera: ens dutxem juntes, ella em mulla amb el telèfon de la dutxa, juguem una mica, i jo m'ensabono el cap, i li dic "mira veus, la mama tira el cap enrrere i no es mulla gens la cara" i el trec el sabó tirant el cap enrrere i evidentment provo de no mullar-me gens la cara i després li dic, ara tira tu el cap enrrera (s'agafa a algun lloc per no caure, per exemple al prestatge on poso els sabons) i tira el cap enrrera, i després li ensabono el cap mentre ella fa el burro amb l'esponja o amb qualsevol ninotet que té per allà escampat.

A vegades funciona i després va corrent a explicar-li al papa que s'ha dutxat el cap i que ha tirat el cap enrrera i a vegades li mullo una mica la cara i s'emprenya que no vegis...

Sort i paciència!

[entrerius]

al meu fill també li feia molta por i ara ja se l'ha passat. Abans era fins i tot perillós per que volia sortir corrent i molt angoixant per ell. Com ho hem fet?

1.- em posava amb ell a la banyera i primer la mama i desprès ell. Li deia que s'assegués al meu costat amb el cap entre els pits inclinat cap a endarrere i li tirava l'aigua. Sempre li deia que no passava res, que era aigua, que la mama estava amb ell......

2.- El feia mirar al cel i i que m'expliqués que hi ha: la lluna, els estels, els planetes, els núvols, avió, ocells......... Tenim un conte que hi ha l'espai amb tot el que hi podem trobar... i va ser la solució.

Ara sempre diu: cap no... però quan és l'hora mira al cel i va dient tot el que li ve al cap.

No la forcis per que si no cada cop serà pitjor. Intenta canviar de tàctica. Si ara ja t’ho pregunta pel matí és que se li queda marcat.
Intenta-ho un dia que no toqui rentar el cap, si no, no estarà disposada. El dia que no toqui feu un bany totes dues i la comences a introduir en el món de la perruqueria com deia una companya o en aquell que a ella li agradi més.
Ja veuràs com mica en mica anirà acceptant-ho.... però poc a poc i sense presses

[Ítaca]

La meva nena és més petitona, i de moment, no tinc cap problema a l'hora d'ensabonar-li el cap, ara... quan li haig de treure el sabó és un plor constant. Com encara entra bé, la seguim banyant a la seva banyera, i clar, tampoc entèn això de tirar el cap enrere...

[potrita]

uff yo tambien he pasado por eso.
A mi hija (ahora va a cumplir los 4 años) desde que nacio nunca le gusto ni tan solo desnudarse o que le cambiara el pañal, cuando llego el momento de bañarse (en la bañera) empezo a ser horrible.. al principio lo solucione un poco, poniendole gafas de buzeo.. le hacia gracia pero medio aguantaba.. aunque conseguia quitarle la ansiedad, las lagrimas continuaban.....

Ahora hara cosa de 10 meses de la noche a la mañana sin esperarmelo encontre la solucion!.. fuimos a la peluqueria (de su tita) y quiso que la tita le peinara y acabamos labandole el pelo, cuando ella vio que no se mojaba la cara, cambio su forma de ver las cosas. Desde entonces siempre me dice " mama me lo labo como en la pelu ehhh" y hecha la cabeza para atras y como no le cae el agua en la cara, ya esta tranquila.

Un saludo

[petit2009]

Hola!

Jo feia el mateix que t'ha comentat l'Entrerius... ens posaven els dos a la banyera i amb la brona em tiraba l'aigua jo pel cap i despres li tocaba a ell... mica en mica va anar veient que era un joc i no passaba res si li queia agua pel cap....

Ara sempre que li rento el cap em mira com dient "es divertit eh?" es intentar passar-ho de un trauma a un joc i que vegi que si ho fa la mama i riu perque fa gràcia a mi també m'en farà...

Molta sort!

[Avril]

Hola,
La meva té 25 mesos i li passa el mateix. El quel i molesta és que li vagi l'aigua a la cara. He agafat apunts dels vostres comentaris. Gràcies

[Monnie]

Jo tinc bessones i, malgrat els hi encanta l'aigua i banyar-se, no suporten que els hi regalimi per la cara. Jo agafo una tovalloleta petita (de les de "tocador") i es tapen els ulls, a més a més de tirar el cap enrera. I així es mulla la tovalloleta però no la cara.

[Lalona]

ai, m'has fet venir un record, això m'ho feien a mi quan era petita! molt bona idea!