petita meva..

[xica]

L'altre dia la meva petitona va fer dos anys, i vaig tenir un embolic de sentiments que han donat origen a l'escrit següent. No sé si vosaltres us sentiu així alguna vegada al veure com van creixent els vostres petits. Ho volia compartir amb vosaltres:

Petita meva...

Petita meva, t'estàs fent gran,
tot just has fet dos anys
i sento com mica en mica se'm escapes de les mans...

Veig com inicies el teu camí,
i m'entra una esgarrifança,
quan veig que no estàs d'acord amb mi.

Sé perfectament que és símptoma salut, que fas el que et toca fer,
però veig que el futur s'acosta de puntetes,
i he de fer el cor fort,
per no reprimir-te i deixar-te lliures les manetes..

Dius que no vols bolquers i que et posi unes calcetes,
menges sola i ja no caps a la troneta,
hi ha dies que no vols que et faci les cuetes,
i a la que em descuido ja t'has tret tota la robeta.

El teu pare riu,
i diu que em poso bleda,
que hauria d'estar contenta de com estàs creixent,

El cas és que no estic gens trista,
són uns altres sentiments,
és la sensació de que el temps passa,
i se'm escapen els moments...

Petita meva, t'estàs fent gran
i t'estimo tant i tant...!!
que ja veig que hauré d'esforçar-me de valent,
per deixar que passet a passet, vagis creixent.

Fins el dia que em diguis que vols allunyar-te,
que necessites nous horitzons,
i jo hauré de respectar el teu criteri,
i confiar en les teves decisions.

I “teòricament “ em quedaré tranquil·la,
pensant que la meva feina ha acabat,
desitjant que mai més em necessitis,
la millor senyal de la teva felicitat.

Petita meva, t'estàs fent gran...

i jo t'estimo tant i tant.....


Moltes felicitats per aquests dos anys!

La teva mare.

[MIRJAN]

És preciós Xica! Jo també tinc aquesta sensació

[pietrafilla]

Jo encara no em sento així, perquè la Laia és molt petita, però veig que cada dia creix una mica, i ja mai més tornarà a ser així. I intento aprofitat tot el que puc, perquè la meva petita un dia deixarà de ser petita!!

[angelina]

Que bonic!!!
Quan sigui gran segur que se li cauen les llagrimes legint el que li has escrit!!
i felicitats epr aquests 2 anys

[Irina]

ostres Xica... m'has fet caure les llagrimes!!!! acabo de d'enviar un missatge a una companya dient que d'aqui 3 mesos els nostres peques ja faran 2 anys i que sembla impossible com passa el temps aixi de rapid... i per casualitat m'he topat amb aquest post. Es realment com em sento!
Per una banda m'encanta veure-la creixer i veure com es fa aquesta personeta tan decidida,
pero la vull tenir sempre amb mi!!!!i com que no podra ser, m'entristeix una mica...
per aixo em sento tan i tan privilegiada de poder ser testimoni d'aquesta vida que hem creat. Disfruto cada segon que passa.

Hi ha una frase d' "El Petit Princep" que diu mes o meny aixi, si no recordo malament: es el temps que li dediques a la rosa que la fa tan important.

Tinc una llibreta on escric coses que m'agraden, importants per a mi, coses que no vull oblidar (ja pots trobar el nom d'un carrer, una recepta, un llibre, una frase, un acudit o un poema...de tot!) i si no et fa res, incloure el teu escrit...

[silviapml]

És molt maco!!! Estic com la Pietrafilla que la meva bitxi és mooolt petiteta encara però veig que cada dia fa més coses i penso que algun dia començaré a notar que el futur se'm tira a sobre. Jo per intentar aprofitar tant com pugui, cada vegada que l'agafo (que és cada dos per tres) l'omplo de petons i li dic quant me l'estimo per no tenir mai la sensació que no li he donat prou amor.

[emanens]

És mooooolt bonic !!! Encara acabarem totes plorant de emoció aixxxx està molt ben escrit i quanta raó tens...

[noviembre]

Ohhhh, q maco!!!! M´has emocionat molt!!!!!

[Beatriz]

Ostres... m'has encongit el cor...
El Biel tot just té ara 7 mesos i ja em sento així, sento que tot està passant molt depressa, aprofito tot el temps que puc amb ell, però ara des de que vaig començar a treballar encara em sento més així i lo pitjor és que tinc la sensació que em perdo moltes coses!!

És preciós el que has escrit... felicitats!

[Anona]

M'encanta

[pitita]

És preciós!!!!
Jo també em sento així moltes vegades; però és tan gratificant també veure com cada dia aprenen coses noves i es fan més madurs!!

[Ítaca]

Ostres, m'has fet emocionar! estic sensiblona... i aquest tema q toques, ja fa dies q li dono voltes... la meva petitona s'està fent gran també, i tot q cada dia em demostra q em necessita i q m'estima, molts cops em sento així, q mica a mica se m'escaparà de les mans... Ja ho sabem, és llei de vida, però costa acceptar-ho!

[Nam]

Xica, quin escrit tant i tant bonic!!!
Jo també m'hi sento totalment identificada... però això és la vida!

[entrerius]

xica gràcies per compartir aquests sentiments.

Cada pas endavant representa una petita victòria, un motiu per ser feliç.

Jo quan veig al meu fill superant aquella petita fita que fa uns dies tant li costava, sóc feliç. Sóc feliç per poder veure com guanya autonomia, i això vol dir que un dia podrà volar sol, que no em necessitarà....... i ho desitjo de tot cor.

I aquest sentiment de "petita pèrdua" suposo que és el rerefons del de propietat..... el meu fill.... però que possiblement totes les mares tenim.

[xica]

gràcies a totes per co0mpartir el que també sentiu!!

Irina, m'ha agradat molt la frase del petit príncep. Jo passo totes les hores que puc amb la petita, tinc un bon horari i a més em vaig demanar una reducció de jornada, però tot i així em sembla que no en tondria mai prou...També és molt maca la idea d'anar apuntant coses que ens agraden, i per descomptat que m'alegra que hi vulguis incloure el que he escrit.

Al vespre quan ha vingut el meu home a casa li he ensenyat i mentre ell ho llegia i jo ho tornava a llegir m'he emocionat i va i em diu...

" no pateixis dona, que si fa com son pare no ens la treure'm de sobre fins passats els 30!!!" jajaja!!! sort en tinc d'ell que a vegades m'ajuda a relativitzar i a simplificar les coses!!!!

[Ginger]

Jo tb t'entenc...

[juliet]

Xica, m'ha encantat, els sentiments que descrius jo també els estic vivint, per partida doble, tinc un nen de 2 i una nena de 5, el temps va passant...van creixent....

Hi ha una frase d' "El Petit Princep" que diu mes o meny aixi, si no recordo malament: es el temps que li dediques a la rosa que la fa tan important.

[Gloriadsn]

ès preciós!, i també t'entenc... aquesta setmana la gran fa 7 anys... li he fet un video.. aix, també noto que el temps se m'escola per les mans....

[Anitta]

és molt emotiu el que has escrit, jo també t'entenc, és una ambivalència de sentiments i emocions. Petons

[heaven25baby]

Jo també estic passant per aixó i t'entenc perfectament... Jo he estat al costat de la meva nina des que va nèixer (treient 2 o 3 messos de treball i l'estada a la clínica quan vaig tenir el nen) i ara al setembre comença ja el cole... Joooooooooooooooo!!! Com passa el temps... Jo vull que torni a ser una bebita... jejejeje És una barreja molt rara de sentiments contradictoris...