Educar les emocions?

Rabietes, gelos, egoisme..

Avatar de l’usuari
littleif
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3219
Membre des de: dt. nov. 13, 2007 7:13 am

Re: Educar les emocions?

EntradaAutor: littleif » dv. gen. 28, 2011 5:32 pm

Entrerius, jo també trobo que el seu comportament és el normal de la seva edat, però és clar, quan un "professional" diu que no, et fa agafar mil pors... Em van dir d'anar allà l'any passat a l'espai familiar perquè no volia estar sense mi i no li agradaven les festes infantils, quan just tenia un anyet i poc...

Els moments d'ansietat són just al moment de desaparèixer jo (dura 10 segons la cosa) i quan el renyo o no li surt alguna cosa com vol... Crec que és normal, no? Jo de vegades també em posaria a plorar com una bleda o fotria un crit que em sentirien a Plutó... Però no, ara hem de ser tots mestres zen noies... Oooooommmmm
Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
juliet
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1145
Membre des de: dc. març 04, 2009 2:02 pm
Ubicació: Barcelona

Re: Educar les emocions?

EntradaAutor: juliet » dv. gen. 28, 2011 6:16 pm

littleif ha escrit:Els moments d'ansietat són just al moment de desaparèixer jo (dura 10 segons la cosa) i quan el renyo o no li surt alguna cosa com vol..

La primera part, quan tu desapareixes, ell té ansietat perquè vol estar amb tu, cosa ben normal, la segona part, quan el renyes o no li surt alguna cosa com vol, també és ben normal.
Jo t'aconsellaria que renyar fos només en moments de perill, sino doncs li parles, li expliques, amb to normal, i si alguna cosa no li surt bé i s'angoixa, repeteix.li mil vegades que no passa res, que ho ha fet molt bé, no té edat per dir-li que alguna cosa l'ha feta malament perquè està a l'inici de tot de descobrir i provar, i res està mal fet!!

El fet que s'angoixi quan tu no estàs crec que apart que et pugui fer patir és un síntoma clar que està molt i molt bé amb tu, i el fet que es relacioni poc amb els companys és directament proporcional a la seva edat.
Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
entrerius
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3452
Membre des de: dv. set. 26, 2008 6:12 pm

Re: Educar les emocions?

EntradaAutor: entrerius » dv. gen. 28, 2011 6:44 pm

el meu fill a les festes de l'escola no hi està be... no li agraden les aglomeracions de gent, i en general les situacions que no té controlades.... Sempre vol marxar o observar de que va el tema des de lluny i al costat de la mama...

Ara resulta que hauran de ser sociables ja quan neixen xxo.0.o xxo.0.o neujor:-) neujor:-)
Avatar de l’usuari
littleif
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3219
Membre des de: dt. nov. 13, 2007 7:13 am

Re: Educar les emocions?

EntradaAutor: littleif » dv. gen. 28, 2011 6:47 pm

juliet ha escrit:Jo t'aconsellaria que renyar fos només en moments de perill, sino doncs li parles, li expliques, amb to normal, i si alguna cosa no li surt bé i s'angoixa, repeteix.li mil vegades que no passa res, que ho ha fet molt bé, no té edat per dir-li que alguna cosa l'ha feta malament perquè està a l'inici de tot de descobrir i provar, i res està mal fet!!


No, si jo mai li crido (home, algun "prou" en moments pre-menstruals se m'ha escapat...), però quan el sec per explicar-li ell ja sap que alguna cosa no rutlla i comença a plorar, a dir que li fa mal el queixal, que te pipi... Vamos, excuses per no sentir el sermó de la mami!! No saben res...

I això que dius que quan me'n vaig plora és símptoma de que està bé amb mi és exactament el que em va dir la pediatra!!!

Gràcies maques, la veritat és que de vegades necessitem que algú ens digui que el que pensem no està malament... Aquests psicòlegs et fan patir!!
Mira, fins i tot em va arribar a dir que el fet de donar-li un any el pit i fer collit havia estat perjudicial per ell perquè ara no sap tolerar les frustracions!!! :ufs:
littleif l’ha editat per darrera vegada el dia: dv. gen. 28, 2011 6:48 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
littleif
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3219
Membre des de: dt. nov. 13, 2007 7:13 am

Re: Educar les emocions?

EntradaAutor: littleif » dv. gen. 28, 2011 6:47 pm

entrerius ha escrit:el meu fill a les festes de l'escola no hi està be... no li agraden les aglomeracions de gent, i en general les situacions que no té controlades.... Sempre vol marxar o observar de que va el tema des de lluny i al costat de la mama...

Ara resulta que hauran de ser sociables ja quan neixen xxo.0.o xxo.0.o neujor:-) neujor:-)


Ostres, igual igual que el Pol!!!!!
Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
juliet
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1145
Membre des de: dc. març 04, 2009 2:02 pm
Ubicació: Barcelona

Re: Educar les emocions?

EntradaAutor: juliet » dv. gen. 28, 2011 7:20 pm

littleif ha escrit:Mira, fins i tot em va arribar a dir que el fet de donar-li un any el pit i fer collit havia estat perjudicial per ell perquè ara no sap tolerar les frustracions!!!

n'afegeixo un altre :ufs:
Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
Laure
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3416
Membre des de: dv. març 07, 2008 12:35 pm
Ubicació: El Maresme

Re: Educar les emocions?

EntradaAutor: Laure » dv. gen. 28, 2011 9:57 pm

És molt interessant aquest post, gràcies pels links, encara no m'ho he pogut mirar però ho faré quan tingui temps .M'interessa moltíssim aquest tema. :ok: :ok:
Completament d'acord amb tot el què dieu , educar les emocions és fonamental i molt difícil alhora.
Avatar de l’usuari
entrerius
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3452
Membre des de: dv. set. 26, 2008 6:12 pm

Re: Educar les emocions?

EntradaAutor: entrerius » dl. gen. 31, 2011 10:05 am

:ufs: :ufs: tela amb el psicòleg, littleif

No us dóna la impressió molts cops que vivim en "el mon al revés"? si no és així deu ser que jo soc molt rara xxo.0.o
Avatar de l’usuari
currita
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1822
Membre des de: dt. set. 22, 2009 7:58 pm

Re: Educar les emocions?

EntradaAutor: currita » dt. feb. 01, 2011 11:07 pm

Noies moltes gràcies per aquest post, els enllaços i les vostres opinions. Us vaig seguint, penso que educar les emocions es molt important i difícil alhora (ai, ara no se si s'escriu així!)
De vegades es difícil possar-li noms a les emocions i explicar-les. De tota manera jo ho intento, i intentaré explicar-li al meu fill.
El Martí es un nen molt rialler i la gent vol que estigui així 24h, si plora no volen que plori, tampoc que estigui seriós... ha d'haver moments per tot, no? L'altre dia a casa de la familia es va espantar i plorava, doncs hi va haver algú que l'imitava per fer-li gracietes i que deixés de plorar. Jo el vaig agafar de seguida i li vaig explicar que no passava res, que no s'espantés i que jo era allà amb ell. Pot ser es petit, però crec que es queda amb tot el que li explico i si no com a mínim el tranquil·litza que li parli.
Avatar de l’usuari
entrerius
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3452
Membre des de: dv. set. 26, 2008 6:12 pm

Re: Educar les emocions?

EntradaAutor: entrerius » dc. feb. 02, 2011 9:15 am

Currita, jo estic convençuda que ens entenen des de ben petits. Jo sempre li he parlat, li he explicat les coses.
Quan ha estat una mica més gran, a partir de l'any, que ja veus clarament que ho entén tot, de vegades pensava que les explicacions no les acceptava (tema rabietes i similars), i no sabia si fins i tot eren contraproduents en determinants moments ..... (no us ha passat??) i durant un temps, quan ell deia "per aquí no hi passo" deixava que es calmés una mica per explicar la situació.
Ara té 22 mesos i continuo donant-li explicacions de tot el que ell ha de fer i del que nosaltres fem (ara mama va a treballar, i tu al cole. Ara sortirem a passejar però primer hem de fer tal cosa......) i de vegades no hi està d'acord, naturalment, però, generalment, accepta les explicacions que li dono.
El que em funciona molt bé es explicar-li les seves emocions: estàs enfadat per tal? t'has posat molt content? i ell de seguida ho entén i normalment és calma tant de la rabieta com de l'eufòria descontrolada.

Anar a la guarderia, fins fa ben poc, no l'agradava gens. Hi anava molt serio i deia: "mama, cole no".... cada dia..... jo patia per haver-lo de deixar.
Un dia, li vaig dir que si tenia ganes de mimitos que li donés a la profe una besito i una abraçada molt gran, i que continués jugant, per que la profe tenia molts nens per fer-les-hi mimitos i n'hi havia de més petits que ell. Que quan arribés a casa, la mama li donaria mimitos a ell sol.
A partir d'aquell dia va al cole molt rialler, i aquesta setmana em diu "mama treballar, Omar cole" (a la seva manera clar).

Quan arriba a casa cada dia miro l'agenda a veure que han fet aquell dia i sempre li pregunto coses del cole: quins nens i nenes han vingut i quins estaven malats.... i anem dient els noms dels companys i ell diu malalt, content, plorant, enfadat..... ja m’explica l’estat d’ànim dels seus companys de classe... és increïble :love: :love:

Avui tenia conjuntivitis i no podia anar al cole. Doncs, desprès d’haver-me demanat d’anar al cole, i jo haver-li dit que no per que estava malalts dels ulls, ell m’ha contestat: “cole no, malalt” ....... i s’ha quedat tant campante amb la cangur. No sé si es per que es fa gran, que també, o per que la cangur li cau bé, que també....... però en aquest moment he pensat que val mooooolt la pena ensenya’ls-hi les emocions i explica’ls-hi com es senten, i tenir-los al corrent del que passa al seu voltant.
Avatar de l’usuari
entrerius
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3452
Membre des de: dv. set. 26, 2008 6:12 pm

Re: Educar les emocions?

EntradaAutor: entrerius » dl. feb. 07, 2011 4:03 pm

La primera mentida: es bo o dolent?

El meu fill des de sempre no vol canviar-se el bolqué. Sempre nega que hagi fet caques per que no vol anar a canviar-se.
Fins aquí és el NO típic de l’edat.

Avui com pràcticament cada migdia, ha fet caca. Quan li he preguntat si n’havia fet, ha contestat que no com sempre.... però en aquell precís moment ha continuat apretant.... encara no havia acabat.
Li he dit que veia que encara no havia acabat, que quan estigués de fer caca m’avisés que aniríem a rentar i canviar el bolqué.
He deixat passar una estona prudencial per tornar a insistir, demanant si ja havia acabat, i vet aquí que quan li he preguntat, ha fet veure que apretava, i que encara no havia acabat .... és a dir ha intentat colar-me-la!!!
Desprès d’aguantar-me el riure per que, la veritat, ha estat molt graciós, i de pensar que n’era d’espavilat, he pensat si es podia considerar la seva primera mentida...... i la veritat no ho sé.
I tampoc sé si això és bo o dolent..... no sé si m’explico.....

Jo no n’he fet cas, i com sempre li anava recordant que havíem d’anar a canviar i rentar......... i al ratet d’insistir ell mateix s’ha adreçat al lavabo per rentar-se.
Avatar de l’usuari
littleif
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3219
Membre des de: dt. nov. 13, 2007 7:13 am

Re: Educar les emocions?

EntradaAutor: littleif » dt. feb. 08, 2011 5:42 am

Ostres, nosaltres portem una setmana fatal!!! No fa més que rondinar, es tira al terra, gemega per qualsevol xorrada... Quan li intento explicar què li passa es posa a plorar i crida al seu pare, o diu que li fa mal el queixal (és mentida!)...
No li crido mai, però quan el seu pare li diu "prou" en un to autoritari el cabroncete deixa de plorar... És clar, et planteges si realment has de donar-li tantes explicacions del que li passa o fer com son pare i tallar-ho de cop!
No sé què li pot passar, perquè ell és un nen rialler i simpàtic, que m'escoltava encara que no em mirés a la cara. Uff, quins dies més horribles!
Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
Laure
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3416
Membre des de: dv. març 07, 2008 12:35 pm
Ubicació: El Maresme

Re: Educar les emocions?

EntradaAutor: Laure » dt. feb. 08, 2011 9:06 pm

La veritat és que jo faig una mica com vosaltres, li intento explicar i dir en veu alta el per què de les coses. Intento endevinar-li les emocions i posar-lis nom. "Estàs enfadat potser perquè....." ·"Estàs trist perquè t'agradaria...." i evidentment reforço molt les emocions també positives: "Avui estàs molt content!"
I deixo que plori si en té ganes. Això ho he comentat en molts posts. Sóc del parer que el plorar els pot ser necessari i intento no evitar els seus plors. No sempre és fàcil, a vegades era més fàcil posar-li el xumet a la primera. Ara, com que hem dit bye-bye al xumet, ja no tinc la temptació xx:-D
També he de dir que l'Adrià no és un nen que s'estigui estona plorant, que potser si l'hagués de sentir bramant mitja hora potser canviaria d'opinió. En el nostre cas jo veig que ell es desfoga, si s'enfada per quelcom, plora i el seu plor el veig com a constructiu i sanador, doncs els seus pares entenem el per què del seu plor . I si no l'entenem, l'acceptem i llestos. Intento no donar-li un sentit negatiu, no sé si m'estic explicant xxo.0.o xxo.0.o

Entrerius, que graciós l'Omar apretant fent veure que no havia acabat. Si és bo o "dolent"? Jo crec que el missatge és una mica: JA NO EM MAMO EL DIT. MAMA! neujor:-)
Avatar de l’usuari
entrerius
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3452
Membre des de: dv. set. 26, 2008 6:12 pm

Re: Educar les emocions?

EntradaAutor: entrerius » dc. feb. 09, 2011 5:29 pm

Littleif, de vegades el meu fill això ho fa quan està cansat i vol TOTA la atenció. Quan es posa així ja sé que necessita dedicació exclusiva..... i si no li dono ja sé el que toca.
Quan està malató o li ronda alguna cosa també està bastant més sensible de lo habitual.
O quan no hem pogut estar junts massa temps m’ho reclama amb molta força.

Amb el meu no funciona el crit sec del pare... s’empipa encara més i plora desconsolat. Finalment el pare l’ha de demanar que es calmi amb to suau i reconciliador.....
Suposo que cada nen és un món i no hi ha un mètode universal.... i suposo que també té una forma diferent de relacionar-se amb cadascú dels pares.
Amb mi funciona de forma diferent: com que jo sempre li parlo i li explico les coses, quan li faig un NO o un PROU, generalment ho accepta.... rondinant... però ho accepta (de moment ... i creuo els dits).
Avatar de l’usuari
entrerius
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3452
Membre des de: dv. set. 26, 2008 6:12 pm

Re: Educar les emocions?

EntradaAutor: entrerius » dc. feb. 09, 2011 5:54 pm

Laure, el que comentes del plor... quan vaig participar en el post que vas obrir “els nens necessiten plorar” el petit tenia uns 14 mesos. No entenia el plantejament. No era capaç d’aplicar-ho al meu fill.
Ara té 22 mesos i de vegades me n’adono que l’hem deixar arribar a un límit en el que no queda altra que plorar per descarregar tot el que porta dins. I quan parlo de que “l’hem deixat arribar a un límit” em refereixo a nosaltres, als pares.

Hi ha situacions que les veiem venir, però hem de continuar tot i sabent el que representa: està cansat, però hem de fer la compra sí o sí, hem d’anar cap a casa, hem de posar-nos a la cadireta del cotxe, hem de portar la compra a casa....... i ell no pot més.... i nosaltres ho sabem .... i ell explota....... i plora sense consol per que no li podem donar el que necessita en aquell moment.
En aquests moments, efectivament donaria el que fos per que parés de plorar.... però sé que no ho farà.... i és aleshores que penso en el teu plantejament:
És bo o és contraproduent que intenti per tots els mitjans fer-lo callar?
És necessari que l’atiborri a bastonets de pa?

Està clar que ell necessita alguna cosa que no pot tenir i ho demana a crits. Jo no li puc oferir en aquell moment i em sento fatal i per tant intento per tots els mitjans despistar-lo amb tot el que se’m passa pel cap...... però lo únic que estic fent és allargar-ho una estoneta més, intento poder arribar fins a casa per poder estar per ell.... però ell no pot esperar més ....... i finalment plora, plora i plora.........

I el que queda és estar amb ell i fer-li saber que ja sé que està cansat i que vol la mama i a la teta..... i que per això plora..... però, no sé per que, sempre tinc la necessitat de que pari de plorar.
I la pregunta:
No sé deixar que expressi en aquest moments el seu esgotament per que el plor és la expressió d’una emoció negativa i em costa afrontar-la?
O be és per sentiment de culpa o per que genèticament estem programats així?

No m’ho havia plantejat mai fins ara.........
Avatar de l’usuari
littleif
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3219
Membre des de: dt. nov. 13, 2007 7:13 am

Re: Educar les emocions?

EntradaAutor: littleif » dv. feb. 11, 2011 6:08 am

entrerius ha escrit:que, sempre tinc la necessitat de que pari de plorar.
I la pregunta:
No sé deixar que expressi en aquest moments el seu esgotament per que el plor és la expressió d’una emoció negativa i em costa afrontar-la?
O be és per sentiment de culpa o per que genèticament estem programats així?

No m’ho havia plantejat mai fins ara.........


Ostres, molt bona pregunta... m'has fet pensar...

Mireu, l'altre dia la neuropediatra em va dir que el peke es un nen hipersensible i que hem d'ensenyar-lo a "canalitzar" aquestes emocions, a "gestionar-les"... Vale, ok, jo faré tot el que pugui per que el meu nen sigui una persona feliç, però... quants de nosaltres sabem gestionar les nostres emocions? Qui no esclata a plorar en un moment d'impotència? Qui no es posa nerviós quan li fan esperar una hora a la sala d'espera d'un metge? Qui no s'aborreix fent alguna cosa que sap fer perfectament i no li ve de gust tornar-la a fer? Jo sóc així, sóc d'emocions extremes. Bueno, doncs es veu que això no és bo i ho hem d'erradicar...

Ahir li vaig explicar a la seva mestre i li vaig dir que el problema és que demanem massa a uns nens tant petits, encara no han fet tres anys i esperem que en comptes de plorar ens expliquin "mira mama, ara estic molt cansat i no em ve de gust anar a comprar, es més, vull arribar a casa i que m'estiguis abraçant fins que se'm passi aquest sentiment, si no pots fer el sopar, truquem a unes pizzes"... Ostres, que són gairebé bebés!!! Quina societat més exigent...
Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
Laure
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3416
Membre des de: dv. març 07, 2008 12:35 pm
Ubicació: El Maresme

Re: Educar les emocions?

EntradaAutor: Laure » dv. feb. 11, 2011 8:17 am

littleif ha escrit:
entrerius ha escrit:que, sempre tinc la necessitat de que pari de plorar.
I la pregunta:
No sé deixar que expressi en aquest moments el seu esgotament per que el plor és la expressió d’una emoció negativa i em costa afrontar-la?
O be és per sentiment de culpa o per que genèticament estem programats així?

No m’ho havia plantejat mai fins ara.........


Ostres, molt bona pregunta... m'has fet pensar...

Mireu, l'altre dia la neuropediatra em va dir que el peke es un nen hipersensible i que hem d'ensenyar-lo a "canalitzar" aquestes emocions, a "gestionar-les"... Vale, ok, jo faré tot el que pugui per que el meu nen sigui una persona feliç, però... quants de nosaltres sabem gestionar les nostres emocions? Qui no esclata a plorar en un moment d'impotència? Qui no es posa nerviós quan li fan esperar una hora a la sala d'espera d'un metge? Qui no s'aborreix fent alguna cosa que sap fer perfectament i no li ve de gust tornar-la a fer? Jo sóc així, sóc d'emocions extremes. Bueno, doncs es veu que això no és bo i ho hem d'erradicar...


Però jo crec que justament aprendre a canalitzar les emocions o gestionar-les no ha de ser igual a NO PLORAR, no? Podem explotar a plorar en un moment d'impotència? Per què no? Ens hem d'aguantar el plor? I què? a la llarga sortirà per algun lloc! Em sembla que erradicar això és un error.
Justament per mi gestionar les emocions comença per acceptar-les , en comptes de negar-les.
xxo.0.o xxo.0.o
Com diu l'Entrerius jo crec que el problema que solem tenir és que veiem el plor com una cosa negativa i ens bloqueja veure que ploren els nostres fills....
Avatar de l’usuari
entrerius
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3452
Membre des de: dv. set. 26, 2008 6:12 pm

Re: Educar les emocions?

EntradaAutor: entrerius » dv. feb. 11, 2011 9:30 am

Un dia, en una conversa algú va dir que li agradava viure la vida a tope, i que igualment li passava amb les emocions. Sempre estava amunt i avall, de l’eufòria a la depressió, de l'enamorament més bèstia a la soledat més absoluta....... i que era perfectament conscient que quan més amunt arribés més forta seria la caiguda.
Una altra persona va contestar que preferia tenir una vida en general més "lineal" i que suposava que en això consistia la felicitat, en evitar els extrems.

Jo he passat per les dues etapes i penso que em quedo amb la "lineal"...
Tot i que de vegades penso que tots fóssim "lineals" semblaria la peli aquella on es veu una societat del futur on tots són tant educats, diplomàtics i poc agressius que han de descongelar un poli "dels d’abans" per desempallegar-se d'un delinqüent........

Gestionar les emocions passa primer per identificar-les i desprès per saber-les canalitzar per que no arribin a l'extrem de ser perjudicials per la salut mental o física.
Es a dir, no les hem de reprimir mai: ens hem d’enfadar, plorar, enrabiar, riure i estimar. Però també les hem de saber deixar anar per que no perdurin dins nostre més que el temps suficient per desfogar-nos ... no arrossegar una motxilla plena de rancúnies passades, desamors, ràbia emmascarada.... per que tot això es una càrrega innecessària..... i fa mal.

I suposo que es això el que hem d’ensenyar-les-hi als nostres fills.... a deixar anar... no?
Avatar de l’usuari
Laure
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3416
Membre des de: dv. març 07, 2008 12:35 pm
Ubicació: El Maresme

Re: Educar les emocions?

EntradaAutor: Laure » dv. feb. 11, 2011 9:57 am

entrerius ha escrit:Un dia, en una conversa algú va dir que li agradava viure la vida a tope, i que igualment li passava amb les emocions. Sempre estava amunt i avall, de l’eufòria a la depressió, de l'enamorament més bèstia a la soledat més absoluta....... i que era perfectament conscient que quan més amunt arribés més forta seria la caiguda.
Una altra persona va contestar que preferia tenir una vida en general més "lineal" i que suposava que en això consistia la felicitat, en evitar els extrems.

Jo he passat per les dues etapes i penso que em quedo amb la "lineal"...
Tot i que de vegades penso que tots fóssim "lineals" semblaria la peli aquella on es veu una societat del futur on tots són tant educats, diplomàtics i poc agressius que han de descongelar un poli "dels d’abans" per desempallegar-se d'un delinqüent........

Gestionar les emocions passa primer per identificar-les i desprès per saber-les canalitzar per que no arribin a l'extrem de ser perjudicials per la salut mental o física.
Es a dir, no les hem de reprimir mai: ens hem d’enfadar, plorar, enrabiar, riure i estimar. Però també les hem de saber deixar anar per que no perdurin dins nostre més que el temps suficient per desfogar-nos ... no arrossegar una motxilla plena de rancúnies passades, desamors, ràbia emmascarada.... per que tot això es una càrrega innecessària..... i fa mal.

I suposo que es això el que hem d’ensenyar-les-hi als nostres fills.... a deixar anar... no?


Completament d'acord amb el teu plantejament, estic d'acord en que no cal reprimir les emocions però després hem d'aprendre a desprendre'ns també, cosa no gens fàcil i que a dia d'avui encara em costa molt. :miko: :miko: Molt bona reflexió!
Lau
:: poltre
:: poltre
Entrades: 627
Membre des de: dc. nov. 11, 2009 4:27 pm

Re: Educar les emocions?

EntradaAutor: Lau » dv. feb. 11, 2011 2:39 pm

Interessantissim el post, em llegiré els enllaços quan tingui temps.

Penso també que hi ha una cosa molt important i que a vegades oblidem... han de saber posar paraules als seus sentiments, però els pares també els hem d'ajudar a validar aquests sentiments.

Estas enfadat, i tens dret a estar-ho perquè t'ha passat això que t'ha fet enfadar.
Estàs trist perquè t'ha passat aixo i tens dret a estar-ho.
Etc...

Tenen dret a tenir aquests sentiments.

Lau.

Torna a “El desenvolupament emocional”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::