Precaucions amb els gats abans i durant l'embaràs
Re: Precaucions amb els gats abans i durant l'embaràs
Hola, soleilua! Doncs no anem gaire bé. Ja no té febre, per sort, però ara torna a vomitar. No menja res de res, ni beu, ni es belluga, només vol estar dins del nostre llit o a la meva falda. Està super prima. Ahir la vete va enviar sang de la gata a analitzar a veure si és degut a un virus que se li pugui haver activat per l'operació al tenir les defenses tan baixes.
Estic feta pols. Demà fa les 2 setmanes que la van castrar i no veig que s'encamini a millorar-se. Em temo el pitjor. El Ninuko em diu que no pensi res d'això, que es recuperarà,... però jo només de veure-la com està em salten les llàgrimes, perquè ella no s'ho ha buscat i ho està passant fatal.
Bé, guapa, gràcies per preguntar.
Petons!
Estic feta pols. Demà fa les 2 setmanes que la van castrar i no veig que s'encamini a millorar-se. Em temo el pitjor. El Ninuko em diu que no pensi res d'això, que es recuperarà,... però jo només de veure-la com està em salten les llàgrimes, perquè ella no s'ho ha buscat i ho està passant fatal.
Bé, guapa, gràcies per preguntar.
Petons!
Re: Precaucions amb els gats abans i durant l'embaràs
Hola Ninuka,
Em sap greu veure que la teva gateta no està bé. Només volia dir-te que molt ànims, i que no et sentis culpable per haver-la operat. Jo crec vas prendre una decissió encertada. El que li ha passat a la gata no es podia preveure i estàs fent per ella tot el que es pot fer. De nou, ànims i molta sort!
Em sap greu veure que la teva gateta no està bé. Només volia dir-te que molt ànims, i que no et sentis culpable per haver-la operat. Jo crec vas prendre una decissió encertada. El que li ha passat a la gata no es podia preveure i estàs fent per ella tot el que es pot fer. De nou, ànims i molta sort!
Re: Precaucions amb els gats abans i durant l'embaràs
Ninuka, quin greu q em sap, però esteu fent el q podeu, q és tenir cura d'ella, està pendent del q necessita i mimar-la molt, a veure q us dieun de la mostra de sang, pq alguna solució us han de donar els veterinaris, no? Vull dir q no saben de q pot tractar-se? si sols era una cstració com milers q deuen fer, no? Q et diuen ells? Q és greu?
Re: Precaucions amb els gats abans i durant l'embaràs
Moltes gràcies, Moxae, Pecunia , Soleilua per les vostres paraules de suport.
M'acaben de dir que l'anàlisi dels virus ha sortit negativa. Demà a primera hora li faran una eco. M'han dit que segons el que vegin potser l'hauran de tornar a obrir no fos que se'ls estigui escapant alguna cosa a la palpació.
Estic molt preocupada i tinc molta por que la tornin a obrir perquè està tan dèbil que no sé si podrà suportar un altra intervenció, postoperatori, etc.
Desitgeu-nos sort, companyes.
Gràcies per estar aquí i preocupar-vos també!
M'acaben de dir que l'anàlisi dels virus ha sortit negativa. Demà a primera hora li faran una eco. M'han dit que segons el que vegin potser l'hauran de tornar a obrir no fos que se'ls estigui escapant alguna cosa a la palpació.
Estic molt preocupada i tinc molta por que la tornin a obrir perquè està tan dèbil que no sé si podrà suportar un altra intervenció, postoperatori, etc.
Desitgeu-nos sort, companyes.
Gràcies per estar aquí i preocupar-vos també!
Re: Precaucions amb els gats abans i durant l'embaràs
ostres ninuka carinyo!! ja ens aniràs informant! a veure si li troben algo a la eco.... segur que si que ho aguantarà! és una gata forta! ho està demostrant amb tot el que està passant pobreta...
molta ànims i molta sort cuca!
molta ànims i molta sort cuca!
Re: Precaucions amb els gats abans i durant l'embaràs
Hola, guapes, ja li han fet la eco. No s'aprecia res molt important. Sembla que de la cirurgia no té cap problema. Només li han observat una miqueta inflamades algunes parts de l'intestí, no se sap per què. Podria ser que si li fa mal, no vulgui menjar, no se sap. I també té uns ganglis inflamats, però normalment solen inflamar-se quan hi ha hagut una intervenció, inflamació, etc. Però no s'observa peritonitis, ni té el fetge inflamat, ni el pancrees tampoc. És a dir, que això són bones notícies perquè té els òrgans bé. La part dolenta és que ara no sabem per què està com està.
Ara que la tenien adormida, han aprofitat per treure-li més sang i a veure si l'anàlisi dóna alguna pista. També han dit que li miraran si té un altre virus molt perillós, però molt difícil de diagnosticar: el PIF. Ostres! Espero que no sigui això, perquè es veu que és molt perillós.
Han decidit que no l'obririen perquè com que la eco no es veien indicis de res, doncs no es justificava tornar-la a obrir. Me n'alegro, perquè la pobreta, quan es desperti hagués hagut de tornar a fer el procés de curació de les sutures... Al menys una ferida menys. L'únic que m'han dit que li posaran una sonda al coll per alimentar-la. L'haurà de dur un temps, perquè com no menja per ella mateixa, no podem estar adormint-la tan sovint per posar-li suero.
S'ha quedat a la clínica i m'han dit que passi a buscar-la a les 6. No em passen les hores. Tinc tantes ganes de tenir-la amb mi... i em fa tanta pena pensar que es despertarà allà que li fa tanta por... Pobreta meva. Només 9 mesos que té i tot el que està passant...
Tan de bo li quedin forces per poder-se recuperar. Està tan primeta i tan dèbil...
Si fos creient, li posaria espelmes i resaria al patró dels gatets, però com que no ho sóc, només em queda transmetre-li el meu amor i confiar en els veterinaris.
Bé, guapis, si tinc novetats, ja us escriuré.
Un petonet.
Ara que la tenien adormida, han aprofitat per treure-li més sang i a veure si l'anàlisi dóna alguna pista. També han dit que li miraran si té un altre virus molt perillós, però molt difícil de diagnosticar: el PIF. Ostres! Espero que no sigui això, perquè es veu que és molt perillós.
Han decidit que no l'obririen perquè com que la eco no es veien indicis de res, doncs no es justificava tornar-la a obrir. Me n'alegro, perquè la pobreta, quan es desperti hagués hagut de tornar a fer el procés de curació de les sutures... Al menys una ferida menys. L'únic que m'han dit que li posaran una sonda al coll per alimentar-la. L'haurà de dur un temps, perquè com no menja per ella mateixa, no podem estar adormint-la tan sovint per posar-li suero.
S'ha quedat a la clínica i m'han dit que passi a buscar-la a les 6. No em passen les hores. Tinc tantes ganes de tenir-la amb mi... i em fa tanta pena pensar que es despertarà allà que li fa tanta por... Pobreta meva. Només 9 mesos que té i tot el que està passant...
Tan de bo li quedin forces per poder-se recuperar. Està tan primeta i tan dèbil...
Si fos creient, li posaria espelmes i resaria al patró dels gatets, però com que no ho sóc, només em queda transmetre-li el meu amor i confiar en els veterinaris.
Bé, guapis, si tinc novetats, ja us escriuré.
Un petonet.
Re: Precaucions amb els gats abans i durant l'embaràs
Molts ànims guapa, ostres es passa fatal, home és bo q no l'hagin de tornar a obrir, pq estan tan dèbil, no ho passaria bé, però a veure q et diuen a la tarda, en principi no hi ha cap raó pq estigui així, no? Potser és q al ser tant petita no ho ha portat gaire bé això de la intervenció, esperem q es vagi recuperatn, i quan estigui a caseta, és on millor estan, i tranqui, estàs fent tot el q pots, i ells ho noten...
Esperem notícies teves.
Esperem notícies teves.
Re: Precaucions amb els gats abans i durant l'embaràs
Ufff.. Ninuka, entenc molt bé com et sents, abans el Pepo tenia una companya la Mishu, i un dia va començar a rascarse la cara, ens va extrañar i la vam portar al vete, li van donar medicació pero no li va fer res , li va começar a caure el pel i ella venga a rascarse, es feia unes llagotes horribles, al final gairebé no menjaba estava als ossos i tota ella era pupes i carn viva, ens vam plantejar treure-li les ungles per a que no es rasqués (pero esta prohibit), li vam fer mil proves i mai sortia res extrany, analisis, proves d'alergies, etc, li vam canviar el menjar mil vegades, els pots, la sorra, ho vam provar tot i la pobreta cada dia patia més i nosaltres només sentiem impotencia de veure que patia i no sabiem que fer-li, perque res la calmaba... nosaltres finalment després de més d'un any de patiment, vam haver de prendre una dura desició...
jo arrivaba a casa i ella em mirava d'una manera que jo sabia que m'estaba demanant ajuda, al final no es movia tot el dia arraulida i tremolosa, els seus dos ultims dies de vida no s'aguantaba ni el pipi i la pobra ho pasaba fatal intentant arribar a la caixa... uf... encara hi penso i em sento fatal, pero vam fer l'unic que podiem fer per ella, deixar-la descansar... encara no entenc perque li va pasar alló, que es el que tenia o el que vam fer malament.. i a vegades si el Pepo es rasca molt i es fa alguna pupa ja pateixo...
amb aixó no vull dir que la teva gateta no es recuperi si no que entenc perfectament l'angoixa que suposa veure l'animalet que cuides i estimes tant malaltet i no saber la raó ni que fer-li per que es trobi millor. Per aixó t'envio ánims i força i espero que aviat li trobin d'on li ve aquest malestar. ánims!!!
jo arrivaba a casa i ella em mirava d'una manera que jo sabia que m'estaba demanant ajuda, al final no es movia tot el dia arraulida i tremolosa, els seus dos ultims dies de vida no s'aguantaba ni el pipi i la pobra ho pasaba fatal intentant arribar a la caixa... uf... encara hi penso i em sento fatal, pero vam fer l'unic que podiem fer per ella, deixar-la descansar... encara no entenc perque li va pasar alló, que es el que tenia o el que vam fer malament.. i a vegades si el Pepo es rasca molt i es fa alguna pupa ja pateixo...
amb aixó no vull dir que la teva gateta no es recuperi si no que entenc perfectament l'angoixa que suposa veure l'animalet que cuides i estimes tant malaltet i no saber la raó ni que fer-li per que es trobi millor. Per aixó t'envio ánims i força i espero que aviat li trobin d'on li ve aquest malestar. ánims!!!
Re: Precaucions amb els gats abans i durant l'embaràs
Ostres, Ninetaa, quina història més trista! És desesperant quan veus que l'animalet no està bé però no el pots ajudar. Quin patiment que vau passar! T'entenc perfectament. Jo també he passat el mal tràngol d'haver de decidir que un animalet descansi per fi i és horrorós tot i que sigui pel seu bé.
Noies, jo ara mateix estic amb un disgust... perquè pensava que em podria portar la gateta cap a casa, però no, es queda ingressada fins demà a la tada. És pel seu bé, però ja m'havia fet a la idea, li havia rentat les seves cosetes,... No sé com podré aguantar un altre dia sencer.
Al resultat de l'analítica de sang d'avui ha sortit que té els valors més elevats d'infecció/inflamació (més elevats que l'analítica que li van fer la setmana passada). Li han fet una radiografia i han vist que té l'estòmac inflamadet i que té gasos estàtics als budells. Jo crec que ha de ser això el que no li permetia menjar i el que la feia estar tan apagadeta. Devia tenir un dolor, la pobra... Jo ho he passat i és molt dolorós. Em quedo una miqueta més tranquil·la que hagin trobat alguna cosa perquè ara li tractaran i deixarà de fer-li mal, espero i destijo. Però es veu que té una bona gastrointeritis que no serà fàcil d'erradicar en pocs dies. Li pot haver causat l'anti-inflamatori que li van posar quan la van operar, però no ho poden assegurar.
Però, nenes, si la veiessiu... Sembla una ànima en pena perquè li han hagut de posar una sonda pel coll per alimentar-la per allà i donar-li la medicació per allà. Porta en una poteta del davant el suero, l'altra poteta la té afaitada i té ferideta d'una via que li havien posat la setmana passada. Té mig afaitat sota el coll perquè li han tret sang avui i la setmana passada. I té afaitat tot el costat del coll on porta la sonda. I porta una malla perquè no es belluguin molt els tubs i ella no s'ho toqui. I es veu prima, prima. Realment, se m'encongeix el cor. Tinc unes ganes que passi tot això...
A més a més està encara drogadeta de l'anestèsia d'aquest matí per fer-li la eco. Però quan m'ha vist, hem obert la gabieta perquè jo la pogués acariciar i, drogadeta i tot, volia venir amb mi de totes totes. Ha estat molt dolorós haver-la de deixar de nou. Però hem de tenir una mica més de paciència.
La sonda l'haurà de dur un temps, perquè mentre no mengi per ella mateixa, se l'ha d'alimentar així, si no, podria morir. Espero que aquí casa jo li pugui donar bé l'alimentació i la medicació. I segurament li posaran campana perquè no s'ho tregui. Buf! No vull ni pensar-ho. Amb el geni que té... Però si està tan dèbil com aquests dies passats, no crec ni que protesti.
De totes maneres, la veterinaria li vol fer la prova que no tingui PIF. Coneixeu aquesta malaltia en gats? Es veu que és molt fotuda i pot tenir conseqüències fatals. Jo ara mateix, crec que realment és la gastrointeritis el que la tenia sense menjar i tan apagada, però si li volen fer més anàlisis de virus, com que ja tenen sang que li han tret, que li facin, i així estarem més segurs que realment és només la gastrointeritits.
Ara, us dic una cosa, si sobreviu a aquesta mala experiència, jo crec que mai més la portarè voluntàriament a que li facin res. Deu ser supersensible als medicaments, o a segons quins. I ara estic espantada perquè li han de posar de tot: antibiòtics, protectors estomacals, primperan,... jo què sé la pila de coses que m'han dit. Sisplau, que no li facin més mal del que ja té i li curin el que ja té!!!!
Aquí estic jo tota sola, que m'he quedat planxadíssima amb tot el que està passant. Tinc una pila d'exàmens per corregir però no em puc concentrar amb tot això. L'únic bo és que m'ha tingut distreta de la setmana de desespero, que demà m'ha de no venir la warry i gairebé ni hi he pensat.
Guapes! Gràcies per donar-nos tants ànims! Tan de bo la petitona es vagi trobant millor i poguem explicar-ho com una anècdota xunguíssima però amb final feliç. Espero que sigui veritat que els gats tenen 7 vides, perquè crec que la meva ja en deu haver esgotat alguna amb tota això.
Petonets!
Noies, jo ara mateix estic amb un disgust... perquè pensava que em podria portar la gateta cap a casa, però no, es queda ingressada fins demà a la tada. És pel seu bé, però ja m'havia fet a la idea, li havia rentat les seves cosetes,... No sé com podré aguantar un altre dia sencer.
Al resultat de l'analítica de sang d'avui ha sortit que té els valors més elevats d'infecció/inflamació (més elevats que l'analítica que li van fer la setmana passada). Li han fet una radiografia i han vist que té l'estòmac inflamadet i que té gasos estàtics als budells. Jo crec que ha de ser això el que no li permetia menjar i el que la feia estar tan apagadeta. Devia tenir un dolor, la pobra... Jo ho he passat i és molt dolorós. Em quedo una miqueta més tranquil·la que hagin trobat alguna cosa perquè ara li tractaran i deixarà de fer-li mal, espero i destijo. Però es veu que té una bona gastrointeritis que no serà fàcil d'erradicar en pocs dies. Li pot haver causat l'anti-inflamatori que li van posar quan la van operar, però no ho poden assegurar.
Però, nenes, si la veiessiu... Sembla una ànima en pena perquè li han hagut de posar una sonda pel coll per alimentar-la per allà i donar-li la medicació per allà. Porta en una poteta del davant el suero, l'altra poteta la té afaitada i té ferideta d'una via que li havien posat la setmana passada. Té mig afaitat sota el coll perquè li han tret sang avui i la setmana passada. I té afaitat tot el costat del coll on porta la sonda. I porta una malla perquè no es belluguin molt els tubs i ella no s'ho toqui. I es veu prima, prima. Realment, se m'encongeix el cor. Tinc unes ganes que passi tot això...
A més a més està encara drogadeta de l'anestèsia d'aquest matí per fer-li la eco. Però quan m'ha vist, hem obert la gabieta perquè jo la pogués acariciar i, drogadeta i tot, volia venir amb mi de totes totes. Ha estat molt dolorós haver-la de deixar de nou. Però hem de tenir una mica més de paciència.
La sonda l'haurà de dur un temps, perquè mentre no mengi per ella mateixa, se l'ha d'alimentar així, si no, podria morir. Espero que aquí casa jo li pugui donar bé l'alimentació i la medicació. I segurament li posaran campana perquè no s'ho tregui. Buf! No vull ni pensar-ho. Amb el geni que té... Però si està tan dèbil com aquests dies passats, no crec ni que protesti.
De totes maneres, la veterinaria li vol fer la prova que no tingui PIF. Coneixeu aquesta malaltia en gats? Es veu que és molt fotuda i pot tenir conseqüències fatals. Jo ara mateix, crec que realment és la gastrointeritis el que la tenia sense menjar i tan apagada, però si li volen fer més anàlisis de virus, com que ja tenen sang que li han tret, que li facin, i així estarem més segurs que realment és només la gastrointeritits.
Ara, us dic una cosa, si sobreviu a aquesta mala experiència, jo crec que mai més la portarè voluntàriament a que li facin res. Deu ser supersensible als medicaments, o a segons quins. I ara estic espantada perquè li han de posar de tot: antibiòtics, protectors estomacals, primperan,... jo què sé la pila de coses que m'han dit. Sisplau, que no li facin més mal del que ja té i li curin el que ja té!!!!
Aquí estic jo tota sola, que m'he quedat planxadíssima amb tot el que està passant. Tinc una pila d'exàmens per corregir però no em puc concentrar amb tot això. L'únic bo és que m'ha tingut distreta de la setmana de desespero, que demà m'ha de no venir la warry i gairebé ni hi he pensat.
Guapes! Gràcies per donar-nos tants ànims! Tan de bo la petitona es vagi trobant millor i poguem explicar-ho com una anècdota xunguíssima però amb final feliç. Espero que sigui veritat que els gats tenen 7 vides, perquè crec que la meva ja en deu haver esgotat alguna amb tota això.
Petonets!
Re: Precaucions amb els gats abans i durant l'embaràs
Pobreta, pero bueno, dins lo dolent pinta bé la cosa, com a minim tenen un 'diagnostic' no? tu animat i que no decaiguin els ánims que la gateta es posará bona aviat ja veurás. Inpacta molt veure'ls tot sondats pero en uns dies estará com una rosa i aixo només será una mala anécdota per recordar.
Només una pregunta, si tot aixó es consecuencia de l'operació espero i suposo que com a mínim no t'ho cobrarán no? perque son un munt de proves a més son carisimes i que clar, la teva gateta estaba bé quan la vas portar, no sé jo fins quin punt te n'has de fer cárrec tu de les despeses...bueno, si la gateta es posa bé al cap i a la fi será el menys important, pero tot i així....
Només una pregunta, si tot aixó es consecuencia de l'operació espero i suposo que com a mínim no t'ho cobrarán no? perque son un munt de proves a més son carisimes i que clar, la teva gateta estaba bé quan la vas portar, no sé jo fins quin punt te n'has de fer cárrec tu de les despeses...bueno, si la gateta es posa bé al cap i a la fi será el menys important, pero tot i així....
Re: Precaucions amb els gats abans i durant l'embaràs
Ninetaa, això del tema econòmic ho sabré demà i em temo que no serà com jo penso que ha de ser, però ja t'ho diré. A mi no m'importa pagar el que sigui per la meva gata, però també estic molt emprenyada que hagi hagut de passar per tota aquest tràngol innecessàriament. A veure què ens diuen.
Nanit!
Nanit!
Re: Precaucions amb els gats abans i durant l'embaràs
ninuka cuca, ja ens diràs com està la gateta aquesta tarda quan la vagis a buscar.. si és la gastrointeritis, dintre de lo dolent és lo millor... no havia sentit mai aquest virus que diu PIF o algo així oi??
per tema econòmic jo no els pagaria res... bueno, primer a veure què et diuen i si et fan pagar algo els exposes el que hi ha, si es posen molt farrucos els pots denunciar, tant al col·legi de veterinaris com per la justicia ordinaria... hi tens tot el dret!
per tema econòmic jo no els pagaria res... bueno, primer a veure què et diuen i si et fan pagar algo els exposes el que hi ha, si es posen molt farrucos els pots denunciar, tant al col·legi de veterinaris com per la justicia ordinaria... hi tens tot el dret!
Re: Precaucions amb els gats abans i durant l'embaràs
Ninuka espero q vagi bé avui el veterinari, a veure q et diuen i q et puguis emportar d'una vegada la gateta...
I fes-te un clearblue d'una vegada, corxo!!!!
I fes-te un clearblue d'una vegada, corxo!!!!
Re: Precaucions amb els gats abans i durant l'embaràs
Hola Pecunia i Soleilua! Ara m'han dit que hi vagi a les 15.45h a buscar-la perquè està molt agressiva i no es deixa manipular perquè li posin l'alimentació per la sonda. I què es pensen? que els estarà agraïda per tot el que li estan fent passar? Hi va haver uns dies que anava més o menys tranquil·la, però les últimes vegades s'ha posat molt nerviosa. I l'entenc: ella només sap que quan va allà li fan mal. I em fa ràbia perquè moltes vegades ens han dit com queixant-se "és que té molt mal caràcter". El Ninuko diu que la propera vegada els dirà alguna cosa, perquè és cert que té geni, però a més a més és que no es troba bé, i no perquè ella s'ho hagi causat, carai. Perdoneu, que m'està sortint la mala llet.
Jo m'he cagat quan he trucat aquest matí a veure com estava i la veterinària no era la que la veu normalment i no sabia que la gata té l'estòmac super inflamat! M'ha dit que havia passat bé la nit i que li anava a provar de posar l'alimentació per la sonda. I jo li he dit: "t'han dit el que li passa a l'estòmac oi? que se li ha de posar protector, etc..." I em diu: "ah, doncs no m'ho havien dit." Buf! Espero que no passi res més! Noies, estic histèrica! No em passen les hores! Que es recuperi aviat, siusplau!
Pecunia, no sé si esperar-me una mica a fer-me el clearblue. Tinc por que em surti negatiu. Però no et creguis, estic molt intrigada. Però amb la història de la gata, com que no hi penso tant.
Aquesta tarda us diré com està la peke.
Petonassos!
Jo m'he cagat quan he trucat aquest matí a veure com estava i la veterinària no era la que la veu normalment i no sabia que la gata té l'estòmac super inflamat! M'ha dit que havia passat bé la nit i que li anava a provar de posar l'alimentació per la sonda. I jo li he dit: "t'han dit el que li passa a l'estòmac oi? que se li ha de posar protector, etc..." I em diu: "ah, doncs no m'ho havien dit." Buf! Espero que no passi res més! Noies, estic histèrica! No em passen les hores! Que es recuperi aviat, siusplau!
Pecunia, no sé si esperar-me una mica a fer-me el clearblue. Tinc por que em surti negatiu. Però no et creguis, estic molt intrigada. Però amb la història de la gata, com que no hi penso tant.
Aquesta tarda us diré com està la peke.
Petonassos!
Re: Precaucions amb els gats abans i durant l'embaràs
Feia dies que no entrava... Ninuka pobreta la teva gateta! Jo vaig tenir un episodi complicat amb un dels meus gats: se li va infectar una ferida i el van operar però malament, o sigui que el van tornar a operar i de nou malament i no li posaven res perquè no es llepés els punts ni res i se li anava obrint i no hi havia manera que se li curés; a sobre també em deien això de que era agresiu i me l'adormien per qualsevol cosa. M'ho van cobrar absolutament tot, les 2 operacions, els anàlisis, les visites d'urgències... tot! Jo amb el disgust vaig pagar com una idiota i la única cosa que assenyada que vaig fer va ser anar a un altre veterinari perquè el pobret se m'estava morint i aquells anar fent carnisseries i cobrant, no es preocupaven gens pel meu gatet i fins i tot em tractaven com si fos una histèrica-boja perquè em preocupava tant per un gat (i això que se suposa que s'estimen els animals). Els hagués hagut de denunciar però en aquells moments estava tan amoïnada pel gatet que vaig deixar passar el tema.
En fi, la clínica nova on el vaig portar és la Clínica Ars a Barcelona i us la recomano 100%. Ens van tractar súper bé des de la primera visita, li van salvar la vida al meu gatet, són MOLT professionals i no són gens abusons amb els preus. Ah, i saps què? Mai em van dir que el gatet fos agressiu, tot al contrari! El meu gatet està enamorat de la seva veterinària nova! Us poso l'enllaç aquí per si a alguna li fa falta: http://www.arsveterinaria.es/catalan/home.php
Ninuka ànims!
En fi, la clínica nova on el vaig portar és la Clínica Ars a Barcelona i us la recomano 100%. Ens van tractar súper bé des de la primera visita, li van salvar la vida al meu gatet, són MOLT professionals i no són gens abusons amb els preus. Ah, i saps què? Mai em van dir que el gatet fos agressiu, tot al contrari! El meu gatet està enamorat de la seva veterinària nova! Us poso l'enllaç aquí per si a alguna li fa falta: http://www.arsveterinaria.es/catalan/home.php
Ninuka ànims!
Re: Precaucions amb els gats abans i durant l'embaràs
Ninuka, canvia de veterinari ja, trobo molt fort q la tia aq no s'hagi mirat l'hitorial de la gata q ha de cuidar, o q no li hagin dit, quan una de les coses per les q està malament, és l'estomag... jo de tu canviaria de veterniari, és molt important estar a gust amb el vete q vas, i sentir-te q saben el q fan i estan fent tot el q poden... a nosaltres ens va passar al vete q anavem quan viviem a bcn, trobavem q no s'hi mataven gaire, però com no sabiem com anava, hi confiavem, pq era on sempre haviem canviat, al canviar-nos de ciutat i trobar el vete q anem ara, ufff una diferència tremenda, això si q és atendre bé, i a més tope empàtic amb el sofriment de l'animalet i de l'amo, q quan nosaltres se'ns va morir l'altre gat, uns dramons q vam muntar allà, plorant i ells encantadors. O pots demana una segona opinió d'aqui un temps, però jo em canviaria directament de vete...
Veus, la lalona et dona encara més motius per canviar-te de vete, a més trobo molt fort q et diguin q és agressiu, fills, és la vostra feina, represnta q teniu el cul pelat de tractar amb gats, ja sé q no poden fer-ho tot pperfecte, però trobo molt llegi q donin com excusa q és agressiu, és un animal i des q els coneix, li han enpitjorat la vida... q esperen? llepadetes?
Veus, la lalona et dona encara més motius per canviar-te de vete, a més trobo molt fort q et diguin q és agressiu, fills, és la vostra feina, represnta q teniu el cul pelat de tractar amb gats, ja sé q no poden fer-ho tot pperfecte, però trobo molt llegi q donin com excusa q és agressiu, és un animal i des q els coneix, li han enpitjorat la vida... q esperen? llepadetes?
Re: Precaucions amb els gats abans i durant l'embaràs
Ostraaaaaaaaaaaaaaasssssss...que impresentables no?? el minim es que qui tracti a la gateta sapiga el que li pasa... es que es molt fort que li hagis de dir tu... uffff....
lalona, aixo si que em fa rabia tu, quan un veterinari es insensible cap als sentiments que pots tenir per un animal, llavors perque nassos s'hi va dedicar???? a mi tambe em va pasar amb un que no entenia perque em preocupaba tant per un gosset que teniem fa molts anys... ostras em feia una rabia, i vaig deixar d'anar....
lalona, aixo si que em fa rabia tu, quan un veterinari es insensible cap als sentiments que pots tenir per un animal, llavors perque nassos s'hi va dedicar???? a mi tambe em va pasar amb un que no entenia perque em preocupaba tant per un gosset que teniem fa molts anys... ostras em feia una rabia, i vaig deixar d'anar....
Re: Precaucions amb els gats abans i durant l'embaràs
´Lalona, com t'entenc amb la hstòria del teu gatet! Que malament es passa quan no saben què té. És una impotència... Quin horror quan l'havien d'adormir tan sovint i operar-lo tantes vegades. Pobres gatets! M'alegro moltíssim que pogués salvar la vida el teu gatet. Trobar un vete que us tracti bé és mitja vida! Em guardo la informació per si ens fa falta. Merci!
Pecunia, Ninetaa, teniu raó és molt important estar a gust amb el vete i sentir que els importa l'animalet. Jo flipo que em diguin constantment que la nostra gata és tan nerviosa. Carai! És un gat com moltíssims que he vist jo. Segur que és més agradable tractar els que són més col·laboradors, però què vols fer-hi si se't presenta un amb caràcter? deixar de visitar-lo? Avui ja no m'he pogut estar, perquè quan he anat a recollir la peke m'ho han tornat a dir. I a sobre ens han passat la responsabilitat de posar-li el menjar per la sonda a nosaltres. Ells no li han donat res per la sonda, perquè com "és tan agressiva...". Jo flipo. I m'ha fet ràbia quan després de punxar-li dos medicaments, la gata s'estava resistint a una tercera punxada (lògic, ja té la pell punxada per tot arreu!) i va una ajudant i em diu "es que hay que ver cómo es! ¿en casa también es así?". I li he dit "és clar que no, aquí és així perquè està malalta, no es troba bé, té tot de coses insertades i li estan punxant més medicació." I també li he dit que mai més tornaré a portar la gata a fer-li res si no és absolutament necessari. Els vetes tampoc es tallen perquè ahir el que la va castrar ens va dir "és que se m'esta fent llarga aquesta gata". I jo li vaig dir "i a ella també, no et pensis". I avui també ens han dit que tenen ganes que la gata ja es quedi a casa i que no tingui més coses rares. Tu creus?! Estic cansadeta ja de tot això! Jo sí que tinc ganes de no haver de tonar-hi! I la gata, no et dic res les ganes que té!
Però, bé, la gata:
Sembla que vingui de la guerra! Té les potetes de davant peladetes i amb feridetes de les vies que ha portat i al coll porta la sonda (que tinc una por que se l'arrenqui...). Tenim una pila de medicines que li hem de donar a través de la sonda, que espero no liar-la parda! I també li hem d'administrar una papilla que l'alimentarà. Però, nenes, quina reacció ha tingut a l'arribar a casa! M'ha demanat menjar desesperadament! I ens havien dit que res de menjar. Jo no podia suportar negar-li, després de tants dies que no volia tastar res i he trucat a la vete. M'ha dit que una miqueta de llauneta val (jo li he ofert potito, però m'ha dit la gata que me'l mengi jo, jajajajaja). Ha devorat la miqueta de llauneta! I anava amunt i avall de la casa super espavilada. Un canvi! Potser és que el suero li ha fet bé i la medicació també! Tan de bo sigui així i aviat li poguem treure la sonda, perquè jo crec que se l'arrencara. Tenim una campana, però si no és molt necessari no li posarem.
Però la guerra no està encara guanyada. L'haurem de portar a punxar-li cortisona. Horrooooooor! Més estrés per a ella. Però si és pel seu bé...
Ah, i del tema econòmic ens han dit que l'hospitalització no ens la cobren, però que les proves que li han fet sí. Mira, "ni pa ti, ni pa mí". També ens va bé saber que no té aquells virus. Demà ens diran quant és tot plegat. Ai, ai, ai...
Total, que estic supercontentíssima de tenir-la a casa, però estem a l'expectativa de saber com evolucionarà. Espero que tanta medicació no sigui dolent per al mal d'estòmac que té! De fet se suposa que és per curar-la, però, noies, pren: dos antibiòtics diferents, un protector estomacal, primperan, analgesic, buf!
Seguiremos informando
Això ja sembla el post de la meva gata, jejejeje, ja no s'assembla al títol, jejejeje.
Moltíssimes gràcies a totes per acompanyar-me en aquests moments tan xunguis! No sabeu quant de bé que em feu!!!!!
Petonets!!!!!!
Pecunia, Ninetaa, teniu raó és molt important estar a gust amb el vete i sentir que els importa l'animalet. Jo flipo que em diguin constantment que la nostra gata és tan nerviosa. Carai! És un gat com moltíssims que he vist jo. Segur que és més agradable tractar els que són més col·laboradors, però què vols fer-hi si se't presenta un amb caràcter? deixar de visitar-lo? Avui ja no m'he pogut estar, perquè quan he anat a recollir la peke m'ho han tornat a dir. I a sobre ens han passat la responsabilitat de posar-li el menjar per la sonda a nosaltres. Ells no li han donat res per la sonda, perquè com "és tan agressiva...". Jo flipo. I m'ha fet ràbia quan després de punxar-li dos medicaments, la gata s'estava resistint a una tercera punxada (lògic, ja té la pell punxada per tot arreu!) i va una ajudant i em diu "es que hay que ver cómo es! ¿en casa también es así?". I li he dit "és clar que no, aquí és així perquè està malalta, no es troba bé, té tot de coses insertades i li estan punxant més medicació." I també li he dit que mai més tornaré a portar la gata a fer-li res si no és absolutament necessari. Els vetes tampoc es tallen perquè ahir el que la va castrar ens va dir "és que se m'esta fent llarga aquesta gata". I jo li vaig dir "i a ella també, no et pensis". I avui també ens han dit que tenen ganes que la gata ja es quedi a casa i que no tingui més coses rares. Tu creus?! Estic cansadeta ja de tot això! Jo sí que tinc ganes de no haver de tonar-hi! I la gata, no et dic res les ganes que té!
Però, bé, la gata:
Sembla que vingui de la guerra! Té les potetes de davant peladetes i amb feridetes de les vies que ha portat i al coll porta la sonda (que tinc una por que se l'arrenqui...). Tenim una pila de medicines que li hem de donar a través de la sonda, que espero no liar-la parda! I també li hem d'administrar una papilla que l'alimentarà. Però, nenes, quina reacció ha tingut a l'arribar a casa! M'ha demanat menjar desesperadament! I ens havien dit que res de menjar. Jo no podia suportar negar-li, després de tants dies que no volia tastar res i he trucat a la vete. M'ha dit que una miqueta de llauneta val (jo li he ofert potito, però m'ha dit la gata que me'l mengi jo, jajajajaja). Ha devorat la miqueta de llauneta! I anava amunt i avall de la casa super espavilada. Un canvi! Potser és que el suero li ha fet bé i la medicació també! Tan de bo sigui així i aviat li poguem treure la sonda, perquè jo crec que se l'arrencara. Tenim una campana, però si no és molt necessari no li posarem.
Però la guerra no està encara guanyada. L'haurem de portar a punxar-li cortisona. Horrooooooor! Més estrés per a ella. Però si és pel seu bé...
Ah, i del tema econòmic ens han dit que l'hospitalització no ens la cobren, però que les proves que li han fet sí. Mira, "ni pa ti, ni pa mí". També ens va bé saber que no té aquells virus. Demà ens diran quant és tot plegat. Ai, ai, ai...
Total, que estic supercontentíssima de tenir-la a casa, però estem a l'expectativa de saber com evolucionarà. Espero que tanta medicació no sigui dolent per al mal d'estòmac que té! De fet se suposa que és per curar-la, però, noies, pren: dos antibiòtics diferents, un protector estomacal, primperan, analgesic, buf!
Seguiremos informando
Això ja sembla el post de la meva gata, jejejeje, ja no s'assembla al títol, jejejeje.Moltíssimes gràcies a totes per acompanyar-me en aquests moments tan xunguis! No sabeu quant de bé que em feu!!!!!
Petonets!!!!!!
Re: Precaucions amb els gats abans i durant l'embaràs
ninuka carinyet! no podia ser d'una altra manera!!! la gateta es va recuperant, segur que sap que espera un germanet, i vol posar-se bona per cuidar la mami!
nena, quin canvi mare meva!! si volia mejar i tot... llàstima que encara li heu de donar tants medicaments, que segur que l'axafen una micona... però es veu que està molt millor!!
a nosaltres una vegada ens va passar, que vam trobar un gat raro, no sabíem què tenia, i pensàvem que anava restret, perque`anava molt a la sorra, entrava i sortia sense fer res, plorava... total que ens van dir al veterinari que segurament era que tenia boles de pèl que el feien anar restret, ens va donar algo per desfer les boles de pèl i cap a casa.. això era un dia a la tarda, el soleiluo i jo vam anar a treballar al restuarant i vam arribar a casa sobre les 2 o així... el vam robar que no podia caminar, intentava pujar l'escala i queia perquè no tenia força a les potes de darrera, no el podies tocar perquè li feia mal, i plorava molt i molt... vam trucar al veterinari d'urgències a les 2 de la matinada, i ens va dir que el portéssim a primera hora el dia següent. Resulta que tenia pedres a la bufeta i no podia fer pipi, tenia la bufeta a punt de reventar... unes hores més i es mor... i no li havien vist a la tarda abans? bueno, per sort va anar tot bé, li va tornar a agafar un atac de pedres més endevant però més fluixet...
Hem tornat a la clínica, però l'auxiliar que ens va atendre aquella vegada (no era ni veterinari, el que ens va dir que no patíssim, que eren boles de pèl..) no ens ha atès mai més.. sempre el veterinari, encara que sigui una tonteria.
nena, quin canvi mare meva!! si volia mejar i tot... llàstima que encara li heu de donar tants medicaments, que segur que l'axafen una micona... però es veu que està molt millor!!
a nosaltres una vegada ens va passar, que vam trobar un gat raro, no sabíem què tenia, i pensàvem que anava restret, perque`anava molt a la sorra, entrava i sortia sense fer res, plorava... total que ens van dir al veterinari que segurament era que tenia boles de pèl que el feien anar restret, ens va donar algo per desfer les boles de pèl i cap a casa.. això era un dia a la tarda, el soleiluo i jo vam anar a treballar al restuarant i vam arribar a casa sobre les 2 o així... el vam robar que no podia caminar, intentava pujar l'escala i queia perquè no tenia força a les potes de darrera, no el podies tocar perquè li feia mal, i plorava molt i molt... vam trucar al veterinari d'urgències a les 2 de la matinada, i ens va dir que el portéssim a primera hora el dia següent. Resulta que tenia pedres a la bufeta i no podia fer pipi, tenia la bufeta a punt de reventar... unes hores més i es mor... i no li havien vist a la tarda abans? bueno, per sort va anar tot bé, li va tornar a agafar un atac de pedres més endevant però més fluixet...
Hem tornat a la clínica, però l'auxiliar que ens va atendre aquella vegada (no era ni veterinari, el que ens va dir que no patíssim, que eren boles de pèl..) no ens ha atès mai més.. sempre el veterinari, encara que sigui una tonteria.
Re: Precaucions amb els gats abans i durant l'embaràs
Hola Ninuka!
Acabo de llegir les notícies de la teva gateta, m'alegro que per fi estigui a casa! Segur que amb tú estarà molt millor, a les clíniques no poden evitar estressar-se. No sé si t'han parlat d'una cosa que es diu Feliway. Són feromones felines en difussor i estan indicades en situacions d'estrés pels gats (com pot ser una convalescència). Aquí tens el link de la pàgina web:
http://www.feliway.com/es
Si t'interessa li pots comentar al teu veterinari. Espero que cada dia es trobi una mica millor!
Acabo de llegir les notícies de la teva gateta, m'alegro que per fi estigui a casa! Segur que amb tú estarà molt millor, a les clíniques no poden evitar estressar-se. No sé si t'han parlat d'una cosa que es diu Feliway. Són feromones felines en difussor i estan indicades en situacions d'estrés pels gats (com pot ser una convalescència). Aquí tens el link de la pàgina web:
http://www.feliway.com/es
Si t'interessa li pots comentar al teu veterinari. Espero que cada dia es trobi una mica millor!
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 11 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |

















