mare et vull dir...

[laia238]

Mare, alla on estiguis, nomes dir-te que m'agradaria poder mirar-te als ulls per dir-te que ja ets àvia,per compartir amb tu, tota la felicitat que m'invaeix, per trucarte cada vegada que la Nel·la treu un rajet de veu, perquè poguessis sentir el caliu que ens dona a casa, per tantes coses...

Tu vas ser una mare jove i exemplar, quan tu i el pare us en vareu anar, jo tan sols tenia 17 anys, cada dia que he passat sense vosaltres, m'ha ensenyat a ser mes humil, a valorar les petites coses i sobretot a valorar les persones.

Tant debò m'estiguessiu veient, m'encantaria, veurieu que m'he fet gran, que he caigut pel cami, pero m'he aixecat i he continuat caminant, sempre pensant en vosaltres, que he trobat el millor home del món, que em fa la persona mes feliç i que ja ets àvia, avia de la Nel·la.

Seguirem pensant en vosaltres...
vas ser la millor mare del mon, i ara em toca a mi ser exemplar com tu ho vas ser.
Laia, 24 anys

[Ginger]

Ostres... ja em cau la llàgrima.
Ànims, bonica, que això ha de ser molt dur, però segur que ho fas molt i molt bé.
Jo sovint penso en els meus avis i tb em sap greu q es perdin l'Arlet...

[marchita]

LAIA238....Que escrito tan y tan bonito has hecho que me emocione, yo también perdi a mis padres hace 8 años aunque yo tenia entonces 29 años, tú solo 17 por lo que he leido...Se lo que sientes y como te sientes, pierdes una parte de tu vida. Para mi ha sido muy duro, tenia una relación muy estrecha con ellos y una dependencia que a dia de hoy aun mantengo y eso me pasa factura. Los hecho muchisimo de menos, sobre todo a mi madre a la que quiero con alma y vida. Cuando tienes un hijo te das cuenta de muchisimas cosas que ella te decia, cosas que te contaba...y aun más veces piensas "mamá, donde estas? mama cuanta razón tenías, mama, mamá, mamá, mamá..."Laia, ánimo!!!!! se que es muy duro y mas con solo 17 años pero ahora tienes una chiquitina que no dudes que ellos estan viendo, y no solo eso sino que también a ti convertida en toda una madraza. Animo es una herida que llevaremos de por vida pero hay que recordar todos los momentos felices que pasamos con ellos. un abrazo

[laia238]

moltes gràcies a les dues, si, es molt dur, pero aixo m'ha fet encara mes forta per tirar endavant.
gracies

[Elidé]

Jo vaig perdre al meu pare fa un any i mig i, malgrat que tinc 34 anys, no hi ha dia que no em senti òrfena. La teva experiència ha de ser duríssima, però segur que des d'algun lloc els teus pares estan molt orgullosos de tu

[catalanna]

Jo vaig perdre la mare amb 19 i no passa un dia sense que pensi en ella i en que no coneixerà els meus fills... però la vida segueix. Ànims, Laia!!!!

[criscris]

Ostres Laia, m'has fet plorar.
Jo vaig perdre al meu pare amb 17 anys, es va morir davant meu d'un infart un dia dels inocents. En aquell moment no vaig poder plorar,ni en tot aquell nadal...Des de llavors, que no hi ha dia que no pensi en ell i sovint ploro.
Des que em vaig quedar embarassada els mellis que penso molt en com disfrutaria de veure els seus nets, uff! Amb lo familiar que era!
Es molt dur no tenir a prop les persones que t'estimes, i més ara, quan estem en aquests moments tant bonics en les nostres vides.
Tens raó, això ens fa valorar les coses molt més.
Disfruta molt la maternitat wapa!

[-Alba-]

ostres Laia... que maco tot el que has dit... m'has fet plorar! la teva mare, i el teu pare, allà on siguin estan ben orgulloso de tu!

[neus10]

Laia, un escrit preciós... una abraçada ben forta i endavant!

[Annita]

Laia, no dubtis k t'estan mirant desde alla on siguin, i k t'enviaran avui, i cada dia de la teva vida tot el seu amor, a tu i a la teva petita!!! Els pares son una de les coses mes importants a la vida, els ki ens fan ser les dones k som, i sempre, siguin on siguin,ens guien... Un petonas, guapa!!!

[Elbereth]

Laia, preciós...el 28 d'aquest mes farà un any que el meu pare va marxar i no hi ha dia que no els hi recordi als seus petits nets lo molt que la seva estrella se'ls estima!

[silviapml]

Laia, estic amb tu en el que sents. La meva mare va morir fa dos anys i mig. Mentre ella estava amb el seu tractament nosaltres vam fer 2IA i jo li volia dir que seria àvia per donar-li ànims i que sentís il·lusió. Malauradament ella va marxar abans de que jo em quedés embarassada. Cada dia del món penso en ella i des que tinc a la meva bitxeta penso que seria tant feliç de tenir aquesta neta tant bonicota i simpàtica. Jo intentaré transmetre-li els grans valors, la humiltat, l'amor per la vida... que ella ens va trametre a mi i a la meva germana.
Una abraçada!!!

[su392]

[Gem7]

laia gràcies per compartir amb nosaltres aquest escrit tan bonic i amb tan sentiment.

[heaven25baby]

Que bonito!!! Lo siento mucho Laia. Yo perdí a mi padre, ahora en marzo hará 2 años, después de una larga enfermedad; no hay día que no piense en él. Yo siempre pienso que allí donde esté nos cuida y nos protege; a mi, a mi madre y a mis 2 tesoros (a mi nena la conoció pero a mi nene no). Te quiero mucho papa!!!

[Moxae]

Hola Laia,

M'ha agradat molt llegir el teu escrit...La meva mare va morir fa gairebé quatre anys i tenia moltíssimes ganes de ser àvia, però em vaig quedar embarassada dos anys després que ella morís. No hi ha un sol dia que no miri al meu petit i em pregunti si ella el podrà veure des d'on és. Teniem una relació molt intensa, i encara hi ha dies que em desperto pensant "li haig d'explicar això a la mama!". Disfruta moltíssim de la teva petita. Petons.