futures mamis amb atacs d'ansietat/panic?
Re: futures mamis amb atacs d'ansietat/panic?
Hola noies!!
Maneta, quin detall tan encertat dels simptomes!
Com dieu va super bé tenir algú en que recolzar-te i no avergonyir-te del que et passa ( la vergonya é sun altre punt, et fa vergonya de montar el pollo al metro o on estiguis) el Maruxo m´ha ajudat molt i molt sempre, tinc molta sort.
Ara no tinc gaire temps per escriure a veure si demà puc, només vull que somrigueu i llençar una mica d´humor al post
he passat situacions que en el seu moment van ser horroroses però ara, i vist des de la distància trobo que fan riure, podria fer una tira còmica i tot jajaja!
Un altre punt és el que dieu de plorar, a mí em va també super bé!!, descarrego molt, i encara que estigui en públic, si cal faig una bona plorera i ja està (si estic a la feina vaig al lavabo), però que ja no em fa vergonya que em vegin o que notin que he plorat, és una bona manera "d´explotar"
una abraçada a totes, i molta sort a les cercadores, de veritat que tot canvia amb un tresoret preciós que et diu "mammmmaaa"
Maneta, quin detall tan encertat dels simptomes!
Com dieu va super bé tenir algú en que recolzar-te i no avergonyir-te del que et passa ( la vergonya é sun altre punt, et fa vergonya de montar el pollo al metro o on estiguis) el Maruxo m´ha ajudat molt i molt sempre, tinc molta sort.
Ara no tinc gaire temps per escriure a veure si demà puc, només vull que somrigueu i llençar una mica d´humor al post
he passat situacions que en el seu moment van ser horroroses però ara, i vist des de la distància trobo que fan riure, podria fer una tira còmica i tot jajaja!Un altre punt és el que dieu de plorar, a mí em va també super bé!!, descarrego molt, i encara que estigui en públic, si cal faig una bona plorera i ja està (si estic a la feina vaig al lavabo), però que ja no em fa vergonya que em vegin o que notin que he plorat, és una bona manera "d´explotar"
una abraçada a totes, i molta sort a les cercadores, de veritat que tot canvia amb un tresoret preciós que et diu "mammmmaaa"

- Ítaca
- :: dinosaure
- Entrades: 7513
- Membre des de: dj. març 27, 2008 12:41 pm
- Ubicació: Sant Cugat del Vallès
Re: futures mamis amb atacs d'ansietat/panic?
Doncs jo ara estic passant uns dies una mica baixos... no sé, sense ganes de fer res, sols de plorar... potser lo meu no són pròpiament atacs d'ansietat/pànic (q n'he tingut, aquella sensació q et falta l'aire i un nus a la boca de l'estómac) sino més aviat depresions... q encara q tinguis una època "bona", a la q deixes q algo t'afecti més del compte, ja torna a sortir aquesta sensació de "bajón".
Ahir buscant una pomada a la capsa dels medicaments, vaig veure q encara tenia una capsa de Tranquimazin... vaig mirar si estava caducada i no, i vaig estar temptada a prendre'm una pastilla (haig de reconèixer q em van marxar moltes angoixes mentre me'l prenia). És una merda, pq mai acabes de ser feliç del tot... sempre hi ha el sí, "PERÒ", i aquest "però" no et deixa tirar endavant... espero q vinguin èpoques millors i de menys patiment pq això repercuteix en tot el q t'envolta....
Ahir buscant una pomada a la capsa dels medicaments, vaig veure q encara tenia una capsa de Tranquimazin... vaig mirar si estava caducada i no, i vaig estar temptada a prendre'm una pastilla (haig de reconèixer q em van marxar moltes angoixes mentre me'l prenia). És una merda, pq mai acabes de ser feliç del tot... sempre hi ha el sí, "PERÒ", i aquest "però" no et deixa tirar endavant... espero q vinguin èpoques millors i de menys patiment pq això repercuteix en tot el q t'envolta....
Ítaca l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. gen. 13, 2011 3:02 pm, en total s’ha editat 2 vegades.
Re: futures mamis amb atacs d'ansietat/panic?
Hola a totes!
Primer de tot gràcies perque trobo que aquesta es una bona forma de normalitzar el tema.
Només us volia comentar que al meu CAP m'han comentat que hi ha grups per parlar de l'angoixa, pero clar, està tot colapsat. Aixó es una bona forma i a lo millor podriem mirar un día amb temps per fer una mini trobada
Petons!
Primer de tot gràcies perque trobo que aquesta es una bona forma de normalitzar el tema.
Només us volia comentar que al meu CAP m'han comentat que hi ha grups per parlar de l'angoixa, pero clar, està tot colapsat. Aixó es una bona forma i a lo millor podriem mirar un día amb temps per fer una mini trobada
Petons!
Re: futures mamis amb atacs d'ansietat/panic?
hola noies, molt bona idea aquest post. com a moltes de vosaltres, jo també he patit atacs de pànic i ansietat durant molts anys, amb èpoques millors i d'altres no tant. quan vaig saber que estava embarasada el primer que vaig pensar va ser q l'ansietat empitjoraria, però us he de dir, que és quan millor estic. estic super tranquila i no m'altero per res, així que us animo a totes
Re: futures mamis amb atacs d'ansietat/panic?
Hola a totes, no estic gens contenta de veure q moltes de vosaltres patiu el mateix q jo però si una mica esperançada de veure q a moltes us va molt bé i això ens anima molt!!!!!
Bé, aquí la meva història amb embaràs inclòs.
Jo també pateixo crisis de pànic i ansietat des de fa 11 anys. No els 11 anys he estat sempre malament, sinó que com a moltes de vosaltres han hagut temporades millors i altres pitjors....
Aquest estiu passat (i després d'una llarga temporada estant bé) estava molt bé i el meu psiquiatre i psicòleg i jo vam decidir de treure la medicació ja que volia quedar-me embarassada i no volia passar-li res de medicació a l'embrió. La cosa no em va funcionar ja que al deixar la medicació em vaig començar a trobar pitjor i encara no m'havia quedat embarassada, per tant tenia la pressió de trobar-me bé i de quedar-me lo abans possible embarassada per no haver de prendre la medicació. Total, vaig haver de tornar a la medicació :( però em van explicar els metges que el q jo prenia no era per tant, q no em preocupés q hi havia altres pacients q havien tingut els seus bebés i no els havia passat res.
Doncs molt bé, vaig tornar poc a poc a la medicació i varem continuar intentant quedar-me embarassada, i finalment ho vam aconseguir! En vaig possar molt molt i molt feliç així com la meva parella és clar :) tot i que de reconèixer q els 2 primers mesos vaig estar més nerviosa q mai!!!!!! I es q ja sabeu q per les q patim aquest trastorn se'ns fa una muntanya haver d'anar al metge. esperar a la sala d'espera, fer-te una analítica etc etc etc..... vaig tenir una crisis abans de la meva primera eco i això em va posar molt trista pk veia q la maleïda ansietat podia amb mi fins i tot ens uns moments tant macos com aquells, però bueno, vaig continuar lluitant....
A la semana 10 i 11 d'embaràs ja notava q em sentia com més trankila i feliç, també els metges em deien q durant l'embaràs segregues més serotonina i que no tindria tanta ansietat, i així ho començava ja a notar, per fi tranquila i feliç!!!!!!!
Però a la setmana 12 teniem la nostra segona eco, i plas, em van dir que no bategaven els cors de cap dels dos meus bebés, aquell dia tb em van dir que portàvem bessons. Ja us podreu imaginar lo malament que ho vaig passar allà oberta de cames, amb le eco vaginal i dient-me això el metge, em vaig quedar feta pols.......
El dia després de reis, em van haver de fer un legrat :( No ho hem passat gens bé ja que teníem una il·lusió boja de ser pares, però ara després d'aquesta experiència penso que aquell embaràs potser no era per a mi. I ara que en 2 mesos ja podrem tornar a intentar-ho, ho viuré d'una altra manera, més tranquil·la des del principi..... Ha sigut un pal molt dur, però la vida continua i hem de seguir.....
Sort tinc de poder prendrem la medicació (q no és un ansiolític, aquest només el prenc em moments de crisis i gràcies a Dèu no en tinc gaires en el meu dia a dia....) Però clar, sí quan he d'agafar el transport públic, o a la cua d'uns grans magatzems, o a una sala d'espera, o al cine, i sobretot als restaurants......
Però res, només donar-vos molts ànims que tot i que jo vaig estar més nervioseta, dir-vos q és un estat genial i de molta felicitat, per tant en 2 mesos us diré q estic embarassada de nou i que estic més tranquil·la!!!!! I espero q moltes de vosaltres us hi quedeu aviat per explicar-nos les vostres experiències!!!!
Un petonet a totes i lo dicho, molts ànims i força q encara q sembli q ens morim a cada crisis després sempre sabem q no ens passa res! Per tant amb això ens hem de quedar!!!!
MUAAAAAAAAAAAAAAAAAAAK
Bé, aquí la meva història amb embaràs inclòs.
Jo també pateixo crisis de pànic i ansietat des de fa 11 anys. No els 11 anys he estat sempre malament, sinó que com a moltes de vosaltres han hagut temporades millors i altres pitjors....
Aquest estiu passat (i després d'una llarga temporada estant bé) estava molt bé i el meu psiquiatre i psicòleg i jo vam decidir de treure la medicació ja que volia quedar-me embarassada i no volia passar-li res de medicació a l'embrió. La cosa no em va funcionar ja que al deixar la medicació em vaig començar a trobar pitjor i encara no m'havia quedat embarassada, per tant tenia la pressió de trobar-me bé i de quedar-me lo abans possible embarassada per no haver de prendre la medicació. Total, vaig haver de tornar a la medicació :( però em van explicar els metges que el q jo prenia no era per tant, q no em preocupés q hi havia altres pacients q havien tingut els seus bebés i no els havia passat res.
Doncs molt bé, vaig tornar poc a poc a la medicació i varem continuar intentant quedar-me embarassada, i finalment ho vam aconseguir! En vaig possar molt molt i molt feliç així com la meva parella és clar :) tot i que de reconèixer q els 2 primers mesos vaig estar més nerviosa q mai!!!!!! I es q ja sabeu q per les q patim aquest trastorn se'ns fa una muntanya haver d'anar al metge. esperar a la sala d'espera, fer-te una analítica etc etc etc..... vaig tenir una crisis abans de la meva primera eco i això em va posar molt trista pk veia q la maleïda ansietat podia amb mi fins i tot ens uns moments tant macos com aquells, però bueno, vaig continuar lluitant....
A la semana 10 i 11 d'embaràs ja notava q em sentia com més trankila i feliç, també els metges em deien q durant l'embaràs segregues més serotonina i que no tindria tanta ansietat, i així ho començava ja a notar, per fi tranquila i feliç!!!!!!!
Però a la setmana 12 teniem la nostra segona eco, i plas, em van dir que no bategaven els cors de cap dels dos meus bebés, aquell dia tb em van dir que portàvem bessons. Ja us podreu imaginar lo malament que ho vaig passar allà oberta de cames, amb le eco vaginal i dient-me això el metge, em vaig quedar feta pols.......
El dia després de reis, em van haver de fer un legrat :( No ho hem passat gens bé ja que teníem una il·lusió boja de ser pares, però ara després d'aquesta experiència penso que aquell embaràs potser no era per a mi. I ara que en 2 mesos ja podrem tornar a intentar-ho, ho viuré d'una altra manera, més tranquil·la des del principi..... Ha sigut un pal molt dur, però la vida continua i hem de seguir.....
Sort tinc de poder prendrem la medicació (q no és un ansiolític, aquest només el prenc em moments de crisis i gràcies a Dèu no en tinc gaires en el meu dia a dia....) Però clar, sí quan he d'agafar el transport públic, o a la cua d'uns grans magatzems, o a una sala d'espera, o al cine, i sobretot als restaurants......
Però res, només donar-vos molts ànims que tot i que jo vaig estar més nervioseta, dir-vos q és un estat genial i de molta felicitat, per tant en 2 mesos us diré q estic embarassada de nou i que estic més tranquil·la!!!!! I espero q moltes de vosaltres us hi quedeu aviat per explicar-nos les vostres experiències!!!!
Un petonet a totes i lo dicho, molts ànims i força q encara q sembli q ens morim a cada crisis després sempre sabem q no ens passa res! Per tant amb això ens hem de quedar!!!!
MUAAAAAAAAAAAAAAAAAAAK
Re: futures mamis amb atacs d'ansietat/panic?
Hola Marta,
Gràcies per compartir la teva experiencia amb totes nosaltres. Sento moltíssim com va acabar la cosa amb els bessons, com tu bé dius devia ser un pal molt gran en aquells moments després de tota la il.lusió posada, pero m'alegra veure que estas amb anims, això es el que has de fer, seguir endavant!!! A veure si aquest any tenim sort!!! ja veuràs com sí!!!
Respecte a l'ansietat doncs jo sóc com tu, els llocs aixi tipus cues, restaurants, transports públics, etc també em posen molt nerviosa (sempre pensant "ai ara si em passa aixo o allo" jejeje), pero bueno, sempre lluitant contra aquests pensaments i intentant tranquilitzar-me.
I també una de les coses que més em fan patir són les visites al metge!!! ja veurem si m'hi quedo com ho portaré :-o això d'estar a la sala d'espera, no saber que et diran, si estarà tot bé, si seran bordes, etc...fins i tot pensar en els cursets de preparació al part!!! imagina't, pero pensant que ho volem fer amb un objectiu que és meravellós segur que ho portem millor tot i que ens costi. Hem de mirar sempre la part positiva de tot aquest procés.
molts anims doncs!!! i endavant!!!
Gràcies per compartir la teva experiencia amb totes nosaltres. Sento moltíssim com va acabar la cosa amb els bessons, com tu bé dius devia ser un pal molt gran en aquells moments després de tota la il.lusió posada, pero m'alegra veure que estas amb anims, això es el que has de fer, seguir endavant!!! A veure si aquest any tenim sort!!! ja veuràs com sí!!!
Respecte a l'ansietat doncs jo sóc com tu, els llocs aixi tipus cues, restaurants, transports públics, etc també em posen molt nerviosa (sempre pensant "ai ara si em passa aixo o allo" jejeje), pero bueno, sempre lluitant contra aquests pensaments i intentant tranquilitzar-me.
I també una de les coses que més em fan patir són les visites al metge!!! ja veurem si m'hi quedo com ho portaré :-o això d'estar a la sala d'espera, no saber que et diran, si estarà tot bé, si seran bordes, etc...fins i tot pensar en els cursets de preparació al part!!! imagina't, pero pensant que ho volem fer amb un objectiu que és meravellós segur que ho portem millor tot i que ens costi. Hem de mirar sempre la part positiva de tot aquest procés.
molts anims doncs!!! i endavant!!!
L'Isaac va néixer el 15 de setembre. Un mes i mig abans del previst
Re: futures mamis amb atacs d'ansietat/panic?
Com t'entenc Nonix.... Saps, mai m'havia trobat amb ningú que també patís lo dels restaurants!!!! Sort de la meva parella q ho enten i no em diu mai d'anar que sinó....
Doncs lo de les visites al metge també t'entenc molt..... jo vaig patir MOLT fins que no vaig trobar uns bons ginecòlegs ja que el q més em feia patir era si serien bona gent, q em fessin sentir tranquil·la, acollida, no sé.... I vaig tenir MOLTA sort i la gent de l'equip de ginecòlegs q vaig triar són molt macos..... Tot i que continuo posant-me nerviosa a la sala d'espera pèrò ja no tant com la primera vegada clar (és q ara vaig a les revisions de després del legrat).
Jo també vaig pensar lo de la preparació al part! Vaig pensar "ai mare, aguantaré tota l'estona q duri la classe allà tancada?" però suposo q serà el primer dia q estaré més intranquil·la i després quan ja m'hi faig amb la gent, l'espai i tot, ja estic bé.
Bueno guapetona, moltes gràcies per contestar-me el missatge i ànims q quan et quedis embarassada ja veuràs q bonic tot!!!!! I així m'expliques lo bé q et trobes i ens animes a totes! jeje
Petonets
Doncs lo de les visites al metge també t'entenc molt..... jo vaig patir MOLT fins que no vaig trobar uns bons ginecòlegs ja que el q més em feia patir era si serien bona gent, q em fessin sentir tranquil·la, acollida, no sé.... I vaig tenir MOLTA sort i la gent de l'equip de ginecòlegs q vaig triar són molt macos..... Tot i que continuo posant-me nerviosa a la sala d'espera pèrò ja no tant com la primera vegada clar (és q ara vaig a les revisions de després del legrat).
Jo també vaig pensar lo de la preparació al part! Vaig pensar "ai mare, aguantaré tota l'estona q duri la classe allà tancada?" però suposo q serà el primer dia q estaré més intranquil·la i després quan ja m'hi faig amb la gent, l'espai i tot, ja estic bé.
Bueno guapetona, moltes gràcies per contestar-me el missatge i ànims q quan et quedis embarassada ja veuràs q bonic tot!!!!! I així m'expliques lo bé q et trobes i ens animes a totes! jeje
Petonets
Re: futures mamis amb atacs d'ansietat/panic?
Noies està molt bé això de trobar un lloc on més o menys totes hem passat per alguna situació semblant!
Marta_79 aiaiaiaia no ho havia pensat això de les classes de preparació al part, amb la por que em fa començar coses noves... ja veuràs em cagaré a les calcetes!
Marta_79 aiaiaiaia no ho havia pensat això de les classes de preparació al part, amb la por que em fa començar coses noves... ja veuràs em cagaré a les calcetes!

Re: futures mamis amb atacs d'ansietat/panic?
Jeje no Maneta, això serà el primer dia, ja veuràs q després tot t'anirà genial!!!!! i sinó jo a vegades he explicat el meu cas quan he hagut de fer cursets o qué se jo, i m'he sentit més tranquil·la de saber q aquella persona no pensarà q estic boja si surto de la classe. I vés per on, mai he hagut de sortir perquè al dir-li em quedava més tranquil·la!! :)
Petonets guapíssimes!
Petonets guapíssimes!
Re: futures mamis amb atacs d'ansietat/panic?
Hola wapes!!!
Com ho porteu??? Jo estic passant una temporada "complicadeta", però intentant mirar cap endavant sigui com sigui
Per cert, os recomano el llibre PODEROSAMENTE del Bernabé Tierno, a mi m'està ajudant molt a tenir pensaments possitius, i veure les coses des de una altre prespectiva.
Petonets!!!
Com ho porteu??? Jo estic passant una temporada "complicadeta", però intentant mirar cap endavant sigui com sigui
Per cert, os recomano el llibre PODEROSAMENTE del Bernabé Tierno, a mi m'està ajudant molt a tenir pensaments possitius, i veure les coses des de una altre prespectiva.
Petonets!!!
Re: futures mamis amb atacs d'ansietat/panic?
Miranda, moltes gràcies per recomanar el llibre! Acabo de llegir la contraportada i m'ha convençut!!!!!! Ojalá el trobi akesta tarda a la llibreria!
MUAAAAAAAAAAAAAAAAK
MUAAAAAAAAAAAAAAAAK
Re: futures mamis amb atacs d'ansietat/panic?
Hola noies,
Doncs mireu, una cosa positiva que penso de l'ansietat i l'embaraç és que almenys quan tingui els marejos de l'embaraç, no em vindràn de nou perquè ja hi estic acostumada de quan tinc ansietat!
I una altre cosa, que si algun cop em venen els agobios de llocs tancats, i tingui la necessitat de sortir (del cine, bus, reunió...), tindré l'excusa perfecte dient que em trobo malament pel
!!
Hem d'intentar no preocupar-nos abans d'hora, i a veure si com altre companyes que tenen aquest problema, quan esperem els nostres
, ens passin tots els mals!!
Petons i ànims a totes!
Doncs mireu, una cosa positiva que penso de l'ansietat i l'embaraç és que almenys quan tingui els marejos de l'embaraç, no em vindràn de nou perquè ja hi estic acostumada de quan tinc ansietat!
I una altre cosa, que si algun cop em venen els agobios de llocs tancats, i tingui la necessitat de sortir (del cine, bus, reunió...), tindré l'excusa perfecte dient que em trobo malament pel
!!
Hem d'intentar no preocupar-nos abans d'hora, i a veure si com altre companyes que tenen aquest problema, quan esperem els nostres
, ens passin tots els mals!! Petons i ànims a totes!
Re: futures mamis amb atacs d'ansietat/panic?
Moixerno jeje jo això tb ho havia pensat jeje al menys ara podrem dir "he de sortir pk com q estic embarassada no em trobo gaire fina!" ;)
Petons guapa!
Petons guapa!
Re: futures mamis amb atacs d'ansietat/panic?
miranda ha escrit:Hola wapes!!!
Com ho porteu??? Jo estic passant una temporada "complicadeta", però intentant mirar cap endavant sigui com sigui![]()
Per cert, os recomano el llibre PODEROSAMENTE del Bernabé Tierno, a mi m'està ajudant molt a tenir pensaments possitius, i veure les coses des de una altre prespectiva.
Petonets!!!
molts ànims Miranda!! i moltisimes gracies per la recomanació!!
Re: futures mamis amb atacs d'ansietat/panic?
Hola noies!
Com aneu?? Com va la búsqueda??
Miranda, espero que estiguis millor! Molts ànims!
Petons a totes!
Com aneu?? Com va la búsqueda??
Miranda, espero que estiguis millor! Molts ànims!
Petons a totes!
Re: futures mamis amb atacs d'ansietat/panic?
Hola noies, he trobat genial aquest post, perquè permet descarregar-te una mica i sobretot compartir moment una mica difícils, jo alguna vegada tinc ansietat, no m'he pres res, però em passa a les nits, i després vaig cansadíassima; ara ens hem posat a buscar un nen/a i de moment res, i em sento superculpable i responsable perquè em passo els dies pensant: no et pots poser nerviosa, que sinó nom funcionarà, a alguna us passa? Com ho heu resolt????
Re: futures mamis amb atacs d'ansietat/panic?
Hola Arana,
a mi em va passar el mateix quan em vaig quedar embarassada, pensava "no et posis nerviosa" però tot i q vaig estar força tranquil·la, algunes vegades m'era impossible no posar-me nerviosa :( De fet vaig patir un abort als 3 mesos i tot i que sé q no va ser culpa meva, m'ha sigut molt difícil no culpar-me pk sempre penses "potser si hagués estat més tranquil·la en alguns moments...." No obstant, ara estic molt més carregada de forçes i espero i desitjo estar molt més tranquil·la per quan ens hi posem a intentar-ho de nou d'aquí no res! Ja t'explicaré!
a mi em va passar el mateix quan em vaig quedar embarassada, pensava "no et posis nerviosa" però tot i q vaig estar força tranquil·la, algunes vegades m'era impossible no posar-me nerviosa :( De fet vaig patir un abort als 3 mesos i tot i que sé q no va ser culpa meva, m'ha sigut molt difícil no culpar-me pk sempre penses "potser si hagués estat més tranquil·la en alguns moments...." No obstant, ara estic molt més carregada de forçes i espero i desitjo estar molt més tranquil·la per quan ens hi posem a intentar-ho de nou d'aquí no res! Ja t'explicaré!
Re: futures mamis amb atacs d'ansietat/panic?
Hola guapes, com estem? fa dies que no escric tot i iniciar el post!!!
algun test o espera a la vista? A veure si tenim sort, pero es dificil a vegades amb l'ansietat no capficar-se en tot!!! primer comences amb un "estare preparada?" "no em posare molt nerviosa?" "ja sabre fer de mare?" i quan comences amb els intents a més ja deu ser (dic deu ser pq nosaltres comencem tot just aquest mes a buscar i ja veurem) "ara quan trigare" " no m'he de posar nerviosa que sino es pitjor....." juassssss, com costa treure aquests pensaments del cap a vegades!!!
les que ja sou mares i patiu ansietat......us va costar molt quedar-vos? suposo que lo millor es no capficar-se i potser el mes que menys t'ho esperes toca! pero costa tant no pensar-hi.......
Jo aquests dies estic bé, l'altre dia vaig acompanyar al meu home al dentista i em va agafar alli ansietat, pensaments de "ara dire que marxo" etc, pero al final vaig aguantar, respirar fondo i se'm va passar. 15 minutets o aixi amb els nervis, a vegades em serveix entretindrem amb alguna cosa, ho dic per si us serveix, des de posar-me a jugar amb els cutre-jocs del mobil, escoltar musica.......per intentar distreure'm quan estic nerviosa i ja em noto les nauses.
per cert, no se qui ho va dir que quan estigues embarassada seria experta en marejos "GRACIES" a l'ansietat, jo seré experta en nauseas jajaja.
Bueno guapes, que acabeu de passar un bon cap de setmana, I ANIMS PER LA SETMANA Q COMENÇA!!!
algun test o espera a la vista? A veure si tenim sort, pero es dificil a vegades amb l'ansietat no capficar-se en tot!!! primer comences amb un "estare preparada?" "no em posare molt nerviosa?" "ja sabre fer de mare?" i quan comences amb els intents a més ja deu ser (dic deu ser pq nosaltres comencem tot just aquest mes a buscar i ja veurem) "ara quan trigare" " no m'he de posar nerviosa que sino es pitjor....." juassssss, com costa treure aquests pensaments del cap a vegades!!!
les que ja sou mares i patiu ansietat......us va costar molt quedar-vos? suposo que lo millor es no capficar-se i potser el mes que menys t'ho esperes toca! pero costa tant no pensar-hi.......
Jo aquests dies estic bé, l'altre dia vaig acompanyar al meu home al dentista i em va agafar alli ansietat, pensaments de "ara dire que marxo" etc, pero al final vaig aguantar, respirar fondo i se'm va passar. 15 minutets o aixi amb els nervis, a vegades em serveix entretindrem amb alguna cosa, ho dic per si us serveix, des de posar-me a jugar amb els cutre-jocs del mobil, escoltar musica.......per intentar distreure'm quan estic nerviosa i ja em noto les nauses.
per cert, no se qui ho va dir que quan estigues embarassada seria experta en marejos "GRACIES" a l'ansietat, jo seré experta en nauseas jajaja.
Bueno guapes, que acabeu de passar un bon cap de setmana, I ANIMS PER LA SETMANA Q COMENÇA!!!
L'Isaac va néixer el 15 de setembre. Un mes i mig abans del previst
Re: futures mamis amb atacs d'ansietat/panic?
Hola nines, com esteu?
o avui una mica trista, resulta q avui he anat a la meva segona visita al ginecòleg després del legrat q em van fer al gener (vaig patir un abort). I avui explicant-li al ginecòleg q jo pateixo d'ansietat des de fa molts anys i que ara estic prenent poqueta medicació q tot i que no em cubreix del tot les pors, doncs al menys puc fer vida més o menys normal, tot i que paso algún apurillo en segons quines situacions (ja sabeu quines són, metro, sales d'espera, etc etc etc.....) I total, q m'ha dit q millor si no prengués res durant l'embaràs (si es q em quedo embarassada ara quan passin els 2 mesos d'espera després de l'abort), i clar, ja vaig intentar no prendre res a l'estiu (abans de quedar-me embarassada) i em vaig posar fatal de l'ansietat, per tant vaig haver de tornar a la medicació..... Avui he anat a un lloc per preguntar per la homeopatia i volia saber si alguna de vosaltres li ha funcionat, tb m'han dit q provi amb l'acupuntura, però clar, m'agradaria saber què tal us ha anat en cas de que ho hagiu provat. Al menys tot això és natural i no em sentiré FATAL de pensar q quan em quedi prenyi, al meu bebé li estic passant una mica de medicació, q encara q sigui poca doncs et fa sentir malament (al menys a mi...)
MOLTÍSSIMES GRÀCIES a totes.
Marta
o avui una mica trista, resulta q avui he anat a la meva segona visita al ginecòleg després del legrat q em van fer al gener (vaig patir un abort). I avui explicant-li al ginecòleg q jo pateixo d'ansietat des de fa molts anys i que ara estic prenent poqueta medicació q tot i que no em cubreix del tot les pors, doncs al menys puc fer vida més o menys normal, tot i que paso algún apurillo en segons quines situacions (ja sabeu quines són, metro, sales d'espera, etc etc etc.....) I total, q m'ha dit q millor si no prengués res durant l'embaràs (si es q em quedo embarassada ara quan passin els 2 mesos d'espera després de l'abort), i clar, ja vaig intentar no prendre res a l'estiu (abans de quedar-me embarassada) i em vaig posar fatal de l'ansietat, per tant vaig haver de tornar a la medicació..... Avui he anat a un lloc per preguntar per la homeopatia i volia saber si alguna de vosaltres li ha funcionat, tb m'han dit q provi amb l'acupuntura, però clar, m'agradaria saber què tal us ha anat en cas de que ho hagiu provat. Al menys tot això és natural i no em sentiré FATAL de pensar q quan em quedi prenyi, al meu bebé li estic passant una mica de medicació, q encara q sigui poca doncs et fa sentir malament (al menys a mi...)
MOLTÍSSIMES GRÀCIES a totes.
Marta
Re: futures mamis amb atacs d'ansietat/panic?
Marta79 Nosé... vols dir que no hauries de demanar una altre opinió?!? Tinc una amiga que pateix fortes crisis d'anciatat i quan es va quedar embarassada... si no recordo malament només li van baixar la dosi perquè era molt pitjor el malestar que tenia sense medicació que el que li arribava al nen... això si quan va ser hora de donar-li el pit no va poder
. I el nen es preciós! Has parlat amb el teu psicòleg?
Tema homeopatia... uff... les experiencies que he tingut amb ella no m'han solucionat res... no sé... potser algú em porti la contraria però per part meva crec que es un placebo, són uns anicets i punt! El que si he provat es la acupuntura i les Flors de Bach... una combinació de les dues coses m'ha anat molt bé però la persona que m'ho feia i m'anava de "perles" no sé per on para i els que he provat desde llavors no n'hi ha cap que ho hagi enganxat. Hi ha molt gent que diu que fa acupuntura i en realitat no en tenen ni punyetera idea! Fa molts anys que volto per aquests mons i ja m'he cançat de veure "entesos" que el que fan es prendre't el pèl!
Tema homeopatia... uff... les experiencies que he tingut amb ella no m'han solucionat res... no sé... potser algú em porti la contraria però per part meva crec que es un placebo, són uns anicets i punt! El que si he provat es la acupuntura i les Flors de Bach... una combinació de les dues coses m'ha anat molt bé però la persona que m'ho feia i m'anava de "perles" no sé per on para i els que he provat desde llavors no n'hi ha cap que ho hagi enganxat. Hi ha molt gent que diu que fa acupuntura i en realitat no en tenen ni punyetera idea! Fa molts anys que volto per aquests mons i ja m'he cançat de veure "entesos" que el que fan es prendre't el pèl!

Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: Baidu [Spider] i 4 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |






































