l'Indecisió del homes

[tonamar]

Hola a totes!!!
Fa algun temps que apreto al meu home per començar a buscar... sembla que si fa gràcia... però no acaba d'estar del tot convençut, tot i que ja ho hem probat..però quan em ve la "warry" després d'haver-ho probat uns dies... sembla q es tregui un pes del damunt i em fa sentir entre ràbia i frustració... que no l'aguanto...
N'hem parlat moltes vegades... ell ho veu mig clar... ens hi posem... i llavors li agafen les pors... fins que apareix la warry i clar... tot són pensaments de futur en el sentit de .. "podriem anar de vacances a perú...etc.. " i vinga plans a llarg plaç, oblidant.se totalment de l'altre plantejament de futur...com si a mi m'importéssin les vacances i anar ben lluny!! el que jo voldria es estar amb una panxa enorme i no poguer moure'm de casa!! jaja
Ai nose.. ja nose com fer-ho... he pensat en deixar-ho estar i no insistir més amb el tema però em fa estar de mala llet amb ell... empipada.. rabiosa... i sense ganes de res....
Alguna que li hagi passat aquest problema d'indecisió amb el seu home quan estaven plantejar.se ser pares!??
ES que no vull insistir-li massa i que llavros em digui que l'he pressionat per ser pare i que no està preparat...etc i mil excuses... però es que el meu cos em demana un peke...

[Violeta]

Tonamar, a mi em va passar el mateix que a tu!
No t'agobiis, de veritat, el que passa és que als homes els costa molt més decidir-se i fer-se'n a la idea. Sobretot no el pressionis mai, o fes-ho de manera que no se n'adoni, sinó se't rebotarà i serà pitjor. Has de fer veure que és ell qui ha pres la última decisió.
De totes maneres, i molt important, sobretot sobretot mira-ho fredament, i si no el veus decidit del tot dóna-li temps, deixa passar uns mesos sense parlar del tema, ja veuràs com solet es decideix, que això és una cosa de dos, i pensa que quan tingueu un fill les decisions s'hauran de prendre així, en parella, què millor que començar des del principi?
Molts ànims!!!

[Glinda]

Tonamar, a mi també m'ha passat però al revés! El Glindo fa anys que hagués estat pare i durant un temps m'ho va plantejar. En vam parlar àmpliament, ja que jo crec que és un tema important en una parella, vull dir que si resultés que un vol tenir fills i l'altre no en voldrà tenir mai s'ha de saber. Ell ha esperat fins que a mi se m'ha despertat l'intint i mai, mai m'ha pressionat! Va entendre que si jo encara no em sentia preparada seria un error tenir-lo. Crec que heu de parlar i li has de plantejar el que voldries i que et plantegi ell sincerament què vol. Tenir un fill a "disgust" no és una bona idea, però si tu tens l'instint suposo que ja és una mica diferent al meu cas. Parla-ho amb ell, crec sincerament que li has de plantejar el que vols i que et digui ell què vol!
Sort!

[charito]

Jo crec que s'hauria de parlar d'indesició i punt... en el meu cas era jo la que estava cagada de por i super indecisa, el meu home em va insistir molt pq ell en tenia moltes ganes.

Sempre havia volgut formar una familia pero em semblava un pas enoooorme que no sabia si seria capaç de tirar endavant.

Jo et diria que el deixis tranquil, no tothom es igual i probablement necessita el seu temps per fer-se a la idea i esta clar que sap que si teniu nens no pot anar al Peru, pero tots aquests projectes que parla son com una valvula d'escapament per no agobiar-se.

Molt anims!!!

[Enla]

Hola noies!

Tonamar, estic igual que tu i t'entenc perfectament. L'unica diferència és que el meu home no en vol parlar... se que no l'hauria "d'apretar" però ja fa més de 3 anys que tinc l'instint maternal activadissim. Fa 2 anys vam organitzar la boda i d'aquesta manera ja no hi "pensava" tant... mentida, hi penses igual però mira, tens una distracció pensant com ho prepararas tot.
Ara ja ens hem casat i jo continuo veient panxes, cotxets, criatures per tot arreu i ell res de res. Hi ha dies que l'escanyaria!!!
En fi, paciència

[crissie]

Hola!
Doncs el Crisso era igual...em deia que si, però no el veia convençut ni animat...
Ens emprenyavem pq jo li deia això...que no em digués si amb la boca petita, i ell em deia tot lo de la por, que no ho sabia...després em tornava a dir que si...ia així ho vam posposar 3 vegades....
L'últim cop li vaig dir que si em deia que si, amb la boca petita o gran, jo me'l creuria i que no la cagués per no ser sincer, blablabla...total que ens hi vamo posar en serio i a la primera ens hi vam quedar La sev acara va ser un mapa....durant l'embaràs estava ausent...raro...semblava que no li imporetés l'embaràs...jo em vaig sentir fatal...ñ vaig pensar que l'haviem cagat...quan va neixer el Xavi, más de lo mismo...peròi en quan el Xavi ja va començar a fer cosetes (als 3 mesos), quan el nen se'l mirava i lin somreia...pf..Aquell dia es va enamorar..i ara tot és PERFECTE!!!
Amb això et vull dir...que no ho sé En el Cas del crisso, mai hagués estat preparat del tot....sempre m'hauria dit el "si" amb la boca petita...però en el teu cas...non sé,...El millor és tornar-ne a parlar

[tonamar]

Gràcies a totes!!
la veritat no és un tema de tenir-ne o no tenir-ne... es simplement com deia alguna de vosaltrs,... que ho diu amb la boca petita i llavors... ja no vol parlar més del tema... li he demanat molts cops la seva opinio i em diu q si... però q no sap si es el moment... llavors em veu fatal i que no paro de veure cotxets i nens per tot arreu i de parlar.ne,,., a la feina només q tinc embarassades i aixó vulguis o no t'acaba afectant d'una marnera... q potser alguns dies l'apreto molt almenys per parlar-ho i q m'ho deixi clar... però es q diu q mai es el moment ... sempre hi ha pegues... q si la feina... o potser la casa... o potser...quialsevol excusa... i jo hi ha dies q no ho soporto!! si ja en volem tenir ja... però no hi ha manera q es decideixi...i així van passant els dies i jo vaig desesperant més... pq llavors es decideixi i em costi un munt de temps quedar-m'hi... com si ho veiés.. pero bueno... em sembla q passaré d'ell un temps i ja s'espavilarà solet... pero veig q quan passo d'ell... el primer q fa es començar a pensar en vacances.. en marxar por ahi... el què us deia... fa plans a llarga distància com per anar allargant el tema i axiò em fot dels nervis!!
sort que veig q no soc la unica!!!

[tonamar]

Hola noies!

Tonamar, estic igual que tu i t'entenc perfectament. L'unica diferència és que el meu home no en vol parlar... se que no l'hauria "d'apretar" però ja fa més de 3 anys que tinc l'instint maternal activadissim. Fa 2 anys vam organitzar la boda i d'aquesta manera ja no hi "pensava" tant... mentida, hi penses igual però mira, tens una distracció pensant com ho prepararas tot.
Ara ja ens hem casat i jo continuo veient panxes, cotxets, criatures per tot arreu i ell res de res. Hi ha dies que l'escanyaria!!!
En fi, paciència

Uf com t'entenc... jo nomes q veig embarassades... fixa't q en una setmana m'ho van dir 2 de la feina, un familiar meu i per rematar uns amics q no volien tenir nens... i amb aquests ultims vaig rebentar! no podia més i em faig posar a plorar d'una manera q el pobre no sabia per on sortir-s'en!!!

[Enla]

Tonamar, és una mica desesperant tot plegat. A la feina sóc sola a l'oficina i ja fa 10 anys que hi treballo, tots els clients que venen saben de sobres que m'he casat i ara saps quina és la seva pregunta habitual??? I la canalla per quan? nena, no t'encantis que se't passarà l'arros! Que, encara no us heu decidit???,... i així cada dia!!! Si tens un bon dia, doncs no passa res però si estas "tonta" buff! arribo a casa feta una merda i ell tampoc no sap ni que dir-me. I si amb això hi sumem que molta gent del meu voltant ja te canalla, està en estat o en busca... hi ha dies que millor no sortir de casa!!! hehehe
Jo també intento no parlar-n'hi però és inevitable que em surti algun comentari sobre el tema. Moltes vegades l'hi demano perdo per atabalar-l'ho però ell em diu que ja em coneix i que no hi puc fer res per evitar-ho!
Consell no te'n puc donar cap però consol el que vulguis!!!
Ànims que un dia o un altre tindrem la nostra panxa !!!

[catalanna]

Mare meva, els homes!!
Tonamar, jo el que et diria és que li donéssis un últimatum per donar-te una resposta. En plan, rumiat''ho uns dies i després em dius si SÍ o si NO. I si em dius que no et deixo tranquil sis mesets i després en tornem a parlar... és que estic d'acord amb les altres que no l'has de pressionar perquè tingui un nen a disgust, però tampoc és plan que tu estiguis així tant de temps!! Si té dubtes, que digui que de moment no, i així tu ja sabràs per on van les coses... el que jo vaig fer va ser començar a parlar-ne fa com un any, en plan, preparant el terreno. Resulta que el vaig preparar tant, que va arribar un dia que em va dir, ens hi posem ja, no? jajajajaja Aquest és el primer mes de recerca (també el primer mes sense pastis, o sigui que no em faig il·lusions) o sigui que a veure com va... per cert, la meva estratègia és no forçar la màquina i no dir-li "avui és el deia més fèrtil" (però sí pillar-lo per banda!!jajaja) i coses d'aquestes perquè no se m'espanti... amb els homes s'ha d'anar anb peus de plom!!!!!
Sort a totes!!!!!

[charito]

Jo mes que posar-li un ultimatum li diria, mira saps que, com que aixo triga moooolt i podem estar un any intentant-ho, doncs deixem els metodes de prevenció i que sigui el que sigui. Si et diu que si, es que te ganes pero li fa cosa i com t'han dit per aqui, jo que soc super indecisa mai trobaria el moment, en canvi si m'ho trobo fet doncs millor.

Es que a mi em posen un ultimatum i dic que no.

Ah i com diuen, no comencis amb la setmana sexy que es un conyas i aleshores si que s'agobiara mogollon...

[Psicoloca]

A mi també em va passar però a l'inrevès, era jo que no m'acabava de decidir en trobar el moment. La meva recomanació és marcar data aprox. (tenint en compte que les dones tenim les limitacions d'edat i comptant que podria ser més o menys ràpid). D'questa forma tothom es fa a la idea!!!

Sigui com sigui, és molt difícil que els dos membres de la parella trobin el moment ideal pels dos i si, a més, li sumes que després depen del tema biològic...ufff

paciència i ànims

[METX]

Al metxo tb li va costar molt. Jo em vaig kedar embaraçada la tardor de 2008 i al novembre el vaig perdre de casi 9 setmanes, la veritat es q ho vaig passar molt malament i ell tb i crec q per això li feia por tornar-hi, van passar els dies i no feiem servir cap metode anticonceptiu q no fos "marcha atras" i algunes vegades ni això, jo li deia q sentia un buit i q volia ser mare pero ell em deia q encara no, alguns dies o q si d'altres, vaja, el q es diu indecisió total fins q vaig tindre la primera falta, al principi no s'ho va pendre molt be, tenia por de tornar a passar-ho malament pero a partir de les 9 setmanes li va marxar una miqueta la por i a les 12 li va marxar del tot i vam viure un embaraç preciós un part bastant bo i es un pare genial!

[catalanna]

Hola, noies!
Roser, jo quan parlava d'ultimatum no ho deia en el sentit de "o tenim un fill o et deixo" o el que sigui, sinó ultimatum de decidir-se si ara o més tard! És que ell té tot el dret de no voler tenir un fill, però aquesta indecisió és matadora per la parella!!! En fi, tonamar, ja ens explicaràs com acaba el culebrot!!!

[Ninetaa]

Jo ja feia anys que en tenia de ganes de tenir un bebito, pero si que veia que a ell li feia més respecte i que no les tenia totes, així que ho parlavem pero mai ens ho proposavem seriosament i jo a vegades li deia que sempre estariem aixi que ell mai trobaria el moment....
De repent no se molt bé com va anar ell va canviar d'idea i em va començar a dir que ja en tenia més de ganes de buscar el bebe, jo em vaig ilusionar molt pero em va invair una mica de por i vaig ser jo qui va dir eppp! ara amb calma, fem les coses "be", jo acavaba de començar en una empresa i ell feia poc que havia tornat a treballar, aixi que vam posar el fre, vam planejar la nostra boda i ens vam casar i despres de la boda vam dir i ara que... ens hi voliem posar pero ens feia una mica de respecte encara aixi que ens vam donar uns mesos per concienciiar-nos i al novembre vam dir.. a l'ataque!!!!
Durant els dos primers cicles m'ha donat la sensació que ell pasaba una mica pero ara despres del tercer que pels meus psicosimptomes estavem gairebé segurs d'haver fet diana, si que l'he vist super implicat i despres de la warry fins i tot una mica xafat i ara ja el veig super posat en el tema, sempre parla del nostre futur fill i de les coses que fará o no fará quan el tinguem...

Cadascú necessita el seu procés perque ser pare es una gran responsabilitat i qui més la valora normalment més respecte li fa i per aixó es normal la indesició.
Per una altra banda, si esteu buscant i el veus dubtar o potser no implicar-se massa, potser no té res a veure amb tenir o no tenir ganes de tenir un bebe ara, ells pensa que ho viuen d'una forma diferent que nosaltres, aquesta recerca no la viuen amb tant intensitat i a vegades aixó pot resultar frustrat, pero no vol dir que ell no en tingui ganes. Jo per si de cas ho parlaria amb ell.

[SOLILLUNA]

Al meu també li ha costat decidir-se, però jo també t'he de dir que malgrat ho desitjo molt, de vegades també m'agafa el "canguelis". Però bueno si està disposat a anar-ho intentant... tu ves fent que ja s'anirà decidint poc a poc, ja veuràs... Nosaltres ja portem nou mesos buscant però que ell està decidit potser en fa quatre o cinc...

[tonamar]

Bueno.. us poso al dia... ahir li vaig dir... mira...no t'agobiaré més amb el tema... i quan estiguis preparat ja m'ho faràs saber vale?? ... i la resposta.."vale" i segueix mirant la tele!!!
A vegades no entenc als homes!!!
Ho deixarem per més endevant i que sigui el què vulgui! ara quejo sincerament... vaig agafar un rebote intern... que li hagués tombat!!
Gràcies!! i seguirem insistint tot i que telepàticament!! no fos cas que s'estressi l'home!

[Enla]

Hola, noies!
Roser, jo quan parlava d'ultimatum no ho deia en el sentit de "o tenim un fill o et deixo" o el que sigui, sinó ultimatum de decidir-se si ara o més tard! És que ell té tot el dret de no voler tenir un fill, però aquesta indecisió és matadora per la parella!!! En fi, tonamar, ja ens explicaràs com acaba el culebrot!!!

Jo un ultimatum si que l'hi vaig donar... m'explico, abans de la boda ja havia sortit alguna vegada el tema fills i ell sempre deia que teniem molt temps per endavant però allargant-ho al màxim com si no en vulgues tenir. Un dia em vaig plantar i l'hi vaig preguntar clarament si ell voldria tenir-ne algun dia; si m'hagués respòs que no, amb molta pena, ràbia i dolor hagués deixa't la relació. La seva resposta va ser que si, que tampoc no es veia de gran sense tenir un fill. Però estem igual que abans... va ficant excuses i per ell mai és el moment ideal per posar-s'hi. En el fons crec que el que no vol es canviar el seu ritme de vida.

[Enla]

Bueno.. us poso al dia... ahir li vaig dir... mira...no t'agobiaré més amb el tema... i quan estiguis preparat ja m'ho faràs saber vale?? ... i la resposta.."vale" i segueix mirant la tele!!!
A vegades no entenc als homes!!!
Ho deixarem per més endevant i que sigui el què vulgui! ara quejo sincerament... vaig agafar un rebote intern... que li hagués tombat!!
Gràcies!! i seguirem insistint tot i que telepàticament!! no fos cas que s'estressi l'home!

Aquesta situació l'he viscut!!! jejeje Paciència!!! i si t'has de desfogar vens cap aquí

[Pecunia]

Hola guapes!
Doncs nosaltres amb el Pecunio, en parlavem de tant en tant, i ell feia referència a coses q fariem quan tinguéssim un nen, cosa q em feia intuir q un dia o altre es decidiria, jo fa dos anys més o menys, li vaig dir q volia tenir-ne, pq veia q jo en tenia moltes ganes, vaja, q ja m'hi hauria posat, i ell no deia res, així q un dia li vaig dir si en volia tenir, però , de fills, més q res pel mateix q havia dit l'elna, pq jo en volia tenir i necessitava saber si ell tb, sino la relació no hauria tingut sentit, pq no voliem el mateix... em va dir q si, però q potser d'aqui un any o així, pq ell en aquell moment no es veia preparat. jo sabent això, em vaig armar de paciència, i no vaig tornar a insistir, tot i q e tant en quan feia broma sobre el tema, jo intentava no seguir-li la corrent, pq sino em feia il.lusions, i al març de l'any passat, va dir, i si ens hi posem dp de setmana santa? i jo li vaig dir, i si ens hi posem abans de setmana santa' i el cap de setmana següent, ja ens hi vam posar... al cap de dos mesos ens hi vam quedar, tot i q la cosa no va anar bé, i vaig tenir un embaràs ectòpic però al setembre dp de recuperar-me, ja ens hi vam tornar a posar, i aqui estem, més il.lusionats encara, si pot ser.
En el meu cas, jo el q vaig fer quan estava desesperada pq se'm va despertar el rellotge biològic, parlant amb una amiga, ella tb em va explicar q a la seva parella tb de no voler-ne, va passar a voler-ne, em va dir q tingués paciència, i q ja arribaria, així ho vaig fer, i va arribar... jo el q no volia era pressionar-lo, obligar-lo a fer una cosa, q en aquell moment no volia fer, pq és una cosa importanitissima, i volia q quan ho decidís, en tingués tantes ganes com jo. I així ha sigut, ara sols falta q arribi la panxa...