com crear més apego?

[peixitu]

hola, el meu fill té set mesos i una mica més. la veritat que és cert que amb mi s'adorm rapid perque li dono pit i es clapa, però no tinc la sensacio que em reclami,no sé, el deixo amb la cangur i cap problema (només que ella no te pit i jo si clar), el deixo amb les pares a la nit i cap problema, riu a tothom i jo crec que s'aniria amb tothom. al a guarde cap problema va dos cops a la setmana i bé.
m'agradaria que el meu fill plo´res quan esta en braços d'un altre i no es aixi.............................. em sento fatal, potser es egoïsme però m'encantaria................ algun cosell??????????????

[petitindis]

Hola peixitu,

Jo penso que és fantàstic que vulgui anar amb tothom, pensa que això no et treu el teu paper de mare en cap moment. El fet que no et reclamin constament no vol dir que no tinguin "apego" a la mare. Jo si vols que et digui la veritat vaig fer tot el possible perquè el meu nen fos així com dius tu, vaig intentar que de petit no estigués només enganxat a mi perquè vaig creure que li aniria bé pel seu desenvolupament al fer-se gran, a mi mai m'han agradat els nens que a certa edat els hi preguntes alguna cosa i s'amaguen darrera la mare, i crec que això s'ha de treballar de petits.
Jo estic contenta perquè el meu nen és obert i sociable, parla amb tothom i no es fa estrany amb ningú, i una de les satisfaccions que vaig tenir va ser en una reunió a l'escola quan tenia el nen dos anys que ens varen dir que tenia una molt bona base i molta seguretat, que es notava que hi havia un treball darrera i això em va encantar.

Entenc el que pots sentir perquè alguna vegada jo també havia pensat que li era igual jo que la cangur per exemple, però no t'enganyis això no és així el vincle de la mare és insustituible ja ho veuràs quan sigui més gran.

Bé jo penso que és bo que sigui així.

[Takita]

peixitu, jo estic encantada de veure que el meu nen és rialler i sociable amb tothom. Des de fa un temps em crida i quan vaig a buscar-lo a la Llar vé cap a mi caminant amb els braços oberts. Ja veuràs, tot arriba! No et sentis malament, tampoc no marxaries tranquila si veiéssis que el deixes amb algú altre plorant.

[martinica]

Peixitu, reflexiona una mica ..... de veritat vols que el teu fill plori enlloc de riure? pensa en que es millor per ell i no en els teus sentiments egoistes.
De veritat disculpam si soc una mica brusca, no es el meu estil.

Jo he deixat a la meva filla plorant a la guarderia durant un mes, mes o menys potser mes que menys fins que s'ha adaptat i ara va feliç de la vida.
T´asseguro que han sigut dels pitjors moments de la meva vida, el sentiment d'impotencia d'haver de marxar i deixar la meva filla plorant em feia tant de mal al cor que uffff no vuir ni recordar-ho. Ara entra a la guarderia corrents i dient Bon Dia i de seguida s'abraça a la seva cuidadora i li fa petons i abraçadas. Veurala aixi no te preu, me'n vaig a treballar fotuda perque no puc estar amb la meva filla pero tranquila de que ella esta bè i contenta.
De veritat quina de las dos situacions creus que es millor ?

[edae]

L'apego ja el tens, encara que no t'ho sembli, el que passa és que el teu fill és molt sociable i simpàtic i que li agrada estar amb gent.

I la veritat, crec que no estàs pensant prou bé això que has escrit. Realment preferiries deixar-lo plorant? Per què, per sentir-te que el teu fill és més teu?? De veritat, pensa-ho bé.

[Ítaca]

Peixitu, has de canviar el xip... has d'acceptar tal i com és el teu fill, i tu deixar-lo fer, encara q et costi.
Preferiries tenir un nen súper emmarat q no vol ningú més q la mama, q es passa l'estona plorant quan la mama no hi és, q no permet q ningú se li acosti pq no és la mama? Jo això no ho voldria.

Entenc q tinguis dependència del teu fill i q segurament voldries q ell es sentís igual q et sents tu quan no ets amb ell, però el teu fill es farà gran, i cada cop voldrà anar més a la seva, i què faràs? et passaràs el dia plorant pq el teu nen té més necessitats a part d'estar amb tu?

Jo no sé què faries si la meva nena fos filla teva, la veritat... pq és totalment independent i mai ens ha trobat a faltar quan no hi som, però MAI. De fet, quan ens veu, es posa molt contenta però no ve ni a fer-nos cap petó, ella s'alegra q estiguem amb ella però segueix al seu rotllo. Clar q m'agradaria q vingués corrents quan em veu i em fes una mega abraçada, però ella és així, i ho hem acceptat.

[tolinso]

jo pateixo molt quan la Julia plora perque vol estar amb mi i jo no puc. Crec que es genial que els nens es quedin a gust i tranquils amb altra gent! de totes maners, es un proces i com mes grans, mes sensacio tenen de que tu ets la mama i els demes no.

[eurisco]

Hola Peixitu,
entenc que estiguis amoinada. Pensa que no serà fins cap allà als vuit o nou mesos que el teu petit demostrarà l'aferrament (apego) cap a tu, doncs més o menys a aquesta edat apareix l'angoixa de la separació, que és la que demostra que s'està desenvolupant bé el vincle entre el teu fill i tu. Així és que és probable que d'aquí a un temps, al teu petit no li faci tanta gràcia perdre't de vista.
Espero haver estat entenedora amb la meva explicació!
Per altra banda, penso que no hi ha res de dolent en que alguns nens puguin amagar-se darrera dels seus pares quan algú els hi diu alguna cosa, si no que és quelcom que se'ls ha de respectar i intentar comprendre que la socialització segueix tot un procés.
Fins ara!

[Elidé]

El que diu l'Eurisco és cert, l'angoixa de la separació apareix quan els nens són una mica més grans, així que per aquesta banda estigues tranquil·la. La meva nena també és molt independent però des de fa uns mesos em segueix a tot arreu i no tinc cap dubte que sóc la seva persona preferida
A mi, però, m'encanta que sigui sociable i que no tingui problemes si la deixem amb la meva germana o amb els avis, jo he estat una nena que s'amagava darrera els seus pares i no hi trobo cap benefici, et perds un munt de coses!

[marta_mum]

Vinc a crar polèmica! he he he

és que algunes coses que he llegit, no hi estic d'acord, basant-me única i exclusivament amb la meva nena.
Això de treballar que siguin sociables, està molt bé que ho pensis, petitindis, i si et creus que degut al teu treball el teu fill és supersociable, doncs perfecte, però no hi estic gens d'acord.
I això de l'apego a partir dels seus mesos, eurisco, deu ser teoria, perque la Marta, des del primer dia que va néixer, des del primer dia, va plorar molt i molt en braços que no fóssin els del papa o la mama.
I sí, córrer a amagar-se radera la mama quan algú li diu algo, he he he.

Jo penso que cada nen és com és, lògicament és cosa dels pares reforçar els seus punts febles, i aquests milloraran si és treballen, però un nen tímit és tímit, i un nen que és extrobertit, i va amb tothom, doncs va amb tothom, i és normal que trobem a faltar justament el que no fan, si no són de fer-nos petons, doncs trobarem a faltar petons, i si no pots deixar-los a dormir amb ningú, perque saps que ho passaran malament, doncs trobes a faltar els sopars romàntics!, he he he

[Ítaca]

. Pensa que no serà fins cap allà als vuit o nou mesos que el teu petit demostrarà l'aferrament (apego) cap a tu, doncs més o menys a aquesta edat apareix l'angoixa de la separació, que és la que demostra que s'està desenvolupant bé el vincle entre el teu fill i tu. Així és que és probable que d'aquí a un temps, al teu petit no li faci tanta gràcia perdre't de vista.
!

Doncs jo dic, q això dependrà del nen... pq la meva, q té 18 mesos no ha passat per aquesta fase!

[petitindis]

Cap problema, respecto totes les opinions, però per mi la meva és la vàlida.

[eurisco]

Bonanit,
marta-mum: no dubto ni per un segon que la teva filla on millor s'ha trobat des del primer dia és als braços dels seus papis, però el vincle afectiu no està garantit pel vincle biològic, si no que el primer es va teixint amb el temps. Una de les maneres que els infants tenen de demostrar que compten amb un model vincular segur és passar per la fase de l'angoixa de la separació o por als estranys.
Itac@: en aquests temes, mai 2+2 fan 4. He intentat respondre a la peixitu amb els modestos coneixements que tinc de la teoria o teories del desenvolupament infantil per tal d'oferir-li una resposta objectiva a la qüestió que planteja. Jo també tinc un fill i no li explico la meva experiència, doncs no crec que es tracti d'això. Com diu la dita "cada persona és un món..."
Fins ara!

[petitindis]

Noies, un aclariment, quan dic "la vàlida" vull dir per mi, o sigui com a mi m'agrada que siguin els nens, en cap cas parlo de maneres de ser bones i maneres de ser dolentes.

[Heura]

m'agradaria que el meu fill plo´res quan esta en braços d'un altre i no es aixi.............................. em sento fatal, potser es egoïsme però m'encantaria................ algun cosell??????????????

peixitu el meu consell és que et replantegis MOLT seriosament aquesta frase. Realment és això el que vols?? De veritat, pensa-hi!!
Tu sempre seràs la seva mare i per a ell seràs la millor del món i amb qui sempre preferirà estar, però això no treu que de tant en tant també estigui a gust amb altres persones, que hi vulgui jugar i que el facin riure; això no només està bé, sinó que ha de ser així, per una bona salut mental del nen i teva.
Que vulguis crear una dependència innecessària ara, només farà que cada vegada aquesta dependència sigui més gran i això podria derivar en problemes més seriosos per a tu i per a ell.
Potser ara et sembla que no sap que tu ets la seva mare, però no és així, ell ho sap, i més endavant ja t'ho demostrarà, no tinguis pressa. I no desitgis que plori amb els altres per demostrar que està bé amb tu.
El meu fill sempre riu amb tothom i m'encanta, és capaç d'estar amb altres persones i riu i juga i trobo que és genial. I mentre ell està amb algú altre jo puc descansar i ell segueix igual de feliç i de distret. Precisament avui una senyora, que m'he trobat en una botiga i que no coneixia de res, s'ha quedat al·lucinada amb el meu fill perquè no parava de somriure-li i em deia que això vol dir que el nen està bé i té tot el que necessita.
No vulguis crear cap dependència exclusiva, no és sa, i menys per tu, que acabaries corrent el risc de ser una mare ultraprotectora i el teu fill correria el risc a ser sempre dependent d'algú. Sense anar més lluny la meva cunyada té 42 anys i encara viu amb els seus pares, és totalment dependent d'ells, sobretot de la mare, no sap fer res per ella mateixa i la seva mare la segueix sobreprotegint, i sincerament, és patètic, fa molta pena. No vulguis això pel teu fill!!!!!

[aivlis]

buf!!! Aviam jo tb pensava k el peke no passaria per la fase aquesta de l'apego...manuals, pediatres, tots deien cap als vuit, nou mesos tenen angoixa de separació....i el peque res de res!!! el deixava a la guarderia tan trankil... ara kuan l'anava a buscar...tb tan trankil cap emoció per la meva presencia, ell a la seva!!!
Però ara k ja té quasi 14 mesos ja em somriu ampliament kuan el passo a buscar a casa dels avis (res de petons i abraçades eh! ja seria abusar) abraça l'avi amb ki juga molt ... i es segueix quedant trankilament amb tothom content si els coneix, resignat si no els coneix, però no plora. I no és k sigui extrovertit, més aviat el contrari s'amaga radera meu o gira la cara kuan els desconeguts l'hi diuen alguna cosa i l'hi costa regalar somriures a les botigues... Que hi farem serà timid!
Trankila uns nens abans i altres després (i tots a la seva manera, més o menys efusiva) tots acaben coneixent-te i alegrant-se de la teva presència.

[entrerius]

peixitu, aquesta pregunta ja te l'he contestat en algun altre post........ l'has plantejat de formes diferents, però sempre té el mateix to de súplica...... el mateix desig de dependència.

S'ha d'anar en compte amb el que se li demana a la vida... per que molts cops t'ho concedeix.

[Ítaca]

peixitu, aquesta pregunta ja te l'he contestat en algun altre post........ l'has plantejat de formes diferents, però sempre té el mateix to de súplica...... el mateix desig de dependència.

totalment d'acord amb tu...

[su392]

peixitu, aquesta pregunta ja te l'he contestat en algun altre post........ l'has plantejat de formes diferents, però sempre té el mateix to de súplica...... el mateix desig de dependència.

S'ha d'anar en compte amb el que se li demana a la vida... per que molts cops t'ho concedeix.

Exacte... s'ha de vigilar molt el que es demana.
I noia.. per molt que vulguis tenir "apego" amb el teu fill el que no pots crear-li és una dependència.... El "apego" es que ell sàpiga que quan et necessita hi ets, que pot comptar amb tu pel què sigui, que sempre hi seràs per donar-li la mà quan caigui, que el bressolaràs per la nit quan plori ( t'ho dic perquè vaig veure que vas treure el nas pel post de les estivilleres i es totalment contradictori .... si vols crear mes apego de totes totes que no l'apliquis .. vaja.. ),.......
Pero això no treu que pugui riure amb altre gent!!! que tu només rius amb ta mare? que només vols estar amb ta mare? que no t'agrada compartir la teva vida amb altres persones....
Bé.. espero que hi pensis una mica... que agafis confiança amb tu mateixa! que ho estas fent bé! clar que si... si tu tens mes confiança amb tu mateixa tot anirà millor...

[ada_bcn]

no fa gaire que estic en aquest foro però no em sembla que la pregunta sigui per contestar-la com s'ha fet en alguna casos...

penso que si creus que el teu fill té un problema de vinculació ho consultis a un profesional, no crec que aquí hi hagi ningú que pugui dir pel qeu expliques si és així o no (no sé qui és un professional sobre le tema, però li pots fer la consulta al pediatr a veure què et diu).

jo persones que he llegit que parlen sobre problemes amb el vicle, a part de parlar de que el nen s'en va amb qualsevol, diuen que noten que "no s'entrega" ... No sé si és le teu cas, per mi seria molt difícil dir-ho, suposo que perque si no t'hi trobes no ho saps.
hi ha nens que tenen problemes de vinculació, no sé pq és ja que no sé tampoc molt sobre el tema, però hi ha casos... resulta que no som oques del canadà i per tant no ens vinculem amb la primera persona que coneixem... i de vegades no és tan fàcil crear un vincle.
hi ha formes per millorar l'"apego" i no tenen res a veure amb fer dependet al nen. una mala vinculació amb la primera referencia pot portar problemes més endavant i fins que som adults (una mala vinculació crea desconfiança i per tant no es volen seguir les normes i per tant posar-se en perill, també la no-diferenciació i per tant que se'n vagin amb qualsevol... i per tant posar-se en perill... etc...)

pel que he llegit és molt important fomentar que el nen mantingui el contacte visual amb la persona a qui s'ha de vincular (per cert, que per poder-se vincular bé primer s'ha de vincular a una sola persona i per tant res de escola, res de cangur, res d'avis... i res de pare), s'ha de cridar l'atenció del nen cap a al cara pq miri als ulls, és important mentres menji i quan s'adormi, fomentar-ho amb jocs (tipus l'avió, etc...) i intentar que sigui una experència agradable (fer-lo riure, etc...). Dormir junts, collit o amb el bressol al costat intentant sempre que es mantingui el contacte visual, fer un menjar de coses dolces, vestir-se igual... etc... (clar hi ha coses que són per nens més grans... no sé, és el que recordo ara mateix.)